LAS FRONDELLAS

diumenge no matinem gaire perquè hem arribat tard de tartareu. sortim de l'embassament de la sarra (1.438m) i pugem pel camí del refu de respomuso. ens passem el camí que porta als ibons d'arriel, però encara en treiem benefici, perquè la diagonal que fem puja el desnivell de forma més suau.

la neu ja comença als ibons, i ens hem de desclaçar per passar la riera, que pel desglaç baixa crescuda.

remuntem tota la pala fins el peu de la cresta Wallon, obrint traça en neu pasta fins a agafar la traça dels que surten de la cresta. al imatge dels pantalons curts i els paraneus és curiosa...

allà remuntem l'aresta fins a les frondellas centrals (3.045m). seguim la cresta, aquí més aèria i amb cornisa (treiem la corda per seguretat) i seguim fins a les frondellas orientales (3.059m).

mengem una mica i baixem pel corredor Vallot (45º) i pel camí normal fins al refu.

en total han estat unes 8 horetes, amb 1.800m de desnivell positiu i 1.000m negatius. com que anem una mica carregats per dormir al refu no hem corregut gaire...

en altura encara hi havia molta neu, però fonia molt de pressa...

TARTAREU

la crònica del pont de sant joan comença i acaba al mateix lloc, a tartareu. com que anàvem al pirineu aragonès, és una bona parada per escalar una estona a l'ombra (si hi vas més tard de les 11 del matí) i escurçar el viatge.

hi vem parar dissabte anant i dimarts tornant.



per dies:



dissabte, feia molta calor, costa trobar el lloc on volíem anar, però ens retrobem amb el xavi i la dèlia que ens situen i ens aconsellen.


comencem al sector de dalt.
escalfo amb emental vertical, un 6b molt maco i bo per escalfar, forats i més forats.

segueixo escalfant amb un altre 6b, la mostela. igual de maca que l'anterior, potser em costa menys (ja no hi ha la novetat de la roca i del tacte tant calorós).

després li munto a la montse frenesí al tambo, 6a+ més dificilot que les anteriors, diedre amb pas tonto llarg.

segueixo amb sika del pryca, 6c+ bastant facilet que surt a vista, és important no equivocar-se massa.

aquí la montse també escala blow job, 5c rarot i el merengue, 5c més evident.

canviem de sector i anem al corralet.

canvi de tipus d'escalada, menys desplom i menys canto. tot i que costa de veure surt a vista el higo de la novia, 6b.

després provo la calle del vicio, 6c+ que surt a la segona, tot i que a vista vaig caure a la secció més fàcil...

aquí també escalen piga a la figa, 6a+ maco.

dimarts tornem bastant cansats del pirineu, però encara escalem una estoneta:

escalfo a johnny babuchas, 6b molt maco, amb pas sorpresa a dalt.

segueixo a cuina lleugera, 6c+ que surt a vista. molt bona.

poso cintes a l'aura de laura i només em penjo a dalt, surt a la segona, 7a+ (facilet).

per acabar de matar el tema faig la via que em costa més a vista, la verruga assessina, 6b. per on l'he fet jo és bastant difícil, després ho he vist més clar, però no és un bon 6b per escalar a gust.

la montse també escala divertio, 6a i goriles a la savina, 5c, a part d'un top rope a la verruga.

RESSENYES RIUGRÉIXER

per cortesia del R. Calmet ja tenim les ressenyes actualitzades de riugréixer.

el sector ha quedat amb unes 30 vies equipades (sense comptar la que està acabant d'equipar el César al mirador, a l'esquerra de bous i esquelles)

les ressenyes AQUÍ.

de totes les vies, les que he provat i la meva opinió (de grau i de bellesa, dues coses subjectives):

cara est, (ombra a partir de migdia):

2- matapà. 6a+, molt bona (falta el nom a les ressenyes).*****

3- pim-pam. 6a, molt bona també.*****

4- directa pim-pam. 6a+, aquesta no és tant bona, molt fineta per escalfar.**

5- la minyona. 6b+, extranya, et pot enganyar.**

6- bon jan. 6c+, curta i explosiva, de pas llarg. ****

7- el trabucaire. 6c+/7a, una mica més difícil que l'anterior, 6c+ pel diedre i 7a sense fer-lo servir. ****

