26.12.07

PEDRAFORCA. Columna del Verdet, una mica de gel

aquest divendres passat, abans de menjar massa i pesar excessivament perquè el gel m'aguanti, ens vem decidir a veure com estaven les cascades del pedra.


una fina capa de neu molt enganxosa deixava el paisatge molt hivernal, tot i que no feia massa fred. la de l'arbre estava molt justa, la curset inexistent, les del miner pràcticament res...



assegurem-ho a la somnis d'hivern (o il·lusions d'hivern, no ho recordo mai...) i la columna del verdet.


aquí el gel hi era abundant, una mica humit però fàcil per progressar. treiem la corda als dos ressalts més drets i aviat ens plantem a la columna del verdet. humida i gruixuda, però només una mica difícil a baix.




d'aquí cap a casa pel camí, fent la primera traça de la temporada.

com que estava bé, dissabte hi vem tornar, trobant ja més gent per tot arreu, i les cascades esglaonades i més senzilletes.

HA COMENÇAT L'HIVERN!!!!!!!!

17.12.07

ROCA REGINA. Postmorten

divendres, molt fred, -8ºC a Tremp... anem cap a regina. arribem a 2/4 d'11 i encara hi ha tota la paret a l'ombra.

l'objectiu és la postmorten, 200m 6c (6a obligat).

esperem una estona al cotxe i sortim cap a peu de via. a 2/4 de 12 just comença a tocar el sol a peu de via i ens enfilem cap amunt.

L1: 6a. la roca està molt freda, els grans cantos estan glaçats, i així queden les nostres mans. un elegant pas d'A0 substitueix la sensibilitat a les mans.




L2: 6c. comança fàcil i es va emprenyant. el tram més dur em sembla duríssim. tot i així, amb algun repòs va sortint



L3: V+. molt maco i a disfrutar



L4: 6c. comença molt fi i comença a desplomar. hi ha un pas especialment rebotós, em sembla més dur que el d'abaix, i també surt amb reposos.



L5: 6b. 15m desplomats de canto gegant, un llarg d'antologia, per disfrutar com un nen. aquest surt bé, suant la cansalada.



L6: 6a. placa tècnica, fineta i molt entretinguda. dels llargs bons de la via. el grau és obligat.



L7: V+. fàcil fins a un pas especialment fi, després fàcil també.




L8: V+. molt atlètic. al final els braços ja protesten, però és un llarg molt bo.



arribem a dalt amb l'ombra que ens persegueix. de la feixa cap avall no hi ha tocat en tot el dia.

de material, amb 12 0 13 cintes farem. la via està equipada amb espits amb xapa petita, això fa que t'ho pensis una mica abans de forçar al límit, pensant en la xapa petita i la roca tova de regina i l'espit. una via molt recomenable, sobretot aquests dies curts i freds amb sol

9.12.07

MOLES DEL DON

aprofitant el pont hem baixat amb la montse als ports. com que hem arribat dijous al migdia, una vieta per començar, recomenada pel soldevila a les 100 millors:


SOLS PER MARIA, 140m 6a+. via molt bona, la millor que hem fet aquests dies, sobretot el segon llarg (6a segons el soldevila, 6b segons el luichy a onaclimb... jo em quedo amb 6a+ continu). la via està equipada amb químics i reunions rapelables, 12 cintes. nosaltres hem escalat totes les vies amb corda friki. obligat deu sortir V+.



divendres seguim amb les recomenacions soldevila:
OBSESSIÓ CONTÍNUA, 100m, 6b/+. també molt bona, no tant com l'anterior. el segon llarg (6b segons el soldevila, 6b+ segons onaclimb) és finet finet... canto petit i pocs peus. equipada amb parabolts, obliga més que l'altra, 6a o així. 12 cintes i es rapela amb corda friki de 70 per la via anterior o amb cordes més llargues per la mateixa via.


pocs peus a tota la via...

hi havia una cordada al costat fent ANARCOMA, 6b, que també feia molt bona pinta.

les ressenyes d'onaclimb:


després busquem una vieta més relaxada:

