ROCA DELS ARCS. Anaconda

dijous paret... el luichy va publicar un post sobre l'anaconda de la roca dels arcs (200m, 6b A2,V+ obl.) . ja feia temps que la tenia ullada i això em va fer acabar de decidir.

la ressenya al bloc del luichy o aquí (no sé quina de les dues és millor...)

anem el cunill, el kiku i jo. a peu de via hi fot una calor espectacular, sorteig i surt el joan:

L1: bavaresa brutal, molt estètica i amb un pas bastant dur, segurament més de 6a (6b?). els moviments són molt estètics. trobarem alguns tacs i un buril. la R d'un buril a reforçar.

L2: buril amagat i pas de bloc de 6a que es fa bé. després excursionetes fàcils on trobarem dos pitons i un alte buril. R de 2 burils (n'hi ha un altre amb la xapa trencada)

L3: llarg d'anar fent, buscant la lògica. per arribar a la R tenim l'opció de xapar parabolt del baron rampante. la R del baron toca la de l'anaconda... muntem la de parabolts.

L4: navegació per una placa de IV+. és més difícil no perdre el camí que el llarg, però només té dos burils. R de 3 burils.

L5: sortida rara i trencadota de la R, flanqueig per sota un sostre més espectacular que difícil (V+) i després a buscar la R de 5 burils.

L6: flanqueig per situar-nos sota del primer buril, pas difícil i protegible amb un alien per arribar al primer buril. tenia intenció de guarrejar el llarg  migen lliure reposant de tant en tant... quan veus l'estat dels burils i els pitons et passen les ganes, pedal i procurar no fer massa força... R penjada de 5 burils.

L7: placa fineta al principi, diedre i després a buscar la R. el joan no la va trobar i la va muntar en un arbre.

aquí s'acaba la via però no la paret, queden 100m que es pot sortir per la joan freixenent (2 llargs de V) o flanquejant a dretes pel bosc fins a la part superior de la paret. nosaltres no portavem cap altra ressenya i vem optar per l'opció fàcil (desconeixíem l'altra).

material: 13 cintes, alguna baga, joc d'aliens i camalot fins al 3 (que no vem posar, el 2 si) i tascons. un pedal per persona. 4 horetes de torrar-se al sol.

via molt maca de buscar el camí, sense presses i, a ser possibles, anant sobrat de grau (que les excursions són considerables). de totes maneres, si passes el primer llarg estàs capacitat per seguir fins dalt.

PIC DE LA MINA, matinal per neu glaçada

diumenge, sense gaires ganes de matinar marxem cap al pic de la mina (2.683m), on el risc d'allaus estarà controlat per anar un tram per pistes i l'altre per un llom segurament glaçat i sense res per mobilitzar.

aparquem al parking de l'estació de porté-pimorent, pugem per les pistes i després pel llom fins abans del cim, que acabem de fer a peu.

surten una mica més de 850m de desnivell, que pugem en 1h 40 i baixem en poc més de 15 minuts i a dinar a casa!!!

CALDERS, escolta la resposta dins el vent

dissabte no sabíem massa on anar, com deia en Dylan "escolta la resposta dins el vent"...

ens decidim per arrecerar-nos del vent a Calders, suposant que sota els desploms no hi tocaria el vent... encertat!!!

tal i com ho vem pensar nosaltres ho va pensar tothom, el sector ple a vessar, amb molt bon ambient i ganes de tibar

com que feia molt temps que no baixava a calders, decideixo escalfar bé, que és una escalada molt dura quan no hi estàs acostumat. començo amb la calavera, un 6a molt maco on escalfo poc...

segueixo amb la seva veïna enderrocs, 6a+ una mica nyapero.

la dels xais, 6b+, ja em posa els braços a to. el meu cervell encara s'està acostumant al desplom...

fa temps vaig provar ànsia per pujar, 7a. al primer intent em dedico a recordar passos, i surt al segon intent de forma "aparentment" fàcil, però els braços diuen el contrari!

aprofitant que una parella molt trempada em deixa les cintes a panxacontent, 6c, li foto i surt a vista, trobant-la bastant apretadota (com diria el tomàs molina).

per acabar de destrossar els braços, torno a la dels xais i aprofito per tornar-los el favor i deixar les cintes a la parella d'abans.

aquí ja estic ben cuit i a punt per tornar cap a casa, sense saber si ha fet molt vent (nosaltres només el sentíem).

