CAN GUIES. Berguedà. Via nova?

aquesta tarda hem fet una escapadet amb l'arnau a can guies.

com que teníem poc temps, hem escalfat al 6a curtet i molt bo d'espits vells, al 6a+ de la dreta que em sembla que es diu stock options.

després hem escalat una via nova que hi ha just entre el 6a i el 7b. al principi va molt encaixonada entre les dues vies, però quan entra al diedre ja "s'independitza". no sé ni el grau ni el nom, suposo que rondarà sobre el 6b/+, només l'hem fet a vista i de vegades sembla més difícil així.

per acabar hem provat sense sort el 7b i cap a casa que es fa fosc.

algú sap el nom i el grau de la via nova? i l'equipador?

PIC DE LA CABANETA. Andorra

i aquest diumenge, segueix l'entrenament d'esquí de muntanya. tornem a andorra a veure si trobem neu, cap a la vall d'incles i el pic de la cabaneta (2.818m).

nou mètode de posar-se protecció solar

arribem en cotxe fins al "càmping" de la vall d'incles. portem els esquís a l'esquena uns 50m i, ja amb els esquís als peus, ens dirigim al refugi de Siscaró (2.150m).

allà busquem el pas amb més neu i arribem als plans de les basses de siscar.

com que hi ha poca neu per anar a buscar el coll, ens enfilem per una pala-canal bastant dreta i glaçada que, en moltes zetes, ens deixa a 150m del cim. des d'allà, ja amb grampons (tots menys l'esquerdinha).

després d'una difícil baixada, amb esquí volador que va per lliure, tornem al refugi i pel bosc com podem fins al cotxe.

total: 1.000m de desnivell i 5 horetes molt tranquiles

OLIANA. Pirata solitari

com que el cunill ha retornat al món vertical i jo dimarts tenia festa es va donar la combinació ideal per fer tàpia. ens vem decidir per la via pirata solitari, 345m, 6a+ (V obligat).

aproximem entre la boira i el fred per la ferrata. en 50 minuts des del cotxe hem acabat els dos primers trams i anem cap a peu de via (1h 20 minuts totals, aproximadament). just acabar la ferrata sortim de la boira i veiem el sol.

la via no té massa secrets, un tercer llarg una mica rebotós, molta herba i roca trencada i un pas de "bloc" al penúltim llarg. tots els llargs facilets excepte els dos que he dit.

amb 13 cintes i algun friend mitjà-gran en tenim prou.

a mi la via no em va agrada gaire, molt rostoll i poca escalada agraïda. els llargs de 6a+ surten bé en lliure, preocupa més la roca i l'herba d'alguns trams.

el descens fàcil pel camí marcat de blau i després autopista de vermell.

VALL DE MARIMANYA. Val d'Aran

i diumenge 20 de gener, després d'haver dormit a l'aparcament del Pla de Beret, sortim foquejant per les pistes abans que arribi tota la "pijeria". pugem prop del telecadira del clot de l'ós i anem al coll que després de 500m de desnivell ens deixa a punt de baixar a la vall de marimanya. les vistes del mont valier són fantàstiques.

vista del pla de beret i del massís de la maladeta

la baixada és en una neu bastant difícil d'esquiar, entre glaçada i crosta.

una vegada al fons de la vall, posem pells i la remuntem tota, passant pels estanys gelats i anem a buscar una canal que ens porta a peu del cap de marimanya.

des d'allà, ja amb grampons i els esquís a l'esquena remuntem fins al cim del Cap de Marimanya (2.662m).

després de desgrimpar per la cresta SO, i de desgrimpar una canal fins a poder-nos posar els esquís (i la montse amb un grampó per culpa d'una "avaria", seguint els graons que li tallava jo), ens calcem els esquís i més o menys encertant el camí retornem al cotxe.

era curiós veure les formes que havia deixat la pluja sobre la neu:

total: 1.130m de desnivell en total i unes 6 horetes, per l'entreteniment de la cresta en inferioritat de gramponatge.

