9.6.10

Roca Gran de Ferrús. CONILL AMB TAPIOCA

sembla mentida on et pot portar una "innocent" conversa de patum amb el riki. "dimarts anem amb el león a ferrús, conill amb tapioca", "ok, si us va bé m'apunto...". el dissabte va tocar sessió de "vols" a la gravetat lúdica de riugréixer. al final el joan cunill (res a veure amb el conill de la via) també s'apunta a ferrús, farem cordada ell i jo i hi anirem més d'hora, per plegar abans. la via ens imposa respecte i els nervis no em deixen dormir del tot bé... conill amb tapioca, 240m 7a+ (6b obligadíssim)

una mica abans de les 9 som a peu de paret, li toca al joan començar, així em tocaran a mi els llargs més durs.

L1: 25m, 6a, tres espits... des del costat de qualsevol d'ells, caient tocaries terra... ja veiem de què va el tema. un merlet entre els dos primers i un tascó i un alien abans de la R calmen els nervis.


L2: sortida a la dreta a buscar un pont de roca, després 3 o 4 espits més, 25m i 6c. és, potser, el llarg més dur (relativament), tinc feines a no caure entre xapa i xapa. un alien i el camalot de l'1 em tranquil·litzen entrant a la R.


L3: comença el joan, però sortint del segon espit no ho veu clar i decideix baixar. "si vols acabar la via et tocarà tota de primer", em diu. ufffff, jo no tinc ganes de baixar, ho provaré i, si de cas, ja baixarem des de més amunt. sortir de la fissura té un pas bastant obligat, quan s'acaba la fissura has de sortir recte i una mica a la dreta, pas de 6b amb la xapa lluny. em sembla recordar que hi ha tres espits en tot el llarg, es pot posar algun merlet.


L4: per mi el més maco de tota la via, i bastant dur. 40m, 6c. molt vertical o desplomat, canto i passos fins intercalats, aquí les xapes estan a prop del pas dur, però s'ha d'escalar entre elles. a la foto el joan està a l'última xapa abans de la R...

L5: 45m, 6b. és important xapar el segon espit i baixar una mica i marxar a la dreta, cap a la fissura. jo vaig anar recte i vaig fer una sèrie de passos molt fins amb la xapa lluny de veritat. el camalot de l'1 pot ser útil si entres a la fissura. dos espits més abans d'entrar a la R, l'últim també s'ha de xapar i marxar a la dreta.


L6: 40m, 7a. la gent diuen que menys de 7a, és, com a mínim, tant dur com els 6c's de baix, amb l'afegit que quan surts del pas de bloc et quedes en equilibri sense presa i has de fer un pas més fins a la següent xapa, l'alien gris et tranquil·litza abans d'entrar a la R.



L7: el més equipat de tots, però no hi sobra res. 45m, 7a+ i 10 xapes. aquí ja començava a tenir el "coco" rostit. travessa amb molt ambient i una seqüència molt fina, després llastra trencada (és la única part amb roca no molt bona) i sortida cap a buscar un arbre. reunió més amunt, d'espits. feia temps que no estava tant content com després de muntar aquesta reunió, i esgotat...

des d'aquí queden 50m de grimpada amb algun pas de III, amb alguna baga i un espit fins a una reunió en un arbre. d'allà caminada-grimpada fins a sortir per on es pugui per dalt de la paret.

a la foto el traçat aproximat i el león encerclat sortint de la llastra del 7a+:


material: 12 cintes, bagues per arbres a la sortida, algun tasconet, aliens (nosaltres portàvem el blau, el semàfor i el gris, si hagués portat el taronja també l'hagués posat) i el camalot de l'1. cordinos per llaçar merlets i estrep opcional. nosaltres portàvem tres dissipadores (una per les R's) i anàvem més tranquils.

vem trigar gairebé 6 hores en sortir per dalt de tot de la paret, uns 20 minuts menys en acabar els 7 llargs. després caminada de cara amunt (per sort no gaire amunt) i cap avall, que ja hi ha gana!!!

la via va ser oberta per baix, espitador en mà. per això les xapes són on són, els espits costen de col·locar, escalaven fins que es podien parar a espitar i als trams fàcils no malgastaven forces. la via és exposada en els trams fàcils, i s'ha de portar el 6b consolidadíssim (com per fer passos de 6b amb la xapa 2 metres sota els peus). en els V+ et pots passar 15m sense trobar una miserable xapa i t'has de buscar la vida a veure si pots col·locar alguna coseta. la roca és boníssima i la via, tot i que et fa suar, és realment molt i molt bona. crec que encara anava justet per fer-la tota de primer...

