23.11.09

MONTGRONY. Retorn a la Font del Prestill

dissabte decidim tornar a un dels millors sectors del món, montgrony!!!
per evitar la gent i les vies polides i totes aquestes coses, ens n'anem a la font del prestill, on ens trobarem amb el jordi i la cris.

començo escalfant a alpens-sora, un 6b+ boníssim, no fàcil, i que ja posa les piles. 32m de nansa primer i placa després.

segueixo amb pack anticrisi, un 6c acabat d'equipar pel calmet i que surt com a 6b amb ? i inacabada a la guia. una vegada acabada, el primer llarg (entrada de desplom de nansa i després diedre tècnic de forats) és 6c, i fins dalt ratlla el 7b.

i toca dedicar-se a les coses més serioses, el monstre del llac nes, 7b. tot un viote de 37m, dura i mantinguda. en molts llocs seria més de 7b (és bastant més dura que, per exemple, gravetat lúdica, 7b de riugréixer). és una feina per treure nota, d'aquells 7b's que si l'encadenes pots dir que el tens bastant consolidat. 13 cintes en 37m donen una idea de que s'ha d'escalar entre xapes (segell calmet). primer intent posant cintes i provant els passos. una cinta em costa bastant de posar.




al segon intent vaig bastant bé fins al repòs d'abans del pas dur. surto però m'equivoco de peu per anar a buscar un invertit... destrepo al repòs, però això em deixa molt tocat. torno a provar-ho però el destrepe d'abans em passa factura i em quedo sense poder-me moure. em penjo, ara ja vaig molt fos, el pas de bloc de dalt se'm rebota per falta de ràbia (si hagués anat encadenant l'hagués passat, però em vaig rendir perquè ja m'havia penjat). tot i això estic molt content perquè crec que la tinc a punt.

crec que és la millor via que he provat mai (o de les tres millors!!!).

un lloc brutal on anar, amb vies 10 i molta tranquilitat. si a la vena hi ha 6 milions de persones, al prestill estaràs pràcticament sol!!!

17.11.09

CAN PLACA. Ressenyes del sector conegut com EL ROURE

l'ernest m'ha passat les ressenyes de la zona del berguedà que nosaltres coneixíem com el roure. els seus primers equipadors volen que es conegui com a can placa, tot i que ens costarà trencar aquesta inèrcia (el vem començar a conéixer així pel gran roure que hi ha a peu de via, ja fa bastant temps).

arribar-hi és fàcil, seguim la pista que va a la casanova i aparquem al mateix lloc que per anar a l'amfiteatre o a can guies. el sector es veu des del cotxe.



la roca és calcari blanc de poca presa, amb vies molt tècniques i bastant difícils a vista. hi podem distingir dos sectors. la part de la dreta, a la zona del roure, descoberta i equipada pel jaume cortina i companyia (sóc un despistat, era el dorna?). posteriorment l'ernest hi va posar el seu granet de sorra equipant més a la dreta, on ha sortit alguna de les vies més bones del sector.

més endavant l'ernest i el pepe van netejar i equipar la part esquerra, amb vies més fàcils.




de totes aquestes vies jo he provat (entre parèntesis el grau que li donaria jo, humil opinió):
  • kiku miku, 6b+ (6a+/b)
  • mona simona, 6b+
  • glòria màxima, 7a (6c+/7a), em surt a vista, molt tècnica i difícil a vista
  • tdm 900, 6b+, pas una mica a bloc, em surt fàcil (6b?)
  • xt 600, 6b (6a+)
  • yupi, 6a
de les de baix:
  • el talla-boixos, V (per mi V brut)
  • el picapedrer, V+ ( un pèl més difícil que l'anterior, i igual de bruta)
  • no m'agraden les mandonguilles, 6b+ (a mi me la van vendre com a 7a. pas de bloc, 6c+ li quedaria bé)
  • la paletilla assassina, 6b (6b+ que t'enganya i et maltracta)
  • no em facis pessigolles als ous, 6b+ (6c, molt maca)
  • els plans de santa maria, 6c (me la van vendre com a 7a, xapatge delicat, 6c+ segur)
  • el serrutxo, 7b ( 7a+?, pas molt fi, algun bloc perillós entrant a la R)
  • petoak bai, 6c (preciosa, 6c)
  • kortez the killer, 6c (més difícil que la seva veïna, i més de bloc, 6c+ o 7a)
  • the eternal, 6a (6b incòmode, fi i desagradable)
  • opció geomètrica, 7a+ (boníssima, la perla del sector, 7a+ li queda força bé)
algunes reunions de la banda central tenen mosquetó petit, millor preveure cintes de més per muntar la R.

