AMFITEATRE, visita a les noves vies

ja fa dies vaig rebre una trucada de l'ernest. em deia que havia equipat unes vies noves a l'amfiteatre i que si volia penjar la ressenya i alguna foto. com que el diumenge estava per berga vem aprofitar per fer-hi una visita, per provar alguna de les noves vies i per escalar en un sector fantàstic amb vies boníssimes.

les ressenyes de les vies noves (la primera foto és cortesia del catx):

una de les vies (yolanda, 7a+) és entre les vies existents

i les altres tres són més a la dreta del sector existent

l'ernest també em va enviar un parell de fotos de les vies, una d'especial (a veure si algú endevina quina...):

l'ernest a yolanda, 7a+:

"La Yolanda a la seva via Yolanda. Ella és la font 
inspiradora de totes les vies noves", ernest dixit:

aprofitant la visita, vaig escalfar a la bauma dels encantats, 6c. em va agradar més del què recordava.

vaig encadenar una de les vies noves, fada de ciutat, 7a, a vista. és una via molt maca, fineta, de navegar i escalar. només la part final desmereix una mica.

volia provar yolanda, 7a+, però estava ocupada i vaig fer dos tocs a makramé, 7c+, perquè m'havien dit que es munta bé i que no és molt difícil (que probablement és menys de 7c+). no vaig encadenar, però me'n vaig emportar molt bones sensacions i bastant mal de dits. hi tornaré, que hi tinc molta feina!!!

Nou sector al Berguedà. LA VINYA (???)

dissabte d'escalada al berguedà, quedem per fer el cafè i ens fem la pregunta de sempre: "on anem?" "i si anem al nou sector de queralt?" com que jo no hi havia estat mai ens decidim per provar-ho.

el nou sector és cortesia del cortina i el dorna (em sembla) i té 10 vies, en general faciletes.

com trobar-ho? fàcil, agafem la carretera que porta de Berga a Sant Llorenç de Morunys, just del km2, hi ha una pista a la dreta, la seguim durant 25m i arribem a un pla on aparquem, just al peu de les ruïnes de la casa de La Vinya. el sector és el triangle que ja es veu (just al centre de la foto):

sortim del cotxe tot seguint un caminet fins arribar a un camí horitzontal. el seguim a l'esquerra fins a trobar una fita a la dreta. el caminet s'enfila per una tartera i arribem a peu del sectoret.

trobarem 10 vies, de les quals en vaig provar i encadenar 7 (totes a vista excepte una al flash).

d'esquerra a dreta, tenim la primera que és la més fàcil. aquesta no la vaig provar, m'han dit que deu ser IV.

de les altres no vaig provar les dues més llargues (la 4 i la 5, em sembla).

la 7ena és la més difícil, estarà entre el 6c+ i el 7a (a la foto el ramon encadenant-la). aquesta em va sortir al flash, crec que a vista pot ser bastant difícil.

la 8ena és la segona més difícil, deu rondar el 6b+/c.

a la seva dreta hi ha una bona via que està entre 6b/+.

i la de la dreta serà un 6a

estan totes ben equipades i, excepte les comentades, estan entre el 6a i el 6b. és un sector d'hivern amb sol. val la pena una visita, tot i que la feina s'acaba de pressa...

un petit croquis extret del google maps de com arribar-hi:

el nom del sector li hem posat per proximitat a la casa i perquè no sabem que el lloc tingui cap més nom. els noms i graus de les vies tampoc els sabem...

CAN PLACA. Ressenyes del sector conegut com EL ROURE

l'ernest m'ha passat les ressenyes de la zona del berguedà que nosaltres coneixíem com el roure. els seus primers equipadors volen que es conegui com a can placa, tot i que ens costarà trencar aquesta inèrcia (el vem començar a conéixer així pel gran roure que hi ha a peu de via, ja fa bastant temps).

arribar-hi és fàcil, seguim la pista que va a la casanova i aparquem al mateix lloc que per anar a l'amfiteatre o a can guies. el sector es veu des del cotxe.

