31.3.08

PICA D'ESTATS. Escolta la resposta dins el vent

el cap de setmana el volia dedicar a fer la última esquiada amb cara i ulls de la temporada. l'objectiu: la pica d'estats per pinet.

dissabte anem a l'artigue, comprem menjar, carreguem el sac a la motxilla i cap al refu (no guardat) de pinet. se surt de 1.150m, amb els esquís a l'esquena durant un quart d'hora. després el camí pel bosc ja té prou neu per calçar-se els esquís.



quan sortim del bosc toca anar remuntant amb tendència a la dreta tot de lloms de neu mentres va caient la tarda. jo estic bastant cansat d'ahir i pujo amb bastant patiment.

just a l'última rampa hi ha el pas més obligat on ens vem haver de carregar els esquís a l'esquena i grimpar una mica. ens instal·lem al refu amb les últimes llums, hi ha 7 francesos més.


el refu té 18 places lliures, amb mantes. són uns 1.080m de desnivell i unes 3h i poc carregats.

a la nit comença a bufar el vent... i com bufa!!! ara ja sé com se sentien els 3 porquets quan el llop bufava i volia tirar les cases a terra!

al matí és impossible (i inconscient) intentar anar amunt, amb la calma anem avall. en una de les ràfegues el vent em tomba per terra (vent moderat en diuen al meteocat... com serà si bufa fort?).


la neu està humida i les cues dels esquís s'enganxen una mica. al bosc el descens ja és més extrem, fins a l'extrem d'haver-nos de descalçar i seguir a peu.


un altre dia serà, encara hauré de tornar a esquiar...

REGINA. Pere Camins

divendres ens decidim per anar a "tatxar" alguna via més de les 100 millors, a regina, a la pere camins 450m, 6a/Ae obligat. la ressenya dels ressenya i la ressenya del luichy. la segona té més definició si volem escalar en lliure. la del soldevila està una mica desfassada, sobretot als graus fàcils (els difícils els passem tibant d'A0).
l'aproximació és evident i hi ha una marca a peu de via, PC. no seguir la línia de parabolts, la pere camins va al primer i després als pitons de l'esquerra.
els 4 primers llargs els vem fer en dos, sense massa fregament, i es poden fer en lliure (excepte algun que altre A0). són els que porten més feina.
després de la feixa ja és més anar de xapa a xapa, excepte l'avantpenúltim llarg, on el 6a és obligat obligat.
els millors llargs són el 4rt (fissura bavaresa molt maca de friends, foto de dalt) i el penúltim (desplomaco de canto on vaig trobar a faltar pila per passar-lo tot en lliure).
pel meu gust molt millor la promio-moreno, en aquesta em van acabar fent mal les mans de tibar de les cintes...
material: joc d'aliens i camalot fins al 3 (prescindible el 3), bagues i 16 cintes. els tascons no els vem fer servir.
temps: vem trigar 7h i quart, al final em feien mal els gats (tants dies amb les botes d'esquí...)

30.3.08

QUERALT. Com aprofitar un dia fred

dijous vem quedar amb el joan per escalar una mica al matí. a berga no fa precisament calor, 3ºC i núvol... avui no toca escalar enlloc amb canto petit i vies difícils... i si anem a queralt? jo no hi estat mai, i tu? tampoc... i a queralt falta gent.

el sergi ja feia temps que em deia que provéssim les vies. a queralt encara feia més fred (1ºC), però abans de no escalar ens decidim a passar una mica de fred a mans i peus. per treure'ns menys vegades el plumón, fem les vies de dues en dues, començant per la dreta.

les vies són bones, més del que semblen a simple vista. bona roca (excepte al projecte sense acabar, on vem tirar un "microones" i així ho vem deixar una mica més net), molt assegurades (als desploms massa, que les xapes et fan nosa per xapar la següent) i en un lloc molt maco.
val la pena com a iniciació o pel simple fet d'escalar sense pressió en un bon entorn. amb el grau de les ressenyes de'n K hi estem bastant d'acord.