és un sector que val la pena visitar per curtir la nostra tècnica de placa. i si es fan més, les vies també quedaran més marcades i netes (que ja ho estan molt, de netes).

apa-li!! ja teniu feina!!!!!!!!!

p.d.: merci ernest per reenviar la versió el català correcte, passa'l

15.11.09

SOLIUS

aquest dissabte, una colla de berguedans es decideixen a explorar noves terres verticals. anem a solius!!! canvi de roca, canvi d'estil d'escalada, això sempre vé de gust.

les ressenyes es troben a la pàgina dels fills de solius.

jo arribo més tard, com que tenim poca cobertura em costa trobar-los, no sabia a quin sector eren. després de caminar i veure pràcticament tots els sectors, els trobo a roca ponça.

arribant ja tenen algunes vies muntades, escalfo a la que queda lliure, la gavina, 6b fins dalt. comença amb un passet, després fàcil i s'afina a dalt. cap problema.

em parlen de la via 5, sense nom a les ressenyes, diuen que és un 6c+ fàcil. entrada a bloc (ara se'm donen bé aquests passos) i després fàcil fins a un desplomet de canto. em sembla fàcil pel seu grau.

el pep munta la via 6, també sense nom, 7a+. després de desenganxar la corda que s'ha quedat en un canto i una argelaga, la provo. entra a bloc, apreto una mica i de seguida sóc fora. després és molt més fàcil, només s'ha de vigilar amb la molsa de la roca per no patinar i espatllar el "a vista". també em sembla fàcil, això dels passos de bloc i la finura de peus se'm dóna força bé i a solius hi pateixo poc.

per acabar em decideixo a provar pasty stone, ?. entrada duríssima, no m'estranya l'interrogant. com que veig que no encadenaré la fissureta desplomada de canto petit i rom, acabo baixant. un altre dia... o no...

marxem amb la llum de tarda donant un color preciós a la roca.







el matapà al 6c+

és un sector molt maco, però amb poques vies on apretar de veritat. de totes maneres val la pena anar-hi alguna vegada.

12.11.09

alguna tarda a CALDERS

amb l'arribada de les temperatures més fresques, hem començat a fer alguna visita a Calders. de moment encara hem pogut aprofitar alguna tarda, abans que el sol ens deixi massa d'hora.

en dues visites només hem tingut temps de rodar-nos una mica en aquesta escalada tan particular, recordar vells trucs i altres talonejos, i tornar a caure allà on sempre quéiem...


la primera vista va servir per veure que estic millor que abans però no prou rodat a calders com per fer alguna cosa positiva.

l'escalafament el fem amb la clàssica dels xais, 6b+. no cal dir-ne res més, és molt bona i escalfa de veritat.

com que anem tres em decideixo a posar cintes a la de la terra, 7b o 7b+, depèn de qui t'ho digui. el primer dia vaig anar caient al pas de bloc, fins a quatre intents sense resultat. tot i això vaig marxar content per haver aguantat quatre dignes intents a una via que per mi era massa dura fa tot just tres mesos.

dimarts passat hi tornem. escalfament als xais i decideixo seguir escalfant bé. panxacontent, 6c. a mi em posa a to de veritat, ben inflat. m'està sortint un constipat i no acabo d'anar fi. a més, ahir vaig estar una estoneta a savassona i em sembla que els avantbraços ho troben.

poso cintes a la de la terra, 7b+ per mi (una vegada vist el què em costa). evidentment caic al pas de bloc. em té la moral menjada, un intent més i si no surt estaré dies a tornar-hi!
segon intent del dia, pujo molt controlat, arribo al repòs però no necessito reposar, faig el pas sense dubtar, surto i encadeno! com pot ser? tant que m'havia costat fins ara i ara em surt amb aquesta facilitat??? fantàstic!!!

per acabar de matar les poques forces que em queden em fico a gitano de balaguer 6c+/7a. a vista fallo. al segon intent, ja sense forces no agafo bé la fissureta i no em puc moure. després descobreixo un taló salvador que m'hagués anat de conya, un altre dia serà...

marxem cuits però satisfets!!!!!!
això no ha fet més que començar...