8- l'orfe esquerra. 6b+/c. molt maca, amb un xapatge curiós.****

8- l'orfe dreta. 6c. per mi és més difícil que la seva veïna. ****

9- violència domèstica. 7a+. entrada una mica trencada i després brutal. placa cardíaca a dalt. ****

cara nord (ombra excepte d'hora al matí):

2- febre conillera. 7a+/b. desplom de canto brutal, xapatge cardíac i et remata a dalt. ****

7- tira milles fins la R1. 6c+. entrada de tràmit, desplom gran de canto i bon bloqueig, després aguantar, diedre... ****

el mirador (ombra des de mig matí):

1- bous i esquelles. 6c+. desplom de canto, de les millors que he provat a gréixer. *****

placa de la carretera (sol a la tarda):

1- derbi. 6b/+. placa fineta i arc fissurat, molt bona.****

2- derbi variant. 6b+. bastant tècnica, completament diferent de la seva germana. ****

accés: carretera de Bagà a Coll de Pal, km 3,5. aparcar just després de l'estret on hi ha les vies.

recomenable portar corda de 70m i estar alerta a rinovirus (reenviar la corda a la cinta fixa) i a les vies del mirador.

MONTREBEI. Petit diedre

després de dos dies de placa, el meu dit necessitava reposar una mica, i la montse volia conéixer montrebei. ja fa molts anys que havia fet aquesta via a la paret de catalunya, era el dia de tornar-hi!

petit diedre, 150m V+. ressenya.

des del prat de sant llorenç ja la veiem, està a la part més petita de la paret, molt evident.

la pujada fins a peu de via és dreta i incòmoda.

L1: és el diedre més marcat i net (IV+). jo vaig entrar per un espit en una placa, més difícil V+. reunió de dos burils.

L2: el més maco. diedre fins a una repisa. aquí tenim dues opcions: l'altra vegada que la vaig fer vaig seguir recte (6a+ a protegir amb aliens, no hi havia tascó empotrat ni res de res), i aquesta vegada vaig seguir la repisa a l'esquerra fins a una fissura. allà hi ha una escarpa petada i la V que el kletterer molt amablement ens hi va deixar (i que va de conya!), V+. R en una alzina.

L3: diedre una mica brut i trencat, no molt difícil però s'ha de vigilar. R en un pitó i dos ponts de roca.

L4: aquest és el dur. V+ amb desplom. s'ha de treballar. al desnivel li donaven IV a la sortida (ni de conya!). es pot muntar R en un pitó (a reforçar), però llavors et queda el pas més difícil sortint de la R amb el seu possible factor 2. si quan arribes al pitó et queden un parell de friends, millor seguir amunt, en 55m de llarg s'acaba la via.

de material: joc de tascons i friends complet (aliens i camalots fins al 3), alguna baga.

la vem fer un 3 horetes. es podria dir que és a la paret dels nens, i és ideal per conéixer montrebei i veure el pa que hi dónen, així decidirem si ens fiquem (o no) a la paret dels grans.

CAP DEL RAS. Redrum

dissabte seguim amb la paret, tinc molèsties a un dit i no apretar gaire de dits m'anirà bé...

anem al cap del ras, a la redrum. la ressenya dels ressenya, 275m 6a+ (V+ i A0 obligat).

quan arribem (i no és d'hora) hi ha una boira que no es veu la paret, però es va aixecant (avui tampoc ens torrarem al sol).

quan aconseguim localitzar la via entre la boira ens posem mans a l'obra:

L1: 6a/+, surt en lliure apretat, es passa en V+/A0

L2: V, facilet, tot i que té una mica de desplom.

L3: el flanqueig on tothom té una foto (jo també!). V facilet.

L4: placa fina i després més fàcil, V+.

L5: llastra boníssima, cantos d'escàndol, V molt maco.

L6: III per la feixa.

L7: placa de V amb poques assegurances. maca.

L8: 3 passos d'Ae, sortida a pescar una baga (quan no hi sigui serà 6c, i està mig trencadota) i després 6a una mica trencat.

