26.7.07

CAN TRONCO. Berguedà. Nova visita

avui, buscant la fresca, hem tornat a can tronco, on no toca el sol fins a migdia, i a 1700m això s'agraeix.

hem començat escalfant al 6a i 6b de baix a la dreta (no tinc la guia a mà, quan la tingui ja apuntaré els noms). el 6b té un pas molt llarg, sobretot pels petits com jo, que em fa pillar i haver-hi de tornar per encadenar-la. les dues són molt "alpines", són com llargs d'escalada clàssica pel tipus de roca i algun vegetal però amb parabolts.

després toca dansa decadent, 7a que l'altre dia no em va sortir. aquesta vegada surt posant cintes, però justet i plorant...

després pugem a dalt, on el grau i les vies són més rebotoses.
allà em surt el 6c a vista. és una via tècnica, de paciència i assegurar els passos per no quedar-se atrapat, però si no t'estresses surt i està ben protegida.

CASTELL DE LES DAMES. Gombrèn

apurant el temps que em queda abans de marxar, una visita a aquest fantàstic sector del ripollès que tampoc queda tant lluny. des de berga en tres quarts d'hora t'hi plantes.

sector a l'ombra, desplom i canto. pila i potència.

ens quedem al sector de baix.

per escalfar fem la 12, sense nom 6a+ rara i incòmoda, no massa bona per escalfar i apretada.

després esquellot, 6b. molt bona, m´ha semblat més fàcil que l'anterior i molt més franca. aquesta si que val per escalfar.

després provo el tripartit, 6c+. al primer intent caic a l'última xapa fos. hi torno però la falta de pila i els dies de no escalar (sobretot en desplom) fan que encara ho faci pitjor. via boníssima, nansa tota l'estona i molt estètica. si fas molt grau i vols provar vies dures, és bona per escalfar, que no té cap pas massa fi.

els meus braços diuen prou, però de grau mitjà (pel sector que és) hi ha moltes vies bones:

meriju, 7a

nanses ganses, 6b+

amb un ou a cada mà, 7a

cagalàstics, 6b

king lolo, 6b

terra lliure, 6c.

només fer constar que moltes vies a les ressenyes velles estaven un plus de més, però amb la guia del ripollès s'han rebaixat, tot i que estan més sobades.
esquellot, 6b
a dalt i a baix, una seqüència de baraka, 7b+
a sota, dues fotos velles de la zona de king lolo i cagalàstics

ROSSINYOL, VILADA. Berguedà

abans de marxar de vacances volia deixar enllestida aquesta sortideta que em va quedar pendent de penjar, una visita a vilada, a clot, concretament a rossinyol.
per "escalfar" em fico a montgrony queda lluny, 6b de vilada. pas molt fi de romo pla que no vaig veure, cansat de no saber que fer em penjo i m'ho miro. la resta és un tràmit fins a la R.
ja calentet provo la del costat, pere apura el puro, 6a+ i diria que el grau seria homologable en qualsevol sector. facileta i agradable.
ens desplacem amb la montse a la zona de vies fàcils i fem com mola que et remenin la titola, 4+, 5 en molts llocs, però gens desfassada. la montse també fa no m'apretis, 4 de veritat.
aquí comencen els problemes, provo laura, 6a+ no sé per on. xapes justes, via molt bona fins a la placa de dalt. on un pas llarguíssim que no arrribo combinat amb un "aleje" de la muerte fan que baixi de la cadena de dues vies a la dreta, que em quedava a tiro...
amb mal regust de boca pel fracàs provo club eros, 6b+, 6c en molts sectors, però tampoc massa desfassada. molt bona, ben assegurada, apretada i tècnica. surt a vista.
el riki i el joan fan el mariachi, 6b apretat apretat, però que surt, i tivo més de dues tetes que de dues regletes, 6b estratosfèric on muntar-lo ja és una victòria...
això si, ombra a peu de via i tranquilitat assegurada.

24.7.07

CASTOR I LYSKAMM OCC. Mont Rosa

com que marxem cap al ladakh (india) de vacances, de trekking i alpinisme, i Leh (la capital del ladakh) està a 3.500m i el trek passa colls de 5.000m, vem aprofitar una petita escapada als alps italians per començar l'aclimatació.

la intenció era l'aresta lion del cervino, però encara hi ha massa neu a la muntanya i no estava en condicions. canvi de plans i de vall, cap a la vall de gressoney, on agafem un telefèric i un caminet que en 2h i mitja i 850m de desnivell ens deixa al refugi Sella (3.585m), amb un dia ennuvolat.

la sorpresa del refu, i és que el món és molt petit... és coincidir amb un parell de kutrescaladors.