PASSIÓN POR LA BIRRA, 150m, V+. via molt bona, amb grau còmode i ben assegurada. la montse es curra el primer i l'últim llarg. el primer és més V+ com diuen els de ressenya que el V que diu la guia vella dels ports. cintes express. baixem pel descens a peu fins la canal de després de la tintin. ressenyes de ressenya.net



dissabte, després de molt voltar i buscar coses que no trobàvem, ens decidim a fer una vieta on el fort vent que fa aquests dies no ens molesti massa:

PICASSO, MIRÓ, LES TÀPIES, 150m, V+. via bona, sobretot el segon llarg, poc lògica i que creua vàries vies. en general és bastant fàcil.






vista del pany de paret on estan les dues vies més difícils:





vista del pany de paret de la birra i la picasso:


com que no ha fet gaire bon temps, i el vent acaba molestant i refredant-te bastant, no hem fet gaire res més, a part de córrer gran part dels bars d'horta, trobar el pelut, el mimo, l'isaac i en pgb.
totes les vies les he pogut encadenar (l'entrenament d'escalar de canto petit al berguedà funciona quan vas a aquests llocs!!!), per tant no poden ser molt difícils ni obligades.

4.12.07

VILANOVA DE MEIÀ. El clan de los chamanes, Roca dels Arcs

dissabte, busquem una altra via equipada i còmoda, però cometem un error... ho fem amb la fotocòpia de la ressenya del desnivel del ballart... el clan de los chamanes, 200m 7a (V+ obligat) no està dibuixada on toca.




entrem pel primer llarg de plaerdemavida o de la del costat... a la primera R flanqueig per una "repisa" per tornar a mig primer llarg del clan... finalment som a la via!

vista de la cordada del darrere al primer llarg, vistos des de la punta del sostre.



el segon llarg és una sortideta fina de 7a o Ae, no va sortir en lliure, fins a sota d'un sostre molt ben equipat amb parabolts gens llunyans que ens faciliten la feina de passar amb estreps.



el tercer llarg comença per una placa i desplom d'Ae i sortideta de 6a, que es pot fer de cinta a cinta gairebé en Ae.



després un llarg de V/V+ facilet i el llarg guarro de IV final.

material : 16 cintes i dos estreps.
una via "bona", espectacular però que no destaca massa entre les altres, i menys si el dia abans n'has fet una de 5 estrelles!!!

VILANOVA DE MEIÀ. El señor de los bordillos, Roca dels Arcs

divendres, buscant el sol anem a vilanova amb el joan (si! ja ha tornat del nepal i necessitava retrobar-se amb la roca). l'objectiu és completar la trilogia amb el señor de los bordillos, 200m, 6c+ (6b obligat).

la via és de les millors que he fet a vilanova i, sense dubtar-ho, la millor de la trilogia (chica del martini, musical expres i señor de los bordillos).

amb 12 cintes en tindrem prou, nosaltres anàvem amb corda simple, que es fa més còmode.

el primer llarg és la típica placa marró de vilanova, extranya, V+.

el segon comença amb un megadesplom i segueix per una placa fina. 6c+. surt en lliure amb algun repòs a la placa.

L3, 6a de placa de ratlles típic de vilanova, amb algun desplomet, molt bo.

L4, placa fina de 6a+, obligat.


L5, potser el millor llarg de la roca dels arcs, 6b+ de desplom de grans preses i V+ fins a la R.

L6, V/V+, fàcil i agradable.

L7, placa amb pas molt fi, de pujar peus i confiança. 6b obligat.



d'aquí se surt per la feixa caminant a la dreta i grimpant.

tota la via surt encadenant menys el llarg de 6c+, tot i que se li veu color. MOLT RECOMENABLE!!!

