aquest dijous teníem ganes de terradets, fer alguna via de les mítiques, equipades per dalt, tatxar del llibre de les 100 millors... però també havíem d'amortitzar el viatge... doncs farem dues vies fins la falsa feixa!!!
anem tres, el joan cunill, el kiku soler i jo, primer objectiu la que sembla més difícil a la ressenya: aqualum, 210m 6b+.
el soldevila diu que obliga 6a, el luichy 6b... jo no ho sé, però et jugues algun viatge important, que les xapes no estan a tocar, precisament.
és una via de passos obligats i escalada de finura, molt de peus i de dits.
L1: començo que encara no toca el sol al llarg, dits congelats, costa acostumar-se a escalar tant fi... em toca el sol, recupero els dits i surt bé, ja hem entrat en matèria! V+/6a
L2: el dau! li toca al joan. impressiona més del que és, tot i que és un llarg difícil. suant surt bé, 6b+.
L3: em salto el canvi de reunió, llarg maco de V+
L4: tira el joan, sostret i finura, 6a+
L5: placa fina, 6b segons el luichy, 6a soldevila... s'acosta més a la primera que a la segona, com tota la via, t'obliga a escalar...
L6: plaqueta de 6a
L7: placa xarter, 6a soldevila i 6a+ luichy, tirada boníssima, que ja empalmo amb la sortideta de IV+ fins a la falsa feixa.
glop d'aigua, menjar dues tonteries i avall, que encara ens queda feina!!!
tornem a peu de paret, a l'smoking, 210m 6b, comença el joan:
L1: V+, moltes xapes, això pinta bé!
L2: segons els soldevila 6a de placa tècnica... és un llarg dur de collons! placa puta, obligada i més dura que qualsevol dels llargs de l'aqualum (excepte el dau). les xapes ja són a can collons una de l'altra, m'esforço de veritat... acabo cansat cansat, la suma de metres també hi influeix...
L3: el joan ens deixa relaxar "una mica", V+ extranyot.
L4: aquí comença la "cuita al sol", comença a pujar l'ombra i corro perquè no m'atrapi... com que el llarg és dur, guanya l'ombra. 6a+ de placa tècnica!!! més dur que el L2, se m'acaba la resistència mental, 2 A0's de covard i amunt, que fa fred i es fa fosc!
L5: agafem la variant de 6b que té parabolts, el joan hi té algun problema, de segon surt mig plorant de fred als dits i mal de peus...
L6: llarg preciós de V de presa gran, l'empalmo amb la sortida de IV fins la falsa feixa, arribem amb poca llum!
la baixada gairebé de nit, un dia complet!!!
portàvem 14 cintes, si es volen empalmar llargs a l'aqualum potser és millor portar-ne alguna més.
tot i que per grau sembli més difícil l'aqualum, a nosaltres ens va semblar més dura l'smoking, però potser perquè era la segona via i ja estàvem cansats i amb els peus anestesiats.
les dues vies són boníssimes, unes plaques brutals, bona roca, molt menys pulides del que ens esperàvem (estan gairebé perfectes) i bastant obligades (t'acostumes a fer moviments de finura amb la xapa sota dels peus).