EL BLOG ESTARÀ UNS DIES TANCAT PER VACANCES
el meu malmès dit m'agrairà tres setmanetes sense escalar...
11.7.10
8.7.10
PEDRAFORCA. Solstici d'estiu
després de la visita del dia anterior a montserrat, canviem de massís buscant més fresca i amb el joan anem al pedraforca, a la cara nord del pollegó inferior. la via: solstici d'estiu, 250m, 6c (6a i A1).
mentre pujàvem la tartera sota un sol de justícia esperàvem que la via valgués la pena. d'entrada trobem ombra i ventet, fins i tot vem escalar amb polar algun llarg!
comença el joan:
L1: offwidht de 6a+/b, a mi aquestes coses em costen molt, i amb la motxilla encara més. se solventa amb un A0 de l'espit i després a seguir arrossegant-se cap amunt. el llarg no fa 45m com diu la ressenya, 35m estaria bé.
L2: comença per terreny herbós, després xemeneia i després fissura pitonada, amb un espit al pas més dur. 6b+, però passo amb un altre A0. em costa trobar la reunió. aquí travessa una corda fixa que es fica a la via font, amb reunions amb anella...
L3: comença facilet fins a una travessa de dos espits en placa per tornar a la fissura. el joan em diu que més amunt hi ha algun canto i em surt en lliure, 6b+/c.
L4 i L5: llargs de tràmit de IV+, una mica trencadots fins a posar-se al peu de la fissura final.
L6: la cirereta del pastís, fissura desplomada de 6c, equipada amb parabolts, més atractiva d'escalar que la imatge que dóna a primera vista. els parabolts donen confiança en els trams més difícils o on la fissura encara té molsa. és important no carregar tota la ferralla cap amunt, jo vaig passar amb l'alien groc i gris i el camalot 0,75 i algun A0 extra!
des d'allà es flanqueja a buscar la baixada per les costes de'n dou i retorn al cotxe. una hora llarga d'aproximació, desmentint el mite que a la tartera un pas endavant i dos enrere, hi ha camí marcat per anar pujant. a la via unes 3h i mitja i un descens que també ens portarà una estoneta.
de material amb el joc d'aliens i camalots es passa, els grans són pels llargs de baix, a l'últim llarg no val la pena agafar res més gran que el camalot de l'1 o el 2, i portar poca ferralla, que desploma...
una via que serà una clàssica, amb bona roca (la típica de cara nord del pedra, poc adherent) i un traçat molt elegant.
PARET DE DIABLES. CADE
dimarts quedem amb el cunill per anar a montserrat, quedem tard per esperar que marxi una mica el sol, a un quart d'una som a l'aparcament de santa cecília, anem a diables, a la CADE, 260m 6a, A2.
la pedreta decideix que comença el joan:
L1: comences entre la paret i l'arbre, per roca polsosa, 6a i Iv+
L2: travessa "vegetal" i sorrenca, on em salto un dels dos parabolts que hi ha (50% d'efectivitat...). llarg guarro.
L3: comença el tomàquet, diedre bastant desequipat, on has d'anar escalant amb pas fi al final amb roca no gens bona. diuen 6b, però també 6a i A0.
L4: sortida desplomada de la R amb roca trencadissa, després una placa montserratina amb algun parabolt i bona roca, 6a.
L5: diedre tècnic, amb el pas de la figuera com a dificultat més remarcable, 6a.
L6: aquí ja comença a tirar enrere, sortideta en lliure a caçar el primer parabolt i, a no ser que facis 7a+ montserratí a vista sobrat, ja vas a la caça de la següent xapa. es passa bé amb un pedal i amb alguna sortideta a buscar la següent xapa.
L7: les ressenyes diuen A2, nosaltres el vem trobar prou pitonat com per anar passant fent algun tram mig en lliure. només en un punt el joan va posar un tascó per arribar a la següent assegurança, reunió incòmoda.
L8: llarg curt de IV amb un espit.després queda la grimpada fins dalt de diables.
vem trigar gairebé 5h a fer la via, tota a l'ombra i amb bona temperatura.
material: joc d'aliens i camalots fins el 2, un petit joc de tascons, un estrep i 15 cintes.
una via molt recomanable per les tardes llargues d'estiu.
2.7.10
PARET DE L'AERI. Fragel Rock
aprofitant que hem començat vacances, amb el marc decidim anar a montserrat, a buscar l'ombra de la paret de l'aeri, a la fragel rock, 300m 6b+ (6b obl.).
a les 12 sortim del cotxe, fa una calor espectacular, la pujada fins a peu de via es fa dura tot i ser només mitja horeta. a mitja pujada ens creuem amb una serp de considerable tamany.
arribem a peu de via i encara ens toca el sol, com que el marc és més montserratí que jo li toca el primer llarg, que és el més finet:
L1: placa tombada i fina, 6b, amb parabolts prou junts per no passar molta por però prou separats com per haver d'escalar entre xapes. és el llarg més obligat de tots.
L2: placa de 6a, amb un petit sostret que és on hi ha el passet. llarg preciós, amb molt canto.
L3: similar a l'anterior però més fàcil.
L4: llarg rarot, primer molt fàcil, després s'afina i supera pel lateral el sostre que ens barra el pas. V+.
L5: llarg de IV+ de tràmit.
L6: comença amb un desplom en diagonal a la dreta, de bona presa. és físic però no és difícil, més aviat 6b que 6b+. després el llarg segueix preciós, amb canto i bona roca.
L7: la cirereta del pastís. el suposat pas de bloc és molt més fàcil del que ens esperàvem, i la placa final ens posa les piles just quan els parabolts es canvien per espits i burins. 6b+ ben bo, més que no 6a+ com a la ressenya dels ressenya.
des d'aquí un petit ràpel cap al collet i a remuntar per cordes fixes i després caminant fins al cim de la paret de l'aeri. hem trigat unes 5 horetes, sense córrer (l'escalada montserratina és lenta quan no hi estàs acostumat).
de material portàvem 15 cintes, ens els trams fàcils potser es podria posar algun alien, però si pots anar de xapa a xapa en els trams difícils, en els trams fàcils ja no et fan falta.
és una via molt recomanable, però s'ha de tenir suficient nivell per no passar-hi agonies i gaudir-ne.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)