GALLINERO. Rabadá-Navarro

i per acabar la trilogia d'entrenament, l'endemà tornem al bus de les 6 i en 1h 10 minuts arribem al peu del gallinero, amb la intenció d'escalar la Rabadá-Navarro, 400m, 6b (V+ obligat).

aquí l'ambient se't segueix menjant, desplom, roca un pèl més dolenta que al tozal...

l'inici de la via és al punt on el camí passa més a prop de la paret, en un diedre. una bona referència és que a peu de via hi ha un arç.

una ressenya no massa bona: http://www.inazio.com/images/cot17.jpg

i una de millor:

http://www.xena.ad/ad2esco/mates/Qui_som/Albert/Ressenyes/Ordesa/Rabadà_Gallinero_1.JPG

la via és més treballosa, fa moltes voltes per esquivar els sostres que et surten al pas, i crec que és un pèl més dura que la ravier al tozal.

també té bastants pitons, però has de portar un joc complert de friends, tascons i bagues, a més de 14 o 15 cintes express. el tram fins al jardí és el més laboriós i dur, però els llargs de xemeneia final tampoc et deixen relaxar. després del sostre (que vaig passar en artificial) hi ha un llarg perdedor, i la sortida al jardí es fa en un flaqueig amb baixada que té un ambient...

aquí encara vaig notar més la falta de ritme, i sent 3 vem trigar 9h. el descens es fa per les clavijas de cotatuero, en 1h i quart som al bus.

després cotxe i cap a casa, on arribem a les tantes de la nit... morts...

TOZAL DE MALLO. Ravier

com que ja havia escalfat els dits el dia anterior, agafem el bus de les 6 i cap a ordesa. en 1h i quart et plantes a peu del tozal de mallo, la via, la ravier, 400m V+/6a obligat, fins a 6a+ . la perspectiva des d'allà és espectacular, la paret se't tira a sobre. la referència és la xemeneia del 3er o 4rt llarg (depèn de si ens encordem a l'inici o no), molt visible des de peu de via.

l'escalada és molt atlètica, la via té bastants pitons, només ens faltarà un joc de friends fins al C2 o C3, joc de tascons i alguna baga per ponts de roca.

l'ambient se't menja, tot desploma i és molt aèria, però la via és molt bona. el grau és bastant dur, el V+ són apretats-apretats

tot i anar 3 la fem en un horari raonable, 6h. jo acabo rebentat, la falta de ritme es nota... i molt!!!.

el descens: a la dreta, a buscar un camí equipat amb alguna clavija. 1h i mitja fins al bus

la ressenya de ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=370

la xemeneia (a dalt) i l'ambient (a les altres)

flor de neu al camí de baixada i espectacular vista del tozal

ÓLVENA. Axterix

tot just acabat d'aterrar de la índia, rebo un missatge que diu: planning d'entrenament, cap a ordesa!!!!

pel camí i per aprofitar el viatge parem a ólvena, prop de barbastro. mirem la guia de Escalada en Benasque y alrededores i ens fiquem a la més pròxima al cotxe (2 minuts), Axterix 160m i 6a+ (no crec). el luichy li dona V+ i em sembla més lògic http://www.onaclimb.com/resseesp/index.htm?daltesque2.htm~topFrame

la via és més bona del que sembla des de baix, des d'on sembla un rostoll. de material vem posar algun alien (gairebé cap), alguna baga en ponts de roca i sabines i cintes express.

té passos divertits, mai apreta massa i en 2h vas de cotxe a cotxe. el descens: des del cim a la dreta, a buscar la "ferrata" que et porta a peu de via. no és una via que es mereixi el viatge, però si passes per allà i tens poc temps es fa ràpid.

INDIA (V). Fent el turista

una vegada acabat el trekking, només ens quedava anar tornant a Delhi. com? per terra... primera etapa, 20 hores en bus travessant l'himalaia de nord a sud, Leh-Manali, passant per diferents colls: Taglang La 5.328m, Lachlung La 5.060m, Baracha La 4.883m i Rohtang La 3.978m. les carreteres dolentes i de vertigen, amb l'últim coll entre la pluja i la boira i 20h amb un sol conductor... emocionant, per dir-ho d'alguna manera.