29.11.07

PRIMERA ESQUIADA DE LA TEMPORADA

diumenge, a les 4 hem de ser a torelló al festival de cinema de muntanya. ens decidim per treure'ns el "mono" de neu i passejar una mica les pells de foca.
sense llevar-nos gaire d'hora anem a masella, ens aprofitarem de la seva neu artificial i del fet que la gent pagui 25€ per dues pistes obertes.
sortim del pla de masella i veiem que molta gent ha decidit ser estafat i pagar molta pasta per poc servei. nosaltres pugem per la vora de les pistes com molts altres esquiadors de muntanya que també es fan passar les ganes de neu.
arribem al cap del bosc, podríem baixar a coma oriola i tornar a pujar per afegir una mica de desnivell, però per avui ja n'hi ha prou, no volem córrer per dinar i arribar tard a torelló. fora foques i cap avall. hi ha més neu que gran part de l'any passat (a les pistes), alguna placa de gel i neu "guix" de canó.
de totes maneres, 500m de desnivell, estrenar la temporada, bones pel·lícules al festival de torelló... què més es pot demanar? (a part de neu a la muntanya per no haver de tornar a foquejar a pistes)

MONTGRONY. St. Pere

dissabte anem a montgrony. què hi busca la gent a montgrony? vies llargues, desploms, "xorreres"... nosaltres no... com que no tots els que anàvem podíem gaudir de la millor part de montgrony decidim anar a sant pere. jo no hi havia estat mai. les vies són (eren) bones, en general bastant bones, però el pas del temps i, sobretot, de multitud d'escaladors, han fet que el passos més difícils patinin bastant, fet que n'augmenta la dificultat.
per començar fem el primer llarg de super Gam, V+. una via extranya, amb els parabolts bastant separats, cosa que no la fa massa apta per principiants.
seguim amb el diedre gem, 6a. les 3 primeres xapes concentren la dificultat, bastant patinosa. bona.
el següent objectiu és selectivitat penjada, el primer 6c de montgrony. els anys es noten, el pas més apretat patina de peus, pillo a vista i requereix un segon intent bastant esforçat. bastant bona.
les vies que proven els altres segueixen la mateixa tònica: forats molt grans a les vies fàcils, gotes d'aigua i adherències a les més difícils. totes les vies patinen una mica (o molt, depèn). el sector seria molt bo si no tingués la resta de montgrony a 5 minuts caminant.

23.11.07

L'ESTANY. Berguedà

aprofitant que dijous al matí tinc festa, però no puc anar gaire lluny, aquesta setmana m'he decidit per l'estany, un dels millors sectors dels voltants de Berga.
accés en cotxe a 2 minuts de les parets, peu de via amb planell d'herba, còmode i maco, vies molt bones de 20 a 33m... què més es pot demanar? doncs una mica de sol...
com que el dia està ennuvolat fa fresca i hi ha humitat, però el fanatisme supera els factors adversos.
escalfem (literalment, les mans estan gelades) amb disneylandia, un 6a dels bons.
després aprofitem i fem la variant de l'edu, 6c a la guia del berguedà, però crec que està malament: si entres per disneylandia no arriba a 6c, posa-li 6b/+, i si entres pel llamp i el tro posa-li més de 6c, el pas del llamp és més difícil (crec jo).
després primera passada a el llamp i el tro, 7a+. passo el pas dur i caic a dalt... m'ho he de mirar més. al següent intent (5è del total) encadeno. la via és molt bona, 7a+ de veritat, amb pas de bloc d'entrada, placa fina a baix i forats a dalt. és de les que recomenaria de l'estany.
el narcís també encadena no àlex, no, 7a+ (?). tant aquesta com la vaquera desespera 7a+ (?) també creiem que estan sobregraduades. les dues són molt bones, però no crec que passin del 6c+/7a.
i cap a cas a dinar de pressa, que a la tarda toca currar!!!

