3.5.11

LLEIDA CLIMBS V: Alòs de Balaguer, L'Estret

després del futbolin, la coca de recapta i un sopar boníssim a alòs de balaguer, ens llevem amb la intenció de fer una matinal a l'estret abans de tornar cap a casa.


comencem escalfant a la part esquerra, el joan a concordia, 6a i jo a atestat frustrat, 6b. dues vies de placa típica, amb gotes d'aigua i un calcari molt adherent de l'estil de can guies, al berguedà.

després ens desplacem a la part dreta, on em fico a porca misèria. fins a la primera R és una placa tècnica i molt assegurada de 6c, que posa a prova la paciència i la tècnica de peus, una vegada a la R segueixo fins a R2, el desplom de 7a+. surt a vista amb l'únic (i taquicàrdic) contratemps que quan m'agafo al forat gegant em surt un mussol de dins que em toca el cap abans d'anar a dormir a alguna altra banda...

després provo fins a la R1 de paranoia vertical, 7a+. és una placa fina molt maca i tècnica. a vista em rendeixo per mal de peus i falta de xispa. al segon intent surt bé, a la R decideixo seguir amb el tram de 7b... llàstima que per arribar a la R m'equivoco de canto i caic. si ho hagués fet bé l'hauria encadenat a vista!!! llàstima, un altre dia serà...

tornem cap a casa cansats però molt satisfets, ens ho vem passar molt bé, l'escalada va ser genial, l'ambient encara millor, els sectors boníssims... què més es pot demanar? per això escalem, no? 

1.5.11

LLEIDA CLIMBS IV: Santa Linya, futbolín.

resulta que aprofitar el dia de descans per fer la colores a terradets et deixa més cansat que descansat... per celebrar-ho ens llevem al camp de futbol de santa linya i enfilem cap al bar a fer un cafè, després tornem al camp de futbol i anem a escalar!

el sector és de roca vermellosa, amb canto i lleugerament desplomat, ideal per quan vas cansat...


com que estem una mica encarcarats, escalfem a punt de trobada, 6a+. al final del dia resultarà la via més lletja de totes les que hem fet, anecdòtica.

seguim amb el regurgitador, 6b+. aquesta ja és més maca i bona per escalfar, segueix la tònica del sector: canto bo i passos atlètics amb alguna secció més fina.

com que la via que volia provar està ocupada em fico a spanglish, 7a+. tot i que l'entrada sembla fina es passa bé, després desplom i canto fins a la R. no donaré pistes d'on està el passet... molt maca, surt a vista.

ara ja ha quedat lliure cólera, 7b. al primer intent se m'enganxa una cinta a l'arnés i no puc xapar... al segon, tot patint perquè ja vaig just de forces (es noten els dies escalant...), acabo encadenant.

ara ja vaig a menys, em miro les vies i m'atrau por la boca muere el pez, 7a. el color vermell de la roca la fa atractiva, tot i que es veu amb menys canto que les vies que he fet fins ara. lluitant i equivocant-me arribo al forat de la última xapa, allà penso que el nom li vé per alguna cosa i em preparo per una entrada difícil a R... i així era, per sort no em sorprèn i l'encadeno a vista!

per acabar em fico a la via que estava fent el joan, tòtem, 6c. via molt maca de molt canto. tot i anar molt cansat, acabo el dia encadenant-la a vista.

ens mereixem un bon sopar, canviarem de sector i aprofitarem per passar per artesa de segre a buscar coca de recapta per berenar, l'endemà més...