MONTGRONY. Paret del Malpàs

diumenge, esperant estar més recuperat del bíceps, posem rumb a montgrony. com que anem gent de tots nivells (res massa sofisticat...) ens decidim per la paret del malpàs. arribem una mica massa d'hora, però el fred és suportable per escalfar i, mica en mica, va entrant el sol.

la vista de la paret amb el sol de tarda és fantàstica, juntament amb el bac de st ou

començo escalfant amb reagan plega, un 6a+ bastant maco i, com que fa fred, no el trobo massa polit.

segueixo amb pitopausia, 6b desplomat de canto, molt maco.

també surt a vista la seva veïna ginestret, un 6c encara més desplomat que comparteix el tram final.

i finalment l'objectiu de la jornada, samsahara, 7a+ que coincideix a la primera meitat amb ginestret, per seguir recte amunt per un placa desplomada de canto més petit i pla. em costa dos intents, el segon plorant plorant, però finalment m'emporto el meu primer 7a+ de montgrony cap a casa. molt recomenable.

al final el braç s'ha portat bastant bé, tot i que marxo tocat (però no enfonsat!)

VILANOVA DE MEIÀ. El somni de Quimfer + Amatista

dijous passat tocava paret, com sempre que es pot... tenim ganes d'escalar al sol i no passar fred, ara fa dies que no ens enfilem a una paret i necessitem alguna cosa sense compromís: anem a vilanova.

comencem a la roca dels arcs, a el somni de quimfer, 160m 6b+ (6a obl.)

la ressenya dels ressenya

sorteig a peu de via i em toca començar a mi:

L1: comença amb uns passos finets de 6a, després V amb roca curiosa fins a la R, bon escalfament

L2: el joan es curra aquest llarg preciós. 6a+ molt maco i que ja et posa a to

L3: em toca el llarg dur, desplom de canto gegant que et posa les piles, rematat per una placa fina on els parabolts et fan anar pel mal camí. em quedo atrapat a l'últim de la placa, primer repòs... després vé un passet de bloc per superar un desplomet i segon pas de bloc. aquí m'equivoco de banda i, tossut, m'acabo fotent una bona contractura al bíceps per acabar fent un segon A0... arribo a la R amb el braç esquerre mig inservible

L4: placa de canto de V+, maca per acabar una molt bona via

sortim per dalt on hi ha un pam de neu, suficient per mullar-nos els peus.

una molt bona via, que es fa una mica curta, molt ben equipada (15 cintes) i amb roca molt bona.

quan arribem al cotxe, mengem una mica i, com que sembla que no em fa massa mal el braç, ens n'anem a la paret del pas nou, a l'amatista, 120m 6a (obl.) fent la variat de la frontera, 6a+

em torna a tocar... portem la ressenya del soldevila a les 100 millors

L1: V+ de cantos roms i una mica polits que et posa a to

L2 + L3 (la frontera): el joan empalma llargs. L2 de l'amatista, un desplom amb canto gegant de V (15m de llarg) i L3 de la frontera, una placa fineta i preciosa de 6a+. aquí els braços (sobretot l'esquerre) protesten de veritat.

