SANT MARTIN DE QUEYRIÈRES. Rocher Baron

La pluja ens va fer fora del Verdon i ens va acompanyar durant tot un dia més... El nou objectiu era a les Tenailles de Montbrison, però el vent, el fred i la falta de sol ens van fer canviar d'objectiu: esportiva al fons de la vall de la Durance!!!

Tot fent gala de recursos digitals (a falta de recursos econòmics),  la recomanació de l'oficina de turisme i un parell de fotos d'amagat d'un llibre de ressenyes d'una llibreria d'Argentière-la-Bessée ens porten al sector de Rocher Baron.

Sector situat a  uns 1400m d'altitud, ideal per escalar al sol, amb tres subsectors amb moltes vies fàcils i només un desplom amb 4 vies de setè grau. La roca és quarsita amb canto positiu i el sector està ple de famílies escalant. Anem al sector menys sol·licitat, que és el que té una mica més de grau.

Comencem escalfant a j'en rêve encore, 6b, via maca que travessa dos desplomets i que serà la tònica del sector, els passos més durs són per superar els desploms.

Seguim amb je n'ai qu'une seule vie, 6b+ i ens fiquem al desplom gran. Allà, dos intents per encadenar quand on nâs que l'amour, un 7a molt desplomat i molt maco de l'esquerra del tot.

Jo acabo amb dernière danse, un 6c+ per desescalfar i el Joan amb a s'offrir en partage, 6b+.

Ho deixem aquí perquè l'endemà la meteo ens hauria de respectar i tenim intenció d'entrar a alguna paret més gran. Ha resultat un bon sector per passar un dia de meteo poc adequada per pujar en alçada.

últimes visites al CASTELL DE LES DAMES

els dies que fa calor a Sadernes costa escalar-hi. és molt idílic el fet de tenir el riu i poder-s'hi banyar, però la xafogor molesta per escalar. per evitar tot això hem fet alguna visita al castell de les dames.

a part de les vies de sempre, ara que hi hem anat amb regularitat i m'he anat acostumant a aquest tipus d'escalada, he provat algunes vies més, amb més o menys sort:

tangram, 6c: no l'havia provat mai perquè quan feia nanses ganses, 6b+, ja m'inflava prou com per no pensar a fer-la. si has escalfat una mica és igual de difícil que la nanses, però amb menys canto (i menys polit). surt a vista.

gestió de la por, 6c+: és la via de més a l'esquerra del sector de dalt i no surt a la guia. una via molt bona de més de 30 metres i, com diu en Pere Morales, "la via més desplomada del sector". s'ha d'anar alerta amb el xapatge de la segona cinta. una altra que surt a vista.

alas parson, 6c+: intento aquesta via que no he vist a ningú provar-la mai... ja sé perquè! entrada a bloc, amb un pas lleig per buscar la tercera xapa amb caiguda lateral lletja... ni l'acabo, no m'agrada gens!

el tripartit, 7a: tot i que a la ressenya diu 6c+, algun indignat ha pintat 7a al seu peu, i crec que li escau perfectament. és la típica via que sempre provava estant massa fred o al final del dia i mai l'encadenava. finalment, un dels dies vaig escalfar prèviament, la via va sortir.

puturrudefuà, 7a+: és la segona via a l'esquerra del sector de dalt, equipada amb químics i que tampoc surt a la guia. la vaig provar un dia molt cansat i vaig haver d'esperar a la següent visita per encadenar-la posant cintes. és de les que més m'ha agradat!

killing kitchen, 7b+: era l'objectiu abans de marxar a Tailàndia però ha hagut d'esperar a posar-me una mica en forma a la tornada per ser encadenada. pel meu gust és una via preciosa, amb canto i moviments molt macos.

disneylandia, 7b+: aquesta encara no l'he encadenat, però m'ha semblat boníssima també. entrada fina i dura, cantos grans i passet al final, que és el que em tomba. a veure si hi torno un dia que no faci tanta xafogor com el dia que la vaig provar i m'aguanto dels cantos sense fer-hi tanta força...