últim capvespre a Leh (a dalt i a baix)

els minibusos al Taglang La, a 5.328m

de Manali, al vessant sud de l'himalaia indi (verd i humit) vem anar a Shimla. muntanyós però de turons, ple de micos i boira.

Manali (a dalt) i Shimla (a baix)

de Shimla a Delhi, amb la corresponent visita a Agra, a veure el Taj Mahal (fantàstic). resulta que hi vem anar el dia dels aldarulls (per dir-ho d'alguna manera també, es mataven entre ells...) d'Agra, entre musulmans i indús. quan vem arribar a la porta el desallotjaven per por d'actes terroristes. per sort i per paciència nostra d'esperar-nos el van tornar a obrir, i vem ser dels primers a entrar, podent-lo visitar amb molt poca gent, tot un privilegi!

el moviment al carrers de la Vella Delhi (a dalt i a baix)

el memorial Gandhi (on el van incinerar, a dalt) i un mercat a Delhi (a baix)

el Taj Mahal, no és una postal, la foto és meva!!!

i cap a casa falta gent!!!!

INDIA (IV). Stok Kangri

per acabar el trekking, vem empalmar amb l'ascensió de l'Stok Kangri, de 6.121m. després de plantar-nos en 2 dies al camp base, el 17 d'agost ens llevem abans de la 1 i a la 1:40 sortim cap amunt.

el primer tram, fins al camp base avançat, es fa llarg i pesat. guanyes poc desnivell però la distància és llarga, i la falta de lluna i llum fan que no sàpigues massa on ets.

arribem a la glacera, nosaltres decidim travessar-la en diagonal (hi ha grups que la travessen per dalt per no posar-se grampons), tot saltant els rius d'aigua que hi baixen i que són la única dificultat.

una vegada a l'altra banda, ens treiem els grampons i toca rampa de pedres molt dreta fins arribar a la rampa de neu. aquí comença a clarejar. grampons i pugem per la neu molt dura, fent una diagonal a l'esquerra al final a buscar l'aresta rocosa.

a la rampa de neu i primeres llums del dia

des d'allà, ja sempre per roca molt descomposta i algun tram de neu, arribem al cim de l'Stok Kangri. són 2/4 de 7, fa MOLT fred. fem quatre fotos, mengem una mica i avall que s'estarà més calentet.

la sortida del sol ens agafa a l'aresta, amb una llum genial

arribant a cim (a dalt) i foto de cim (a baix)

el Kang Yatze vist des de l'Stok Kangri (a dalt) i el massís del Nun-Kun, de més de 7.000m ( a baix)

panoràmica des del cim

tota la pujada l'hem fet acompanyats d'un polonès que s'aprofitava del nostre "xerpa" que se sabia el camí. ja baixant ens creuem amb l'eduard i el jordi, que estan a punt de fer cim. després d'algun creuament més delicat amb francesos i israelians, arribem a la rampa de neu i en un momentet a la glacera. a 2/4 de 10 ja som al camp base descansant, es nota que aquí ja estàvem aclimatats.

la glacera plana que es travessa en diagonal (a dalt) i la part més pesada prop del camp base avançat (a baix)

en total han estat 1.110m de desnivell, i una bona manera de celebrar el meu aniversari.

INDIA (III). Kang Yatze 2

com ja he explicat al trek, ens vem desviar una mica de la ruta tradicional del trekking de la vall de markha i vem fer nit al camp base del Kang Yatze, a 5.030m.

el kang yatze 2 és la punta de la dreta, la ruta segueix pràcticament tota l'aresta que es veu davant a l'esquerra

a 2/4 de 2 toca llevar-se, esmorzar i poc més tard de les 2 dela nit sortim amunt. no fa massa fred.

