4.4.12

MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA. Tempesta nocturna

Després de dos dies i mig recorrent sectors d'esportiva (Antepauta, La selva i Fashion), quedem amb en Berenguer i el Cunill per anar a la Tempesta nocturna, 390m 6c/A1 (6a+ obl.).

La ressenya del luichy:

Quan arribem a peu de via, hi arribem junts amb una parella que vénen del prat, ell es posa força tonto en què van ells primer (fins i tot ens explica que és karateka...). Total, que estem una hora a peu de via veient com ell escala penjant-se a tot l'equipament fixe i com la pobra noia ha de fer el cuc estirant d'una corda per poder pujar el primer llarg...


Decidim repartir-nos la via de manera que comença en Berenguer. Quan el noi veu com escala en Berenguer reconeix el seu error i ens diu que a la R2 ens deixaran passar.

L1: A0 llarg al primer desplomet, després un tram de roca cutre assegurat amb pitons (és on hi havia el bloc que va caure) i fissura de 6a fins al 6b+ final. Ja no calen els pitons, el tram està pitonat i no és expo.


L2: sortida en A0 d'un pitó i fissureta de 6b. Jo vaig amb l'ensurt d'un canto que he trencat en sortir del pitó...
L3: sortideta fina, sobretot pels baixets (el Joan i jo passem en A0), després fàcil però espectacular (flanqueig de V sense assegurances). Aquí muntem la R3 on diu la ressenya del luichy, però només hi ha un pitó i és força cutre tot plegat. Millor pujar uns metres més fins arribar a una repisa amb dos parabolts.
L4: llarg de V+/6a de buscar el camí, sense massa complicacions.
L5: sortida molt fina, en Berenguer passa en lliure apretant de valent, els altres ni ho provem (3 A0's), encara anem amb el xip de córrer per distanciar-nos de la cordada de darrere. Després un tramet fi en 6a+ i fàcil fins a la R5 en una coveta còmoda.


L6: li toca al Joan. És un llarg fàcil de IV+/V+ que et deixa al peu d'un sostret.
L7: llarg exigent. Sortida de la reunió en A0 i et fiques en una fissura-bavaresa de lluitar, no tant idíl·lica com la pinten (algun tram trencadot) de 6b i 6a.
L8: ara em toca a mi. Tram fàcil fins a una fissura en arc de 6a. Reunió penjada.


L9: diedre molt maco de V+/6a a protegir. Quan hi sóc ficat comença a tronar i a caure gotes... corre, corre pel tram de IV fins a R9, que queda sota uns sostres i no hi plou.


Aquí decidim sortir per potes i esperar que el temps perdut a peu de via no ens penalitzi amb aigua... Fem la tàctica del més ràpid: "Berenguer al davant amb el dorsal posat".

L10: és un llarg més fàcil del què es diu. Et despenges d'un pitó amb baga llarga i no té més complicacions que la roca una mica trencadota. Si s'equipés el flanqueig directe des de la R9 seria molt més elegant, i amb una xapa n'hi hauria prou... V+
L11: segueixen caient gotes, però sortim reptant per la xemeneia que es veu més fàcil del què és. 6a.

Aconseguim sortir per dalt sense mullar-nos en 5 i mitja. El descens, un cop has trobat la sortida del diedre gris (25m més amunt) ja està ben fresat fins baix.

Material: joc d'aliens i camalots fins el 4 (opcional), repetint del 0,5 al 2, tascons i 14 cintes.

Una molt bona via que em va deixar un regust agredolç per tot l'enrenou del principi.

2 comentaris:

Albert ha dit...

Que típic això de trobar una cordada que per collons volen passar primer i després resulta que són uns lentorros.

A veure si et llegim a la llista, que sempre fas vies interessants...

paca ha dit...

...al peu de la "so lonley",i tinc enterrats 3 karatecas maleducats...

Felicitats per l`activitat!