Tornant a agafar ritme per Sadernes

després d'uns dies aturat, de començar a escalar una altra vegada però sense continuïtat (ni en el temps ni als avantbraços), i d'estar enfeinat pel final de curs i les oposicions, finalment he pogut sortir amb regularitat i sembla que, mica en mica, vaig retrobant sensacions.

un parell de dies al castell s'espasa dret i un parell de dies a la cova del bisbe m'han permès recuperar una mica aquell feeling d'escalador (i el dit es comença a comportar com déu mana...).

a part de repetir vies ja conegudes, m'han començat a sortir algunes vies que no tenia encadenades:

al castell s'espasa:

una de les poques que em faltaven, liendre L1+L2. a la ressenya diu 6b i 6c, però tota seguida pot ser 6c+/7a. amb corda de 70m s'arriba just a la primera R tot baixant, molt alerta que és just de veritat.

foto del bisbe cortesia de grimpant

a la cova del bisbe:

de'n quico, 6a+, maca i entretinguda.

escalibats L1+L2, 6c+. placa a l'inici i desplom al final. bona per escalfar.

lliure, 7a/+. boníssima i espectacular

destroyer L1, 7a. tècnica i molt maca. a les ressenyes està de 7a+, però crec que és més fàcil. totes aquestes surten a vista.

la punyalada, 7a+. tot i la calor i que està bastant polida surt al segon intent enmig d'un mar de suor. baixant directe al riu a refrescar-me!

de mica en mica...

LLEIDA CLIMBS V: Alòs de Balaguer, L'Estret

després del futbolin, la coca de recapta i un sopar boníssim a alòs de balaguer, ens llevem amb la intenció de fer una matinal a l'estret abans de tornar cap a casa.

comencem escalfant a la part esquerra, el joan a concordia, 6a i jo a atestat frustrat, 6b. dues vies de placa típica, amb gotes d'aigua i un calcari molt adherent de l'estil de can guies, al berguedà.

després ens desplacem a la part dreta, on em fico a porca misèria. fins a la primera R és una placa tècnica i molt assegurada de 6c, que posa a prova la paciència i la tècnica de peus, una vegada a la R segueixo fins a R2, el desplom de 7a+. surt a vista amb l'únic (i taquicàrdic) contratemps que quan m'agafo al forat gegant em surt un mussol de dins que em toca el cap abans d'anar a dormir a alguna altra banda...

després provo fins a la R1 de paranoia vertical, 7a+. és una placa fina molt maca i tècnica. a vista em rendeixo per mal de peus i falta de xispa. al segon intent surt bé, a la R decideixo seguir amb el tram de 7b... llàstima que per arribar a la R m'equivoco de canto i caic. si ho hagués fet bé l'hauria encadenat a vista!!! llàstima, un altre dia serà...

tornem cap a casa cansats però molt satisfets, ens ho vem passar molt bé, l'escalada va ser genial, l'ambient encara millor, els sectors boníssims... què més es pot demanar? per això escalem, no? 

LLEIDA CLIMBS IV: Santa Linya, futbolín.

resulta que aprofitar el dia de descans per fer la colores a terradets et deixa més cansat que descansat... per celebrar-ho ens llevem al camp de futbol de santa linya i enfilem cap al bar a fer un cafè, després tornem al camp de futbol i anem a escalar!

el sector és de roca vermellosa, amb canto i lleugerament desplomat, ideal per quan vas cansat...

com que estem una mica encarcarats, escalfem a punt de trobada, 6a+. al final del dia resultarà la via més lletja de totes les que hem fet, anecdòtica.

seguim amb el regurgitador, 6b+. aquesta ja és més maca i bona per escalfar, segueix la tònica del sector: canto bo i passos atlètics amb alguna secció més fina.

com que la via que volia provar està ocupada em fico a spanglish, 7a+. tot i que l'entrada sembla fina es passa bé, després desplom i canto fins a la R. no donaré pistes d'on està el passet... molt maca, surt a vista.

ara ja ha quedat lliure cólera, 7b. al primer intent se m'enganxa una cinta a l'arnés i no puc xapar... al segon, tot patint perquè ja vaig just de forces (es noten els dies escalant...), acabo encadenant.

ara ja vaig a menys, em miro les vies i m'atrau por la boca muere el pez, 7a. el color vermell de la roca la fa atractiva, tot i que es veu amb menys canto que les vies que he fet fins ara. lluitant i equivocant-me arribo al forat de la última xapa, allà penso que el nom li vé per alguna cosa i em preparo per una entrada difícil a R... i així era, per sort no em sorprèn i l'encadeno a vista!

per acabar em fico a la via que estava fent el joan, tòtem, 6c. via molt maca de molt canto. tot i anar molt cansat, acabo el dia encadenant-la a vista.

ens mereixem un bon sopar, canviarem de sector i aprofitarem per passar per artesa de segre a buscar coca de recapta per berenar, l'endemà més...

