ja ens tocava fer la "possiblement" última escapada al pirineu de l'estiu, i res millor que tenir un bon objectiu en cartera, l'
spigolo sud de l'agulla petita d'ansabere, 350m 7b (6a+, A2 obl).
la ressenya de l'albert, que és la què portàvem nosaltres:
el dia pinta radiant, i ja durant l'aproximació les vistes de les agulles són espectaculars.
sortim del final de la pista de pont lamary, on hem dormit amb la furgo, passant per les cabanes d'ansabere i d'allà a peu de via és evident (1,5 a 2h).
tot pujant per la tartera que ens deixa a peu de via arriba el primer contratemps, sense sentir ni soroll ni res de cop noto un dolor al cap, m'han tirat una pedra al cap! encara faltaven 15m per arribar a peu de via i ja m'han fet sang al cap!!! el casc, encara a la motxilla...
una cordada de bascos estan començant una via que es creua amb la nostra. com que el sòcol està molt trencat, la pluja de pedres és considerable i, com que li toca començar al joan, el que espera no rebre'n més sóc jo.
L1: comença a l'esquerra d'un gendarme, dos espits en 60m, IV trencadot. hi ha una reunió de burins i 4m per sobre una d'espits. amb les presses per sortir de la pluja de pedres, em deixo l'estrep a peu de via...
L2: volia anar fins al peu del diedre, però el fet d'atrapar els bascos fa que munti reunió en dos espits que hi ha a l'esquerra, just abans del tram més vertical, III, 25m.
L3: un espit i un pitó protegeixen un tram de IV. aquí els bascos diuen que fa massa sol i massa calor i que rapelen.
L4: aquí ja veus que la paret se't tira a sobre, desplomant per sobre del teu cap. diedre difícil, amb una cara llisa. només té un parabolt a l'inici. com que és 6c, el passo en artifo, posant tascons petits i l'alien blau, d'allà arribes a un pitó i després una sortida de canto gran.
L5: llarg vertical amb molt canto, seguint una fissura. el pas més dur està entrant al diedre. diuen 6b+, dur.
L6: curt llarg d'artificial equipat amb parabolts per passar darrere l'esperó. en lliure diuen 7a, però la roca no es veu molt agradable. 20m escassos, amb reunió no molt incòmoda.
L7: Ae amb algun pas molt llarg, tant que s'ha de sortir en lliure. aquí trobo a faltar l'estrep. en lliure diuen 7b, sinó Ae i 6a.
L8: el flanqueig de la muerte! sortida molt fina de la R per anar flanquejant per una placa amb poc canto i molt ambient. una corda ronyosa que penja d'un parabolt pot facilitar la feina. es pot posar un camalot del 2 per protegir el possible pèndol del segon. 6a+ o 6a i A0. reunió amb ambient.
L9: llarg brutal! placa molt vertical, amb canto i les xapes lluny, sense possibilitat de posar res més. 6b+ (6a+ obl. segur). el millor llarg de la via.
L10: sortida d'Ae llarga de la R i després 6a a protegir (hi ha algun burí xafat). just sobre la R hi ha la instal·lació de ràpel. aquí el vent semblava que em volgués arrencar de la paret.
L11: fàcil al cim, però molt trencat, III.
el descens: baixem a buscar el ràpel (no hi ha instal·lació al cim, s'ha d'anar alerta que és un tobogan de més de 300m fins a terra), un ràpel de 45m ens deixa en una feixa. destrepem fins el collet i allà seguim una vira amb compte (fita) fins a un corredor descompost que ens porta a terreny segur. allà seguim el camí que baixa del petrechema cap al cotxe.
tot baixant passem a veure si hi ha l'estrep a peu de via (encara no estic segur de si me l'he deixat a peu de via o al cotxe) i no hi és. arribant al cotxe trobem els bascos que m'han baixat l'estrep.
de material: 15 cintes, joc de tascons (petits molt útils al diedre de 6c), aliens i camalots fins el 2 (portàvem el 3 però no el vem posar).
vem estar unes 5h a fer la via, i tot arribant a la furgo encara ens vem poder banyar a les congelades aigües de la riera.
una via realment espectacular, molt i molt vertical i aèria, amb molt ambient i que ens farà escalar. vertiqualitat!