25.11.10

MONTGRONY, LA FONT DEL PRESTILL. Tancant un cicle...

el retorn a l'escalada esportiva es va completar amb la visita a la font del prestill, un dels sectors més tranquils de montgrony, i amb roca sputnik!

aquí havíem passat moltes hores amb el calmet, quan estava equipant les vies noves del sector, de vegades tot un dia per escalar 2 o 3 vies, però passant molts bons moments. ara em sentia preparat per afrontar el repte que ja feia dos anys que tenia, encadenar el monstre del llac Nes, 7b/+, que vaig veure néixer i que tant gran m'anava  quan la vaig provar durant aquella temporada...

escalfo al sol a alpens-sora, un 6b+ molt maco i llarg, i que ja escalfa de veritat.

segueixo amb el primer llarg de pack anticrisi, 6c. és una via que m'agrada molt, entrada desplomada "de remar" i després diedre tècnic de forats. llàstima que no es conegui i no es faci gaire, vaig haver de treure herbes dels cantos, perquè és una via boníssima.

quan l'ombra començava a tocar a la via (i aprofitant la visita del calmet, que va tornar a escalar una mica...) poso cintes al monstre del llac Nes, 7b/+. em noto més valent que l'any passat (la última vegada que la vaig provar). passo el pas dur però "m'arrugo" en el següent xapatge i m'agafo a la cinta per xapar... el pas de bloc de dalt també em costa perquè no recordo com anava.

després d'un bon repòs hi torno. tot i que em noto més cansat, vaig escalant i aprofitant els reposos, passo el pas dur sense massa problemes, al pas de bloc em noto amb forces, i només em poso nerviós arribant a reunió (no m'agradaria equivocar-me i volar metres i metres...). ja està! el mite ha caigut, encadeno i sóc un home feliç!!!

tot i que em van dir que seria 7b, he vist que hi ha gent que l'ha graduat de 7b+ (i potser amb raó), per no moure'm d'aquí la deixo de 7b/+. un viote de 37 o 38m i 13 parabolts, dura i molt bona... BRUTAL!!!

he tancat un cicle, però se m'ha obert molt feina nova!!!

la foto és de l'any passat quan la vaig provar (i només es veuen els 2/3 superiors), aquesta vegada no tenia fotògraf... 

22.11.10

ÀGER 300

em queda feina per actualitzar alguna sortideta d'escalada. començaré per la visita que vem fer al sector de 300 d'àger, l'endemà d'escalar la desequilibrio hormonal de montrebei.

el joan tenia el genoll tocat, i no estava per escalar ni caminar gaire, el temps pintava insegur... doncs a fer esportiva a aquest fantàstic sector.



com que el joan no escalava, em poso a escalfar a pussycat, 6b+. via amb entrada desplomada, fissura molt bona i algun tram de placa tècnica (serà la tònica de tot el sector).

es tapa el cel i comença a fer fred. poso a prova els dits a el guardabosques, 6c+. també surt a vista, però lluitant bastant...

ara ja fa fred de veritat, el joan està mig congelat... útlima via, em fico a krusly, 7a+. el pas de bloc de l'entrada m'obliga a mirar-me'l. la resta no et deixa relaxar ni un moment (sobretot la placa fina d'entrada a la R). desmunto per marxar, amb el convenciment que amb un altre intent l'hagués encadenat.

és un sector molt bo, de grau mig-alt i que no regala res, però és una opció a tenir molt en compte per l'hivern.

10.11.10

MONTREBEI. Desequilibrio hormonal

aquest cap de setmana tocava tornar a montrebei i, de pas, tatxar-ne una de les 100 millors. com que el joan està tocat d'un genoll (diumenge al vespre sabrem que té un cartílag inflamat i que millor que no el mogui gaire...) ens decidim per la via més curta, amb menys aproximació i amb el descens més curt, desequilibrio hormonal, 240m 6b+ (6a obl.).



portàvem la ressenya del soldevila... però què bé ens hagués anat aquesta del post del luichy (nova de trinca!)


ens llevem amb calma (som els últims de sortir de la furgo) i a 3/4 de 10 som a peu de paret. com que totes les ressenyes diuen que el 4rt llarg és el més difícil, el joan ho té clar i me l'adjudica, per tant comença ell:

L1: diedre taronja, més espectacular que difícil. 6b+ de posar-s'hi.

L2: pas de bavaresa en sostre bastant físic, 6a+, i després fàcil fins la R, V.
L3: fissura ampla, V+, llarg molt maco.
L4: el "coco", diedre taronja molt vertical i de fissura bastant ampla. trobem 2 o3 pitons (a un dels quals no li entra el mosquetó), un alien encastat i un espit. final d'infart sobre blocs "mòbils". 6b, boníssim!!!


L5 + L6: comença per una placa fissurada preciosa, 6b, amb un pitó sortint de la R (gràcies luichy!) que evita tensions, després flanqueig a la R que és difícil de reforçar (per tant, ens la saltem). d'aquí pas de 6a+ i més fàcil fins la R.

L7: aquí m'hagués anat bé la ressenya del luichy! surts en flanqueig a la dreta, passet protegit per dos pitons (6a) i em vaig ficar per on diu "NO". és el tram que més em va costar de tota la via... a més, vaig fer el flanqueig a dretes com deia la ressenya soldevila. resultat: veig la R uns metres a l'esquerra i em toca fer un flanqueig d'adrenalina per tornar a la via... (per aquí és més de 6a, i de 6a+...). per aquí també vaig trobar un pitó, no era el primer en passar-hi...



