CAVALLERS. Dentrometidos... on ens hem ficat?

dimarts ens llevem d'hora, toca caminar una estona en pujada i volem fer la via al sol el màxim temps possible (tenint en compte que som una cordada lenta). avui pugem a la 4ª agulla de comalestorres, a la dentrometidos, 235m 6c (6a obl.).

la ressenya del luichy (mig grau pujada respecte de la guia de cavallers, però crec que totalment encertada):

a peu de via trobem una cordada que comença la blues, just llavors arriba una cordada de dos que vénen a la mateixa via, els deixem passar per no fer-los anar massa lents.

veient com pugen el primer llarg, i portant només la ressenya del llibre, el fran es decideix a fer el primer llarg...

L1: la ressenya del llibre marca V, la del luichy V+ i la de la guia antiga 6a... una placa d'adherència amb només 4 espits que fan vibrar als que no estem acostumats a no agafar-nos enlloc. el llarg més psicològic. quan acaba el fran decideix que la resta de la via és per mi.

L2: sortida de bloc de la R que es resol amb un parell d'A0's, després és fàcil fins a la R2.

L3: llarg preciós, comença amb un sostret que es pot passar d'A0, després una placa boníssima amb un altre passet de confiança i deprés fàcil a la R.

L4: per variar comença amb un pas de bloc, després flanqueig a esquerres a buscar la guitarra del jimmy hendrix, una bavaresa fina fina que et porta a un passet de 6a+ que, finalment, resolc sense fer A0 (ja era hora que passés un sostret sense "guarrejar-lo").

L5: diedres tècnics on costa completar els parabolts de via, V+. aquí m'equivoco de reunió (per no mirar la ressenya i em fico a la de la john lee hooker.

L6: em sembla que surto per la john o per la blues, perquè enlloc d'anar a l'esquerra al llarg anterior he anat a la dreta (això passa per no mirar la ressenya...). surt un llarg molt atlètic que arriba directament al ràpel.

d'allà, un ràpel fins a les vires i avall (amb peus de gat, que les vambes són a peu de via).

una via boníssima i directa, on el llarg més obligat és el primer (per un mortal no acostumat a l'adherència), amb la resta de passos durs en sostrets puntuals i bastant equipada. per completar, un joc d'aliens i camalots fins el 3.

baixem amb la calma cap a fer-nos una bany d'aigua "fresca" a la riera, just al mateix lloc on refresquem les cerveses del berenar. segons el matapà és inhumà...

CAVALLERS. El rap del niño

aquesta setmana hem estat d'stage a cavallers. l'objectiu era fer bones vies i anar agafant forma (tant física com mental).

el dilluns ens llevem amb el dia ennuvolat i una previsió meteorològica de possibles ruixats... toca fer una via equipada i prop de la presa, per si la pluja...

ens decidim per el rap del niño, 275m, 6b (6a obl.)

evidentment, una via equipada té més pretendents, i arribem darrera dues cordades. tot i que anem tres, ens partirem la via amb el fran, i em toquen els llargs imparells:

L1: variat i entretingut, 6a no molt difícil.

L2: llarg discontinu amb trams d'adherència gens fàcils si no hi estàs acostumat.

L3: bavaresa de V molt divertida.

L4: llarg molt estètic, potser el millor de tota la via, V+ de fissura i placa.

aquí arribem al jardí, una passejada per l'herba i tornem-hi!

L5: el llarg més difícil i obligat de la via. quan fa un any que no escales adherències de granit és una feina molt difícil i que demana molta confiança en uns peus en qui no confies massa... necessito un A0 per sortir de la placa, i quan veig a la guia vella que li donen 6b hi estic plenament d'acord.

L6: V+, pràcticament ni el recordo, no devia ser molt estètic ni molt lleig...

L7: desplom de 6b de dues xapes sobre regletes. no m'hi atabalo massa i passo amb dos A0's.

L8: llarg de IV que tira el matapà.

una vegada sortim per dalt de la via ens fa un ruixadet d'aigua i pedra que, per sort, dura molt poca estona. tot baixant pel camí de comalestorres passen gotes, però arribem al cotxe sense mullar-nos.

una bona via per combinar amb la blues o la pistacho, o per fer sola en un dia tonto o de previsió de pluja, completament equipada i amb possibilitat d'escapar-se a mitja via.

cap a la furgo a descansar que demà toca més paret!