LLEIDA CLIMBS II: Kuestelon la France, Camarasa

després de la pujada a la selva del dia anterior, avui no tenim tantes ganes de caminar i ens decidim per un sector més pròxim, també a l'ombra i que ens han comentat que és bo, el Kuestelon la France.

per variar, arribem al sector dels primers, podem escollir on escalfar i ens decidim per la tascones lejanos, 6a+ (anem escollint vies que surten a les fotos, si estan fotografiades és que són estètiques...), un diedre clàssic on els frikis poden tenir algun problemet amb la tècnica.

una mica a la dreta comença cata crack, un 6c realment difícil a vista i que em costa dos intents resoldre l'entrada. és d'aquelles vies que se't pot fer un infern i, quan saps com va, després semblar-te fàcil.

ja fa estona que m'he fixat en la línia de tascons difamadors, 7b que enllaça l'entrada de la tascones lejanos amb la meitat final de el difamador 8a+/b. la trobo una via boníssima, amb bidits i moviments molt macos a la planxa desplomada final. l'encadeno al segon intent, tot patint bastant...

com que ja entra el sol i el sector s'ha anat omplint de gent, ens traslladem al sector veí la blanca, on encara toca l'ombra. com que estic una mica cansat decideixo fer només una via més, la vida en un truño, 6c de 30m molt bo i que deixa bones sensacions per acabar el dia i anar a fer una cerveseta per acomiadar el Peris que ha de marxar per currar...

demà ens "relaxarem" en alguna via de bagasses...

LLEIDA CLIMBS I: La Selva, Camarasa

aprofitant els primers dies de les vacances escolars de setmana santa marxem uns dies a treure suc de la guia "Lleida climbs". 

la primera parada serà a la selva, a camarasa.

com que no venim del món friki, sempre ens llevem a bona hora i comencem a escalar d'hora, som els primers en arribar al sector, podem escollir on escalfar:

comencem suau a michumi, 6a+.  és un diedret fàcil que evita el desplom de la seva veïna viagra, 6b+, una via boníssima per escalfar, amb desplom i canto.

com que ha anat arribant gent, em decideixo a posar cintes a mogli, 7b/7b+. un començament molt fi porta a una seqüència de canto rom on s'ha d'aguantar fins arribar a la zona de canto gran. d'aquí pura pila fins la R. surt a segon intent apretant a mort...

més feliç que un tornavís ens desplacem a la part dreta del sector, a la música del vi, 6c+. una via molt estètica que recorre un diedre-bavaresa i una placa final. la trobo fàcil pel seu grau, però molt maca.

aprofitant que la marta ha posat les cintes a la seva veïna la reina d'àfrica,7a+, decideixo fer-hi l'últim toc del dia per acabar les forces. patint i lluitant molt acaba sortint a vista, tot un dia triomfal!!!

no havia estat mai per aquest sector, però crec que hi tornaré. les vies són llargues i molt bones, i no hi ha tanta gent com en d'altres sectors de moda. després d'això anem al bar a sopar i a veure com el barça sentencia la lliga al bernabeu.

Overbooking a la COVA DE LES MONGES

aquesta setmana he fet dues visites a la Cova de les Monges, el nou sector de moda a Sadernes. últimament hi han equipat una pila de vies noves, tant al vessant Est com a l'Oest. això també fa que el sector acabi completament saturat de gent que venen a provar les vies noves.

fugint del sol hem escalat a la cara oest, escalfant a sacaxispas, 6b. el seu nom ja ho diu tot, arribes a R "xispant", després de tant canto pla. és bona per escalfar.

a la seva esquerra puja a sac, 6c/+. és similar a l'anterior però més difícil, molt bona també.

més a l'esquerra hi ha rapa nui, 7a. una via d'aguantar sobre cantos plans i remar fort. tothom que la prova la troba molt bona. surt a vista com les anteriors.

i més a l'esquerra hi ha el projecte que tenia, virus, 7b+. m'ha costat tenir la força per passar bé el pas de bloc de baix, i la pila per aguantar les regletes de dalt, però dissabte, escalant amb ritme la vaig poder encadenar. ara només falta que algú la decoti...

després d'uns trons i un bon ruixat hem de donar per acabada la jornada d'escalada amb una cervesa al bar, després de remullar-nos els peus per poder creuar el riu.

