28.8.11

VERDON, ESCALÈS. Ula

Després d'una setmaneta de vacances i desconnexió de l'escalada a Menorca, amb el Joan marxem uns dies amb la intenció de fer diferents vies alpines del llibre del Petit "Parois de légende". La mala meteo als Alps pels primers dies fan que variem una mica el planning i fem la primera parada a les Gorges du Verdon.
Quan hi arribem la calor és considerable, anem a l'oficina de guies i llegim que la via que volíem fer ha estat desequipada... preguntem i ens diuen que han tret les xapes de progressió i que les reunions estan equipades, que ens faran falta els friends doblats i que el sol se'n va cap a les tres i que si volem fer la part superior tenim temps de sobres.
Doncs cap a la Paret d'Escalès, Ula, 300m 6b (6a obl.).

La ressenya, és la via C:

Com que teníem tot el dia, vem decidir que podia ser interessant fer tota la via, començant pel Sentier Martel. Fem l'aproximació (frontal necessari pels túnels) amb molta calor i, una vegada a peu de via ens amaguem del sol tot esperant que bufin les famoses tèrmiques que diu el Petit... Un cartell ja ens explica el què ens espera:

Tot i la calor comencem, li toca al Joan:
L1: és el llarg amb tres espits de progressió, inici amb placa polida i fina, després fissura. 6a molt apretat!


L2: comença per un diedre molt maco per sortir a una repisa on ens espera un sostret de 6a+. Tot el llarg a protegir, el sostret fa una mica de por.

L3: aquí ens vem embolicar una mica perquè no ens coincidia amb la ressenya del Petit. El Joan buscava la R on no era i ja l'havia passat, amb el fregament que això li va comportar. V+ guarro.
L4: pràcticament va ser un canvi de reunió fins al peu de la fissura. III.
L5: comença el festival, fissura ampla sense expansions, 6a "peleón" del Verdon, com tota la via.
L6: segueix la tònica, el C4 molt útil.



L7: el llarg clau. Tram de 6b que es pot fer per la fissura (6b+) o per la placa (6b). El problema és que per la placa et jugues una bona castanya... per sort el Joan va passar com un campió. Quan surts del tram expo, un espit et recorda que el pas dur encara ha d'arribar... el passem en A0.

L8: més fissura de 6a, per variar...
L9: llarg fantàstic, amb algun degotall i tot. Espectacular! Algun punt difícil de protegir.
L10: la cirereta final, diedre no fàcil (6a+) i sortida sorpresa de la paret.

Sortim per dalt cansats, la calor ens ha passat factura, però hem sortit abans que es fes fosc. toca baixar caminant per la carretera i, per sort, tot fent dit una escaladors ens retornen al Point Sublime on tenim el cotxe.
Hem trigat gairebé 6 horetes i de materials necessitem joc d'aliens i camalots fins el 4, repetint de l'1 al 4 (nosaltres vem passar amb un sol 4, només en tenim un...).
Una molt bona via, per curtir-se en fissura ampla completament desequipada i amb grau ajustat.

18.8.11

COLLEGATS, Kollegats

L'endemà de la tubabu decidim fer una via més ràpida i fàcil, per poder ser a casa d'hora. ens decidim per la kollegats, 310m 6c+ (6a obl.), tot i que hi entrem d'hora per evitar el sol, que escalfa de veritat, i les tormentes previstes per la tarda.

He trobat dues ressenyes per internet, una del luichy i una del ballart:


Abans de les 9 som a peu de via, comença el Joan:
L1: fàcil, molt equipat i una mica rostollós, quina diferència amb l'escalada d'ahir...
L2: sortida de bloc de 6c+ o 7a... A0! de la reunió, després hi ha un altre bombet on vaig recuperar un maillon amb un bon passet, potser més de 6a(?).
L3: és més espectacular que difícil, hi ha molt canto tota l'estona i només hi ha un punt de roca a estudiar al segon bolt.


L4: per mi és el llarg més perdedor. Surts de tres llargs molt equipats amb xapes i de cop i volta et trobes navegant sense saber massa si vas bé o no, per sort és fàcil i quan la corda es comença a acabar, arribes a la R. Alerta amb la ressenya del Ballart, el llarg no marxa sempre a la dreta i és més llarg del que aparenta al dibuix!!!
L5, L6 i L7: cada vegada és més fàcil i va a buscar més el terreny més net i vertical.



En tres horetes som dalt, abans de fregir-nos al sol. Al nord ja es veu molt negre, però avui no ens mullarem (fins i tot arribarem a temps per dinar... a Berga!!!). De material, amb cintes passarem, però podem portar algun alien pel 4rt llarg.
Una via molt maca i ràpida, ideal per una matinal al sol.

COLLEGATS, Tubabu Musungu

A finals de juliol, aprofitant la fresca poc habitual per l'època i el mal temps instal·lat al Pirineu (que ens impedia anar al midi), ens vem decidir per fer una visita de dos dies a Collegats.
Per mi, l'opció preferent era clara: Tubabu Musungu, 200m 7a+ (6b obl.)
La ressenya i més informació aquí:


Com que al matí hi toca el sol, sortim del cotxe tranquil·lament gairebé a les 11, tot i que no fa molta calor.


Un cop a peu de via, la pedra diu que em toca començar a mi:

L1: desplomet ben assegurat i placa, 6b.
L2: pas intens sortint de la R, 6c (?) i després fàcil, 6a.
L3: primera part ben assegurada amb parabolts que a mi no em va semblar 6c+, després fissura encara una mica bruta a protegir amb friends. No crec que jo estés per encadenar 6c+ en paret, i em va sortir esforçant-m'hi bastant molt...



L4: placa desplomada de 7a+. com que em va tocar de segon vaig donar-ho tot. De primer no crec que hagués aguantat el fet de xapar d'algun dels cantos sense penjar-me. Quan surts del tram desplomadet, la placa s'afina i millor escalar amb calma i sense posar-s'hi nerviós.


L5: un altre mur d'escalar amb calma i llegir bé l'itinerari. Els aliens molt útils arribant a la R. 6c (?).


L6: alerta amb el llarg de 6b! navegar per una placa de bona roca i de no posar-se nerviós per la falta d'assegurances.



La ressenya diu de 3 a 6 hores, nosaltres per no quedar malament amb ningú vem fer la mitjana aritmètica i vem trigar 4h i mitja. La baixada la vem fer per la ferrata, tot i que xerrant xerrant ens vem passar de llarg...

De material vem portar els aliens (semàfor + gris i taronja) i camalots del 0,5 al 3, però el 3 no el vem posar cap vegada. Els tascons els vem passejar i no en vem posar pràcticament cap... (ja cap, i el joan potser algun, però no ho recordo bé).

Pel que fa al grau, o en aquell moment jo estava molt fi (que no crec), o el tipus de roca m'agrada molt per escalar (que si), però em va semblar uan mica fàcil (sobretot si el comparo amb les vies que he estat fent pels Alps aquests dies, que m'han posat a lloc ràpidament...).

Independentment de tot això: LA VIA ÉS BONÍSSIMA,  molt recomenable... i l'endemà teníem "agulletes"!!!