ISLANDIS, tornada al gel

dissabte ens llevem d'hora de l'aparcament del balneari de boí, són les 5 del matí... esmorzem, ens vestim d'alpinistes i a les 6 sortim cap amunt. evidentment som els primers, volem tornar d'hora a casa.

la nit és tranquila, però a mesura que s'aixeca el dia el temps va empitjorant i entra vent i una mica de neu.

a 2/4 de 8 comencem el primer llarg d'islandis III/5, la ressenya, encara amb el frontal, però amb una mica de llum de dia.

el primer llarg és fàcil, però com que és la primera cascada de la temporada encara em trobo estrany amb les "eines".

el segon llarg té molt gruix de gel, se sent l'aigua però no es veu.

comença la campa de neu fonda que ens fa suar i bufar... la vista de la columna final ens alleuja el tram final.

el joan demostra que és un mestre del gel, en un llarg de 60m, sota el vent i la neu que van molestant. mentre l'escalo jo arriba la primera cordada a peu de columna, les purgues de neu em deixen blanc com una ensaïmada...

tot i les males condicions meteorològiques, la columna està bastant esglaonada i no és tant difícil.

rapelem i avall, dos ràpels més (un a cada ressalt) i a les 11 som a peu de via, on ens creuem una cordada que tot just arriba.

a les 12 i 10 al cotxe, menjant una mica i a la tarda d'hora a casa. uan escalada fantàstica!!!!

CONTRAFORT S.E. COMALESTORRES. Game over

després de la pallissa del dia abans, el despertador toca a les 5 i 20... tenim molta feina per endavant!!!!

Game over, 1.000m 6c (6b obl.)

tenim la ressenya de les 100 del soldevila, però no seria fàcil de seguir la via amb tant poc detall. el dia abans uns guiris molt trempats ens deixen fer una foto (en realitat són vàries pàgines) de la guia del luichy on hi ha una ressenya molt bona (sorry maestro, som pobres i no podem comprar totes les guies...).

comença a clarejar i sortim cap a la via, en 25 minutets som a peu de via des de l'esplanada de "l'edifici d'enher". com que ahir vaig acabar jo, avui comença el joan.

els 5 primers llargs són per separar-se de la canal de l'aranya griposa. la roca no és del tot bona i la dificultat no passa del V.

L6: aquest ja ens farà pensar una mica més, placa sense assegurar (fàcil) fins a un diedre cec, assegurat amb espits (no a prop) i més placa per sortir-ne. després fàcil i fissurat fins a la R. 6a d'escalar.

L7: aquí la liem una miqueta. primer el joan es fica en una fissura que no és, destrepa i veiem un espit enmig d'una placa... ara si! placa fina per arribar a l'espit, protegible amb un alien. després de l'espit hi ha un pas d'adherència sense mans on és difícil creure's que els peus no es mouran. seguim per diedre-bavaresa de llibre, un pas d'Ae i R. 6a+ i Ae. s'ha d'escalar de veritat!

un llarg més de V+ i un de IV+ i arribem al jardí, on caminem cap a l'esquerra a buscar una R amb espits que ens indica on hem d'anar. estem a punt d'entrar a la part més dura de la via. encara ens queden 2 llargs de V+ i un tràmit de III. aquí dalt els V+ ja comencen a apretar...

L14: entrem en matèria! un tram indefinit (que no fàcil) per un xic de vegetació vertical per anar a buscar un diedre desplomat. l'escalo empotrant el braç dret i fent bavaresa amb l'esquerra. hi ha un friend de via, la resta a cosir a voluntat (els friends queden a caldo). surto bufant però content, és el meu primer 6c d'autoprotecció que encadeno!

