per acabar d'aprofitar el pont, el dilluns m'ajunto amb els berguedans que estan escalant pel priorat. amb la intenció de fugir de la gentada ens n'anem a cabacés, al sector rat del bosc. ells hi volen tornar perquè el dia abans hi van deixar feina pendent.
tal i com buscàvem, el sector és tot per nosaltres. visualment no m'acaba de fer el pes, les vies es veuen poc llargues i poc fanàtiques, això em desmotiva una mica...
començo escalfant amb canvi de parella, un 6a+ del veí sector racó pervers. la via no em serveix massa per escalfar, només per tocar una mica de roca i veure com serà l'escalada.
decideixo posar-me les piles i provar felicitat fingida, 6c. entrada a bloc de presa petita, un petit respir i entrada estranya a reunió. aquesta m'escalfa i l'he de lluitar bastant, me l'apunto a vista.
resulta que hem vingut aquí perquè ahir van deixar pendent república patatera, 6c+. de fet és de les vies que es veu més atractiva, amb un camp de patates estil el "río de piedras" del pisón de riglos, però a molt petita escala. pas de placa tècnic i aguantar a les patates. és maca i surt a vista.
decideixo apretar més i em fico a noya kiscali, 7a+. com diu el seu nom, no hi ha qui hi escali. bidits molt petits i grau apretadíssim. he provat 7b's molt més fàcils (potser s'ha trencat alguna cosa...), sobretot tenint en compte que el final és comú amb un 6c+... 3 intents em deixen al mateix lloc que estava abans, sense encadenar i sense gaire forces...
per acabar de matar el dia encadeno a vista tripiclimb, 6b+ molt maco de petits degotalls. aquesta també és de les bones.
d'aquí marxem a fer la cerveseta. és un sector que no m'ha acabat de fer gaire el pes, tot i que pot ser un bon lloc on anar per escapar de la gentada i fer un grau de 6b-6c com a molt.
l'endemà la pluja no ens deixa ni posar-nos els gats...