L4: comança extranyot per sortir de la R, després placa molt vertical de canto molt gran i allunyat... els braços s'inflen, em costa tant com el llarg anterior...

a dalt hi ha menys neu que a la roca dels arcs, descens fàcil cap a la dreta. també és molt bona i ben equipada (13 cintes si empalmem els llargs).

em sembla que el braç esquerre em farà mal alguns dies...

un dia de PERLES

dijous passat mitja catalunya estava nevada i feia fred... seguint les orientacions del kiku ens n'anem a perles, per estar-hi de...

ja hi havíem estat fa uns dies

tornem al roc d'en betriu, el caminet està ben nevat i arribem amb els peus molls

escalfem com l'altre dia (són de les poques vies fàcils seques), en bloc suspès 6a i rustoll 6b.

ara la roca comença a estar calentona, seguim l'escalfament amb veles al vent, 7a, que el joan s'emporta a vista (jo la tenia de l'altre dia).

després ens n'anem a la cova, que volia provar surplom, un 7a que es veu molt maco. la imatge del poble nevat de fons és idílica

la via és prou dura i amb els parabolts en llocs que et fan pensar... després d'un bon vol a vista, surt a la segona, no sense esforç...

una mostra del patiment:

i finalment, per desescalfar fem or blanc, 7a, ja sense pell als dits...

una passada pel PEDRAFORCA

després de tornar de Cantal, volíem anar a punxar gel al pedraforca. tots els plans van canviar quan "algú" es va deixar el casc a casa (i no vaig ser jo!). per no tornar a casa amb les mans buides, jo escalaria de primer i m'assegurarien prou lluny de la cascada com per no rebre cap impacte, i només faríem cosetes fàcils.

el pedra ens rep amb una imatge esplèndida de la cara nord:

extranyament (per ser un 3 de gener i dissabte) hi ha molt poca gent. ens fiquem a la il·lusions d'hivern, que a cada replà es pot assegurar lluny del gel.

pugem sense problemes fins al peu de la columna del verdet:

com que tampoc hi ha ningú, cap problema. està molt esglaonada i fàcil, tant que és com fer un corredoret fàcil. al final no hem fet servir cap cargol en tot el dia...

abans de marxar una última mirada a la nord i a dinar a casa!

CANTAL. Molt gel i molta neu

després d'uns dies de roca i un nadal amb mal temps, amb la montse decidim anar uns dies a Cantal, al massís central francès a punxar una mica de gel.

sortim el 27 de desembre, amb tota la nevada a la banda nord del pirineu, amb gairebé mig metre a la zona de Mont-Lluís. el millor d'anar a Cantal és que des de Béziers l'autopista és gratuïta (excepte el viaducte de Millau). des de Berga són uns 570km, unes gairebé 6 horetes.

ressenyes i meteo a :www.cantalpinisme.com

l'últim tram de carretera fins al coll de la serre no està net de neu, però es puja bé.

les cascades estan a 1 horeta del cotxe, per un camí gairebé pla (150m de desnivell)

arribem al sector i ens fiquem a la cascada més maca... primer llarg dificilot, reunió de cargols (com que en tinc pocs la munto d'abalakov). el gel està molt dur i la cascada poc picada

el segon llarg és un muro tieso-tieso. una vegada he fet la part difícil, el gel comença a estar podrit i se m'acaben els cargols... més abalakov i cap avall, que és la primer a cascada de la temporada. resulta que ens hem ficat a la variant de la dreta de le rideau, tot un grau 5 per començar la temporada i l'estrella del sector!!! 100m en dos llargs i només 6 cargols...

 baixant decidim fer alguna coseta més fàcil, anem a la vie de glaçon, 100m, II 3+.

primer llarg més vertical, reunió de parabolts a la roca basàltica!

i el segon llarg més tombadet, però molt estètic

una cascada molt maca, on veus que els graus que corren pel sud del pirineu estan una mica "devaluats", aquí piquen una mica més.

tornem cansats cap a la furgo. l'endemà el mal temps ens fa sortir per potes del coll (si no netegen la carretera quan no neva, què passa quan neva?). baixem a murat i en un matí cauen 25cm de neu, en el dia que no hi havia previsió de neu. com que pinta malament per dos dies més, baixem a Millau a fer el turista i visitem les gorges del Tarn sota la pluja...

Cantal és un lloc que val la pena visitar si t'agrada el gel, és un lloc ideal per traspassar el love-climbing al gel. 15 cascades, graus mitjans, poca aproximació, cascades d'un o dos llargs.. què més es pot demanar?.... tornar-hi aviat!!!!