L15: segueix el tomàquet, és el llarg més obligat. tram fi a buscar un espit, desplomet amb sortida de tibar. un altre espit, flanqueig a dretes, sortida desplomada sense saber on està el canto. després no et despistis fins a la R. 6b.

dos llargs més de V+ on no regalen res i arribem al cim de l'agulla mireia. ens treiem els gats i caminem fins a trobar un espit al peu de la part final del contrafort S.E. de comalestorres.

aquí ens queden 4 llargs: un de V una mica indefinit, un de IV+ que escaqueja un diedre desplomat que es veu duríssim, un de 6a que no regala res (molt atlètic) i una sortideta fàcil de V.

finalment, en 9h hem acabat els 1.000m, ja només queda baixar... optem pel descens B de la guia del luichy (diu que és més còmode). seguim cap a la dreta més o menys en horitzontal a buscar el coll de l'agulla gran on, amb un ràpel de 60 i un de 30 estem pràcticament al mateix lloc d'on es baixa de la 4ª agulla de comalestorres. després per camí conegut retornem a la presa de cavallers i a la furgo. 1h i mitja de descens.

la via és bona, sense més. enllaça trams bons amb les inevitables repises, jardins i trams herbosos. és un bon entrenament per altres empreses (un viatge als ecrins, per exemple!!). no està pràcticament equipada, espits a les R's i algun a les plaques, s'hi ha d'escalar.

de material portàvem un joc de tascons (que pràcticament no vem fer servir), aliens i camalots fins el 4.

obliga en el 6b sobretot pel 15è llarg, i s'ha d'escalar bé en placa poc protegida i en fissura a protegir.

en total van ser 11h i mitja de cotxe a cotxe, i els peus adolorits per un parell de dies...

TRAVESSANY, PARET DE L'ESTANY. L'esperó de mordor

aquesta setmana havíem quedat amb el joan per anar a cavallers, l'objectiu és seguir "tatxant" de les 100 millors.

sortim a les 7 de berga, a les 11 ens posem a caminar des de la presa de cavallers. gairebé 2h i mitja més tard arribem a la paret de l'estany de tumeneja.

l'esperó de mordor, 200m 6b.

durant l'aproximació, a la zona de l'estany hi ha infinits mosquits... el último superviviente diria que són proteïnes, però jo no tenia gana!

després del sorteig em toca començar:

L1: aquí ja entro per la fissura de just a la dreta de la correcta... això de V+ no en té res, apreto com un campió, sinó és 6a+/b no és res... em canvio de fissura i, ara si, és més fàcil. no faig la reunió als baguetos podrits, una mica més amunt en munto una amb friends i tascons.

L2: fissura amb tibada sense massa peus, ben protegible. V+. la reunió la muntem dels dos tascons de la raquel. en podem recuperar un (si el vols ja ho saps) i un maillon.

L3: comença per una fissura fins a una llastra (pirulí paranoico) que fa bastanta por. després segueix per fissura fàcil. reunió d'espit i pitó. V+

L4: aquí comença el "tomàquet". flanqueig a dretes per trobar una fissura ampla i roma. mig arrossegant-nos i mig empotrant un braç i una cama anem reptant amunt. els friends grans i queden a caldo. 6b segons el soldevila. em sembla recordar que la R tenia un espit.

L5: vas a buscar un diedret i una fissura bona, fàcil. R d'un espit a reforçar. IV+

L6: llarg una mica estrany. algun pas més apretat que els altres. V. un espit a la R.

L7: diedret de sortida, fàcil. R en un espit. IV+

la via es fa bastant bé de temps, en menys de 4h es fa sense córrer.el descens es fa buscant pas cap a l'esquerra, una vegada a la cresta es troben fites del camí al pa de sucre que porten al refu. abans d'arribar-hi fem un recte a buscar el camí que puja de cavallers. unes 2h fins al cotxe.

material: la via està pràcticament neta, necessitarem un joc de tascons, aliens i camalots fins al 4, repetint el 2, 3 i 4. nosaltres també portàvem un 3,5 i el vem posar. és difícil escalar amb tanta metralla!!!

una bona via, però es camina massa per 4 llargs bons. potser si es fa camp base al refugi i s'aprofita per fer altres vies per la zona compensi més...

