diumenge al matí, tot fent el cafè havíem de decidir on escalar... després d'ahir tenia agulletes, però ganes de tibar. on queda feina per fer i hi ha vies, més o menys, per tothom? també ens feia falta que l'aproximació fos còmoda (alguna lesionada)... casanova era la meva primera opció, però quedava descartada l'aproximació si algú no pot posar la mà a terra, l'alou la segona opció, però al ripoll no li agrada... i carboneres? aproximació còmoda d'un minutet, vies del IV+ al 7b (tot i que les fàcils no són gaire maques), i fa temps que no hi anem. som-hi!!!
el dia està ennuvolat, una cua de front desgastat, diuen.
com que les vies fàcils acostumen a ser un pas (o seqüència) de bloc i la resta fàcil, faig l'escalfament fent dues vies seguides:
començo amb joc de nens, V+. pas molt maco d'entrada, després fàcil i entrada tonta a R, només per aquest pas es podria merèixer el 6a. tot just baixar em fico a boicot in extremis, 6b. entrada a bloc i després fàcil. ja hem escalfat!
anem a l'objectiu del dia, el llop estepari, 7a. quan no saps massa on vas, tens molts números per quedar-te atrapat amb la xapa sota els peus... efectivament, toca volar llarg!!! al segon intent tot és molt més senzill i l'encadeno sense massa problemes (serà per l'efecte de tenir públic mirant?).
és, probablement, el millor (o un dels tres millors) 7a's del berguedà. pel que fa a dificultat, no és gens fàcil, un 7a molt ben posat, com una casa de pagès!!!
ja quan la provava el pep (tot i fent unes bones pràctiques de vol rasant) comencen a caure gotes. no plou però va molestant... toca anar a dinar, que ens farà més profit.
ja quan la provava el pep (tot i fent unes bones pràctiques de vol rasant) comencen a caure gotes. no plou però va molestant... toca anar a dinar, que ens farà més profit.
el pep fent unes pràctiques de "vol"