Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alpinisme pirineu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alpinisme pirineu. Mostrar tots els missatges

8.2.10

ISLANDIS, tornada al gel

dissabte ens llevem d'hora de l'aparcament del balneari de boí, són les 5 del matí... esmorzem, ens vestim d'alpinistes i a les 6 sortim cap amunt. evidentment som els primers, volem tornar d'hora a casa.

la nit és tranquila, però a mesura que s'aixeca el dia el temps va empitjorant i entra vent i una mica de neu.

a 2/4 de 8 comencem el primer llarg d'islandis III/5, la ressenya, encara amb el frontal, però amb una mica de llum de dia.

el primer llarg és fàcil, però com que és la primera cascada de la temporada encara em trobo estrany amb les "eines".

el segon llarg té molt gruix de gel, se sent l'aigua però no es veu.

comença la campa de neu fonda que ens fa suar i bufar... la vista de la columna final ens alleuja el tram final.

el joan demostra que és un mestre del gel, en un llarg de 60m, sota el vent i la neu que van molestant. mentre l'escalo jo arriba la primera cordada a peu de columna, les purgues de neu em deixen blanc com una ensaïmada...

tot i les males condicions meteorològiques, la columna està bastant esglaonada i no és tant difícil.




rapelem i avall, dos ràpels més (un a cada ressalt) i a les 11 som a peu de via, on ens creuem una cordada que tot just arriba.





a les 12 i 10 al cotxe, menjant una mica i a la tarda d'hora a casa. uan escalada fantàstica!!!!

25.3.09

CADÍ. Canal dels troncs

diumenge toca canviar el magnesi i les regletes pels piolets i la neu, ens n'anem al cadí!!!

l'objectiu de la visita és la canal dels troncs, que aquest any està en unes condicions fantàstiques:

els troncs, la més encaixonada, just a la dreta de la Sabat

Sortim del parking a les 6:40, una estona després que el Sergi i el Lluís. a prat de cadí es veu molta gent en direcció a l'ordiguer i a l'àliga, també bastanta gent a la sabat. nosaltres quatre estarem sols als troncs.


tiren davant el lluís i el sergi, aquí es veuen "negociant" el bloc empotrat, única dificultat del corredor.
aquest llarg el vaig protegir amb 3 cintes, el camalot vermell i un camalot del 0,5 que es va deixar posat el lluís. com diria el riki, "el pas del bloc és una tibadeta i ja està", és més incòmode que difícil.


després del bloc, la resta del corredor segueix per pendents de neu més o menys inclinades, tot esquivant la roca a la part superior...


... però això és el què fa el corredor... jo vaig decidir sortir per una línia més recta, tot superant dos murs de roca (per això havia passejat els aliens fins aquí!). el primer mur el vaig superar per una xemeneia agònica i pràcticament improtegible, que em va costar més que el pas del bloc empotrat (com vaig trobar a faltar els peus de gat per les adherències...). reunió de friends, bastant bona si triangules bé.

i l'últim ressalt és un muret de IV amb roca trencadota, on vaig tenir un petit ensurt en trencar-se un bon bloc de sota els meus peus... d'allà neu fins dalt.

el descens el vem fer per la canal oriental de llitze i a dinar a la furgo!!!

si s'opta per sortir per la neu, només faran falta 3 o 4 cintes i aliens grans o camalots petits.

s'han d'aprofitar aquestes condicions!!!