CAVALLERS. Blues

dimecres ens llevem amb un sol radiant i... 8ºC!!!! fresca per anar a comalestorres. a les 8 sortim amunt i en una horeta escassa (sense córrer, que a mi no m'agrada caminar) som al peu de la blues, 235m 6b (?).

per l'experiència a la veïna pistacho asesino, ja sabia que el sol marxa a migdia de la paret, tocava no anar molt tard.

com que ahir vaig acabar jo, avui comença el joan:

L1: placa tombada amb una fissura que la ratlla de baix a dalt. sembla fàcil, però a mi és el llarg que em va costar més. V+

L2: tram d'herba fins al peu d'un sostret, on hi ha el pas més rabiut de tota la via, protegit per un bolt. després tràmit fins a la R. 6a i és el segon llarg que més em va costar.

L3: tràmit de IV, no fa 30m com diu el soldevila.

L4: el millor llarg de la via. vas a buscar dues bavareses de llibre. des de baix impressionen, però com que no desploma i hi ha bon canto es fa molt bé i es protegeix amb "amics" a caldo. el soldevila li dóna 6b, a mi em sembla una mica massa, seria més aviat un 6b d'esportiva.

L5: aquest és més tècnic que l'anterior, i potser una mica més difícil. molt maco, combinant diedres i un passet tonto per entrar a la R.

L6: inici a buscar un bolt per entrar a una fissura roma, estranya de col·locar-s'hi, després fàcil fins al pitó que sembla innocent per entrar a la R (i el pas no és tan innocent).

L7: el que sobre el paper semblava un llarg de tràmit per sortir de la paret és un llarg de V+ boníssim, molt atlètic i divertit. un bon final per la via.

descens en ràpel de 50m pel vessant contrari. vem sortir de la paret amb el sol, per sort, perquè el ventet era fred de veritat (anàvem abrigats com a l'hivern a regina, però amb tot posat!!!).

material: joc d'aliens i camalots fins el 3, tascons.

jo m'ho vaig passar "teta", feia dies que no feia una via que m'agradés tant (tb feia dies que no feia paret...).

CAVALLERS. Humitats a la Laura

dimarts i dimecres de la setmana passada sortim amb el joan cap a cavallers. la meteo no és molt segura per dimarts, però sembla que hi haurà una finestra de bon temps, ens la juguem!

sortim d'hora de berga, i a l'altura de la seu ens rep l'infern en forma de tormenta... "vols dir que escalarem???" al port del cantó deixa de ploure, arribem a cavallers i, tot i que no plou, està tot emboirat i regalimant. decepció...

després d'una horeta mirant cap a la paret en direcció a la laura, 180m 6b+/c, i veient només la boira, sembla que s'obre una mica. els primers llargs es veuen molls, però la part de dalt sembla seca, "provem-ho!"

ens fotem ben molls a l'aproximació (sort que és curta...). començo jo:

L1: tràmit. grimpada amb un pas de V estrany protegit amb un bolt.

L2: fissureta de dits molt maca amb bolt al final, el joan se situa al peu de l'O.W. i crida: "està xorrejant!!". com que s'apanya bé, amb el C4 i els dos bolts puja com un campió de les trampes. putada, jo no tinc el C4, em toca arrossegar-me per la paret fins que acabo més moll que la paret. potser seria 6b+ en sec, moll és A1 i gràcies.

L3: arrenca en una fissura de mans (això per qui tingui les mans grans, jo no toco ni vores...). ho intento dos o tres cops i acabo fent un fantàstic A0 del C3. d'allà fins dalt a gaudir de fissura i diedre, amb un altre passet d'apretar. deu sortir 6b a dalt.

L4: el joan esquiva l'arbre i entra en una placa tècnica protegida amb bolts. un llarg molt maco, i no crec que tan difícil com 6b+.

L5: fissureta fins a situar-se sota un sostre. pas del sostre rabiut protegit per un bolt, després fissura fàcil. llarg preciós.

L6: placa tombada fàcil, amb un parell de bolts, tràmit.

L7: inici indefinit, pots optar per una fissura o un diedre, els dos ben nets. després placa fineta i sostret final. no crec que arribi al 6b+ (o això o se'ns donen molt bé les plaques de regletes, com que som berguedans...).

el descens en ràpels per la mateixa via.

material: joc d'aliens i camalots fins el 4, tascons.

via molt bona de fissures i diedres, amb llargs curts perquè dóna moltes voltes, poc obligada i de bon protegir.