22.4.12

MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA. Globeros en Alaska

El cap de setmana passat anem amb en Jordi cap a Montrebei. Tot i que la meteo no era la millor, la nostra agenda no donava per gaire combinacions més...
Anem amb l'objectiu de fer la Globeros en Alaska, 255m, 7a/+ (6b+/c obl.)

Nosaltres portàvem les ressenyes d'en luichy i d'en ganxets. Segons la nostra opinió la mitjana de les dues s'acosta molt al que realment ens vem esforçar:



Sortim de la furgo amb fred (4ºC) i el cel amb núvols prims, anem d'hora per evitar l'aigua prevista pel migdia.
Començo jo,
L1: entrada de regletes 6a+ i després diedre de 6a molt maco (el vem trobar una mica humit) on entra tota la metralla que portem


L2: fissureta fins a la primera xapa, després placa fins al pas més difícil als dos pitons (6b+, aliens)


L3: un dels llargs "coco" per fer en lliure. Hi ha un tram de fissura entre dues xapes que és difícil i costa de protegir (tascons petits, camalot groc i alien taronja). Faig dos reposos, 6c segur. Després més fàcil (6a+) fins la R (ponts de roca equipats). Durant aquest llarg ja han començat a caure gotes... Quan arribo a la R resulta que només hi ha un bolt, algú s'ha emportat el pitó (també passa en l'altra reunió parabolt+pitó).

L4: en Jordi, només sortir de la repisa, arrenca un peu bo i torna a visitar-me...el llarg té un tram difícil i obligat per passar un esperonet, et plantes sota un sostre i comença el festival de placa de canto petit boníssima (i difícil, 7a/+). De segon encadeno justet, amb els dits completament insensibles pel fred... és el llarg més obligat (6b+/c?).



L5: placa amb fissureta amb un parell de passos difícils (6b+), després fàcil fins a la R (V).



L6: un tram de cantos rodons (6b+) et porta al pas de bloc. De segon em surt bé, però perquè el Jordi me'l canta... 6c+/7a.


L7: ui ui fins al parabolt, després sostret de 6b amb roca bastant trencada, placa de mirar-t'ho de 6a amb pitons i fissura amb sabines per sortir de la paret. R uns metres més enllà.

El temps segueix plovinejant i les cortines de precipitació ens donen voltes i s'acosten, marxem cap al cotxe!! 

Hi hem estat 5h i quart, amb un fred considerable (7ºC, vent i boira).
De material portàvem joc d'aliens (amb gris i taronja) i camalots del 0,5 al 3, tascons petits (molt útils). Llàstima del L3 que m'ha deixat sense rotpunkt, però molt contents per haver sortit per dalt en les condicions hivernals que hi hem trobat (i sense haver de baixar per la pluja!). Arribem a la furgo sota la pluja...

Una via boníssima, d'aquelles que no em faria res repetir de tant en tant!!!

5.4.12

MONTREBEI, AGULLA DEL FORAT. Cien años de soledad

El dimarts ens llevem amb el cel mig ennuvolat. La meteo preveu pluges, per tant ens decidim a anar a l'Agulla del forat, on les vies són curtes. La intenció és escalar fins que plogui, si podem farem una via o dues, el cel dirà...

(foto extreta de vilaplain)

Comencem per Cien años de soledad, 140m 6b+, Ae (6a obl.).
La ressenya d'Activitats de muntanya:


Començo jo empalmant els dos primers llargs:
L1+L2: dos llargs curts, 6a contundent a protegir. Segueix una sèrie de forats grans. Reunió dins un forat, no confondre amb el pont de roca amb maillon de l'entrada, els espits són a dins (molt junts i sortits...)


L3: surt en Berenguer, sortida dura de la R i després fissura molt maca. 6b+. Jo surto en A0 del forat...
L4: sortideta fina de la R a buscar una fissura amb bon canto. Arribar en lliure al primer espit de l'Ae costa horrors, després fàcil fins la R. 6b+ i Ae.

 L5: Una altra sortida fina de la R i després fàcil amb roca delicada fins la R, 6a.