RODELLAR, un plaer

la setmana blanca ha estat taronja i gris, el color del calcari, de la bona roca i dels desploms. el plan era combinar l'esportiva amb alguna via de paret. per començar, dos dies a rodellar!!!

arribem el divendres a la nit, dormim a la furgo, poca gent al parking i els càmpings tancats... això pinta bé!

dissabte busquem el sol, "escalfem" al sector eliminator, fent a fregar, un 6a curtet i de bloc que escalfa ben poc.

ens desplacem a ple sol, al sector criminal tango, a provar una de les vies mítiques i de sisè grau, roxy la palmera, 6b+. tot i estar molt repetida, la temperatura és bona i no la trobo massa polida i l'encadeno bé a vista.

segueixo amb la seva veïna bebe gitano, 6c+. comença finet i després passa per un senyor desplom amb canto. també encadeno a vista i m'ho passo com un nen.

canviem de sector i anem a nuit des temps. com que ja he escalfat em fico a venin, 7a+. a vista em tomba el pas de bloc i després ja no m'esforço a la placa. surt bé al segon intent.

per acabar el dia em fico a de puta madre, 7a+ de 38m. fins a la primera R cap problema, però la part de dalt em tomba. l'acabo com puc i desmonto, ja em trobo cansat. per rematar-ho encadeno coup de machete, 6b i marxo satisfet al bar.

diumenge anem al delfín i las ventanas. escalfo amb una via sense nom, 6a/b, a l'esquerra de l'arc. boníssima!

segueixo amb el beduino, 6b+. a mi encara m'agrada més que la roxy. boníssima, completa amb placa i desplom i roca gens polida.

com que la via que volia provar està ocupada, em fico a bis a bis, 7a. quan surts del pas apretat, els cantos es tornen gegants, encadeno a vista.

ara que està lliure, em toca juan y fran se nos van, 7a+. me l'han venut com el millor 7a+ de rodellar. a vista m'espanto en no poder xapar i em tiro... després veig que el canto de xapar és més amunt de la xapa. al segon intent surt bé i acabo el dia molt feliç.

de pas asseguro el juaki a el delfin, 7c+ impressionant.

aquí acaben les meves escalades a rodellar. han estat dos dies genials, amb poquíssima gent i molt bones vies. el dilluns el dedico a acompanyar a la resta a escalar i marxo al migdia cap a alfarràs, on he quedat amb el cunill. però això ja és una altra història...

MONTGRONY, aprofitant les bones temperatures

ja fa uns quants dies (ara vaig bastant carregat de feina i si tinc temps escalo, llavors el blog queda una mica despenjat...), quan encara feia fred, vem anar dos dissabtes a montgrony.

el primer, tenint només una matinal, vem començar escalfant al bar (-3,5ºC a les 10 del matí...). després ens vem decidir a anar al parking, un sector on trobo les vies boníssimes i hi tinc moltíssima feina per fer.

escalfem amb la versió 2.0 de Al ataque D'Artagnan, 6b+. la via, allargada fins baix, és perfecta per escalfar, una joia!

em fico una mica cohibit a patir pel pati, 7a+. un primer toc bastant dolent i nerviós em porta a un segon intent "a muerte", encadenant molt feliç la que considerava una via mítica.

per acabar el dia el joan em deixa un top-rope a angie, 7c. la via és boníssima, vaig treient tots els passos, però la continuïtat de canto petit és massa per mi. seguiré menjant moltes sopes, a veure si algun dia canvia de color...

la següent visita ens porta encara més fred, -4ºC al sol a les 11 del matí. un dia perfecte per provar vies patinoses!!!