ens llevem a 2/4 de 5 i a les 5 i 20 sortim cap amunt, enmig d'una boira molt espessa amb la intenció de fer el castor (4.226m) però seguint una cordada en algun moment ens vem canviar de traça. la brúixola em deia que no anàvem bé, i l'altímetre ho va confirmar, però posats a fer, ja fem el cim que volíem fer l'endemà, el lyskamm accidental (4.477m). la normal té una aresta aèria que no era aèria per culpa de la boira i una pala sostinguda. no vem veure gaire res més... només el parell de kutrescaladors que també anàven al castor i també es van canviar de traça.

a dalt, pujant amb la boira, quan es va obrir ens va regalar la vista de baix


la part més esmolada de l'aresta i la rampa final a cim

foto de cim, com que no es veia res només sortim nosaltres...

3h fins al cim, 940m i menys de dues hores per tornar al refu, ja cansats de boira i vent.

l'endemà repetim horari de llevar-se i sortim amb el cel sense cap núvol cap al castor. part del camí és el mateix que el dia abans, però nosaltres el descobríem de nou. aresta fàcil al final i en 1h45min i 700m ja erem a cim. els primers de fer cim i tot per nosaltres, amb unes fantàstiques vistes del cervino, weisshorn, dom, taschhorn...

a dalt, els típics problemes d'avançar cordades

la part de l'aresta i cim del lyskamm que no havíem vist el dia abans

seqüència de la rampa i aresta del castor, amb foto de cim inclosa:








a dalt, la dent d'hérens, el cervino i dent blanche, amb els breithorns i pollux més a prop
a baix, el weisshorn



vista dels dos lyskamm

el refu, amb el castor a l'esquerra i el lyskamm a la dreta
cap avall, en 1h i poc erem al refu, paguem i cap al telefèric. menys de dues hores i ja som baix.

el típic tram de cordes fixes prop del refu


la cabra dels alps, bastant acostumada a la gent, que es deixava fer fotos

com que el temps no sobra mai, comencem el retorn a casa, que encara queden molts kms.

16.7.07

CAN TRONCO. Berguedà

matinal amb el león, anem a can tronco a buscar la fresca... i la trobem!

la intenció és veure com són les dues vies que hi ha a la part de baix a l'esquerra discovery 6b i dansa decadent 7a.

les dues són molt bones, amb roca molt abrasiva i ben equipades. només ténen un petit tram trencadot a l'entrada de les reunions. suposo que si es repetíssin més es netejarien.

per accedir-hi ens vem embolicar una mica. la forma correcta és buscar una canal (ara hi hem deixat dues microfites) i, tot i que sembla dret, baixar-hi, que es baixa bé.

al matí encara toca l'ombra a les vies. discovery em surt bé a vista i a dansa decadent caic sortint de l'última xapa quan arrenco un canto... llàstima, ja hi tornaré.


el león a discovery, una bona via de fissura (a dalt) i a dansa decadent (a baix)

després vem pujar a les vies de dalt. allà em surt també a vista emocions, un 6b bastant a bloc, apretadet.

el león encadena taladreitor aspax 7b, em sembla que en 4 intents intensos. la via també és curta i bastant bloquera.

de camí cap a casa anem a fer un cop d'ull als porxos, per confirmar que al matí hi farà massa calor. hi haurem d'anar alguna tarda...

14.7.07

LES AGULLES. Berguedà

avui matinal a les agulles fugint de la calor.
als rasos sempre s'hi està bé quan fa aquesta calor. recordar que a la guia del berguedà l'accés està malament, és abans del rusc, però això ja està comentat al bloc del catx
per escalfar i no moure'ns gaire començo amb "oju la laja", 6a. molt bona i només amb un pas més difícil.
després la sempre sorprenent "sigue sigue mariposa". 6a+ de bloc, una via normaleta, res de l'altre món, però dura si només fas aquest grau.
i per acabar (tenia poc temps) una via que sempre m'havien dit q és fàcil a vista "incertesa" 6c.
és una via d'adherències i poques mans, amb un "aleje" que et fa pensar una mica, tot i que es passa bé. l'arbre de després ni tocar-lo! al final surt a vista, i cap a casa a dinar, que comença a apretar el sol

CADÍ, ROCA DE L'ORDIGUER. Cerdà-Pokorsky

dimarts, sortim amb el joan cap al cadí, a la cerdà-pokorsky de la roca de l'ordiguer (350m, MD+, 6a obligat). quan passem per bagà a 2/4 de 8 del matí el termòmetre marca 4ºC... passarem fred.