23.12.08

GRA DE FAJOL GRAN. Intent al Phoenix

dijous passat vem tenir una mala idea... semblava que l'anticiló s'instal·lava, però va entrar tard i nosaltres vem anar a ulldeter...

pujant vem veure que l'estació de vallter 2000 estava tancada per vent, neu a la carretera... res de bo, nosaltres amunt.

aproximació amb neu fondíssima, sort que la cordada del davant ens va obrir traça fins a meitat de camí, quan els vem atrapar ens va tocar a nosaltres. anàvem a fer la conrado-altamira, però com que ells també hi anaven, vem optar per fer la phoenix

160m de mixte a 55º i V+, semblava bona opció, és més curt i feia massa vent i fred com per estar-hi gaire estona.



el joan fa el primer llarg, no està per tirar coets, el gel s'havia trencat molt pel pas de la gent i hi ha un tram mixte bastant dur. arribem a la R amb la cara plena de gel, les ulleres congelades per dins i per fora, i el vent va a més... tot i que hem passat la part que es veia més difícil rapelem i ja tornarem un altre dia, fa massa fred per estar parat en una R!

quan som a baix veiem que les altres dues cordades (conrado-altamira i estreta del petit) també baixen.
aquí es veu la conrado-altamira:

i la phoenix:

11.9.08

CRESTA DE CREGÜEÑA I D'ENMEDIO

després de retornar de Bolívia, teníem ganes de visitar el pirineu. la primera activitat va ser (pel 18 d'agost) anar a la zona de la maladeta, amb la intenció de fer una cresta.
ens decidim per la cresta de Cregüeña.
sortim amb el bus de Vallibierna de les 5:15, a les 6 i 10 comencem a caminar, seguint la normal de l'aneto per coronas fins als ibons de coronas. d'allà anem directament a la bretxa de cregüeña.
en 2h i mitja i uns 1.000m de desnivell arribem a l'inici de la cresta. tenim un guia amb dos clients davant. anem a l'ensamble posant "catxarros".
al principi hi ha bastants ràpels, algun d'evitable, fins que arribem al pas clau de l'ascensió, un llarg de IV+ més espectacular que difícil.



la part de després és més aèria, però no és complicada. està ple de cordinos ràpels, que vaig esquivant i es pot anar escalant i desescalant tot.


abans d'arribar al pico maldito, la cordada del davant s'escapa per uns ràpels per poder agafar l'últim bus, que surt a les 6. nosaltres decidim seguir amunt i baixar per la renclusa, on l'últim bus surt a les 9. per això portem els grampons i el piolet.

des del pico maldito seguim per la cresta d'enmedio, més senzilla (només un tram de III+ i un sol ràpel) fins a arribar a la glacera. des de la cresta es veu tota la cresta de Cregüeña.


la baixada per la normal de la renclusa es fa llarga, portem un bon "tute". en total són 1.900m de desnivell. la cresta de cregüeña l'hem fet en 6h, i 1h i mitja per la cresta d'enmedio.

portàvem uns quants friends i, per indicació d'un guia de barrabés, dues cordes de 60m. si hi aneu NO agafeu dues cordes, el ràpel més llarg és de 28m!!!

en total són unes 14h d'activitat sense córrer, suficients per tenir "agulletes" un parell de dies

3.7.08

BALAITUS

després de trobar-nos diumenge 22 de juny per sopar al refu de respomuso amb el joan i la teresa, anem a dormir d'hora i dimarts sortim a quarts de 7 en direcció al balaitus, 3.144m.




abans d'arribar a la bretxa de latour avancem a dos asturians una mica temeraris, ens equipem al peu de la bretxa (on hi havia molta neu) i cap amunt.




ens encordem per fer la part mixta de l'esperó, els dos últims "llargs" de 30m. el poc gel que hi ha es desenganxa de la roca... aquí els asturians es van cobrir de glòria: després de "riure" perquè ens encordàvem van aprofitar les nostres cordes com a cordes fixes per tibar-se... fantàstic!!!)



d'allà fins dalt només queda un flanqueig on és important anar alerta i no patinar amb la neu, que el pati és bastant gran.





al cim fa vent i fresca, cap avall!!!
hi ha una bona vistade les frondellas:




muntem 4 ràpels a la bretxa fins a destrepar per la neu i avall que fa baixada (i es baixa molt de pressa).



parem un moment al refu a menjar i pagar i cap al cotxe, que encara queda una estona i la baixada amb la calor es fa bastant pesada.



des del refu al cim es puja en 1.000m i 3 horetes (perquè la bretxa t'entreten una mica). al corda de 60m es necessita perquè els ràpels són de 30m (parabolts). si hi ha poca neu el casc es torna imprescindible!!!