"escalfo" amb El decameró, 6b+. sort que feia fred, perquè la via està molt patinosa. encadeno a vista i mig congelat...

segueixo amb nuri, 6b+. aquí el sol ja escalfa més, tot i que he de treure gel de la paret per poder posar bé un peu. l'encadeno, tot i que ja la tenia de fa algun anyet.

l'objectiu del dia és el muscle també pesa, 7b. un primer intent controlant els moviments i, per gran sorpresa meva, encadeno al segon intent amb patinada de peu inclosa entrant a la R.

amb la moral "a tope" i sense una motivació clara, em decideixo a seguir amb capritx de déus, 7a+. l'havia provat fa algun any, quan encara m'anava gran i només recordava una placa molt fina on les vaig passar realment putes. m'hi fico amb ganes, gairebé em rendeixo a la segona xapa, però lluito i passo la part fina de l'entrada, arribo a la placa i la lluito amb tot el que tinc... només em queda el desplom final, que em fa dubtar bastant. finalment encadeno posant cintes, un dia rodó a montgrony!!!

els colors vermellosos de montgrony ens deixen un bon regust d'un gran dia d'escalada...

BELLAVISTA. Final de temporada

com que han tancat el sector per "nidificació" (hi deu nidificar algun buròcrata o biòleg psicòpata, perquè d'ocells...) fins el 15 d'agost, durant les vacances de nadal em vaig dedicar a encadenar els projectes pendents.

tenia provada la via nº5, 7c. finalment la vaig poder encadenar! era el projecte de la temporada i només em van sobrar 7 dies abans de tancar. diuen que és un 7c fàcil, però per algun lloc s'ha de començar...

la última via encadenada ha estat la nº3, 7b+. hi ha gent que diu que és lletja, d'altres que pot ser 7c... per mi, ni una cosa ni l'altra. té un desplom de regleta petita bastant exigent, però a mi ja m'agraden les regletes, que sóc del berguedà!

ara només em quedarà provar les vies noves i les que passen de 7c (amb alguna excepció), que haurà de ser la temporada que vé...

respecte a les ressenyes del fernando, segons la meva opinió, alguna variant seria:

nº1: 6b+                nº2: 7a                help me, 7a+                  nº11: 7a                      nº12: 6c/+              

nº14: 6a+/b           nº19: 6b+/c        via nova entre 19 i 20: 6c

fins l'hivern que vé!!!

AMFITEATRE + ROURE (Can Placa)

després d'uns dies sense ordinador, m'he de posar al dia al blog i tinc molta feina...
durant les vacances de nadal, aprofitant les visites a berga també vaig aprofitar per sortir-hi a trepar. dues visites gairebé consecutives ens van portar a l'amfiteatre i al roure (can placa).

el primer dia va tocar visita a l'amfiteatre, que és on m'havia quedat feina pendent:

l'escalfament el fem a la bauma dels encantats, 6c, bàsicament perquè els altres 6c estan ocupats.

després aprofito per encadenar a vista yolanda, 7a+, la via nova de l'ernest. la via és molt bona i tècnica. si la comparem amb les altres vies de l'amfiteatre es pot considerar 7a+, però seria 7a en la majoria de sectors. de totes maneres la via és 5 estrelles.

aprofito per seguir provant makramé, el 7c+ de rebaixes que surt amb una sola caiguda i que tinc bastant a punt. hauré de tornar-hi!!!

dos dies després fem una matinal al roure (aka can placa), tot i que jo volia tornar a l'amfiteatre.
anem per feina i escalfem amb XT600, 6b facilet (6a/+?).

seguim amb glòria màxima, 7a segons les ressenyes i crec que 6c+ li cauria més bé.

tot seguit poso cintes a el serrutxo, al primer toc si que sembla 7b, però al segon l'encadeno sense massa problemes i crec que 7a+ ja està bé.

per acabar el dia faig una de les vies més lletges que recordo haver escalat fent esportiva, rid of me, 6c a les ressenyes i també coneguda com a 7a. sigui com sigui és un tram infernal de canto petit i algun de gran mig trencat o amb fangcombinat amb una part final bastant trencada i ja més fàcil, tot en 5 o 6 xapes...

i cap a casa a dinar, després d'haver saludat el retorn al berguedà d'en jortx!