des d'estana anem cap a prat de cadí (45min) i d'allà cap a peu de l'ordiguer en uns 45min més. fa fresqueta, però ara toca el sol a la via (anirà marxant, és cara nord).

el primer llarg és 5, una mica indefinit per un diedre on et surts un moment a la dreta.

el segon llarg ja comença a apretar, 6a de fissura tècnica.

el tercer comença per un diedre-xemeneia de 5+ que acaba amb un flanqueig a esquerres per una fissura invertida amb peus patinosos. es passa bé d'A0 amb els pitons que hi ha.

després tres llargs de III descompost on s'ha de vigilar de no fer punteria amb el company.

i entrem de ple al "tomate". 48m de fissura de 6a, amb dos cordinos podrits i dos o tres pitons. els tascons entren molt bé, i els friends (camalot del 0,75 1 i 2 si són repetits millor) també.


l'últim llarg comença amb un desplom de 6a+ (crec que és menys, té canto i amb una tibada ets fora) i després 5 trencat.



de material portàvem un joc de tascons, un de friends repetint el camalot de l'1 i l'alien vermell.



el descens és delicat. es cresteja fins a un bivac petit i després se segueix la vira penjada fins la canal del cristall. les pluges ho han deixat força malament, s'ha d'anar molt molt alerta.

8.7.07

PIC DES TROIS CONSEILLERS. Aresta Ferbos

feia dies que volia anar al pirineu central, i finalment ens hi hem decidit. dijous tarda sortim cap al massís del neouvielle, i dormim a la presa de cap long 2175m.


divendres sortim a quarts de 8 cap a l'aresta ferbos o aresta est al pic des trois conseillers (3039m). en una 1h45min arribem al peu de l'aresta. just llavors hi entren un guia amb un client. bevem una mica i amunt. entrem per una xemeneia de III/III+ fins al fil de l'aresta, que ja no deixem fins al cim. l'escalada és molt agraïda i entretinguda, no passa mai de IV però tampoc s'ha de caminar enlloc, sempre vas trepant. nosaltres anem a l'ensamble assegurat, amb cordino de 7,8 de 30m en doble, un joc de tascons, tres friends i moltes bagues, així podem fer tirades llargues sense parar a passar-nos el material.


havíem llegit que es trigaven de 4 a 5h a l'aresta, però deu ser si puges a llargs, tant nosaltres com el guia vem trigar 2h15min.


al cim, amb un dia clar i calorós, sense samarreta. mengem i llavors veiem que al turón de neouvielle (3035m) tampoc trigarem gaire. pleguem la corda i anem per l'aresta rocosa i per un camí penjat al vessant sud fins al turón (20 minutets). desfem el camí i comencem a baixar cap a la bretxa de neouvielle. allà comença la part més expo. la part superior de la baixada de la bretxa no és difícil, però una patinada a la gravilla et porta a un trampolí de més de 200m de caiguda. llavors arribes a la part inferior on uns 15m de II/II+ moll i descompost amb molt mala caiguda et porten a la congesta. grampons i vambes és una combinació extranya però eficaç. d'allà tornem pel mateix camí cap al cotxe.


en total 1000m de desnivell, 8h30min sense córrer i fent dues parades llargues als cims.








vista lateral de l'aresta

els dos del davant a la part de baix

un pas aeri


arribant a cim

de camí cap al cim del turón, que es veu al fons

la vista del perdut, cilindre, casco, bretxa de roland, taillon, gabietous...

el retorn, amb el vignemale i el balaitous al fons

el descens per la bretxa de neouvielle, a la part de dalt

3.7.07

LA FORADADA 2. Berguedà

nova visita al nou sector del calmet.

la veritat és que si fa sol ara fa massa calor per anar-hi al matí.


he escalfat a "l'home del sac" 6a. via bona per escalfar i veure de què va la cosa. encara té una mica de polsim, però es fa bé.


després "terme mig" 6b. m'ha sortit a vista, que ja és molt. via bona molt tècnica i poc evident a vista, apretada... em pensava que era 6b+ i hi he hagut d'apretar massa...

després he provat "la llagasta" 7a+. via molt bona, fàcil de muntar i difícil d'encadenar, té dos passos moooolt llargs. m'hi hauria de dedicar bastant perquè em sortís. crec que és més dura que 7a+.

mentres el león ha encadenat "llet de pagès" 7a al tercer intent!!!! ell que fa anys que els encadena a vista...

després ha provat "l'eix del mal" 7a, i a vista ha caigut gairebé a dalt de tot... difícil..



sector molt bo, encara s'ha de netejar una mica amb el pas dels escaladors (calmet: encara no has mogut aquella xapa!!!) i on el grau et farà apretar fort, sobretot de peus.