sembla mentida on et pot portar una "innocent" conversa de patum amb el riki. "dimarts anem amb el león a ferrús, conill amb tapioca", "ok, si us va bé m'apunto...". el dissabte va tocar sessió de "vols" a la gravetat lúdica de riugréixer. al final el joan cunill (res a veure amb el conill de la via) també s'apunta a ferrús, farem cordada ell i jo i hi anirem més d'hora, per plegar abans. la via ens imposa respecte i els nervis no em deixen dormir del tot bé... conill amb tapioca, 240m 7a+ (6b obligadíssim)
una mica abans de les 9 som a peu de paret, li toca al joan començar, així em tocaran a mi els llargs més durs.
L1: 25m, 6a, tres espits... des del costat de qualsevol d'ells, caient tocaries terra... ja veiem de què va el tema. un merlet entre els dos primers i un tascó i un alien abans de la R calmen els nervis.
L2: sortida a la dreta a buscar un pont de roca, després 3 o 4 espits més, 25m i 6c. és, potser, el llarg més dur (relativament), tinc feines a no caure entre xapa i xapa. un alien i el camalot de l'1 em tranquil·litzen entrant a la R.
L3: comença el joan, però sortint del segon espit no ho veu clar i decideix baixar. "si vols acabar la via et tocarà tota de primer", em diu. ufffff, jo no tinc ganes de baixar, ho provaré i, si de cas, ja baixarem des de més amunt. sortir de la fissura té un pas bastant obligat, quan s'acaba la fissura has de sortir recte i una mica a la dreta, pas de 6b amb la xapa lluny. em sembla recordar que hi ha tres espits en tot el llarg, es pot posar algun merlet.
L4: per mi el més maco de tota la via, i bastant dur. 40m, 6c. molt vertical o desplomat, canto i passos fins intercalats, aquí les xapes estan a prop del pas dur, però s'ha d'escalar entre elles. a la foto el joan està a l'última xapa abans de la R...
L5: 45m, 6b. és important xapar el segon espit i baixar una mica i marxar a la dreta, cap a la fissura. jo vaig anar recte i vaig fer una sèrie de passos molt fins amb la xapa lluny de veritat. el camalot de l'1 pot ser útil si entres a la fissura. dos espits més abans d'entrar a la R, l'últim també s'ha de xapar i marxar a la dreta.
L6: 40m, 7a. la gent diuen que menys de 7a, és, com a mínim, tant dur com els 6c's de baix, amb l'afegit que quan surts del pas de bloc et quedes en equilibri sense presa i has de fer un pas més fins a la següent xapa, l'alien gris et tranquil·litza abans d'entrar a la R.
L7: el més equipat de tots, però no hi sobra res. 45m, 7a+ i 10 xapes. aquí ja començava a tenir el "coco" rostit. travessa amb molt ambient i una seqüència molt fina, després llastra trencada (és la única part amb roca no molt bona) i sortida cap a buscar un arbre. reunió més amunt, d'espits. feia temps que no estava tant content com després de muntar aquesta reunió, i esgotat...
des d'aquí queden 50m de grimpada amb algun pas de III, amb alguna baga i un espit fins a una reunió en un arbre. d'allà caminada-grimpada fins a sortir per on es pugui per dalt de la paret.
a la foto el traçat aproximat i el león encerclat sortint de la llastra del 7a+:
material: 12 cintes, bagues per arbres a la sortida, algun tasconet, aliens (nosaltres portàvem el blau, el semàfor i el gris, si hagués portat el taronja també l'hagués posat) i el camalot de l'1. cordinos per llaçar merlets i estrep opcional. nosaltres portàvem tres dissipadores (una per les R's) i anàvem més tranquils.
vem trigar gairebé 6 hores en sortir per dalt de tot de la paret, uns 20 minuts menys en acabar els 7 llargs. després caminada de cara amunt (per sort no gaire amunt) i cap avall, que ja hi ha gana!!!
la via va ser oberta per baix, espitador en mà. per això les xapes són on són, els espits costen de col·locar, escalaven fins que es podien parar a espitar i als trams fàcils no malgastaven forces. la via és exposada en els trams fàcils, i s'ha de portar el 6b consolidadíssim (com per fer passos de 6b amb la xapa 2 metres sota els peus). en els V+ et pots passar 15m sense trobar una miserable xapa i t'has de buscar la vida a veure si pots col·locar alguna coseta. la roca és boníssima i la via, tot i que et fa suar, és realment molt i molt bona. crec que encara anava justet per fer-la tota de primer...