AMFITEATRE, visita a les noves vies

ja fa dies vaig rebre una trucada de l'ernest. em deia que havia equipat unes vies noves a l'amfiteatre i que si volia penjar la ressenya i alguna foto. com que el diumenge estava per berga vem aprofitar per fer-hi una visita, per provar alguna de les noves vies i per escalar en un sector fantàstic amb vies boníssimes.

les ressenyes de les vies noves (la primera foto és cortesia del catx):

una de les vies (yolanda, 7a+) és entre les vies existents

i les altres tres són més a la dreta del sector existent

l'ernest també em va enviar un parell de fotos de les vies, una d'especial (a veure si algú endevina quina...):

l'ernest a yolanda, 7a+:

"La Yolanda a la seva via Yolanda. Ella és la font 
inspiradora de totes les vies noves", ernest dixit:

aprofitant la visita, vaig escalfar a la bauma dels encantats, 6c. em va agradar més del què recordava.

vaig encadenar una de les vies noves, fada de ciutat, 7a, a vista. és una via molt maca, fineta, de navegar i escalar. només la part final desmereix una mica.

volia provar yolanda, 7a+, però estava ocupada i vaig fer dos tocs a makramé, 7c+, perquè m'havien dit que es munta bé i que no és molt difícil (que probablement és menys de 7c+). no vaig encadenar, però me'n vaig emportar molt bones sensacions i bastant mal de dits. hi tornaré, que hi tinc molta feina!!!

FENT FEINA AL MALPAS

dissabte, aprofitant que tenia el matí per escalar una mica i que passava el cap de setmana a Berga, quedem per anar al malpas (ressenyes).

al matí fa fred, i he de ser a dinar a Berga, això només em deixa temps per fer tres vies, però molt ben aprofitades.

escalfo a sant antoni, 6a+ perquè hi toca el sol i perquè baixant poso cintes a part de la nova via, manumissió.

per seguir escalfant, em fico a trio tu-sé-dir, 6c+. l'havia provat un parell de vegades, sempre després de fer alguna cosa més dura i la seqüència dels bidits em tombava. aquesta vegada encadeno posant cintes i pensant "que no estamos tan mal". és una via preciosa, potser de les millors de tot el malpas.

com que s'ha fet tard, només tinc una opció per encadenar el primer llarg de manumissió (7b fins dalt, més de 40m), que fins dalt no tindré temps. ja fa dies la vaig provar i vaig tenir problemes amb un xapatge. el riki m'explica una solució nova, però no he vist com la fa... m'hi fico motivat i em surt tal i com el riki deia. encadeno fins a la primera R i li proposo 7a+. arribar a la segona R (7b) haurà d'esperar-se a un dia que tingui més temps. la via és molt maca, i una vegada superat el pas dur, la resta és d'escalar i escalar!!!

una foto extreta del blog ressenyes del berguedà:

i cap a dinar, que hi vaig arribar sense fer tard!!! (i això és notícia, venint d'escalar...)

MONTGRONY, LA FONT DEL PRESTILL. Tancant un cicle...

el retorn a l'escalada esportiva es va completar amb la visita a la font del prestill, un dels sectors més tranquils de montgrony, i amb roca sputnik!

aquí havíem passat moltes hores amb el calmet, quan estava equipant les vies noves del sector, de vegades tot un dia per escalar 2 o 3 vies, però passant molts bons moments. ara em sentia preparat per afrontar el repte que ja feia dos anys que tenia, encadenar el monstre del llac Nes, 7b/+, que vaig veure néixer i que tant gran m'anava  quan la vaig provar durant aquella temporada...

escalfo al sol a alpens-sora, un 6b+ molt maco i llarg, i que ja escalfa de veritat.

segueixo amb el primer llarg de pack anticrisi, 6c. és una via que m'agrada molt, entrada desplomada "de remar" i després diedre tècnic de forats. llàstima que no es conegui i no es faci gaire, vaig haver de treure herbes dels cantos, perquè és una via boníssima.

quan l'ombra començava a tocar a la via (i aprofitant la visita del calmet, que va tornar a escalar una mica...) poso cintes al monstre del llac Nes, 7b/+. em noto més valent que l'any passat (la última vegada que la vaig provar). passo el pas dur però "m'arrugo" en el següent xapatge i m'agafo a la cinta per xapar... el pas de bloc de dalt també em costa perquè no recordo com anava.

després d'un bon repòs hi torno. tot i que em noto més cansat, vaig escalant i aprofitant els reposos, passo el pas dur sense massa problemes, al pas de bloc em noto amb forces, i només em poso nerviós arribant a reunió (no m'agradaria equivocar-me i volar metres i metres...). ja està! el mite ha caigut, encadeno i sóc un home feliç!!!

tot i que em van dir que seria 7b, he vist que hi ha gent que l'ha graduat de 7b+ (i potser amb raó), per no moure'm d'aquí la deixo de 7b/+. un viote de 37 o 38m i 13 parabolts, dura i molt bona... BRUTAL!!!

he tancat un cicle, però se m'ha obert molt feina nova!!!

la foto és de l'any passat quan la vaig provar (i només es veuen els 2/3 superiors), aquesta vegada no tenia fotògraf... 