la roca és calcari blanc de poca presa, amb vies molt tècniques i bastant difícils a vista. hi podem distingir dos sectors. la part de la dreta, a la zona del roure, descoberta i equipada pel jaume cortina i companyia (sóc un despistat, era el dorna?). posteriorment l'ernest hi va posar el seu granet de sorra equipant més a la dreta, on ha sortit alguna de les vies més bones del sector.

més endavant l'ernest i el pepe van netejar i equipar la part esquerra, amb vies més fàcils.

de totes aquestes vies jo he provat (entre parèntesis el grau que li donaria jo, humil opinió):

• kiku miku, 6b+ (6a+/b)
• mona simona, 6b+
• glòria màxima, 7a (6c+/7a), em surt a vista, molt tècnica i difícil a vista
• tdm 900, 6b+, pas una mica a bloc, em surt fàcil (6b?)
• xt 600, 6b (6a+)
• yupi, 6a

de les de baix:

• el talla-boixos, V (per mi V brut)
  
• el picapedrer, V+ ( un pèl més difícil que l'anterior, i igual de bruta)
  
• no m'agraden les mandonguilles, 6b+ (a mi me la van vendre com a 7a. pas de bloc, 6c+ li quedaria bé)
  
• la paletilla assassina, 6b (6b+ que t'enganya i et maltracta)
  
• no em facis pessigolles als ous, 6b+ (6c, molt maca)
  
• els plans de santa maria, 6c (me la van vendre com a 7a, xapatge delicat, 6c+ segur)
  
• el serrutxo, 7b ( 7a+?, pas molt fi, algun bloc perillós entrant a la R)
  
• petoak bai, 6c (preciosa, 6c)
  
• kortez the killer, 6c (més difícil que la seva veïna, i més de bloc, 6c+ o 7a)
  
• the eternal, 6a (6b incòmode, fi i desagradable)
  
• opció geomètrica, 7a+ (boníssima, la perla del sector, 7a+ li queda força bé)

algunes reunions de la banda central tenen mosquetó petit, millor preveure cintes de més per muntar la R.

és un sector que val la pena visitar per curtir la nostra tècnica de placa. i si es fan més, les vies també quedaran més marcades i netes (que ja ho estan molt, de netes).

apa-li!! ja teniu feina!!!!!!!!!

p.d.: merci ernest per reenviar la versió el català correcte, passa'l

MAL PAS. Dues vies noves, feina extra

tenia un missatge del capis: "tens un nou repte al mal pas, a la dreta de la pepi yes hi ha la pepi no yes, i a la seva dreta la trio tu-se-dir"

quina feinada se m'havia girat!!!

dissabte passat només tenia una estoneta a la tarda, temps per dues vies, st. antoni per escalfar i intent a la pepi no yes. tot i no encadenar, baixo contentíssim, és la millor via del mal pas (segons la meva humil opinió), roca brutal, seqüència dura i aguantar fins dalt (que no és poc...).

em queda el cuquet de tornar-hi, i dimarts a la tarda hi fem un escapada ràpida, que el dia és curt.

arribem al mal pas a 5ºC, amb boira i motivació. escalfo a volare i tinc temps i llum per un intent a pepi no yes... plorant plorant però arribo a la R, encadenada!!!

creiem que serà 7a+ i que és molt bona!!! 13 cintes + R (que té anella).

a la seva dreta hi ha la trio tu-se-dir, probablement 6c+, que encara no he provat i que té la pols del taladre de nova que és. diuen que és molt bona... s'haurà de provar!

MALPAS. Somni de vida

en paraules textuals del Capis: "més val tarde que musca"...

doncs dit i fet, més val tard que mai! una ressenya d'una via "nova" a la zona del Malpas de Trevil

per accedir a peu de via, aparquem com si anéssim al malpas, però marxem a peu per una pista en mal estat que hi ha 200m més avall. seguim el camí uns 50m i a l'esquerra hi veiem una fita i un caminet mig fresat que en 10 minuts aproximadament ens porta a peu de via.

la via està completament equipada amb parabolts. es pot fer amb corda simple i es rapela per la mateixa via.

ja fa temps que la vaig fer (poc després de ser equipada), però em sembla recordar que els graus anaven (aproximadament):

L1: 6a

L2: 6c (6a obligat)

L3: 6b (6a obligat)

pujant per la carretera ja es pot veure l'esperó perfectament retallat.

una bona via per un matí diferent!!!

