SADERNES. L'aventura

dimecres a la tarda quedem a sadernes, el marc em truca i diu que són a l'aventura. cap allà vaig...

ja hi havia estat fa molts anys, però només vem poder fer dues vies abans d'una típica tormenta d'estiu.

quan arribo tenen les cintes posades a l'aventura, 6b+. és la via més fàcil, i serveix per escalfar bé. placa tècnica de regletes bones. ja la tenia de l'altra visita.

com que la maldita, 6c, ja la tenia de l'altra visita, em decideixo per memory, 7a. té una panxeta cabrona i, a dalt, una placa tècnica. té un xapatge dolent, crec que el químic més amunt protegiria millor el pas. surt a vista.

una cordada ha deixat lliure eskalaoke, 7a+. posant cintes em costa, però l'encadeno al segon intent. molt fineta i d'aguantar mentalment sense rendir-se. excursió final a buscar la R.

encara queda estona i només em queda una via, la provaré. cops de tempesta, 7b. les 3 primeres xapes són molt fàcils, cosa que em fa pensar que tindrà algun pas molt dur... i així és. una seqüència entre dues xapes infernal, després placa fina de no relaxar-te. li faig dos intents i el pas dur no acaba sortint. és un moviment llarg de canto dolent i regleta molt petita, una mica lesiu. ja hi tornaré quan sigui gran i no em quedi res més per escalar...

és un sectoret, mereix una visita per conèixer les plaques de sadernes i poca cosa més. no és el millor sector de la garrotxa...

SADERNES. Treient profit a la dreta del Castell s'espasa

aquesta setmana he fet dues visites al castell s'espasa (dret), una dimecres amb temps insegur i una dissabte, amb bon temps... jo no hi havia escalat mai, i l'estrena no ha pogut anar millor.

comencem per dimecres:

tinc tot el sector per triar, això és fantàstic!

escalfem a el nas (L1), 6a+. és una bona via per escalfar. molt vertical i amb bon canto.

seguim amb liendre (L1), 6b. comença amb molt canto per passar una zona fineta i després un sostre amb canto. bona.

fent cas al fran, provo ladilla, 7a, aprofitant que m'ha deixat les cintes posades. tot i algun dubte a la part de dalt, m'acaba sortint a vista. i el millor de tot, la tendinitis del colze no m'ha ni molestat!

el fran vol provar lucha luichy, 7b, però ens equivoquem i ens fiquem a boitul, 7a+. ell l'encadena posant cintes, jo li faig dos intents i acabo volant, un altre dia serà...

al final el fran acaba provant lucha luichy.

i dissabte:

escalfem amb el nas, 6a+.

volem seguir amb la puça, 6b+, però està ocupada. el jordi em diu de provar un 6c, ens fiquem a mi lindo gatito, 6c+. comença tècnic i a dalt té la seqüència difícil. em surt bastant fàcil i baixant li dic al jordi que m'ha semblat fàcil per ser 6c... i resulta que és 6c+!!!

aprofitant que m'he trobat bé, intentaré acabar els deures a boitul, 7a+. i tot posant cintes, passo el sostre, les regletes i encadeno!

ara que ha quedat lliure i em sento amb forces, em fico a toloumedows, 7a. un primer tram fàcil i després desplom de canto amb un pas més fi. tot i que no és molt difícil, em surt a vista!

ara ja em trobo una mica cansat, per acabar el dia provaré el 6c de la dreta. miembrillo, 6c+. és de canto petit, una mica desplomada i molt ben assegurada. em sembla difícil per ser 6c, és clar, a la guia està de 6c+! també surt a vista, avui he encadenat tot el que he provat!!!

el sector m'ha agradat molt, la roca, el tipus d'escalada i el grau no massa collat, fantàstic!!!

CANALDA. Somni pirata

el dilluns de pasqua, finalment fem coincidir les agendes amb en jortx per anar a "tatxar" una de les clàssiques que ens falta als dos. anem a Canalda, a la somni pirata, 220m 6b (6a obl.). a part de fer una de les clàssiques de canalda, en tatxarem una altra de les 100 millors.

com que canalda no és una paret mediàtica, estem sols en tota la paret!!!

la ressenya de l'edunz:

i el seu post. i el post del miquel sabadell

ens decidim a entrar pel primer llarg de la funció delta, equipada amb parabolts i opció recomenada, em toca a mi:

L1: anem escalfant en l'escalada canaldera, 6a de panxes i buscar la lògica de la via, bastant assegurada amb parabolts. l'última panxa millor no fer-la i sortir a la dreta cap a la somni pirata original (tal com diu la ressenya), perquè és on hi ha el pas més dur del llarg.

L2: és, potser, el llarg més expo. una placa de V (que pot ser de fins a 6a segons per on passis) amb un tercer burí bastant lluny, on millor no caure. un llarg i fàcil flanqueig ens acaba el llarg.