L9: sostret fàcil, placa molt fina i bavaresa per una llastra. el fet de no sentir-nos amb la montse i la por de tornar a la repisa em va fer no encadenar-lo, un repòs quan ja havia fet la part difícil i fins dalt.

el descens caminant a la dreta a buscar les fites.

material: 15 cintes, algun friend opcional (no els vaig posar).

en 4 horetes es fa bé.

molt recomenable!!!

PARET BUCÒLICA. Terra de dinosaures

divendres teníem el matí per escalar, i amb el joan i la montse ens decidim per treure el cap a la bucòlica, aprofitant que la fresca no deixaria que ens fregíssim a la paret.

el joan va proposar la terra de dinosaures, 160m, 6a (V obligat). la ressenya (del blog dels maneirons).

fa sol, però l'aire és fresc. comença el joan.

el primer llarg és facilet, V.

el segon llarg ja apreta una mica més. un bloqueig llarg, placa fina i a la R sense cap problema (V+).

el tercer només té un tram més fi abans d'arribar a la R.

començo jo:

al quart llarg li donen 6a (?). és tant difícil com el segon, tot i que el pont de roca que comenta el gatsaule ja no hi és. està una mica trencadot, jo vaig arrencar una "orelleta".

a la reunió arriba la primera sorpresa, ens avança un escalador (no diré el nom) en solo integral, molt tranquil... un màkina!

el cinquè llarg comença amb una placa fina i bruteta de pols de les pluges i després fàcil fins dalt.

descens caminant i 10 cintes (bagues opcionals per algun arbre)

UN NOU BLOG D'ESCALADA

un nou màkina d'això d'enfilar-se per les parets acaba d'aparéixer per aquest món d'escrivents:

gravetatludica.blogspot.c0m

sobren les paraules i hi falten les visites...

RACÓ TRANQUIL. Noves vies

després de la visita a Montserrat del dia abans, diumenge tenia una estona al matí i ens vem decidir pel racó tranquil. és un sector on no faràs molta força amb els braços, però has d'anar bé de regleta i peus.

escalfo amb la clàssica clàssic, 6a+. molt sinuosa, busca les debilitats de la paret, sempre pel camí més fàcil.

després provo una de les noves vies de l'ernest, gerard. és molt estètica i tècnica, a baix un esperó finet i a dalt un diedre fissurat brutal. a vista em va semblar 6b+, però podria ser 6b com diu l'ernest.

on van les vies noves?

just a la dreta de cquie, surten dues línies de parabolts que s'uneixen a la part de dalt. la de l'esquerra és la júlia, i la de la dreta es diu gerard. les dues deuen rondar el 6b/+, ben protegides i tècniques. jo he provat la de la dreta.

també hi ha vies noves a la placa de la dreta del racó tranquil. a la dreta de l'embranzida fabulosa hi ha dues vies noves que també súneixen a dalt. la de l'esquerra és la simfonia alpina, 6c, i la de la dreta es diu txapusseta senil, 6c+ (ernest: m'he permès el luxe d'escriure-ho així, queda més curiós...).

després vaig seguir escalant, però del cansament les llàgrimes no em deixaven veure els peus ni els cantos... no val la pena seguir...

MAL PAS. Brutals!!!

només una petita entrada per explicar que dimarts a la tarda vem anar al mal pas a provar les vies noves del Capis. el resultat: són BRUTALS.

després d'escalfar, provo dimecres de patum. és la de l'esquerra de les dues, just a la dreta de cal nen rosa. és com l'esperó del petitó, però més desplomada. un esperó molt estètic, on només a l'entrada té roca una mica dubtosa (unes repeticions més i estarà tot net). el grau... deu rondar el 6b o 6b+, ja ho anireu confirmant. el fer-la a vista, no estar marcada, etc, et deixa una mica sense saber quina dificultat deu tenir...

després provo calmet de conduïr. just a la seva dreta. a vista no surt, també va per un esperó, encara més desplomat. l'entrada és per la dreta de les xapes, passet fi al primer bombo, repòs i aguantar fins dalt. al primer intent, tants forats m'atabalen i em destrossen els avantbraços... al segon ja l'encadeno, tot i que ben inflat! el grau: 6c+/7a aproximadament. molt bona també.

les dues molt estètiques, val la pena tornar al mal pas per provar-les!!!!