RESSENYES RIUGRÉIXER

per cortesia del R. Calmet ja tenim les ressenyes actualitzades de riugréixer.

el sector ha quedat amb unes 30 vies equipades (sense comptar la que està acabant d'equipar el César al mirador, a l'esquerra de bous i esquelles)

les ressenyes AQUÍ.

de totes les vies, les que he provat i la meva opinió (de grau i de bellesa, dues coses subjectives):

cara est, (ombra a partir de migdia):

2- matapà. 6a+, molt bona (falta el nom a les ressenyes).*****

3- pim-pam. 6a, molt bona també.*****

4- directa pim-pam. 6a+, aquesta no és tant bona, molt fineta per escalfar.**

5- la minyona. 6b+, extranya, et pot enganyar.**

6- bon jan. 6c+, curta i explosiva, de pas llarg. ****

7- el trabucaire. 6c+/7a, una mica més difícil que l'anterior, 6c+ pel diedre i 7a sense fer-lo servir. ****

8- l'orfe esquerra. 6b+/c. molt maca, amb un xapatge curiós.****

8- l'orfe dreta. 6c. per mi és més difícil que la seva veïna. ****

9- violència domèstica. 7a+. entrada una mica trencada i després brutal. placa cardíaca a dalt. ****

cara nord (ombra excepte d'hora al matí):

2- febre conillera. 7a+/b. desplom de canto brutal, xapatge cardíac i et remata a dalt. ****

7- tira milles fins la R1. 6c+. entrada de tràmit, desplom gran de canto i bon bloqueig, després aguantar, diedre... ****

el mirador (ombra des de mig matí):

1- bous i esquelles. 6c+. desplom de canto, de les millors que he provat a gréixer. *****

placa de la carretera (sol a la tarda):

1- derbi. 6b/+. placa fineta i arc fissurat, molt bona.****

2- derbi variant. 6b+. bastant tècnica, completament diferent de la seva germana. ****

accés: carretera de Bagà a Coll de Pal, km 3,5. aparcar just després de l'estret on hi ha les vies.

recomenable portar corda de 70m i estar alerta a rinovirus (reenviar la corda a la cinta fixa) i a les vies del mirador.

RIUGRÉIXER. nova visita i noves vies

ja feia dies que esperava que comencés a fer bo per tornar a riugréixer. dissabte va ser el moment.

el sector ha anat creixent durant aquest hivern (tot i que encara hi tinc tota la feina per fer), tant en vies dures com en vies més fàcils per escalfar.

la única pega és que encara estava cansat d'ahir i anava una mica justet de forces i pila, dues característiques molt importants en un sector tant físic.

encara feia una mica de fred per escalar a l'ombra, però al sol feia una temperatura genial.

les novetats a la cara est són, d'esquerra a dreta:

• una via que no sé el nom, a l'esquerra del tot, la primera, 7a (?)


• una encara sense nom a l'esquerra de la pim pam, 6a+


• la directa pim pam s'ha independitzat i va a la reunió de la minyona, i queda de 6a+ (tal i com estava). la minyona crec que queda 6b+


• entre la minyona i el trabucaire, hi ha una via nova que va a la reunió d'aquesta última, 7a. el trabucaire també queda de 7a


• l'orfe té una variant a la dreta una mica més difícil, 6c+ (?). l'orfe potser 6c

les novetats a la cara nord són, també d'esquerra a dreta:

• a l'esquerra del tot, un viote de 48m aproximadament, amb reunió intermitja, 7a (?). arrenca conjuntament amb gravetat lúdica i febre conillera (que queda de 7a+/b segons la meva opinió, 7a+ segons calmet)


• entre febre conillera i ciao luciano hi ha un 7b o 7b+ (?)