L3: sortim recte amunt, a buscar un segon burí bastant amagat. és millor xapar només una de les dues cordes als dos primers burils. després flanqueig a dreta on xaparem l'altra corda. flanqueig a esquerra a buscar el pas de 6b bastant ben assegurat. una altra panxa i reunió (aquí vaig fer un pont de roca amb un tascó per protegir l'entrada a R del segon, que és en flanqueig, per variar... llarg molt bo i treballós.

L4: el més difícil és un diedre cec de 6a, un llarg d'escalar. la primera panxa es protegeix amb l'alien groc.

L5: 6a combinat amb Ae. els dos primers 6a's no presenten problemes, però el del final, potser perquè l'Ae el vam fer sense estrep, ja comporta més estress, els braços ja no estan per tantes alegries...

la reunió és panoràmica de collons, es veu en jortx a la R4 i els meus peus a la R5:

L6: llarg cutre de sortida, on s'ha de vigilar amb la roca i amb no quedar-se amb la sabina als dits.

des d'aquí busquem el millor pas entre els boixos per sortir dalt de la paret. si flanquegem cap a l'esquerra i passem de llarg la canal dels ràpels fins a una pista i després agafem un caminet a l'esquerra, en 45 minutets estarem al cotxe.

material: 12 cintes (bàsicament per l'Ae), algunes millor molt llargues, algun tasconet i un parell d'aliens (que potser podrem posar). si es va just de forces, un o dos estreps per persona. imprescindible doble corda.

aproximació: 10 minuts des de la carretera.

la via està "equipada" amb burils i pitons, és una mica expo (però amb calma tampoc hi cauràs) i s'hi ha d'escalar tranquil, però és una molt bona via, d'aquelles que enganxen i que et deixen satisfet amb la feina feta. una via clàssica, d'aquelles que has de seguir la lògica de la paret, buscant debilitats i mesurant els moviments abans de fer-los, una via d'ESCALADA!

OJU PELIGRU, A6+. el tràiler

aprofito que aquests dies vaig escalar amb el Pelut i ho vam comentar per penjar el tràiler d'OJU PELIGRU, primer A6+ mundial, a les Fisher Towers.

he pogut veure dues vegades aquest audiovisual d'OJU PELIGRU (a Berga i Girona) i puc dir que millora el muntatge d'intifada (també l'activitat). no us el perdeu si en teniu l'oportunitat, no hi apareixen col·leccions de fotos amb comentaris obvis i avorrits (com en molts altres audiovisuals). a ritme de sabaton i més metal et fiques en la sorra vertical/desplomada de la nord del Titan.

per si teniu curiositat, també penjo el tràiler d'intifada, A6. aquest no el puc inserir, però el podeu veure aquí.

a disfrutar!!!

PARET DE LA FONT FREDA. Esperó del vent

després del mal temps d'ahir i de la deserció del pelut (els del GAME l'esperaven), dormim amb el joan prop de l'inici de la pista de montrebei. al matí encara fa vent i la furgo marca 0ºC... anirem a una paret més assolellada, cap a la paret de la font freda, objectiu esperó del vent, 305m 6b (6a obl.). així seguirem tatxant de les 100 millors...

la ressenya dels ressenya

post i ressenya del luichy

fem l'aproximació per la pista d'àger, en uns 40 minutets de bon fer per caminet fresat i alguna fita. a peu de via hi ha l'inscripció EV. la paret es veu vertical

ens repartim els llargs i em toca començar:

L1: a mi ja em posa les piles, el diedret amb sorreta s'acosta més al 6a que al V+, em salto la reunió del costat de la sabina i empalmo amb el flanqueig.

L2: fissura treballosa amb algun pitó, V+

L3: aquest és el llarg que talla el bacallà, té una seqüència difícil i obligada si es va sense pitons (com és el nostre cas), 6a+.

L4: només té un passet ben protegit de 6a en una placa, després fàcil.

L5: llarg de 50m, facilet i amb una llastra estètica i de mal assegurat, després trencadot i fàcil fins a la R.

L6: aquest llarg està molt trencat, roca vermellosa que cau només de mirar-la, per sort no és difícil i li toca al joan...

L7: és el famós 6b, però no és gens obligat. uns cordinos ens permeten fer A0's si no ens volem arriscar a comprovar la seva solidesa. hi ha un forat per un alien, que si l'utilitzem hipotequem el bidit que ens permet passar en lliure. jo, com que sóc un covard, vaig posar l'alien groc i vaig haver de fer A0 del cordino...

L8: sortida curiosa de reunió (foto posterior) i després terreny indefinit fins a la feixa, un llarg de 50m ben bons.

des d'allà només ens queda caminar cap a l'esquerra a buscar el cim i seguir caminant fins a trobar un coll molt marcat amb una fita que ens porta per caminet i tarteres bones fins a la pista. total 50min fins al cotxe.

material: joc de tascons i friends (com més en tinguem, més en posarem), bagues per sabines. els pitons són prescindibles, però útils si anem amb el V+ justet.

la via ens va sortir en 5 horetes, amb moments de molta calor i moments de molt fred (el vent encara era gelat...). una via molt recomenable, en una paret solitària i bastant desequipada.