30.6.08

LAS FRONDELLAS

diumenge no matinem gaire perquè hem arribat tard de tartareu. sortim de l'embassament de la sarra (1.438m) i pugem pel camí del refu de respomuso. ens passem el camí que porta als ibons d'arriel, però encara en treiem benefici, perquè la diagonal que fem puja el desnivell de forma més suau.




la neu ja comença als ibons, i ens hem de desclaçar per passar la riera, que pel desglaç baixa crescuda.




remuntem tota la pala fins el peu de la cresta Wallon, obrint traça en neu pasta fins a agafar la traça dels que surten de la cresta. al imatge dels pantalons curts i els paraneus és curiosa...


allà remuntem l'aresta fins a les frondellas centrals (3.045m). seguim la cresta, aquí més aèria i amb cornisa (treiem la corda per seguretat) i seguim fins a les frondellas orientales (3.059m).

mengem una mica i baixem pel corredor Vallot (45º) i pel camí normal fins al refu.
en total han estat unes 8 horetes, amb 1.800m de desnivell positiu i 1.000m negatius. com que anem una mica carregats per dormir al refu no hem corregut gaire...
en altura encara hi havia molta neu, però fonia molt de pressa...

6.5.08

PARTACUA, PEÑA TELERA. Gran diagonal

pel pont ens vem decidir a fer una mica l'alpinista. amb la calor dels últims dies només podíem anar a corredors "tombats", on s'hagués acumulat la neu i s'hagués transformat. fa molts anys (ja en tinc uns quants...) vem fer un intent a la gran diagonal de peña telera. la nostra inexperiència ens va portar al fracàs... tocava tancar un cicle!




el dijous ens acostem tot passejant a l'ibón de piedrafita, no hi ha neu fins allà, fantàstic!


divendres sortim a les 6 de la furgo, en 1h 40min ens plantem al peu del corredor. ens equipem i ens creuem amb la primera cordada de "veterans" que es retira, no estan massa fins.




entrem al llarguíssim con d'entrada, al final trobem una cordada de "jovenets" que tampoc ho tenen massa clar i van avall. ja només quedem dues cordades al corredor.


quan comença a tocar el sol a la paret comença la "pluja" de glaçons... totes les miniestalactites de gel formades durant la nit cauen al corredor. ens esperem resguardats en un esperó i, quan s'acaba la pluja, seguim amunt.


els trams encaixonats els trobem amb molt bona neu, fem tot el corredor sense corda fins al mirador. allà el pati i la neu estovada pel sol ens fa ser prudents i ens encordem.


sortim ensamblats fins al coll i d'allà una rampa fàcil ens porta al cim. portem 5h des del cotxe.


la baixada és llarga. anem a trobar els ràpels de la Y, però veiem uns pitons massa amunt per arribar-hi... les traces segueixen cap a la Z... cornisa! les traces van a la normal... tornem a la Y i descobreixo dues enelles inox mig amagades! aval!!! dos ràpels (el segon enterrat) i un destrepe llarg i ràpid per evitar possibles allaus de dalt ens porten per neu mooolt sopa al peu del corredor. d'allà al cotxe sense problemes.
en total: 10h, 1.600m de desnivell, 2 cordes de 60 (pels ràpels), algun friend i bagues i un dead man (per si de cas).

4.1.08

PEDRAFORCA. Gel

després d'alguna visita al pedra aprofitant les condicions que hi havia, hem punxat ua mica més de gel. abans d'aquesta última nevada, les cascades van anar a pitjor, degut a la forta inversió tèrmica que hi havia. així, el 31 de desembre ja baixava molta aigua.

algunes fotos de les cascades, la majoria de les cascades del miner II/4, i una sortideta amb intent de dry tooling, però hi hauré de tornar si vull encadenar (deu rondar l'M6/7, no en tinc ni idea...).














