11.3.12

RIGLOS. LA VISERA, El Zulú Demente

l'endemà de la carnavalada tornem cap a la paret, l'objectiu és el zulú demente, 230m 7a/b (6b obl.).

L'aproximació és "llarga i difícil":

És dilluns de carnestoltes, no hi ha escaladors per enlloc, fa molt vent i decidim anar fins a peu de paret a veure si la forma cóncava de la paret ens atura el vent... si!
Com que es tracta que jo faci l'últim llarg, comença el Joan:

L1: entrada a bloc, el primer llarg és d'anar superant panxes, 6a+. Aquí es veu el desplom que se't tira a sobre.


L2: aquest no té tantes panxes, però hi ha més "excursions", 6a+, no és més difícil que l'anterior. Arribem a la repisa on es creua la mosquitos.
L3: comença el desplom de veritat, un llarg recte de 6a o 6b (depèn de la ressenya) amb molt canto fins a una R penjada (com totes les que aniran venint). No empalmem amb el llarg següent perquè anem amb corda simple i fa molta volta.
L4: flanqueig a esquerres, pas apretadet i flanqueig a dreta. Molt espectacular, 6b.


L5: llarg brutal, desplom i canto, pura pila. Ens saltem una R intermitja, són 45m que et deixen els avantbraços a caldo. 6b o 6b+ segons el llibre del Petit.



L6: surto amb els braços cuits del llarg anterior. Fins a la R intermitja es fa força bé, allà hi ha un pas apretat on passo amb un A0, després es torna a escalar (o s'ha d'escalar entre xapes) fins a la part final on es torna a afinar. Passo el tram final en A0 i la resta amb reposos, com desploma!!! 6b, A0. La sortida és espectacular...


Sortim per dalt contents i flipant amb que es pugui escalar un desplom tant gran amb una dificultat prou humana... Portàvem 19 cintes i corda simple, no es necessita res més (sempre que no hagis de rapelar). El descens es fa a peu pel camí que baixa pel Fire. La via la fem en unes 4h i poc, amb temps de baixar tranquil·lament i conduir fins a casa.

Més info a la noche del loro, i la ressenya del luichy:



Crec que és una de les vies més espectaculars que he escalat mai...

1.3.12

RIGLOS, MALLO PISÓN. Carnavalada

El cap de setmana de carnestoltes, aprofitant que el dilluns feia festa, vam anar a Riglos. Primera sorpresa: pràcticament no hi ha escaladors, la segona serà que, tot i fer sol, feia fresqueta.



Per ser conseqüents amb la data, comencem per la carnavalada, 300m, 7a+ (6a/+ obl.). Els llargs difícils obliguen poc, però hi ha alguna panxa que déu n'hi do, crec que més de V+.
La ressenya del luichy:


De perfil:

El Joan manipula el sorteig per tal que no li toqui el primer llarg de 7a+, comença ell:
L1: entrem pel 6c, de bloc!). Millor entrar per les xapes de l'esquerra, 6a que porta al mateix lloc... comença el festival A0.
L2: vas fent fins que el diedre s'afina i es torna patinós. 6b.


L3: V, boníssim, uns cantos gegants!
L4: el "río de piedras". Llàstima de la falta de pila. Es pot passar en A0 o reposant, hi ha molts espits entre parabolts. Convé estalviar cintes.


els cantos "petits":

L5: aquest és de panxes, 7a+. Es passa bé en A0's, les panxes són molt explosives...


L6: 6c+ de panxes, amb la particularitat que en aquestes has de sortir escalant del pas, ja no es passa tant en A0. S'ha d'anar a buscar la reunió a la dreta.
L7: sortida de la R espectacular i de bloc i després vigilar amb la roca, 6b.


Al cim feia molt vent i fred, menjar, foto i avall.


Com que anàvem amb corda simple de 68m, hem de fer el doble de ràpels (els del cim ja va bé, que sinó el vent s'emportaria les cordes). El dels "volaos" arribem justíssims a la repisa.

De material: moltes cintes, en portàvem 18 i en vàrem estalviar als espits.