30.10.08

CLOT DE L'ESPASA nevada

avui hem estat buscant el solet i un lloc on escalar que, de moment, el cap de setmana pinta malament per trepar (meteo...). hem triat el clot de l'espasa, al ripollès.

quan hi arribàvem, la pista tenia aquesta pinta després de la nevada d'ahir:




el sol i la boira han estat jugant tot el matí. la boira ha anat pujant i ens ha tapat el sol... FEIA FRED!!!

intentem escalfar a de la meri, 6a bastant maco i bo per escalfar.

segueixo amb striptease, 6a+. segueixo intentant escalfar, però només "s'escalfen" els pobres dits.

intento acabar l'escalfament amb una via que abans estava de 6c i a la guia surt de 6b+, l'insurrecte. molt bona, ja em posa una mica a to. de canto gran excepte un pas.

com que fa molt fred i no vull congelar-me a ulls de neptú, em decideixo per una via que ja havia provat i que se'm rebotava bastant, la bultaco, 7a. després d'un primer intent que em demostra que abans la tenia bastant lluny, al segon surt, tot i estar cansat d'haver començat al boulder aquesta setmana (no ho feu vosaltres, tindreu agulletes!!!).

la via comença per un diedret més tècnic que difícil i després vé el "bulto", un desplom (sobre el mur ja desplomat del clot...) on has de córrer amunt. recomenable!




28.10.08

PARET D'ARAGÓ. Santiago Domingo

seguim amb el cap de setmana montrebeià: després d'una bona dormida, sortim ja de dia de la furgo, una mica tous per la pallissa d'ahir i enfilem l'aproximació cap a la Santiago Domingo, 400m V+, A0.



l'objectiu és fer una via més fàcil i ràpida que la d'ahir, que avui funcionem una mica diesel...



seguim l'aproximació dels ressenya, només puntualitzar que quan arribem a peu de paret, hem de flanquejar uns 10 minutets fins a trobar el peu de via SD


avui el sorteig de llargs no m'ha reservat els millors llargs... començo jo:

L1: placa tècnica de V, acceptable excepte un tram de roca dolenta.
L2: flanqueig guarro i pitó amagat que marca el camí. II i IV. rostoll
L3: roca sospitosa per sortir de la R, pas d'A0 incòmode i fàcil fins a la R. 60m, una mica brut.
L4: primer llarg bo. més fàcil del què aparenta, fissura i diedre de V.


L5: flanqueig a esquerres. tram maco seguint la repiseta. IV


L6: llarg molt bo. diedre montrebeià de V+. els peus protesten pels dos dies. molt maco!

L7: llarg indefinit fins a la feixa. trencadot i desagradable. V.
L8: flanqueig per una corniseta on és important no trepitjar fort per no fer-la baixar. fàcil i descompost.
L9: sort que aquest llarg em va deixar bon regust de boca. molt espectacular i fàcil. s'ha d'anar fins al collet i llavors començar a pujar amunt. IV+

material: joc de friends fins a Camalot del 3 i bagues.

tot i anar tous sortim per dalt en 3h i mitja. en una horeta més serem al cotxe a dinar.

buscàvem una via fàcil i dèien que aquesta és tant clàssica... a mi em va semblar bastant un rostoll, 3 llargs bons, 2 d'acceptables i 4 de rostollosos. suposo que venir de la CADE també fa que sembli més dolenta.

una bona opció per dir que has escalat a la paret d'aragó, però sense veure realment l'escalada de montrebei. és com anar al bulli i demanar llom amb patates...

27.10.08

PARET D'ARAGÓ. CADE

cap de setmana de metres amb el joan cunill. sortim dissabte a les 7 del matí de la furgo a l'aparcament d'estall, anem a la CADE, 550m V+, A0 (6c) de la paret d'aragó.




amb el croquis i les indicacions dels ressenya s'arriba bé a peu de via en 1h 20 minutets si és fosc...

fa fred, comencem a 2/4 de 9, tenim por que el dia se'ns faci curt.