OS DE BALAGUER. Al mal temps, bona cara

dimarts teníem intenció d'escalar a Montrebei, però tot dormint al prat de sant llorenç s'ha passat tota la nit fent ruixats... al matí està ennuvolat, fa bastant vent i bastant fred (3ºC), com que de tant en tant encara van passant gotes, descartem l'opció Montrebei. anem fins a la carretera a veure com pinta el temps, a buscar alguna paret al sol, sense resultat. al final ens decidim per anar més al sud, anirem a os de balaguer a fer esportiva. les ressenyes les podeu descarregar aquí, però millor actualitzar-les al bar del poble.

aquí el dia no està tant tapat, i fins i tot acaba sortint el sol.

escalfem en una via que no surt a les ressenyes, a l'esquerra de kin-tostao. no sabem el grau, però és més de 6a.

seguim amb no m'atabalis, 6b+. molt maca, amb un pas difícil al la fissura.

anem pujant de dificultat, vasectomia al dia, 6c. té un desplom amb canto i una llastra molt estètica, després placa i desplom final. molt divertida.

seguim amb la progressió, fanàtic, 7a. aquí la dificultat està en una seqüència de gotes d'aigua molt petites, després és més fàcil i desplom de canto final. també surt a vista i posant cintes, no crec que sigui un 7a massa difícil.

després em fico a masala, 7b. desplom i el pas de regletes a la sortida. no crec que sigui molt difícil (per ser 7b), però no em surt a vista. a dalt la placa és fineta i maca. no li faig cap més intent perquè el joan no la vol provar i només tenim un joc de cintes (és el que té agafar el material de paret...).

per rematar el dia (i la pell dels dits) fem aida, 6b+. molt estètica i divertida, una bona manera d'acabar el dia.

el joan acaba a dragolins crack, 6a+, molt estètica.

quan marxem anem a fer una visita a santa linya. visitem el sector del camp de futbol, que té molt bona pinta (algú sap on puc trobar les ressenyes?), i després anem a veure la cova, que regalima aigua per tot arreu...

al final hem convertit un desastre de dia en un bon dia d'escalada!!!

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. Iris/Eclipse + Viatge Astral

després d'un hivern d'escalar poc i de no fer tàpia, ja anava sent hora de tornar a la paret. i la millor manera de fer-ho és en bona companyia, ens coordinem per marxar dos o tres dies al Montsec amb el cunill i el pelut.

sortim de Berga a les 8, és d'hora perquè han canviat l'hora... ens pararem a Sant Llorenç de Montgai a fer alguna vieta a la paret de l'ós, per anar escalfant de cara a dimarts.

m'havien dit que la iris, 165m 6c+(6a obl.) és bona. la ressenya dels ressenya i la del luichy.

el que no sabíem és que havien reequipat l'eclipse, 145m 6c+ (6a obl.), que passa molt a prop i que ara hi ha parabolts per tot arreu... la ressenya del luichy.

les dues vies tenen la mateixa entrada, per tant, tot just començar ja m'equivoco i segueixo per l'eclipse (això passa per no mirar la ressenya i anar seguint les xapes...). hi ha un pas que no em sembla pas 6a, "vols dir que vaig bé?". a la R miro la ressenya (només portàvem la de l'iris), això no coincideix, estem a l'eclipse...

just a l'esquerra veiem la ristra de xapes de l'iris, faig el L3 de l'iris, un llarg maco i sostingut. segueix el joan, que en algun lloc es canvia de via altra vegada (tornem a ser a l'eclipse...). ja sortim pel que sembla ser l'eclipse, de manera que acabem no fent ni una via ni l'altra, però les dificultats són bastant similars... quin desastre!!!

arribem al cotxe molt d'hora, al joan li falta tatxar la viatge astral, 160m 6b+ (6a obl.), de les 100 millors. jo ja l'he fet, però així escalarem més. a més, té un sostre de pedals i podem enganyar al pelut per perseguir més xapes... la ressenya del luichy.

el primer llarg té una entrada estranya i una placa molt maca, al segon el pelut ens fa una demo de com pedalar de pressa i amb soltura.

el tercer llarg és de canto i pila, aquí el joan ens demostra com passar de pressa i amb soltura. el quart em toca a mi, té un pas estrany i dificilot, després una fissura molt estètica (i curta...). l'últim el tira el pelut, i just abans d'acabar-lo ens munta una reunió "oju peligru" amb tota la ferralla possible (inclòs l'empotrament de mosquetons, els meus mosquetons nous!!!).

ara ja en tenim prou, i em vist la impagable imatge del pelut en una via friki!!!