el camí puja per la morrena, enmig d'un caos de pedres que fan que perdis i retrobis el camí contínuament. arribem a la glacera massa avall (no hi ha lluna i no es veu massa res, però és la nit de st. llorenç i al cel tot sovint veiem estels fugaços) i està en gel viu... seguim pel límit morrena-glacera fins al punt més alt de la morrena. aquí hi ha més neu, tot i això està molt dura. la pujada és un pendent mantingut d'uns 35º, havent de creuar 3 esquerdes, fins al tram on entres a l'aresta, que es posa més dret. aquest és el tram que més em costa, entre 5.800 i 6.000m.

seguim per l'aresta, també bastant dreta, que poc a poc es va tombant i una mica abans d'arribar al cim es comencen a veure les banderes d'oracions... finalment, a 2/4 de 9, fem el cim del Kang Yatze 2, de 6.130m.

vistes de l'aresta (a dalt) i del kang yatze 1 (6.400m) des del cimd del 2 (6.130m)

una cordada de francesos arribant a cim ( a dalt) i vista panoràmica des del cim (a baix)

l'altura es nota, és el meu primer cim de 6.000m. mengem una mica i comença la baixada...

la neu es degrada ràpidament, està bastant sopa i passar les esquerdes ja és cosa de saltar una mica llarg...

la morrena es fa molt pesada, de baixada, però a 1/4 de 12 som al camp base, amb una mica de mal de cap i poca gana (coses de l'altura...)

vista dels 2 cims més alts del kang yatze (en té 7). la ruta puja fins al punt més alt de la morrena i creua en diagonal la glacera fins a buscar l'aresta final

en total poc més de 1.100m de desnivell, que sumats a l'altura, m'han fet bufar bastant...

INDIA (III). Trekking de la Vall de Markha

Des de Leh mateix es pot contractar qualsevol trekking a qualsevol agència de les moltes que hi ha. surt molt més econòmic que contractar-ho des d'una agència a Catalunya, i pots regatejar més que contractant-ho per internet amb una agència d'allà. nosaltres vem contractar-ho a dreamland.

dia 1: Spituk-Jin chen

ens recullen a l'hotel, coneixem el nostre guia Tashi Tsering (tibetà), el nostre cuiner Shera Sherpa (nepalès) i el nostre ponyman Tenzing Gendun (ladakhi). arribem a Spituk, a uns 3.100m. d'aquí cominem per una pista per una gran plana aluvial vora l'Indus i arribem al campament de Jin Chen, a 3.400m.

són +275m, -130m i gairebé 4h contant les parades.

dia 2: Jin Chen-Camp del Ganda La

el camí va pijant per la vall que es va encaixonant. entrem al parc nacional d'Hemis. passem el poble de Rumbak, el paratge de Yurutse i finalment al camp del Ganda La (4.500m).

estem aclimatant bé i avui és el primer dia que començo a menjar... a la tarda plou.

+1.100m i 5h30.

dia 3: Camp del Ganda La-Skyu

sortim molt tranquils fins al coll del Ganda La, a 4.900m (La vol dir coll), en 1h20 som dalt. després comença una llarga baixada fins a Skyu, a 3.445m, on visitem la gompa, ens banyem al riu i sortim de festa ladakhi, amb música i els cuiners i guies de totes les expes bevent i ballant...

+425m, -1.470m i 6h30 (normalment fem llargues parades a dinari beure, per permetre que els cavalls arribin al campament abans que nosaltres)

dia 4: Skyu-Markha

avui el Tashi té ressaca i fa molta calor, el ritme és bastant lent. el camí va seguint tota la vall del riu Markha, enmig de les muntanyes desèrtiques la vall és verda i cultivada. és extrany veure habitada una vall tant remota. abans d'arribar al campament hem de creuar el riu ( no hi ha ponts, no ténen fusta...). és important anar d'hora per creuar el riu, a partir de les 3 de la tarda, el sol desglaça en altura i el nivell puja espectacularment, fins al punt de deixar gent sense poder creuar.

