22.5.10

SADERNES. Senglar

dimecres a la tarda vem quedar amb el marc per anar a sadernes. segueixo descobrint sectors nous, ens decidim per senglar.

hi accedim des del parking 2, baixant per la riera fins a trobar la ferrata (t'has de guardar una mica de forces per la baixada dels graons). a la tarda hi toca l'ombra i hi vem estar molt bé. les vies són curtes i bastant a bloc.

comencem a la guapa, 6b. dos passets de bloc i bon canto. bona per escalfar.

seguim escalfant a d'está gwaly?, 6c. té un passet de bloc i un xapatge on, si ets baixet com jo, és difícil posar la cinta. no és molt maca.

l'estètica em fa optar per provar pròfug, 7a+. visualment és la més maca del sector, sostre i desplom de degotalls i formes. al primer intent se'm resisteix el pas de bloc del sostre. després, en l'últim xapatge, veig un escorpí entre dos degotalls petits... després de l'ensurt, resulta que l'escorpí està mort i el cadàver ha quedat atrapat al forat... uffff!!!
al segon intent passo pels pèls el pas de bloc i encadeno la resta sense massa problemes. a la foto el marc descansant abans del tram final.



seguim amb canetenca, 7a. pas de bloc de regletes i la resta una plaqueta més tècnica i estranya que difícil. em surt a vista i en marc l'encadena al segon intent. tot i això no és massa maca. em començo a trobar una mica cansat.

seguim amb derribos enderrokus, 6c+. una patinada de peu em fa perdre l'encadenament a vista. tot i això sembla que ha saltat un canto i el 4rt xapatge queda realment molt dur. cada vegada vaig més cansat, però per acabar de treballar la pila, li acabaré fotent tres intents... i cada vegada se m'obren les mans més avall!!!

al final han estat vuit intents en total, i la sensació d'estar bastant buit d'energies, un bon dia de treball!!!

és un sectoret a tenir en compte si hi ha molta gent escalant per sadernes, i un bon lloc on treballar el bloc.

18.5.10

SADERNES. Un cap de setmana profitós

cap de setmana de visita berguedana a sadernes. seran tres dies més o menys intensos, però molt divertits d'escalada.

comencem divendres a la tarda, amb una visita ràpida al castell s'espasa dret.

el panorama és desolador, tot moll, les rieres baixant amb tanta aigua que no es poden travessar... per escalfar només ens queda la possibilitat de rampa que t'inclines, 6c. a dalt té uns passos bastant durs per fer-los escalfant, i després ho pagarem durant la resta de la tarda. surt a vista, però baixo ben inflat...

poca cosa que no hagi provat es manté practicable, em decideixo per la mort del lloro, 6c+. el que semblava un petit degoter es converteix en uns quants metres molt molls... el xapatge de l'invertit em fa dubtar en tenir la mà molla... m'agafo a la cinta... al segon intent surt sense tants problemes. avui em trobo fluix i demà tornarem a escalar, per tant s'ha acabat per avui.

dissabte ens decidim per can pixa, un petit sector on estarem molt tranquils.

escalfo amb canto de fang, 6b+. està una mica molla però no molesta massa. fineta i tècnica, de les que no se'm fan difícils. m'agrada.

segueixo amb tazmania, 6c. molt física i amb un final que se'm fa realment dur. el possible "vol" on desplegar les ales abans d'arribar a la R em tira enrera. l'encadeno al segon intent. molt bona.

havia sentit a dir que el camí de la tremolera, 7a+, era molt bona. el primer llarg, 6a+, és prou apretat pel seu grau, el segon llarg se'm fa difícil perquè em toca el sol directe a la cara i no veig els cantos. al segon intent surt "in extremis". una via 5 estrelles, boníssima! acabo amb molt mal els dits (poca pell) i una bona contractura a l'esquena, demà més...

diumenge ens atrevim a travessar el riu. l'anada es fa sense problemes, perquè les pedres se salten bé (tot i que estan separades i d'altures decreixents). només tinc una estoneta al matí i m'està sortint un bon constipat (per això aquesta falta de xispa...). escalfo amb el primer llarg de fernando gando, 6a+. fineta i maca, el quim treu a vista el segon llarg per escalfar, està fet un bou.

com que es fa tard només em queda un intent, aprofito que el quim m'ha deixat les cintes posades a la canción del alerón, 7a+. lluito fins a l'extenuació i m'acaba sortint a vista. una molt bona via i una bona manera d'acabar un bon cap de setmana!