SALERETES. Quedava feina pendent

després de molts dies sense publicar res (la feina m'ha mantingut allunyat de l'ordinador), toca passar revista a les últimes activitats.

el divendres 18 de gener vem tornar a les saleretes, hi ha via feina pendent per tothom.

escalfem amb la ja encadenada zipi i zape, 6c. curiosament em costa més que el dia que va sortir a vista, suposo que anava massa refiat.

després encadeno la rebotosa el sellu, 6c que l'altre dia no em va sortir, aquest cop, sense la sorpresa del pas de dalt tot és més senzill.

segueixo amb la via del tro, 6c+. al primer intent del dia m'embolico amb els cantos de la placa i ja no hi tinc res a fer. un altre intent, ja bastant cansat i pensant que no sortiria, em porta a encadenar-la sense gaires problemes... curiós.

el joan rematant els braços al 6c+

el cunill torna a escalar després de les seves sèries amb els esquís, i li surt la zipi i zape, i el riki, consumint escalades abans de la paternitat encadena un altre 7b, companyes de llit (em sembla).

i com diu aquell: calentitu i cap a casa!

SERRERA. Esquiada "fallida"

després de deixar-me els braços fets pols al clot de l'espasa, necessitava treballar només les cames. així ens decidim a treure els esquís de muntanya el diumenge, a veure si trobàvem neu en condicions.

ens decidim per intentar el pic de la Serrera per la vall de Sorteny. el camí fins al refugi lliure no té pèrdua, és una pista! aquí hi ha bastanta neu, degut a què el vent no hi ha fet gaire mal.

del refugi seguim les marques que ens porten al cim, però entre tanta neu i el canvi de color de les marques ens decidim a seguir les que no són, i acabem al llom del pic del Salt, sense poder fer cim i havent de tornar cap a caseta...

la neu molt humida, molt pesada i fonda (a més obríem traça), i per baixar bastant física, sobretot entre el bosc.

tot i això, l'excursió de més de 900m de desnivell va estar bastant bé per anar agafant ritme a les cames.

l'únic inconvenient: que els 30 cm (o més si el vent els havia acumulat) de neu nova estaven directament sobre el terra, i baixant vem tocar vàries vegades. si segueixo així els meus esquís em denunciaran!

CLOT DE L'ESPASA.

dissabte, aprofitant que al pirineu feia massa vent per treure els esquís ens vem decidir pel clot, a buscar el solet! com que no anem amb un 4x4 hem d'aparcar després de la casa i seguir a peu. pugem per un camí que surt en un marcat revolt i va seguint el torrent fins a tornar a trobar la pista. en total mitja horeta fins a peu de vies.

la boira de la vall va pujant i baixant. quan està alta tapa el sol i fa fred, bastant fred. quan torna a baixar, fa sol i s'hi està de conya...

escalfo amb el 6a de més a la dreta que surt a la guia, de la meri. molt maco i molt bo per escalfar.

segueixo amb el 6b+ que va a la seva dreta i que comparteixen reunió, xirricana. aquest no serveix per escalfar, tres xapes molt intenses i la resta fàcil. és recomenable posar una cinta llarga a la tercera xapa (des del 6a), jo no ho vaig fer i et jugues tocar a terra si caiguéssis amb la corda a les mans mentres xapes. surt a vista, però no m'agrada.

com que hi havia molta gent (massificació al clot!!!) i la via que volia provar estava ocupada, em vaig ficar a bultaco, 7a. és un 7a "curtet" de la paret gran, que supera un marcat desplom ( un "bulto" molt gran, un "bultaco"). com que l'equipador Pere Morales és un fanàtic del trial, el nom de la via li cau com anell al dit.

dos intents a la via em van deixar els braços com butifarres... caminadeta de baixada al cotxe i cap a casa!!!

aquí es pot veure el desplom de la paret (la corda que penja és la vertical). el "bultaco" desploma sobre el desplom. curiositat: l'escala d'alumini!

xapant la R, aquí es pot veure el "petit" desplom

PEDRONS. alguna rascada

després de veure el color blanc de la neu toca treure una estona els esquís a passejar: anem al pedrons.

quan hi arribem veiem que està justet justet.

de totes maneres anem amunt. pujar és fàcil, amb la mica de neu que hi ha no toquem a terra, però com baixarem?

el dia no és fred, el cel ens deixa una bona llum per veure com estan les goulottes del vinyola i valleta.

total, que amb 810m de desnivell ens plantem al cim del pedrons, sense esquís la cresteta final.

i baixar ha anat millor de l'esperat. buscant on hi havia més neu acumulada pel vent i neu vella a sota ens ha permès encadenar més d'un gir sense tocar massa a terra. tot i

això, no faré soles als esquís fins que no torni a nevar!