Aquí comença a ploure, ràpels i avall. El ràpel del cim té parabolts i anelles, però després és molt cutre. O pendules a dreta o a esquerra, poc lògic. Seria millor pujar les vambes i baixar per l'altra cara, que en un sol ràpel et plantaries al bosc.

D'aquí al cotxe plovent fort, la Centauros del desierto haurà d'esperar...

Material: aliens, camalots fins el 3, tascons (entren molt bé) i 16 cintes.

Una via més difícil del que sembla sobre el paper però molt i molt maca, una petita joia!

4.4.12

MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA. Tempesta nocturna

Després de dos dies i mig recorrent sectors d'esportiva (Antepauta, La selva i Fashion), quedem amb en Berenguer i el Cunill per anar a la Tempesta nocturna, 390m 6c/A1 (6a+ obl.).

La ressenya del luichy:

Quan arribem a peu de via, hi arribem junts amb una parella que vénen del prat, ell es posa força tonto en què van ells primer (fins i tot ens explica que és karateka...). Total, que estem una hora a peu de via veient com ell escala penjant-se a tot l'equipament fixe i com la pobra noia ha de fer el cuc estirant d'una corda per poder pujar el primer llarg...


Decidim repartir-nos la via de manera que comença en Berenguer. Quan el noi veu com escala en Berenguer reconeix el seu error i ens diu que a la R2 ens deixaran passar.

L1: A0 llarg al primer desplomet, després un tram de roca cutre assegurat amb pitons (és on hi havia el bloc que va caure) i fissura de 6a fins al 6b+ final. Ja no calen els pitons, el tram està pitonat i no és expo.


L2: sortida en A0 d'un pitó i fissureta de 6b. Jo vaig amb l'ensurt d'un canto que he trencat en sortir del pitó...
L3: sortideta fina, sobretot pels baixets (el Joan i jo passem en A0), després fàcil però espectacular (flanqueig de V sense assegurances). Aquí muntem la R3 on diu la ressenya del luichy, però només hi ha un pitó i és força cutre tot plegat. Millor pujar uns metres més fins arribar a una repisa amb dos parabolts.
L4: llarg de V+/6a de buscar el camí, sense massa complicacions.
L5: sortida molt fina, en Berenguer passa en lliure apretant de valent, els altres ni ho provem (3 A0's), encara anem amb el xip de córrer per distanciar-nos de la cordada de darrere. Després un tramet fi en 6a+ i fàcil fins a la R5 en una coveta còmoda.


L6: li toca al Joan. És un llarg fàcil de IV+/V+ que et deixa al peu d'un sostret.
L7: llarg exigent. Sortida de la reunió en A0 i et fiques en una fissura-bavaresa de lluitar, no tant idíl·lica com la pinten (algun tram trencadot) de 6b i 6a.
L8: ara em toca a mi. Tram fàcil fins a una fissura en arc de 6a. Reunió penjada.


L9: diedre molt maco de V+/6a a protegir. Quan hi sóc ficat comença a tronar i a caure gotes... corre, corre pel tram de IV fins a R9, que queda sota uns sostres i no hi plou.


Aquí decidim sortir per potes i esperar que el temps perdut a peu de via no ens penalitzi amb aigua... Fem la tàctica del més ràpid: "Berenguer al davant amb el dorsal posat".

L10: és un llarg més fàcil del què es diu. Et despenges d'un pitó amb baga llarga i no té més complicacions que la roca una mica trencadota. Si s'equipés el flanqueig directe des de la R9 seria molt més elegant, i amb una xapa n'hi hauria prou... V+
L11: segueixen caient gotes, però sortim reptant per la xemeneia que es veu més fàcil del què és. 6a.

Aconseguim sortir per dalt sense mullar-nos en 5 i mitja. El descens, un cop has trobat la sortida del diedre gris (25m més amunt) ja està ben fresat fins baix.

Material: joc d'aliens i camalots fins el 4 (opcional), repetint del 0,5 al 2, tascons i 14 cintes.

Una molt bona via que em va deixar un regust agredolç per tot l'enrenou del principi.