la tornada obliga a arremangar-se els pantalons, descalçar-se i mullar-se els peus. a part d'això es travessa sense problemes amb aigua als genolls (aquests dies sense ploure faran disminuir el cabal del riu)

13.5.10

ROCAMAURA. Pluja salvadora

després d'haver escalat dissabte, diumenge i dimarts, el dimecres quedo a la tarda amb el marc i el teo. com que a la garrotxa fa mal temps, provarem sort a rocamaura.

les ressenyes de'n piter




el dia està tapat i es veuen cortines de precipitació a prop, a veure quanta estona aguanta... a més, moltes vies estan molles de les últimes pluges i estic realment cansat...

comencem per la més fàcil, la nº10, V. serveix per veure que la roca està bastant polida i no és gens lletja.

seguim amb la nº15, 6a+/b. està una mica molla, una patinada de mà gairebé m'espatlla el rotpunkt. em fa apretar, però com que em trobo tant cansat deu ser normal.

jo acabo el dia a ànsia vertical, 6c/+. està una mica molla i l'he d'escalar tota per la fissura de l'esquerra, empotrant peus i fent-la més dura. és molt maca i l'encadeno a vista amb molt patiment, sort que comença a ploure...

tot plovent el marc i el teo acaben la tarda a no sé si la 20 o la 3, entre el 6a i el 6b/+. com que plou fort i em fa mal tot, ja és hora de tornar cap a casa a descansar.

és un lloc mitjanament interessant, bastant polit i amb vies molt a bloc. un recurs més per l'hivern o per quan fa mal temps a la garrotxa...

11.5.10

Pinçaments ocults a la CASANOVA

després de la visita a riugréixer, el dilluns va estar plovent tot el dia. jo tenia festa fins dimarts i volia aprofitar per escalar. dimarts al matí quedem per fer el cafè carregats de fe i motivació. el dia es presenta ennuvolat i molt ventós, fa fred. hem de buscar un sector arrecerat del vent. pugem la pista de la figuerassa i el vent ens porta algun floc de neu... anem a la casanova a veure si s'ha assecat la paret i no hi fa gaire vent.

arribem i el panorama és desolador, vies molles i bastant fred.

"escalfem" a lactarius deliciosus, 6b facilet (podria ser 6a o 6a+). la via està molla en molts punts, i juntament amb el fred que fa l'únic que ens passa és que se'ns congelen més els dits.

el dia es va arreglant, surt alguna ullada de sol i la paret comença a tenir més bona pinta. el joan té com a objectiu campana de Gauss, 6b+. aquesta via estava bastant oblidada fins que es van tallar els boixos que la colonitzaven. és molt maca, tot i que en algun punt està mal equipada (podries anar a terra arribant a la 3ª xapa (encara que sigui molt fàcil...). aprofito per seguir escalfant i ell la matisa.

com que el dia s'ha arreglat del tot (el vent no molesta, fa solet i la humitat és baixa) em decideixo pel meu projecte etern, pinçaments ocults, 7b+. és la típica via que sempre he provat sense estar en bon moment de forma. com que la resta de vies més fàcils de la casanova ja les tinc encadenades, l'he anat provant sense massa convenciment en diverses visites (per tenir nous reptes). m'hi poso amb ganes, la part de placa més fina (molt fina!) em surt molt bé, arribo al sostret i, quan m'aixecava, em toca l'espatlla al sostre i em desequilibra. em concentro a acabar de posar les cintes a la part de dalt i matisar-la bé, perquè em trobo amb força. en el segon intent, tot i que em trobo més tocat, l'encadeno sense massa dubtes. és fantàstic quan una via et surt tant rodona!!! és una via molt fina a baix, amb un sostret exigent i la part de dalt amb les cintes lluny (bastant) quan és fàcil. l'endemà tenia agulletes...

per rematar el dia, el joan encadena amb solvència el 6b+ i marxem molt contents tots dos cap a casa, quan el dia ja s'havia tornat a ennuvolar.