CAVALLERS. Antartic

una piada de fa dies, concretament del 28 de desembre:

marxem amb la montse a boí, pugem a cavallers i ens decidim per l'ANTARTIC, 285m III/4. tot i la poca neu, una placa de gel ens obliga a deixar la furgo a l'altura de roques negres, però en 25 minutets som a peu de via.


el primer llarg ,per la falta de con de neu ens obliga a un petit ensamble fins a la R1(80m). el llarg és molt encaixonat i divertit.

L2: cascada de 80º. gel suficient i assegurable.




L3 i L4: corredor de neu amb algun ressaltet mixte. fàcil.


L5: cascada de 80º. gel trencadís i de poc gruix. més difícil de protegir.


L6: cascada de 75º, amb gel trencadís però de bon protegir. sortida final per una canal de neu inconsistent, punxant herba i terra durant 20m, dels 50 que tenia el llarg.



per baixar: 5 o 6 ràpels llargs.



material: 3 cargols i 3 friends mitjans. també vaig posar un tascó petit en una reunió, perquè per la falta de neu no arribava als espits

26.12.07

PEDRAFORCA. Columna del Verdet, una mica de gel

aquest divendres passat, abans de menjar massa i pesar excessivament perquè el gel m'aguanti, ens vem decidir a veure com estaven les cascades del pedra.


una fina capa de neu molt enganxosa deixava el paisatge molt hivernal, tot i que no feia massa fred. la de l'arbre estava molt justa, la curset inexistent, les del miner pràcticament res...



assegurem-ho a la somnis d'hivern (o il·lusions d'hivern, no ho recordo mai...) i la columna del verdet.


aquí el gel hi era abundant, una mica humit però fàcil per progressar. treiem la corda als dos ressalts més drets i aviat ens plantem a la columna del verdet. humida i gruixuda, però només una mica difícil a baix.




d'aquí cap a casa pel camí, fent la primera traça de la temporada.

com que estava bé, dissabte hi vem tornar, trobant ja més gent per tot arreu, i les cascades esglaonades i més senzilletes.

HA COMENÇAT L'HIVERN!!!!!!!!

18.10.07

CRESTA DELS BACHIMALA

Aprofitant el pont i no tenint res a celebrar, divendres viatgem cap a tabernés, prop de viadós. dormim al cotxe i dissabte sortim cap amunt.

en 2h arribem al collado de la señal de viadós, a uns 2.500m, d'allà agafem el llom i la grimpada i arribem al primer tresmil, la punta del sabre.


allà comença la cresta propiament dita, passem sense massa dificultats pel gran bachimala.

aquí ens vem embolicar bastant... és la part més delicada, trobar el descens del gran bachimala fins la cresta. nosaltres vem baixar per un corredor a l'oest del cim (fites) i després un flanqueig expo per terrasses nevades i descompostes de la cara nord fins a la cresta. ens vem encordar a la cintura amb un cordino de 7mm i assegurats com podíem. no és la millor baixada, després ens van explicar que per la banda est es baixa millor i és menys expo. aquí vem perdre 2 hores!!!




després d'uns passos aeris i fàcils (II), arribem a la punta ledormeur (3er tresmil), d'aquí a la punta del ibón (4rt) i fàcil al petit bachimala (5è), marcos feliu (6è) i abeillé (7è), amb algun pas de II.


aquí vem seguir la cresta cap al pico del puerto de la pez (8è tresmil) amb algun destrepe de III una mica expo i a la punta de la pez (9è tresmil).
seguim una mica més per la cresta fins a trobar una canal que ens porta als ibones del bachimala i flanqueig a buscar la normal i al cotxe.

si no haguéssim perdut el temps al gran bachimala i no haguéssim trobat neu, amb menys de 10h es fa tota l'activitat, amb més de 1.800m de desnivell total, però amb neu és més divertit!!!