19.11.07

LA MUSSARA. Lo soterrani, el biombo

dissabte, aprofitant una visita obligada a reus, aprofitem el matí per escalar a la mussara, que feia molt temps que no hi anava.
ens decidim pel soterrani, i ho trobem ple de gent (evidentment)... anem recorrent tot el sector i al biombo és on n'hi ha menys... ens hi quedem!
el sol escalfa i tot i les baixes temperatures s'escala en màniga curta.
per començar "la teka", V+ no gaire bo i gens ben assegurat, jo no la recomenaria.
"the talker bom", 6a, boníssima, ressegueix un esperó i final de canto, 27m per passar-t'ho genial.
"capitán pedales", 6c. dels millors que he provat últimament. fissura amb final tècnic i sostret rabiut. surt a vista lluitant.
i per acabar amb la pell dels dits, a la dreta de keops (7c+) hi ha una via que em van dir que és 7a+. la munto... començament amb poquíssim canto (encara tinc les ungles ratllades), part intermitja de placa desplomada i un pas que se'm va rebotar bastant... em falta alçada. veia on havia d'anar però per envergadura no hi arribava. a la desesperada m'aguanto un moment i puc acabar d'arribar a la cadena... queda pendent...............per quan creixi!!!! de totes formes és molt recomenable.

13.11.07

CLOT DE L'ESPASA

després de molt temps sense anar a aquest fantàstic sector del ripollès, dissabte hi treiem el cap. el fet de ser 3 no ens dóna per fer moltes vies, però la pila que reclama el sector tampoc te'n deixaria fer gaires més...

vista del "lleuger" desplom de la paret

comencem amb una via nova entre xirricana i patxamama. va a la reunió comuna de xirricana i de la meri, i deu ser V+, una mica bruta encara.


després una vieta per escalfar, la de la meri, 6a, maca i tècnica, on has de buscar el millor camí.


volia seguir escalfant amb trialman, 6c, però tot i que és una via boníssima té una petita "trampa" (que no desvetllaré) i a vista et pot complicar la vida... de fet a mi me la va complicar, i va reclamar un segon intent per encadenar (tot i que no és difícil, si t'equivoques et quedes atrapat).

el desplom d'entrada a trialman


i aquí es va acabar el temps, hi haurem de tornar un altre dia, que el sector es mereix moltes visites

8.11.07

SIURANA. Grau de masets

per acabar de rematar els avantbraços i els dits, amb la ressaca del vi de la cooperativa de cornudella anem a grau de masets (oest).

com que el matapà està més cansat i ressacós que jo, escalo les vies de dues en dues:

primera, V+, normaleta
super fisura, V+, diedre molt clàssic i molt bo
super esperó, 6b, inici finet i bastant sobat, no val massa la pena
alma, 6b, molt bona, la millor del dia, combina una mica de tot

arnau, 6a+, semblant a l'anterior, però no tant bona.

aquí s'acaben les forces, la pell dels dits i les ganes d'apretar... no ha estat un pont amb encadenaments destacats, però si amb molt bon ambient, molts metres de bones vies i tota l'escalada a vista, que també va molt bé!

MONTSANT. Racó de missa

després de margalef i de regar-ho amb vi del bar del poble i ratafia de la vilella, dissabte anem al racó de missa.

20 minutets d'aproximació i molta gent escalant. el lloc és brutal, vies de més de 30m, forats i pila, molta pila...


nosaltres ja anem una mica tocats després de dos dies trepant, busquem vies "fàcils". anem a l'esquerra del tot del sector. com que tot està ocupat començo per l'únic V de la zona. fàcil, sobreassegurat, ideal per a principiants. un 10 per l'equipador, que quan comences costa trobar vies així (hi ha 4 IV més equipats igual).

ja ha quedat una via lliure, la 12 de les ressenyes del desnivel nº213, 6b+. 32m de forats i aguantar, boníssima, però baixo ben "inflat".

després faig el 6b/+ de la dreta. a mi em sembla igual de difícil, però no tant bona, 32m també, 14 o 15 cintes. ara ja estic cansat...


per acabar de rebentar, probo el 6c+ de l'esquerra... l'únic que no surt a vista, no tinc ni forces per tornar-hi...
baixem amb la llum de la tarda, cap a cornudella, que ens hem guanyat una cervesa

MARGALEF. Braseria, Cingles del molí i Can torxa.

aprofitant el pont de tots sants marxem cap al montsant, terra de bons vins, oli i escalades.