9.5.10

Comença la temporada de RIUGRÉIXER

el cap de setmana passat, tot i el mal temps previst, vem poder aprofitar i fer dues matinals a riugréixer, les primeres de la temporada.


dissabte va fer més bon temps, amb sol i ventet. com que feia molts dies que no hi anàvem (des de l'estiu passat) comencem per les grans clàssiques:

escalfem a l'orfe esquerra, 6a+. 30m de canto i bons moviments, ideals per recordar l'escalada de riugréixer.

seguim amb l'orfe del mig, entrant per la variant joan cunill, 6b+/c. entrada fineta, pas dur i després la placa de dalt. què bé que ens ho passem escalant aquí!!!

com anem tres i l'escalada és més lenta, per matar la matinal em fico a violència domèstica, 7a+. 37m d'escalada, desplom de canto i placa fina final. em surt posant cintes tot i que em preocupava una mica algun "aleje". baixo ben inflat i a punt per anar a dinar.

diumenge no feia tant bon temps. escalfem a matapà, 6a+ curtet però físicament exigent.

seguim amb l'orfe de la dreta, també per la variant del joan cunill, 6c. aquí ja em veig més cansat que ahir.

el pep em convenç per provar rinovirus, 7a dur, un viote llarguíssim de més de 35m des del peu de via enfilat. des de terra són més de 40m. lluitant lluitant, tant al desplom com al diedre final (on em costava arrossegar la corda), encadeno aquesta joia. per muntar el top-rope, em quedo penjant al buit mentre el pep comença a escalar per l'altre cap de corda. per desmuntar-la utilitzem la reunió del 7c/+ del costat com a R intermitja. el temps es va espatllant i hem quedat per dinar, cap a casa, que ja en tenim prou.

ha començat la temporada riugréixer, ara que pugen les temperatures és un lloc ideal i molt fanàtic!!!

3.5.10

SADERNES. L'escenari

dimecres a la tarda, la tradició diu que toca escalar sortint de l'institut. ens decidim per un altre sector per descobrir, l'escenari.

ens decidim pel camí d'accés de les olles, un lloc molt estètic si no hi baixa aigua:

arribem al sector i només hi ha una cordada que no trigaran a marxar, tranquil·litat assegurada.

comencem escalfant a bego, 6a+. tota la gràcia de la via és una llastra molt estètica. llàstima de la rampa d'accés i de que una caiguda pot ser bastant lletja per la quantitat de repises. tot i això la via ja m'escalfa bastant.

em fixo en una via on la paret canvia d'orientació, gcr, 6b+. inici tècnic de regletes i després un diedre molt maco. ens va molt bé per seguir escalfant.

des de la via anterior em fixo en la seva veïna, que es veu molt estètica. miro les ressenyes i veig que diu noemi, 7a+. m'hi fico amb motivació i, tot i algun moment delicat, l'encadeno a vista!! destacar "l'aleje" d'entrada a R, que em fa vibrar bastant. una via molt maca.

mirant les ressenyes em sona el nom d'una via, me la deuen haver recomanat. pluja de rocs, 7a+. al primer intent encara vaig cansat de la via anterior i m'arrossego bastant. després que la provi el marc, m'he refet una mica. hi torno i, patint bastant, també l'encadeno.

aquí ja puc deixar-ho, el dia m'ha sortit rodó, un 7a+ a vista i un 7a+ al segon intent!!! a més, així tinc temps de veure el barça-inter (tot i que després el resultat no és l'esperat...).

aquest sector és d'aquells que, si estàs entre el 6c i el 7b, et posa fanàtic-fanàtic.

SADERNES. Al Celler de les monges hi ha vi del Pla de Bages

segueixo explorant sectors a sadernes. és fantàstic escalar i escalar vies noves, motivació per escalar a vista i per fer vies diferents, em feia falta aquesta sensació!!!

dissabte passat (vaig una mica endarrerit al blog), com que la meteo deia ruixats de tarda, ens decidim pel celler de les monges.

travessem el riu sense problemes i arribem al sector on no hi ha massa gent. com que som ordenats, comencem per la dreta i anirem fent via a via.

vi blanc, 6a+, per escalfar. ja et posa les piles, sobretot entrant a la R. regletes bones i molt vertical.

vi negre, 6b+. semblant a l'anterior però més difícil, sobretot a dalt.

reserva garrotxina, 6c. aquesta si que és bona. molt física i tècnica, és la última que surt a vista, la via més recomanable que he fet al celler.

per seguir amb l'ordre, a l'esquerra hi ha un 7b que no surt a la guia. dos intents que em tomben al desplom de cantos laterals. molt divertida i bastant a bloc. tot i no encadenar surto content per la feina feta. un bon ruixat ens fa plegar trastos sota el desplom i cap a casa, que avui arribarem d'hora obligats per l'aigua...

el sector és un mini-calders. desplom molt exigent, vies curtes i explosives amb algun canto gran. no és un sector gaire agraït, però és un bon lloc quan el temps pinta insegur.