• a la dreta del tot hi ha dues vies noves, derbi, 6b/+ que segueix un arc fisurat i derbi variant, 6b/+ que surt per la placa.

si el calmet i el joan cunill no han fet més feina, aquestes són les novetats. les vies dures les ha equipat el calmet i les "fàcils" (6b/+ o menys) el cunill.

nosaltres vem provar la de l'esquerra de la pim pam, bona!, la pim pam, molt bona!, la directa pim pam, bona!, fa dies vaig provar les derbis, molt bones!

i també el trabucaire, brutal!

i el narcís (encerclat a la foto) a la febre conillera, brutal!

el sector va creixent, i com més gran es fa encara es va tornant més bo!! (si és que era possible)

ROURE. Berguedà

diumenge tocava escalar prop de berga. tenia intenció d'anar a la gravera a fer recompte de reunions i espits que s'hauríen de canviar, però em vaig deixar convèncer (no va ser molt difícil) per buscar un nou sector del berguedà del qual havia sentit tocar campanes...

ja ho va dir l'ernest en un comentari aquí al bloc: "aviat en sentirem a parlar de la seva feina com a equipadors"... sabent que hi havia un sector nou i que els equipadors hi havíen fet força feina, tocava buscar-lo!!!

de moment no desvetllaré on és!!!

els equipadors segueixen amb la seva feina i encara no he parlat amb ells. només puc dir que és un bon sector, amb el peu de via ben net, placa puta (típica del berguedà, per altra banda) amb bones vies de "grau mig" (6b/7a) i si algú ha escalat bastant pel berguedà i veu les fotos potser reconeixerà el tipus de roca.

sembla mentida que no ho haguéssim vist abans, tant aprop...

el roure gran que hi ha dóns nom i personalitat al sector:

les vies que hi havia, d'esquerra a dreta: V brut (nova graduació inventada pel calmet), 6a, 7a, 6b+, 6c, 7a, 7a+ (?), 6c, 7a, 6b, 7a, projectes (possible 7c...). els graus són aproximats (poden ballar potser un o mig + avall), però vem coincidir molta gent a peu de via: león, ernest, ripoll, cunill... fins a 11. el ripoll i l'ernest són dos dels grans escaladors berguedans de tota la vida, i l'ernest un dels equipadors mítics,per tant la seva opinió és més que respectable!

quina feinada s'ha girat!!!!!

RIUGRÉIXER. Ressenyes

El nou sector del Berguedà nord ja té ressenyes!!!






crec que al costat de ciao luciano està equipant una via nova.

només cal agafar la carretera de Bagà a Coll de Pal, aparcar al km 3,5 i posar-se a tibar com un beneit!!!

RIUGRÉIXER. Nou sector al Berguedà

aquesta setmana vaig fer una visita al nou sector que està equipant el Calmet, a Riugréixer.

el sector està situat a la carretera de Bagà a Coll de Pal, al km 2,5, just a prop de la carretera. hi ha vies a les dues bandes de la carretera, amb orientació est i nord. és un bon sector de tardes pels dies de més calor, i a l'hivern segurament hi farà massa fred per escalar.

hi ha dues vies que va equipar ja fa anys el Cunill, i que ara està reequipant. estan al sector est, just a l'esquerra del tot i ténen el nom a peu de via:

"pim pam" 6a

"directa pim pam" 6a+ i més fineta que l'anterior

dues bones vies per escalfar i conéixer una mica la roca

també vaig provar "la minyona" 6b, just al costat. aquesta és molt tècnica i curiosa, i s'hi ha d'escalar sense pressa i amb paciència.

seguint a la dreta tenim un 7a, 6b+, i les vies de la dreta (5 o 6) van del 7a+ al 7c+, excepte la última que deu rondar el 7a (atenció amb aquesta, té 35m i amb corda de 70 t'has de despenjar fins a la baga i passar la corda per seguir despenjant-se, sinó no s'arriba a terra!!!).

a l'altra banda de la carretera tenim el sector nord, amb quatre vies, jo vaig provar la segona començant per l'esquerra "febre conillera" 7b. molt bona, desplom de molta presa i continuïtat sobre roca una mica "ordesiana". les altres vies són 7b+ i 7c aproximadament.

és un sector molt nou, que encara està creixent i els graus podrien ballar una mica (tot i que sempre són orientatius, falta que més gent dóni la seva opinió). les ressenyes de moment encara no estan fetes, però més o menys es pot intuïr per on van les coses amb aquestes indicacions.