L8: mig tràmit, llarg no massa maco per sortir de la paret, V+.

aquí dalt el joan ja no pot amb el seu genoll, tot i això ha fet un gran paper a la paret, i jo molt content perquè feia dies que no em sortia tota una via encadenada... i una via boníssima, no tant difícil com me l'esperava.

hem trigat 4 hores i mitja a fer la via, i de material hem portat tascons, joc d'aliens i joc de camalots fins el 4 (repetint el 2 i el 3).
la baixada ens l'agafem amb calma, tenim tota la tarda per estar a la furgo i esperar que sigui hora de fer la barbacoa amb una bona representació d'ex-combatientes.

la paret de catalunya amb la llum de la tarda:

4.11.10

MONTREBEI. Estrella pirata

divendres passat era festa a girona, i per celebrar-ho amb en Berenguer decidim anar a l'estrella pirata, 375m 7b+ (6b i A2 obl.).

portàvem dues ressenyes:
la ressenya del luichy

i la ressenya del sidarta

ens llevem al matí i el termòmetre de la furgo al pont de montanyana marca 0,5ºC, està gebrat... l'aproximació ja ens escalfa prou, i a en Berenguer encara més, perquè arribant a peu de via recorda que part del material se li ha quedat a la furgo... sort que és valent corrent!

la via comparteix el primer llarg i part del segon amb el diedre gris. comença en Berenguer, que ha arribat calent de l'aproximació doble:
L1: V+, fissura ampla i roca a estudiar.
L2: el famós flanqueig en baixada del diedre gris, només que ens quedem a la meitat, en una R de dos pitons vells.
L3: aquí comença el tomàquet, sortida de reunió que ja et posa les piles, pas de 6b(?) de placa amb poc canto i fred als dits, protegit per un espit. després pitó i a navegar fins a la R. un bon filtre!
L4: sostret per sortir de R amb un pitó, després fissura neta de 6b i placa equipada de 6c+ (jo vaig passar amb un A0), després V trencat.
L5: primer llarg dur de veritat. li donen 7b+, molt finet, sobretot de peus. jo de segon he de treure el ganxo en un pas, i fer diversos A0's. et posa les piles... important: a la ressenya del sidarta, marca el final del llarg per l'esquerra (V) i no recte com diu en luichy (6b)!


L6: començo la "travesia expo" que resulta que no ho és tant, després fissura neta i placa equipada de 6b+ (per seguir amb la tònica i reservar forces, un altre A0). el final del llarg és preciós.


L7: fissura neta de 6b, poc atractiva a la vista però de moviments molt macos.
L8: em toca provar la placa! als primers passos ja m'equivoco i em trobo mig atrapat... destrepo i decideixo treure l'estrep i practicar els ensenyaments del Pelut. A0's, passos d'A2 (important un tasconet petit) i sortidetes en lliure de 6b en un llarg memorable. en Berenguer l'intenta en lliure, però la pila i els peus l'obliguen a fer algun repòs.


L9: sortida potent d'R, solucionable amb un A0 llarg, després friends grans i sostret amb canto amagat de 6a+.


L10: diedre-xemeneia amb un pas desplomat, 6a a protegir. la resta va tombant i la roca va empitjorant.

des d'aquí ens queda l'últim "llarg" del diedre gris i som dalt.


i hem posat 7 hores justes i baixem de pressa per fer-ho de dia (ja que començàvem la via gairebé a les 11...). cap dels dos coneix la baixada, però la trobem ben fresada i en una horeta som al cotxe.

de material portàvem: joc d'aliens (del blau fins el taronja, incloent el gris), camalots del 0,4 al 4, repetint l'1 i 2, un ganxo, petit joc de tascons (sobretot un de petit) i estrep si no es controla el 7è grau en paret (com em passa a mi). és important portar uns gats per fer placa fina, no les sabatilles d'estar per casa que portava jo i que tanta ràbia i poca confiança em feien a les plaques...

la via és molt bona, i quan era a la furgo estava realment satisfet de l'escalada realitzada!

1.11.10

BELLAVISTA. Amor a primera (bella) vista

abans d'aquest canvi d'hora que ens deixa la tarda sense pràcticament llum per poder escalar, algunes tardes hem anat fent escapades a bellavista.
les ressenyes del blog del G.E.Malgratenc:


de mica en mica m'he anat trobant bé i he anat recollint resultats:
en una primera visita vaig provar help me, 7a+. el primer dia, al tercer intent vaig caure a la llastra de dalt (on ja no cau ningú) per una patinada de peu. a la següent visita la vaig encadenar posant les cintes. és una via molt maca, amb un pas de bloc difícil a vista i una sortida de desplom molt espectacular.

el següent pas era la via nº4, 7b/+. la història es repeteix, i en la visita del jordi al sector, tres intents em deixen sense forces però amb el convenciment d'encadenar a la pròxima visita. i a la pròxima visita toca encadenar-la posant cintes. la via també és boníssima (aquest sector em té enamorat), però 7b li cau millor, sense /+.



i seguint les recomanacions de'n berenguer, el següent objectiu ha estat la via nº6, 7b+. dos intents en un dia per treure'n l'entrellat i, en la visita d'aquest dimecres passat, un intent per posar cintes i el d'encadenar. la via és molt fanàtica, amb mocs i degotalls molt estètics i dos passos més apretats on s'ha de ser decidit.

a part d'aquestes vies, també són molt recomanables la immensa majoria de les vies que hi ha equipades, des de les fàcils a les més estratosfèriques.