CORONES, un bon remei pel fred

diumenge passat, per fi, es preveia sol. sol i fred, el dia més fred de l'hivern... cap a corones!!! primer problema, els -6ºC de Campdevànol i la neu i el gel de la pista no ens deixen arribar fins a l'aparcament de la cantera. una pujada glaçada ens fa abandonar la furgo i acabar d'arribar a peu, només els 4x4 dels caçadors i d'algun escalador amb sort arriben a l'aparcament. fem l'aproximació amb neu, però a peu de vies s'hi està molt bé (tot i que el gel s'aguanta a ple sol...)

com que la roca encara no està prou calenta anem a escalfar a les vies fàcils:

comencem amb mixtura, V+. la roca encara està freda, anem escalfant.

seguim amb la bomba, 6b. aquí ja s'ha de tibar de valent, s'escalfa de veritat...

em decideixo a provar un dels objectius del dia, salut i feina, 6c+/7a. la via és dura i està sobada... per mi és un 7a com una casa de pagès. l'havia provat fa un parell d'anys, quan m'anava gran. ara no recordava gaire res i surt posant cintes. suposo que he anat evolucionant...

aprofitant que el pepe munta neofatxes globals, 7b, em decideixo a intentar-la. és boníssima, però molt física. no perdona, va desgastant i quan ja estàs mort arriba el pas dur... sort del pere morales que em canta com fer més "humà" el pas. un segon intent en top-rope per desmuntar-la i acabar ben esllomat... encara he de menjar moltes sopes per aquesta via. ja se sap que el grau a corones està bastant collat!!!

el pep a salut i feina i el pepe a neofatxes globals

RACÓ TRANQUIL i fred, molt fred...

diumenge passat quedem amb el ramon. fa un dia emboirat, fred... pinta malament. fem el cafè amb calma i decidim sortir de berga a guanyar altura. la primera intenció era anar al nou sector de queralt, que jo encara no hi he estat mai, però la boira estava just a la seva altura. seguim amunt. a l'altura d'espinalbet sortim de la boira i veiem el sol, només ens queda decidir-nos per l'estany o el racó tranquil. el racó tranquil queda més orientat a sud, cap allà!!

quan arribem encara fa una mica de sol, escalfem amb una de les vies noves que va equipar l'ernest, júlia, 6b. si en algun pas apretes una mica és que fas alguna cosa malament, escalada tècnica i de pensar.

aquí ja apareixen els núvols alts i es pon el sol, ens haurem d'afanyar. poso cintes a golone, 7b. és el 7b fàcil del racó tranquil. al segon intent surt sense massa problemes. és d'aquelles vies que no està graduada en relació a les altres del mateix sector, és fàcil, sobretot per ser al racó tranquil.

el ramon fent una primera passada a golone, que després va encadenar

com a última via, mentre el ramon encadena golone, provo pedròpolis, 7a. és una variant d'entrada de spit màgic. entrada de desplom amb forats invertits i després la fissura i el pas de bloc final. tot i el fred, vaig sortint de tots els passos. al pas de bloc final, recordant-lo molt dur vaig amb totes les meves forces a buscar una regleta... resulta que he bloquejat massa i me l'he passat de llarg, agafant-ne una de més dolenta. ja sense sensibilitat als dits m'he de penjar. és més dur aquest 7a que el 7b anterior, i és que hi ha 7b's fàcils i 7a's difícils!!!!!

i quan arribem a la furgo el termòmetre marca 2ºC... cap a dinar!!!!!!

Retorn a Saleretes

una nova visita a les saleretes, aquesta una mica arriscada meteorològicament però que ens va sortir rodona. sortim de casa emboirat i plovinejant, el radar dient que al ripollès també hi plovia, però els models numèrics del meteocat ens deien que el dia seria bo. ja que tothom critica els del temps, aquest dia la van clavar, chapeau!!!

escalfem de valent a zipi i zape, 6c. el fet d'escalfar en un 6c fa que et vagis inflant, però si vas espolsant i escalant amb calma escalfes bé i encadenes...

avui que tenim tot el sector per nosaltres, em fico a el papá araña, 7b. és un 7b fàcil, que podria passar com a 7a+ o 7a+/b. a vista no surt, però al segon intent si. només hi ha dos passos llargs que, com que jo sóc petit i tinc poca envergadura, em costen i vaig estirat al màxim.

per seguir escalant i treballant la pila poso cintes a la pequeña ja, ja ,ja, 7b. aquesta ja és més difícil que l'anterior. vaig bastant cuit, però caic al pas de dalt, abans d'entrar a la R. després el pep troba un bidit que jo no havia trobat. la torno a provar però ja vaig completament fos. de totes maneres el pas, reposat, em surt més bé de la nova manera. hi tornaré.

després de fer una cerveseta, torna a ploure. l'hem clavat amb la meteo i ens ho hem passat genial. és un sector que m'encanta!!!