ÀGER 300

em queda feina per actualitzar alguna sortideta d'escalada. començaré per la visita que vem fer al sector de 300 d'àger, l'endemà d'escalar la desequilibrio hormonal de montrebei.

el joan tenia el genoll tocat, i no estava per escalar ni caminar gaire, el temps pintava insegur... doncs a fer esportiva a aquest fantàstic sector.

les ressenyes són aquí

com que el joan no escalava, em poso a escalfar a pussycat, 6b+. via amb entrada desplomada, fissura molt bona i algun tram de placa tècnica (serà la tònica de tot el sector).

es tapa el cel i comença a fer fred. poso a prova els dits a el guardabosques, 6c+. també surt a vista, però lluitant bastant...

ara ja fa fred de veritat, el joan està mig congelat... útlima via, em fico a krusly, 7a+. el pas de bloc de l'entrada m'obliga a mirar-me'l. la resta no et deixa relaxar ni un moment (sobretot la placa fina d'entrada a la R). desmunto per marxar, amb el convenciment que amb un altre intent l'hagués encadenat.

és un sector molt bo, de grau mig-alt i que no regala res, però és una opció a tenir molt en compte per l'hivern.

BELLAVISTA. Amor a primera (bella) vista

abans d'aquest canvi d'hora que ens deixa la tarda sense pràcticament llum per poder escalar, algunes tardes hem anat fent escapades a bellavista.

les ressenyes del blog del G.E.Malgratenc:

de mica en mica m'he anat trobant bé i he anat recollint resultats:

en una primera visita vaig provar help me, 7a+. el primer dia, al tercer intent vaig caure a la llastra de dalt (on ja no cau ningú) per una patinada de peu. a la següent visita la vaig encadenar posant les cintes. és una via molt maca, amb un pas de bloc difícil a vista i una sortida de desplom molt espectacular.

el següent pas era la via nº4, 7b/+. la història es repeteix, i en la visita del jordi al sector, tres intents em deixen sense forces però amb el convenciment d'encadenar a la pròxima visita. i a la pròxima visita toca encadenar-la posant cintes. la via també és boníssima (aquest sector em té enamorat), però 7b li cau millor, sense /+.

i seguint les recomanacions de'n berenguer, el següent objectiu ha estat la via nº6, 7b+. dos intents en un dia per treure'n l'entrellat i, en la visita d'aquest dimecres passat, un intent per posar cintes i el d'encadenar. la via és molt fanàtica, amb mocs i degotalls molt estètics i dos passos més apretats on s'ha de ser decidit.

a part d'aquestes vies, també són molt recomanables la immensa majoria de les vies que hi ha equipades, des de les fàcils a les més estratosfèriques.

CABACÉS. Rat del bosc

per acabar d'aprofitar el pont, el dilluns m'ajunto amb els berguedans que estan escalant pel priorat. amb la intenció de fugir de la gentada ens n'anem a cabacés, al sector rat del bosc. ells hi volen tornar perquè el dia abans hi van deixar feina pendent.

tal i com buscàvem, el sector és tot per nosaltres. visualment no m'acaba de fer el pes, les vies es veuen poc llargues i poc fanàtiques, això em desmotiva una mica...

començo escalfant amb canvi de parella, un 6a+ del veí sector racó pervers. la via no em serveix massa per escalfar, només per tocar una mica de roca i veure com serà l'escalada.

decideixo posar-me les piles i provar felicitat fingida, 6c. entrada a bloc de presa petita, un petit respir i entrada estranya a reunió. aquesta m'escalfa i l'he de lluitar bastant, me l'apunto a vista.

resulta que hem vingut aquí perquè ahir van deixar pendent república patatera, 6c+. de fet és de les vies que es veu més atractiva, amb un camp de patates estil el "río de piedras" del pisón de riglos, però a molt petita escala. pas de placa tècnic i aguantar a les patates. és maca i surt a vista.