SALERETES. Gombrèn

dilluns 7 de gener, faig festa com els nens, deu ser perquè jugui amb el que m'han passat els reis: ganes de trepar!!!

quedem amb el riki a guardiola i cap a gombrèn falta gent.

aparque a la plaça i després d'una "pujadeta" de 15 o 20 minuts arribem al sector. la vista motiva.

per començar no queda gaire més remei que escalfar al 6c de l'esquerra, zipi i zape. via 5 estrelles, no té cap pas gaire més difícil que els altres, continuïtat de canto i regletes. surt a vista (serà l'únic que encadenaré avui).

després provo el sellu, 6c. molt bona, però la sorpresa final fa que em pengi a mirar-m'ho.

seguim, via del tro, 6c+. boníssima. de l'estil de l'anterior però més dura. no surt a vista ni al segon intent, això de la continuïtat no està fet per mi...

el riki encadena al segon "pegue" la pequeña ja, ja , ja, 7b i cap a casa falta gent, ben "calentets".

un lloc fantàstic, escalada molt agraïda (encara que no encadenis) de canto i regleta bona intercalats, en lleuger desplom. s'hi pot anar controlant a partir del 6b.

FÍGOLS. O com escalar si està nevat...

Després de la "gran" nevada, amb tot moll i no gaire sol decidim provar sort a Fígols, un dels sectors més càlids del Berguedà (quan fa sol, és clar...).

arribem al pàrking ja amb neu a la pista, i bastant glaçada.

la paret està seca, surt el sol entre els núvols prims, estarem bé.

escalfem a rei de la grimpada pallaresa de vilada, 6a+, 6a si l'escaqueges pel diedre, encara que estigui moll.

després provo un 6c que hi ha a l'esquerra, amor meu irene. entrada fineta, sostret i fissura... problema: la placa comença a estar molla i he de fer adherència sobre l'aigua. si la roca de fígols ja no dóna confiança d'adherència en sec, en moll no et dic res. A0, sortida empotrant la mà a la fissura molla i reunió.

ha començat a escalfar el sol, assegurem sobre la neu en màniga curta, però la neu de sobre la paret es fon i mulla la majoria de vies.

un segon intent, ja en top rope i mitja via empapada surt millor i "encadeno"... com que si patinava m'era igual!

per acabar una passada a la bloquera no te'n fiïs ni un poquinyo de les vies del paquinyo, 6c i cap a casa, que tot està moll.

en resum, a fígols s'hi està bé els dies molt freds amb sol, però sense neu a dalt!!!

PEDRAFORCA. Gel

després d'alguna visita al pedra aprofitant les condicions que hi havia, hem punxat ua mica més de gel. abans d'aquesta última nevada, les cascades van anar a pitjor, degut a la forta inversió tèrmica que hi havia. així, el 31 de desembre ja baixava molta aigua.

algunes fotos de les cascades, la majoria de les cascades del miner II/4, i una sortideta amb intent de dry tooling, però hi hauré de tornar si vull encadenar (deu rondar l'M6/7, no en tinc ni idea...).

CAVALLERS. Antartic

una piada de fa dies, concretament del 28 de desembre:

marxem amb la montse a boí, pugem a cavallers i ens decidim per l'ANTARTIC, 285m III/4. tot i la poca neu, una placa de gel ens obliga a deixar la furgo a l'altura de roques negres, però en 25 minutets som a peu de via.

el primer llarg ,per la falta de con de neu ens obliga a un petit ensamble fins a la R1(80m). el llarg és molt encaixonat i divertit.

L2: cascada de 80º. gel suficient i assegurable.

L3 i L4: corredor de neu amb algun ressaltet mixte. fàcil.

L5: cascada de 80º. gel trencadís i de poc gruix. més difícil de protegir.

L6: cascada de 75º, amb gel trencadís però de bon protegir. sortida final per una canal de neu inconsistent, punxant herba i terra durant 20m, dels 50 que tenia el llarg.

per baixar: 5 o 6 ràpels llargs.

material: 3 cargols i 3 friends mitjans. també vaig posar un tascó petit en una reunió, perquè per la falta de neu no arribava als espits