+575m, -140m i 6h40

dia 5: Markha-Tatchuntse

seguim per la vall del Markha, que avui hem de travessar 4 vegades. el corrent és fort i s'ha d'anar alerta. passem diversos pobles: Humlung, Hankar... ens desviem per la vall del Nimaling Chu i arribem al camp de Tatchuntse, a 4.335m. finalment trobem un lloc on puc fer una mica de bloc i llimar-me els dits en un granit bastant curiós. el marc i la belén s'apunten una estona.

+565m, -100m, 5h20

dia 6: Tatchuntse-Camp base del Kang Yatze

en una horeta ens separem del camí principal que porta a Nimaling, i agafem el camí (molt menys fresat) que porta al camp base del Kang Yatze, a 5.030m. passem els dos llacs on pasturen els dzos, barreja de yak i vaca.

avui el dia ha estat curt, aprofitem per descansar i acostumar-nos a l'altura. coneixem un sherpa d'altura que treballa de guia a l'estiu del ladakh i fa de sherpa d'altura a la temporada del nepal. el paio té cim a l'everest, cho oyu i makalu...

+740m, 2h45

dia 7: Ascensió del Kang Yatze 2 (6.130m)

això ja ho explicaré una altra estona...

dia 8: Camp base del Kang Yatze-Nimaling

avui toca dia de descans. desmuntem el camp i baixem a Nimaling (4.850m), que a menys alçada recuperarem millor per passar el coll de demà.

en 55minuts som a Nimaling, amb +35m i -210m.

aprofitem per veure com viuen a l'estiu la gent d'aquí, en cabanes de pedra i merda seca de dzo, amb els ramats de pashmines (cabres) que munyen i fan una espècie de mató i formatge. també fan cervesa ladakhi, que en diuen tchang.

dia 9: Nimaling-Shan Sundo

al matí ens enfilem cap al Konmaru La (5.250m), que passem en una horeta i poc. després toca una llarga baixada, passant el campament de Chukirmo, on dinem. és un camp petit i lluny de l'aigua, millor baixar a Shan Sundo (3.785m), on hi ha aigua, arbres, ombra...

ens hem creuat els grups de navarresos i madrilenys que fan el trek amb Sanga i Tarannà. ells el fan al revés.

+450m, -1.500m i 5h55

dia 10: Shan Sundo-Karu-Stok

avui sortim de la vall. en 1h30 i -260m arribem a Karu, on ens espera un taxi. aquí acomiadem els nostres cavalls i el Tenzin. visitem el monestir d'Hemis, uns dels grans de la vall. el taxi ens porta al poble d'Stok (3.730m), on muntem campament.

dia 11: Stok-Camp 1

remuntem la vall d'Stok. en 3h10 i +735m, -25m arribem al primer campament de l'Stok Kangri, a 4.445m. aquí coincidim amb el marc i la belén que baixen de cim de l'Stok Kangri, on han passat bastant fred. al campament hi viuen uns avis molt curiosos i trempats.

dia 12: Camp 1-Camp base de l'Stok Kangri

es nota l'altura pel fred. avui arribem al camp base de l'Stok Kangri, a 5.030m. coincidim amb més catalans, el jordi, la montse, la maria i l'eduard. aprofitem per veure per on va el camí de l'endemà i descansar.

fins al campament són +575m i 1h40

dia 13: Ascensió de l'Stok Kangri (6.121m)

també ho explicaré més endavant...

dia 14: Camp base de l'Stok Kangri-Stok

avui desmuntem el camp i baixem fins a Stok. el camí ja el sabíem... una vegada a Stok, ens recull un taxi i, tornant cap a Leh, aprofitem i parem a Choklamsar, on el Dalai Lama està fent un acte. el veiem una estona i tornem a Leh. s'ha acabat el trek.

-1.310m i 2h 45

el trek és genial, el paisatge àrid de les muntanyes contrasta amb el verd de les zones habitades i cultivades mitjançant canals que aprofiten l'aigua dels rius. la gent són molt amables i riallers, i bastant tímids. el guia, el cuiner i el noi dels cavalls molt macos i eficients, i menció especial pel cuiner: amb dos fogonets de querosè ens feia meravelles (pizza gratinada, pastissos, momos... tota mena de delicatessens)