

la vida és vertical: alpinisme, escalada clàssica, escalada esportiva, escalada en gel... tot el que tingui a veure amb la muntanya



aquest llarg el vaig protegir amb 3 cintes, el camalot vermell i un camalot del 0,5 que es va deixar posat el lluís. com diria el riki, "el pas del bloc és una tibadeta i ja està", és més incòmode que difícil.

i l'últim ressalt és un muret de IV amb roca trencadota, on vaig tenir un petit ensurt en trencar-se un bon bloc de sota els meus peus... d'allà neu fins dalt.


abans d'arribar al pico maldito, la cordada del davant s'escapa per uns ràpels per poder agafar l'últim bus, que surt a les 6. nosaltres decidim seguir amunt i baixar per la renclusa, on l'últim bus surt a les 9. per això portem els grampons i el piolet.
des del pico maldito seguim per la cresta d'enmedio, més senzilla (només un tram de III+ i un sol ràpel) fins a arribar a la glacera. des de la cresta es veu tota la cresta de Cregüeña.








allà remuntem l'aresta fins a les frondellas centrals (3.045m). seguim la cresta, aquí més aèria i amb cornisa (treiem la corda per seguretat) i seguim fins a les frondellas orientales (3.059m).





















assegurem-ho a la somnis d'hivern (o il·lusions d'hivern, no ho recordo mai...) i la columna del verdet.

aquí el gel hi era abundant, una mica humit però fàcil per progressar. treiem la corda als dos ressalts més drets i aviat ens plantem a la columna del verdet. humida i gruixuda, però només una mica difícil a baix.

d'aquí cap a casa pel camí, fent la primera traça de la temporada.
com que estava bé, dissabte hi vem tornar, trobant ja més gent per tot arreu, i les cascades esglaonades i més senzilletes.
HA COMENÇAT L'HIVERN!!!!!!!!






si no haguéssim perdut el temps al gran bachimala i no haguéssim trobat neu, amb menys de 10h es fa tota l'activitat, amb més de 1.800m de desnivell total, però amb neu és més divertit!!!