dijous arribem a la tarda a margalef i aprofitem per prendre contacte amb la roca al sector la braseria, sobre l'embassament.
vies fàcils, 20m, solet tot el dia i bon equipament. com que queden 4 dies d'escalada, fem vies fàcils:

la via del barril V+, molt bona.
el 6a+ del costat (no tinc ressenyes...), no tant bona
l'únic 6c del sector, amb entrada de 3 xapes a bloc i la resta placa més fàcil. bona també
i ja fent-se fosc el 6a de més a l'esquerra.

totes les vies valen la pena i surten a vista (escalar a vista és l'objectiu del pont).

dormim a la furgo i l'endemà, mentres esperem al riki comencem a escalar als cingles del molí.

bon rotllo, 6a, normaleta
doctor loco, 6a+, molt bona i disfrutona
berberecho blues, 6c. molt bona, estètica i física... és la única que no surt a vista, no la torno a provar, ens n'anem a can torxa.







allà:
follet tortuga, V+, un pèl sobada
somiatruites, 6b+, molt bona
el free pendó, 6b+, molt bona
freekandó, 6b, potser la millor de totes les que he fet.



totes surten a vista, al final el cansament passa factura i pateixo més del que seria necessari... es fa fosc i fan mal els dits, toca dormir, anem cap a la vilella baixa, on dormim.

23.10.07

GRAU PARET vs. GRAU ESPORTIVA

aquests dies que he fet una mica de tot, he estat reflexionant sobre la diferència de grau que sóc capaç d'encadenar fent esportiva i fent paret (o clàssica).
una part crec que és degut a que en l'esportiva la distància entre "xapes" és poca, i que, en general, són a prova de bombes. això fa que escalis al màxim, amb un factor psicològic molt limitat (excepte casos puntuals...).
també influeix que en l'esportiva pots provar la via vàries vegades si és necessari, els cantos estan marcats o, com a mínim, veus on has d'anar (magnesi, marques de peus, roca polida...).
un altre factor és la qualitat de la roca. en general, escalant vies clàssiques la roca és bona, però no té res a veure amb les vies esportives netes, compactes...
també el fet d'escalar amb una motxilleta amb aigua, barretes, polar, vambes i "catxarros" (friends, tascons...) fa que pesis uns quilets de més, que després es troben...
o que a la paret és important "anar per feina", no entretenir-s'hi. això fa que no t'atabalis gaire en el pas rebotós, si no surt, A0 i cap amunt, que encara queda molta paret.
CREIEU QUE ES PODRIA FER UNA TAULA/COMPARATIVA DE GRAUS ENTRE VIES ESPORTIVES I VIES DE PARET?
si fas 7a en esportiva t'han de sortir els 6b's de paret? el grau a vista és el mateix en els dos casos?

21.10.07

CASANOVA. Berguedà

i per acabar d'arrodonir un bon cap de setmana, diumenge amb sol i bona temperatura anem cap a la casanova.




escalfo amb un V+, un 6b (no recordo mai el nom... el de l'esquerra, que arrenca juntament amb un 6b+ i 6c+, molt fàcils i bones totes).

després faig una variant de l'ull de poll: entro per ull de poll (6b) i acabo per cacarot (7b, l'objectiu d'avui). tot baixant poso les cintes i provo cacarot. és el meu tercer intent... i caic sortint de la seqüència més dura.

després d'un descans, vaig pel quart intent i plorant plorant l'encadeno. el pas de placa i la seva sortida a la xorrera és el que més em costa.

i amb la feina feta cap a casa a dinar!!!!

la via és bona, canto gran, petit i una seqüència de placa amb adherències de peus i canto petit que és on està tot el "tomàquet".