L1: tràmit, placa fàcil
L2: és el més cutre. fem cas als de ressenya i muntem reunió per sobre de la de pitons per evitar un possible factor 2... no sé què és pitjor, té molt fregament i acabaries caient sobre la repisa igualment. dificilot. V+
L3: diedret guarro i facil, V
L4: diagonal molt horitzontal a la dreta, Iv, tràmit. arribant a la R4 es nota el vent del congost, boira, humitat... un fred de collons!!!
L5: placa molt maca, sostret de 6c (A0 amb els dits inservibles pel fred) i V+ d'apretar fins a la R. potser és el llarg més difícil.
L6: pas de bloc de V i flanqueig fàcil, curtet.
L7: busca el camí més evident, comença a arribar el sol!!!!!


L8: flanqueig a esquerra a buscar una sabina precària, bloquejant de la sabina s'arriba a un tascó, pas d'A0 (la sabina et posa dels nervis...) i diedret de V+. molt maco.
L9: plaqueta de IV+, pas de 6a a buscar un pitó que no es veu i roca una mica delicada fins la R, V.
L10: diedre maco de V+, pas d'A0 per canviar a una fissura de 6a. molt maco, comença a fer massa calor...
L11: diedre de IV/V

L12: diedre molt maco de IV+/V i flanqueig a una reunió molt espectacular i penjada al buit.
L13: diedret fàcil.

L14: llarg fàcil amb preses de vilanova.
L15: última apretada, descens d'A0's fins al diedre (o 6b en diagonal cap amunt) i diedre molt maco de 6a fins a una reunió en una cova.
L16: desplomet i després arbretacció fins a la feixa.
caminem uns 100m (ens treiem els gats, és clar!)
L17: diedre de IV que es fa millor per la placa de la dreta.

com que no ens hem encantat enlloc i hem anat sense córrer però sense pauses, ens sorprenem quan veiem que hem trigat 6h45min. avui no se'ns farà de fosc baixant.

el "descens" és una pallissa, molt ben explicada a la ressenya dels ressenya, són 2h i una miqueta més. al final hem d'abandonar el PR i fer una diagonal al cotxe (per no allunyar-nos massa).

material: joc de friends fins al camalot del 3 i amb 3 o 4 tascons i 14 cintes en tindrem prou.

més mítica que difícil, però és important no perdre temps a les reuinons!!! 


AMFITEATRE. Visita llampec

dijous passat  volíem anar a fer paret, però la meteo no ens va tractar massa bé... al migdia decidim sortir a trepar una mica a la tarda, però un malentès amb el joan (jo el passava a recollir per berga i ell m'esperava a bagà) ens va fer anar més justos de temps del normal.

quedem a l'aparcament de canguies-amfiteatre-roure, ens decidim per l'opció més llunyana.

passant per can guies escalfem a esplendor geométrico, un 6b+ molt bo que segueix un esperó molt estètic.

seguim cap a l'amfiteatre. em decideixo a muntar més dur que el Perry, 7a+. al principi no veig ni on són les preses... és clar! sóc al berguedà, no hi ha canto!!!!

després de mirar-me-la i muntar-la tota, surt al segon intent. és una bona via, difícil de veure, però no molt difícil.

un parell de fotos del cunill encadenant-la:



17.10.08

ROCA DELS ARCS. EL barón rampante

dijous... paella???? no, si pot ser dijous...paret!!!

quedem amb el joan cunill i cap a vilanova falta gent. corda friki, grigri i 16 cintes i un camalot del 2. objectiu: el baron rampante, 210m 7a+ (6b obl.). la via està equipada amb parabolts.


i el pany de paret per on puja (o desploma) la via:


comença el joan amb el L1: és el més difícil i obligat. jo li donaria el 6b+ que hi ha a la guia antiga de vilanova. vem posar el camalot del 2, però el del 3 encara quedaria més a "cañon". mala roca al començament.


L2: més fàcil i ben protegit que l'anterior. jo li posaria 6b. molt maco, dels millors de la via.


L3: aquí entrem al "tomàquet". factible fins al peu del mur desplomat, pas duríssim i després aguantar de canto petit i bastant "sobat". es trampeja bé fent algun repòs i es possible fer-ne molt en A0's llargs. s'ha d'apretar (jo el veig més a prop del 7b que del 7a+, sobretot perquè els cantos ja patinen bastant).


