29.5.08

MAL PAS. Nova via i pròxima via

després de dies de PATUM, festa, poc dormir, dieta a base de shawarmas, entrepans i xurros... una escapadeta de tarda al mal pas.
per variar una mica, la pluja ha fet acte de presència i ens ha fet fora (cada tarda estem igual). després de la ressaca, el dormir malament, etc... toca reintroduïr-se a l'escalada:
comencem amb volare, 6c per "escalfar". no en puc dir res que no s'hagi dit, boníssima.
fem l'escalfament mentider, seguim amb sant antoni, 6a+ molt maco i d'escalar, i l'esperó del petitó, 6a (la millor en km a la rodona en el seu grau).
el riki segueix amb amic traït, 6c+, però aquí la pluja ja ens fa marxar corrent.
l'objectiu de tornar a tocar roca s'ha complert, l'objectiu d'escalar vies bones i no gaire difícils també.
la notícia: el capis està treballant a la zona entre cal nen rosa i el noi del pijama... de moment hi ha una via i mitja.
la de la dreta ja està acabada, calmet de conduir, 6c+ (aproximadament). com totes les vies noves del mal pas, la qualitat de la roca va millorant amb les repeticions. diuen que és bona (jo la provaré quan hi hagi la veïna acabada).
la de l'esquerra encara no està acabada, dimecres de patum, diuen que sortirà al voltant del 6b+, com l'esperó del petitó però més difícil.
una vista de l'esperó que recorren (es veu l'estàtica penjada):

21.5.08

TANCAT PER VACANCES

només una paraula per explicar el tancament fins la setmana que vé:








una mica de música




per altres consultes:

ens veiem la setmana que vé!!!!

14.5.08

NOVA VISITA A RIUGRÉIXER

després de totes aquestes pluges que no ens han deixat tocar gaire roca, aquesta setmana he fet dues escapadetes a riugréixer.
com que ja no fa calor, allà hi fa fresqueta (sobretot a les tardes) i es pot escalar en màniga llarga...
m'he posat a la feina de forma més o menys ordenada (les dificultats són les que m'han semblat a mi i als companys que hi havia en el moment, que poden ser diferents dels graus proposats pel calmet), i al sector est ja he anat encadenant (d'esquerra a dreta):
matapà, 6a+. a l'esquerra de la pim pam, és la segona via. molt bona per escalfar
pim pam, 6a. molt bona i agraïda
directa pim pam, 6a+. comença molt fina i adherent, després canto. no tant bona per escalfar.
la minyona, 6b+, estrany, molt tècnic.
?, 6c+, quatre xapes amb remada llarga, molt maca i bloquera.
el trabucaire, 7a. via en diagonal a l'esquerra, 5 xapes. molt maca i tècnica.
l'orfe, 6c. inici "fàcil" i després placa desplomada. molt bona, amb un xapatge delicat.
l'orfe dreta, 6c+. crec que un punt més difícil que l'anterior. regletera al pas. bona
violència domèstica, 7a+ (?). aquesta encara no l'he encadenat. alguna xapa lluny. desplom amb passet i després placa una mica "mental i agònica". molt bona! 35m
a la cara oest (d'esquerra a dreta):
febre conillera, 7a+/b. tampoc l'he encadenat. molt desplom i molt canto, de pila. algun "vol" una mica llarg assegurat... molt bona
derbi, 6b+. fissura en arc a l'esquerra, comença per placa fina i després fissura. molt bona. per escalfar.
derbi variant, 6b+. variant en placa de l'anterior. molt bona també.
és un sector que motiva a posar-se valent!!! pròximament tindrem l'actualització de les ressenyes.

7.5.08

RIGLOS. Espolón del adamelo i Normal al Pisón

diumenge toca pujar al pisón, que la montse no havia estat mai a riglos. agafarem el camí més fàcil (i més sobat...), l'espolón del adamelo i, des del coll, la normal. les ressenyes són dels ressenya. les vies estan equipades amb parabolts.


per variar, m'equivoco al primer llarg... és la segona vegada que em passa: llegeixo al llibre que el primer llarg està amb espits i a l'esquerra de l'esperó... entro per uns espits massa a l'esquerra amb una bona panxa... flanqueig per entrar a la R correcta. deu estar reequipada tota amb parabolts, reunions amb anelles gegants grogues.


el segon llarg potser és el més difícil, un panxa de V+ molt sobada. si no es pot en lliure es pot passar en A0.


