anem al mal pas de trevil, a buscar inflar més els avantbraços que els bíceps. al matí el sol hi comença a tocar passades les 10, escalfem una mica, repetim la fantàstica dimecres de patum, 6b+, una via semblant a l'esperó del petitó però més desplomada. no us deixeu enganyar pels primers dos metres amb sorreta, a dalt la roca és brutal.
després toca casserres, el 7a que em surt més fàcil del món (de tantes vegades que l'he fet, que m'agrada molt) i aprofito per posar cintes a fot-li de dret, 7b, el projecte sempre pendent.
total, que el pas se'm rebota els dos intents.
l'endemà, sense voler-ho, torno a aparèixer pel mal pas. abans de marxar torno a fot-li de dret. al primer pegue pillo com un campió al pas de bloc... al segon passo el pas, surto del desplom i, potser per un excés de confiança, em patina un peu i ja torno a ser sota del desplom!!!! com que se m'acaben les forces ho deixo per un altre dia...
finalment, aquest dissabte, després de posar les cintes des de casserres, em surt al primer intent del dia.
més feliç que un tornavís ja he acabat la feina del dia, del mes i de la temporada, "avui ja no escalo més!".
seguirem perseguint reptes per aquest món vertical.