L4: tocat com arribo a la R del llarg anterior, aquest també em fa suar bastant (dos llargs durs seguits, descansant només 5 minutets entremig...). canto petit i rom, sort que el llarg és curt... 7a tampoc li quedaria malament. es passa bé, reposant...


L5: s'ha acabt el bròquil, llarg de V+/6a, no especialment maco. molt facilet, sobretot venint d'on venim.

L6: fantàstic llarg de V+/6a de 50m. una joia per acabar la via.

d'aquí, enlloc de sortir per la feixa, sortim recte amunt en un llarg més, IV+ o així. baixem caminant pel camí de l'oest, que patina menys.

resumint, una molt bona via on ja s'ha d'apretar bastant, i amb els cantos bastant sobats (que encara fa que apretis més). els quatre primers llargs no perdonen, sempre et van desplomant.

15.10.08

BERGUEDÀ. Escalar quan plou?

diumenge, quedem al matí per sortir a trepar. esportiva pel berguedà. el dia està tapadot i ens decidim per la casanova.

escalfem una mica i.... comença a ploure!!!!!


tots els plans i objectius de la jornada se'n van amb la pluja.... però............

.... una part del sector no es mulla!!!!! ens cansem de l'ull de poll i del mursiélago!

això em va fer pensar llocs on escalar quan no plou en excés:

casanova: ull de poll 6b, mursielago fuerte 6c+ (facilet), mestre (7c/+) i tralla (7c) no es mullen.

can meu: no crec que es mulli cap via, també és difícil escalar-hi (molt a bloc).

can maurí: si fas 8ens no et mullaràs, sinó no cal que hi vagis.

gravera: si plou poca estona, lluna bruna 6b i rodalies es mullen poc.

riugréixer: si plou poc es pot escalar l'orfe esquerra 6a+, si plou més es pot fer tranquilament febre conillera 7a+ (que finalment vaig encadenar ahir!!!) i gravetat lúdica 7b.

algú sap algun altre lloc???

13.10.08

MALANYEU. Sector per tothom

dissabte quedem una colla de nivells diversos. on escalar quan vas un grup de gent amb necessitats des del V al 7b? amb bones vies de tots els graus? en un lloc preciós? amb solet i tranquilitat?                                   a malanyeu!!!


anem a les taules de la llei i fem alguna vieta a la paret del devesó.

la paret del devesó destaca per les vies de 3 o 4 llargs, moltes poc equipades amb cordinos i que necessiten un repàs. també té vies equipades amb parabolts per passar una bona estona (destaquen stoc de coc i la dels senzills, per la bona roca i absència de vegetació).
també hi trobem vies d'esportiva d'un sol llarg, amb dificultats entre el IV i un 6a, ideals per iniciació.

a les taules de la llei (porto temps buscant-hi els manaments, però de tant aprop no puc llegir-hi res...) hi trobarem vies esportives, perfectament equipades (alguna necessita una posada al dia, sobretot en tema reunions). 
la taula de l'esquerra és la bona per escalfar o per gent que busqui 6ens, sobretot senzillets.
la taula de la dreta destaca per les vies de 6c+ i fins a 7b+. la tònica és semblant a la seva veïna, però els forats més petits i roms, i les vies més llargues. és un lloc ideal per pulir la nostra escalada de peus (si no els posem bé ens inflarem d'avantbraços). aquí l'equipament està al dia.

aprofitant la visita, vaig provar ivan i vénen, 7a. amb aquest nom m'havia de sortir, i va ser a vista. és una molt bona via, d'uns 42m. el secret és anar bé de peus i tranquil (13 químics en 42m... però tots al seu lloc). per baixar R intermitja (fins allà deu ser 6b+/c).

les ressenyes a la guia del berguedà. per les taules de la llei no hi ha problema, però per les vies llargues del devesó millor consultar el vèrtex num. 219, i si ho trobeu, les fotocòpies o l'antiga guia d'escalades al berguedà (exhaurida fa moooolt temps).