decideixo apretar més i em fico a noya kiscali, 7a+. com diu el seu nom, no hi ha qui hi escali. bidits molt petits i grau apretadíssim. he provat 7b's molt més fàcils (potser s'ha trencat alguna cosa...), sobretot tenint en compte que el final és comú amb un 6c+... 3 intents em deixen al mateix lloc que estava abans, sense encadenar i sense gaire forces...

per acabar de matar el dia encadeno a vista tripiclimb, 6b+ molt maco de petits degotalls. aquesta també és de les bones.

d'aquí marxem a fer la cerveseta. és un sector que no m'ha acabat de fer gaire el pes, tot i que pot ser un bon lloc on anar per escapar de la gentada i fer un grau de 6b-6c com a molt.

l'endemà la pluja no ens deixa ni posar-nos els gats...

CASANOVA. La tralla

aquests dies porto feina endarrerida, i per posar-me al dia he de començar pel pont passat per aigua.

el dissabte, un dels millors dies (meteorològicament parlant) del pont, estava per Berga i, evidentment, no puc fer una visita a casa sense trepar. com que feia dues setmanes havia anat a la Casanova i hi havia deixat feina pendent, no ha estat gens difícil enganyar a la gent per tornar-hi.

seguint amb la rutina habitual, escalfo a l'ull de poll, 6b. com que fa 9 dies que no toco roca, no em trobo del tot fi i em costa confiar en els peus. això em porta a fer una altra via per escalfar i retrobar sensacions, mursiélago fuerte 6c+ (que decotaria a 6b+/c).

ara m'he notat una mica millor, és hora de posar cintes al projecte, la tralla, 7c+. vaig recordant els passos, curiosament tots els passos difícils els recordo a la perfecció, però em falta repassar els trams més senzills. després d'un bon repòs em decideixo a intentar-la seriosament, tot i que hi entro molt nerviós (em pot la pressió?). vaig clavant tots els moviments, tot i que improvitzo un pas perquè em noto inflat i apunt de caure. la nova solució surt bé i arribo a l'última xapa sense caure! repòs bastant bo i cap a la R!!!!

ja m'ho havia semblat en els altres intents, però ara ho confirmo: no crec que sigui 7c+, jo li donaria 7b+/c. això no em treu que estigui feliç com un tornavís!!!

com que em sobra matí, acabo el matí provant els passos del trallon, 7c. una vegada a la R, confirmo que em sembla més dura el trallon que la tralla (d'aquí que li doni 7b+/c a la tralla). també m'alegra veure que em costa relativament poc el pas de bloc de dalt, tot i que tota la seqüència dels bidits em farà suar tinta...

CELLER DE LES MONGES, la verema

aprofitant la baixada de temperatures, volem anar a escalar al sol a sadernes, finalment ens decidim pel celler de les monges.

arribem i fa fred, encara massa fred, a olot estaven a 1ºC!!!

no toca el sol a la paret, intentem escalfar a vi blanc, 6a+. entrada a bloc i després aguantar de dits, sort que és curta.

per veure si escalfem fem denominació d'origen, 6b. aquesta és millor per escalfar, entrada difícil, després tram fàcil i entrada a R difàcil. aquesta és més llarga.

ara ja entra els sol, comencem a tenir bona temperatura, anem a reserva garrotxina, 6c. és una via boníssima, de les bones del sector (potser la millor!).

a l'altra visita ja vaig provar una via que no surt a la guia, però que em van dir que era 7b. el fran posa les cintes i jo li faig una passada per recordar els passos. la via té un desplom on hi ha tot el bacallà, una seqüència de laterals no gaire bons just on més desploma i una sortida física del desplom. una vegada vist i havent menjat una mica de fruita per poder descansar, un altre intent "a muerte". vaig clavant tots els moviments i surto del desplom "in extremis". el diedret final no és problema i, finalment, encadeno al segon intent del dia (quart en total). és el meu primer 7b encadenat a sadernes (a falta que me'l decotin, jeje...).

per fi començo a recollir una mica de tot el que he sembrat per aquestes parets!!!!

com que tant el fran com jo volem ser d'hora a casa, ho deixem aquí, jo molt satisfet pel 7b i el fran per les bones sensacions després del retorn.
no tinc fotos del sector, perquè els arbres estan molt a prop i no es veu bé la paret...