els següents llargs van decreixent de dificultat, i els últims la roca es va tornant trencadota, fins a la R on podem triar: anar per un caminet a buscar els ràpels o seguir per un llarg de III descompost fins al coll i anar al cim per la normal.


anem amunt. el primer llarg de la normal és un V de travessa a l'esquerra, ben protegit amb parabolts i una P.
el segon llarg originalment feia una travessa a dreta i després tornava a l'esquerra, però han equipat una variant recta amb dos parabolts i de dificultat similar V/V+. llarg curt.
el tercer llarg supera una bona panxa protegida amb un parabolt i una P i arribem al cim, V+.
des del cim, es rapela al coll (amb 60m s'arriba just, sinó es pot fraccionar), des d'allà s'agafa la línia de ràpels dels volaos (30+30, destrepe, 30 + 60, l'últim volat).


molta calor i bastanta gent( és una via molt concorreguda), però vem passar un bon dia d'escalada.

RIGLOS. Mallo Colorado, Anorexia i Carla

després de la gran diagonal de peña telera, vem fer un intent d'anar amb esquís al garmo negro des de panticosa. el paisatge va ser desolador: no pots passar en cotxe fins al balneari sense reserva al balneari o a l'hotel o si no tens un cotxe de luxe (les furgonetes no ho són...). allò és una destrossa espectacular d'un indret de muntanya (formigó i construccions "de luxe" per tot arreu) i, a més, la neu comença prou amunt com per "garantir" una horeta amb els esquís a l'esquena... canvi de plans: RIGLOS!



dissabte anem als mallos "dels nens", cap al mallo colorado (ressenyes).
portem la guia de riglos (ens van dir que sortirà a la venda la nova guia al juliol) i hi ha moltes coses noves que no hi surten. per sort una colla ens orienten, comencem per l'anorexia (ressenya dels ressenya).


la via no té gaire història, parabolts (i algun espit), grau assequible (V més fàcil que als mallos grans), bona roca (bolos grans i gens sobats) i poques panxes.



rapelem amb 30m des de la sabina.


com que en 1h i quart hem fet la via anem a per una altra, la carla (la ressenya a dalt).


és un pèl més difícil (V+) que l'anterior i va just a la seva dreta, tot seguint les xapes negres. una mica més vertical i cantos menys evidents. en una horeta i quart també es fa, ràpel i cap al bar, que tant sol ens ha fet venir set de cervesa...

6.5.08

PARTACUA, PEÑA TELERA. Gran diagonal

pel pont ens vem decidir a fer una mica l'alpinista. amb la calor dels últims dies només podíem anar a corredors "tombats", on s'hagués acumulat la neu i s'hagués transformat. fa molts anys (ja en tinc uns quants...) vem fer un intent a la gran diagonal de peña telera. la nostra inexperiència ens va portar al fracàs... tocava tancar un cicle!




el dijous ens acostem tot passejant a l'ibón de piedrafita, no hi ha neu fins allà, fantàstic!


divendres sortim a les 6 de la furgo, en 1h 40min ens plantem al peu del corredor. ens equipem i ens creuem amb la primera cordada de "veterans" que es retira, no estan massa fins.




entrem al llarguíssim con d'entrada, al final trobem una cordada de "jovenets" que tampoc ho tenen massa clar i van avall. ja només quedem dues cordades al corredor.


quan comença a tocar el sol a la paret comença la "pluja" de glaçons... totes les miniestalactites de gel formades durant la nit cauen al corredor. ens esperem resguardats en un esperó i, quan s'acaba la pluja, seguim amunt.


els trams encaixonats els trobem amb molt bona neu, fem tot el corredor sense corda fins al mirador. allà el pati i la neu estovada pel sol ens fa ser prudents i ens encordem.


sortim ensamblats fins al coll i d'allà una rampa fàcil ens porta al cim. portem 5h des del cotxe.


la baixada és llarga. anem a trobar els ràpels de la Y, però veiem uns pitons massa amunt per arribar-hi... les traces segueixen cap a la Z... cornisa! les traces van a la normal... tornem a la Y i descobreixo dues enelles inox mig amagades! aval!!! dos ràpels (el segon enterrat) i un destrepe llarg i ràpid per evitar possibles allaus de dalt ens porten per neu mooolt sopa al peu del corredor. d'allà al cotxe sense problemes.
en total: 10h, 1.600m de desnivell, 2 cordes de 60 (pels ràpels), algun friend i bagues i un dead man (per si de cas).