10.10.08

CALDERS. La béstia terrible

aprofitant la típica tarda de dijous amb dia ennuvolat, ens decidim a tornar a calders (des de la primavera plujosa que no hi havia tornat).

l'objectiu era clar, ja m'ho havia dit en jortx al juny: "no deixis de provar la béstia parda".

fem un escalfament ben fet, començant pel 6a més maco de calders, la calavera.

seguim amb tot un clàssic, la dels xais, 6b+ fantàstic per escalfar.

com que l'uri escalfant m'ha posat les cintes a la béstia parda, 7a, m'hi fico amb ganes. tot i que no l'he provada mai, l'he vist a fer tres o quatre vegades. a mitja via un "ocellet" que corria per allà (moltes gràcies) em canta un canto de bessó (!!!)... i resulta que encadeno! al flash (mai millor dit), ara ja estic més feiç que una perdiç!!!




per acabar de rematar el dia, dues passades a ànsia per pujar, 7a, ja amb els braços tocats (no puc encadenar de fós que estic). una altra via molt recomenable.

es fa fosc (entre que és tard i està núvol) i marxem cap a casa ben xaiets... tornarem!

8.10.08

MALANYEU. Si puc pas

diumenge anem a buscar el solet, ara que han començat a baixar les temperatures, anem a malanyeu, un dels millors sectors hivernals del berguedà.

arribant escalfem una mica, uns als 6a's i altres a pixapins, 6b. molt bones vies per escalfar.


després segueixo escalfant a pasion maldita, un 6c facilet que serveix per seguir l'escalfament.

i ja em toca ficar-me a l'objectiu del dia, poc puc pas, 7a+ que ja havia provat dues vegades l'any passat. m'hi fico amb la intenció de posar cintes tranquilament per encadenar en un segon "pegue"... doncs no fa falta, tot posant cintes arribo encadenant a la R.

és una via tècnica, de foradets roms amb dues seccions més dures. sempre fas un pas més a veure si estàs més còmode, però mai hi vas estant del tot... però vas avançant de mica en mica!

com que hem arribat tard i ens hem encantat una mica, ja és hora de dinar i marxem amb la feina feta.

MALPAS. Somni de vida

en paraules textuals del Capis: "més val tarde que musca"...

doncs dit i fet, més val tard que mai! una ressenya d'una via "nova" a la zona del Malpas de Trevil

per accedir a peu de via, aparquem com si anéssim al malpas, però marxem a peu per una pista en mal estat que hi ha 200m més avall. seguim el camí uns 50m i a l'esquerra hi veiem una fita i un caminet mig fresat que en 10 minuts aproximadament ens porta a peu de via.


la via està completament equipada amb parabolts. es pot fer amb corda simple i es rapela per la mateixa via.

ja fa temps que la vaig fer (poc després de ser equipada), però em sembla recordar que els graus anaven (aproximadament):

L1: 6a
L2: 6c (6a obligat)
L3: 6b (6a obligat)

pujant per la carretera ja es pot veure l'esperó perfectament retallat.

una bona via per un matí diferent!!!

5.10.08

RIUGRÉIXER. Sobre cordes descordades

alguna visita més he anat fent al sector estrella de l'estiu, ara que encara no hi fa massa fred...

a part d'alguna novetat en forma de vies encadenades:

violència domèstica, 7a+. un viote de 37m (amn 70 s'arriba a terra), molt bona i que em costa 3 intents.

fiona, 7a. via del cesar casado. comença seguint una corda fixa per portar-nos a peu de via. inici per roca a negociar i després aguanta el tipus i no t'equivoquis fins a la R. una bona via que em va sortir a vista.

i aprofito per explicar que algú amb poc criteri i suposo que gens escalador s'ha emportat part de la corda fixa que hi havia per accedir a les 3 maries. també se n'ha emportat un maillon o mosquetó que hi havia (no ho recordo) i ha tallat tot el que ha pogut d'una estàtica que tenia el joan cunill en una via que estava netejant per equipar-la... sobren els comentaris.