LA TROMPA DE L'ELEFANT. Boy-Roca

dissabte, després de les tibades de calders, el meu cos em demanava deixar els desploms de banda i anar a algun lloc on els braços treballéssin poc... cap a Montserrat!!!

toca fer una vieta i ens decidim per la zona de st. benet, a la trompa de l'elefant, a fer la clàssica Boy-Roca, 150m V/Ae, així la montse es comença a familiaritzar amb els estreps.


l'entrada és una rampa de III (IV entrant a la R), de 60m, i puc desmentir la llegenda urbana que diu que no té assegurances: hi ha algun cap de burí, el que costa és trobar-los (els vaig trobar de casualitat, molt amunt).

el segon llarg ja és més verticalet, IV+ amb dos espits.

el tercer llarg entra de ple a la part vertical de la trompa. es va afinant i tot i tenir moltes assegurances, aquestes estan ja bastant podrides. vaig tirant en lliure fins després de la xapa petada (així estalvio llaçar-hi un cordino i passar por), però més amunt les xapes molt fetes pols m'ho fan pensar i faig 3 A0's, un d'un cordino ronyós que posa els pèls de punta (les recuperables no entren al cargol, i em vaig oblidar el ganivet per canviar-lo... portar un tasconet per escanyar-hi no estaria de més). al final em falten cintes (en portava 15) i, com es veu a la foto, m'he de saltar un parell de xapes (total, estan bastant fetes pols...)


un llarg-curt i fàcil en diagonal a la dreta ens deixa abans del llarg de sortida, també facilet.

al cim fa fred i vent, sortim de pressa, desgrimpant el ressaltet i la xemeneia, i cap a l cotxe falta gent.

la via es fa bé sense presses en gairebé 3 horetes, amb 18 cintes i algun cordinillo (o tasconet) i un estrep (per si les mosques). està equipada amb espits (passables) i burils (molt fets pols).

li caldria un reequipament, ho dic per aquesta gent que es dedica a reequipar coses a Montserrat que no ho necessiten, per si volen fer un ús més coherent dels seus parabolts long-life.

CALDERS. Quan a Berga plou, les tardes a...

suposo que ja heu sentit a dir que a Berga plou... hi plou cada tarda... portem més de 600 l/m2 des de primcipi d'any, 200 l/m2 només els 6 primers dies de juny!

i si només tens les tardes per escalar què fas? marxar de Berga!!!

amb aquesta excusa anem a Calders. hi havia estat fa algun any, llavors vaig pensar: "això es trenca tot, no crec que hi torni"... doncs ja hi he tornat, i m'agrada!!!

dimarts primera incursió, el temps no ens dóna per gaire, escalfo amb primera línia, 6a. em sembla facilet i maco.

després ens fiquem a foteu-li canya, 6b+. aquesta de fàcil no en té res, em van dir que abans estava de 6c. a vista no surt, i com que es posa a ploure fort, em mullo per desmuntar-la en top rope.

en les següents visites l'ernest m'ha fet de "local" aconsellant bones vies:

la calavera, 6a. molt maca, bona per escalfar.

dels xais, 6b+. segueix escalfant. si aquesta és 6b+, foteu-li canya és 6c. aquesta surt bé, posant cintes.

barrut, 6c+. aquesta em costa 4 intents. la gent que corria pel sector em van dir que és un 7a decotat, però que creuen que segueix sent 7a... jo també ho penso. molt maca, encara em fan mal els braços.

corb, 6a+. aquesta no val tant la pena, roca patinosa... només serviria per posar cintes a colla de pencus (7a+).

disbauxa, 7a. tot i que la vaig provar cansat, té un pas dur i desagradable a dalt, trigaré a repetir-la.

i amb aquest mal els bíceps que et deixa calders quan no hi estàs acostumat, el següent en què pensava era en anar a montserrat a fer alguna vieta, o tornar a fer alguna placa berguedana.

de totes formes: tornaré!!!