COLLEGATS. Tanger

divendres al vespre marxem ammb la montse cap a collegats. després d'un petit ensurt amb el cotxe i un porc senglar, sopar i dormir prop de les parets.

dissabte ens llevem i fa fred, bastant fred... esperem que el sol escalfi i a les 10 sortim cap a la roca del pessó, 10 minuts com a molt aproximant i som al peu de la TANGER, 450m 6a (V obligat)i equipada amb parabolts.



entrem i el fred es deixa notar, l'agulla del gos fa ombra als primers llargs, molt bons i verticals. empalmem el 2n i 3er llarg, sortint un llarg de 40/45m i 6a atlètic.


el llibre de les 100 millors del soldevila li dóna 6b al 5è llarg, però crec que no hi arriba, és un diedre de 6a/6a+ que surt molt bé i molt protegit.


després la via afluixa una mica fins al jardí, on aprofitem per escalfar-nos al sol (que s'ha anat amagant darrere la paret durant tota la via) i menjar una mica.


caminar pel bosc i atacar els tres últims llargs, molt bons també. el penúltim de 6a amb un pas de bloc molt protegit que es deixa fer bastant bé.


i finalment sortir per dalt al sol i baixar per la "ferrata" cutre fins al cotxe.


la via la vem fer en 5 horetes, parant una estona al jardí de relax.

material: 16 cintes si empalmem els llargs 2 i 3, 15 si no els empalmem. la via està cosida a parabolts i algun pitó, no fa falta res més de material.

ara hi comença a fer una mica de fresca, però la via és molt bona i "disfrutona"

19.10.07

ESCALES. Esperó dels elfos

tot tornant de tabernés, ens vem decidir pel "fantàstic" eje pirenaico. just a l'altura de la presa de l'embassament d'escales decidim fer una escaladeta de tarda: l'esperó dels elfos 175m V.





quan arribem a peu de via, totes les cordades ja estaven acabant les seves vies, i van dir que hi havien passat molta calor.

nosaltres passem calor als 2 primers llargs, després semblava la cuita al sol, l'ombra ens perseguia per la paret... i ens va atrapar a l'últim llarg.

la via és un constant de IV+/V, on la única diferència entre un lloc i l'altre és la distància entre parabolts, l'escalada no varia ni en dificultat.

el pas més dur és l'entrada a la via, i el millor llarg és el tercer, una llastra-bavaresa de IV+ desequipada molt i molt disfrutona.


primer llarg

arribant a R3
al quart llarg



la roca de tota la via és molt bona, excepte l'últim llarg on només és bona.

el descens, pel camí tallat a la paret (cable) i túnel fins la presa. si hem aparcat a baix toca baixar per les escales de la presa (si hem aparcat a dalt ja hi haurem baixat...)

resumint: una bona via per no passar problemes i relaxar-se a la paret, que de vegades també fa falta...

18.10.07

CRESTA DELS BACHIMALA

Aprofitant el pont i no tenint res a celebrar, divendres viatgem cap a tabernés, prop de viadós. dormim al cotxe i dissabte sortim cap amunt.

en 2h arribem al collado de la señal de viadós, a uns 2.500m, d'allà agafem el llom i la grimpada i arribem al primer tresmil, la punta del sabre.


allà comença la cresta propiament dita, passem sense massa dificultats pel gran bachimala.

aquí ens vem embolicar bastant... és la part més delicada, trobar el descens del gran bachimala fins la cresta. nosaltres vem baixar per un corredor a l'oest del cim (fites) i després un flanqueig expo per terrasses nevades i descompostes de la cara nord fins a la cresta. ens vem encordar a la cintura amb un cordino de 7mm i assegurats com podíem. no és la millor baixada, després ens van explicar que per la banda est es baixa millor i és menys expo. aquí vem perdre 2 hores!!!




després d'uns passos aeris i fàcils (II), arribem a la punta ledormeur (3er tresmil), d'aquí a la punta del ibón (4rt) i fàcil al petit bachimala (5è), marcos feliu (6è) i abeillé (7è), amb algun pas de II.


aquí vem seguir la cresta cap al pico del puerto de la pez (8è tresmil) amb algun destrepe de III una mica expo i a la punta de la pez (9è tresmil).
seguim una mica més per la cresta fins a trobar una canal que ens porta als ibones del bachimala i flanqueig a buscar la normal i al cotxe.

si no haguéssim perdut el temps al gran bachimala i no haguéssim trobat neu, amb menys de 10h es fa tota l'activitat, amb més de 1.800m de desnivell total, però amb neu és més divertit!!!