ROCA DELS ARCS. La taca de romesco

com que el cap desetmana m'ho vaig passar com un nen a vilanova, vem aprofitar que els dijous faig festa i ens hi vem tornar a acostar amb el joan cunill i el kiku soler.

la intenció ja era tibar una mica més que el cap de setmana, cap a una via que ja feia temps que li tenia ganes.

la taca de romesco, 200m 6b+/c

la ressenya fotografiada del bar:

el primer llarg em toca a mi. és una placa fàcil fins a un pas fi de monodit. com que vaig en fred i em tiba una mica el dit faig un elegant pas d'A0 i evito mals majors.

el segon és un desplom de 6b, bon canto i de bon fer. surt bé.


el tercer em torna a tocar. pas de bloc sortint de la R que surt, i al segon bombet em fa por que em patini el peu i em penjo. segueixo en lliure fins a la R. llarg boníssim, d'aguantar els 2 passos de bloc i pila fins a la R. 6b+/c


el següent llarg supera un desplom amb canto i una placa fins la R. molt maco. 6b.

el 5è és un desplomet de 6a (canto brutal) i després IV fins la R. hi ha una baga en una sabina, sinó un alien groc pot ajudar.

i el 6è i últim, desplom brutal amb canto de no encantar-se i placa més fàcil però menys assegurada. aquí un parell d'aliens també poden ajudar...

voliem sortir per la cabaret galàctic, però el buril del pas de 6b està petat... sortim per la feixa cap a la dreta tot grimpant.

una molt bona via, sobretot si hi vas amb la pila que et reclama, que és molt atlètica. 12 cintes i algun alien (per si de cas...)

ROCA DELS ARCS. A donde vas vicente

després del sopar (una mica justet) a cal cirera i unes quantes birres, diumenge ens llevem amb mandra. buscarem una vieta fàcil i tornarem d'hora a casa.

ens decidim per la sol rogent, que va pel mig de l'entosta de la camel... diuen que el llarg de 6a és molt maco.


però resulta que hi ha tantes vies amb parabolts i que el primer de la sol rogent està tant amunt que em descompto i quan sóc a la priemra reunió m'adono que estem fent a donde vas vicente, 130m 6a.


el primer llarg és molt maco, una escala de V+.


el segon té menys parabolts, però només té una placa més fina que, com a molt, és V/V+.

el tercer té una placa fina de 6a, on algú em va deixar com a regal un maillon (gràcies!). tècnica però no molt difícil, i es podria passar d'A0.

els dos llargs que queden fins dalt ja són un rostoll de IV per sortir de la paret.

i la baixada és bastant infernal i incòmoda, molt patinosa.

amb 10 cintes en tenim prou, i és una bona opció per fer una vieta ràpida.

3.10.08

ROCA DELS ARCS. Lleida

com ja han explicat el kletterer i el marsi, aquest cap de setmana vem estar per vilanova de meià. amb el matapà vem fer cordada i dissabte ens plantem a la lleida, 200m 6b+ o V A0.




el primer llarg és una mica de tràmit de IV.

el segon va en diagonal a l'esquerra, bastant maco. V



el tercer té un pas de V+ cabró de vilanova.

el quart és el d'A0 o 6b+. vaig provar si sortia en lliure i resulta que després d'apretar, quan me'n vaig adonar ja havia passat el desplom i només em quedava el diedre de V...


després vé un llarg de IV+ amb un diedre molt maco i només ens queden un parell de llargs guarros de tràmit per sortir de la paret.

una bona via clàssica, molt recomenable i gairebé un "love climbing" (nivell advanced).

de material, uns quants friends per completar l'equipament, 12 cintes i un estrep opcional.

MONTGRONY. Estrena personal

l'últim dijous de setembre vem encetar la temporada a montgrony, un lloc on només hi anava quan no estava en forma.

aquesta vegada era impossible no apretar fort, tant el riki com el cesar o l'edu estan més forts que el vinagre!

escalfem tant malament com podem, començant per cesmi, un 6c de la vena que pot servir per moltes coses menys per escalfar.

per seguir "escalfant" fem la clàssica amadeus, com diu l'edu: "el 6b+/7a" de tant sobada que està...

després cap al projecte del dia... poso cintes a bugs bunny, el 7a del parking.

descanso mentres els màkines proven i/o encadenen els seus projectes, i després hi torno, i l'encadeno al segon intent... el meu primer 7a a montgrony! toca birra per celebrar-ho!!!

amb el deures fets i els braços com butifarres, no escalo més i l'endemà tindré "agulletes"