1.6.10

MONTREBEI. El cau del sioux

després de la del tronko i de dormir com "tronkos", ens llevem d'hora el diumenge i marxem cap a peu de paret. l'objectiu: el cau del sioux, 270m 7b+ (6a obl.).


comencem a escalar a quarts de 9, tot i que no fa gens de fred, comença el joan.

L1: no és el millor llarg del món, em noto cansat i escalo fatal (fins i tot he de posar un taló en un pas de V+!!).

L2: bavaresa de 6a i després fàcil. ja em començo a despertar i em noto més lleuger.

L3: placa lleugerament desplomada, molt maca, de 7a+. hi ha un pas molt dur (que no em surt), després 6a molt maco fins la R. un llarg boníssim i molt equipat.


L4: desplom de bloc amb un bidit llunyíssim i després placa molt fina d'adherència. diuen que 7b+, jo ni l'oloro, 6a i Ae. molta terra a l'entrada de la R, però fàcil.


L5: llarg preciós, fissura de 6b+, desplom amb pas de 6c (o A1) i R al "cau". dels millors llargs de la via, bastant equipat. a aquest si que li puc posar el punt vermell...


L6: el joan no em deixa empalmar amb el següent, tot i que seria lògic, perquè vol que em toqui el següent 6c... tràmit.

L7: llarg curt i fàcil, empalmable amb l'anterior.

L8: tram trencat i diedret difícil, equipat amb dos ponts de roca. no m'entren els dits a la fissura i em penjo a mirar-m'ho. no és tant difícil, em fa ràbia... el 6b de dalt em sembla fàcil. molt maco.

L9: pas de bloc de 6c (!!??). no em surt i a sobre et matxaca el dit en un bidit dolorós. A0 i amunt.

hem trigat una mica menys de 4 hores i mitja. la via està molt equipada (16 cintes), però s'ha de portar aliens i camalots fins el 3. de tascons no en vem posar.

una bona via, que serà una clàssica i on no passar por, perquè hi ha molts parabolts. ideal com a via per fer el segon dia al congost, quan estàs cansat i el "coco" no funciona tant bé.

MONTREBEI. Via del Tronko

divendres arribem al prat de montrebei sota una insistent pluja, per sort dissabte ens llevem i només hi ha boira... però a les 9 el dia s'aixeca, cap a la paret!

l'objectiu és la via del tronko, 350m 6a+ (6a obl.).



a peu de via ens trobem el segarra i un col·lega que ens deixen passar per poder anar més tranquils. moltes gràcies!

començo jo:

L1 + L2: empalmem llargs perquè havíem sentit que faltava un pitó al segon llarg (anàvem sense martell) i així evitàvem carregar la R1 en cas de caiguda. V+ i flanqueig de 6a dur. ja hi ha els dos pitons, per tant ja no fa falta empalmar. per mi és el pas més dur de tota la via... quina apretada! important passar amb els peus a la repisa, el segon pitó és a dalt.

L3: placa i fissura, 6a/+. degut a la pluja d'ahir, la fissura té una mica de fang i et fa anar més al lloro. molt bo.

L4: tram trencadot per anar a buscar l'Ae. són dos passos, diuen que 6c+, jo crec que més (i no em va sortir). molt finet. sortida de 6a de l'espit i diedre fàcil i maco, fins a un altre passet de 6a. en aquest llarg vaig posar l'únic tasconet de tota la via. llarg a tope corda.

L5 + L5b: canvi de placa amb molt ambient. placa més fàcil del què sembla, sempre hi ha bon canto. empalmem el canvi de reunió.



L6: diedre tècnic, que no s'acaba fins dalt (no s'acaba el 6a a l'arbre...). tenia gana i em va costar bastant. el joan, de segon, em va dir que no l'havia trobat gens difícil, però a ell se li donen millor els diedres.

L7: xemeneia on és important el camalot del 4, V+.

L8: important no sortir per l'últim llarg de la via del 78, aquest és el millor llarg de la via!!! doble fissura paral·lela, tècnica, de no posar-se nerviós i de bon assegurar, 6a+, brutal!!!

teníem el santi i un col·lega a la delfos, amb unes vistes impressionants:
material: un bon joc d'aliens (del verd cap amunt) i un bon joc de camalots fins el 4. si porteu prou friends no caldran els tascons. martell no necessari. la via està poc equipada (6 espits i 12 pitons, reunions incloses) i els llargs són molt llargs (preveure tanta ferralla com tinguem) però s'assegura bé. important anar bé en el 6a/+ de montrebei. bagues llargues.

vem trigar una horeta en fer l'aproximació, 4 hores i mitja a la via i el retorn costa amunt amb el sol a l'esquena... una horeta i algun minutet més.

una molt bona via, que serà una clàssica montrebeiana, però on serà important escalar bé 6a's completament nets (fins a 60m nets).

a la tarda a descansar al prat que l'endemà toca tornar-hi...