27.3.08

TIROL. Venet. Setmana santa (II)

després de la frustració de no poder fer la travessa de la silvretta, ens decidim fer bona cara al mal temps. com que en altura fa mal temps, dimarts anem de visita a Innsbrück. una ciutat molt maca, tranquila i que val la pena veure.




dimecres, després de veure que farà bo al matí, ens deixem aconsellar i anem a fer el venet, un cim de 2.513m. sortim des de poc més de 1.350m, enmig d'un bosc completament nevat.


anem pujant fins a sortir del bosc, per pendents oberts amb una neu bastant bona, però com més amunt més ventada. l'home que anava sol davant nostre (2h per davant) ha girat en un punt en què començaven a haver-hi plaques de vent. nosaltres anem trampejant com podem esquivant les petites plaques buscant sempre la part més neta de neu.




en un punt sorprenem una parella de perdius blanques.


i sense esquís fem els últims 25m i fem cim, amb una vista brutal pel fet d'estar situats a la confluència de dues valls.



per l'oest vé mal temps. avall!!
la part de dalt baixem d'un en un i vigilant molt, però a baix ens ho passem bomba amb el tou de neu.



al final el dia ens ha sortit rodó!!!

com que el mal temps ja s'instal·lava definitivament, ens decidim a tornar. de totes maneres fem una parada a grindelwald i els núvols s'obren el momentet just per poder fer alguna foto a la mítica cara nord de l'eiger.



i cap a casa falta gent...

SILVRETTA. Intent frustrat. Setmana santa (I)

aquesta setmana santa tocava fer esquí de muntanya. tota la temporada sortint amb esquís per tenir les cames a punt per fer la clàssica travessa de la silvretta, al tirol austríac. vem sortir de berga el divendres 14 a la tarda i vem viatjar amb calma per arribar dissabte a la tarda.
la meteo donava una mica de mal temps per diumenge i dilluns, 10 cm de neu nova, i millor per dimarts, dimecres i dijous al matí.

segons les previsions sortim diumenge amb mal temps. enlloc d'agafar els remuntadors d'ischgl i fer el primer cim, ens decidim per seguir tota la vall i poder trobar el refu.


la nevada és molt forta per moments, però a mitja pujada s'obre el dia i surt el sol. fem gairebé 1000m de desnivell per una vall plana i inacabable (de més de 13km) en 4h 45min. una pallissa sobretot mental. el refugi de heidelberger hütte és brutal, com un hotel de muntanya però més econòmic que els del pirineu (33€ mitja pensió, amb aigua calenta a l'habitació i tot)

a la tarda es torna a tapar i comença a nevar... i no va parar en dos dies!!!

ens llevem dimarts i a fora neva i hi ha una boira molt espessa. decidim intentar creuar al jamtalhütte, el segon refugi. enmig de la boira blanca i la nevada blanca, ens equivoquem de traça i acabem en un coll sense sortida. hi ha com a mínim un metre de neu nova i córrer per aquestes muntanyes es torna perillós. a l'estació d'esquí s'han passat tot el matí barrinant per provocar allaus. decidim tornar avall. deixem distància entre nosaltres i baixem molt alerta per no moure gaire la neu, però és tant fonda i pesada que no avances ni tirant-te recte. passem de llarg del refu i tornem al poble.
per sort la cara ens canvia amb això:

12.3.08

ROC MELÉ. Una bona esquiada

diumenge seguim esquiant... per setmana santa, si la meteo ens ajuda, toca fer una travessa amb esquís i hem de preparar les cames!
anem al roc melé (2.811m) que el dia abans havíem vist bastant maco de neu.

el més difícil és baixar i travessar el riuet, una vegada a l'altra banda, anem enllaçant les parts amb més neu fins que aquesta ja és contínua.


anem sempre en diagonal a l'esquerra, per uns lloms amples que mai et deixen veure el cim.

la calor és molt agobiant, sembla l'estiu a la platja...

una vegada al circ, ens decantem a la dreta a buscar el llom de la muntanya, observant la pala per on baixarem.


des del llom seguim l'aresta fins a un collet (ens descalcem els esquís per baixar-hi, 15m) i fem els últims metres fins al cim. ja es veuen als núvols del front anunciat pels meteoròlegs.


anem a buscar la pala, des del mig és més dreta del que semblava, però amb més porque vergonya em tiro avall, per sort la neu és tova pel sol i ho perdona gairebé tot (no baixar-hi amb neu glaçada ni amb risc alt d'allaus).


al final el sol es tapa i comencem a no veure bé el terra. anem baixant per neu sopa fins al riuet, on es treiem els esquís i arribem al cotxe.

en total, 1.200m de desnivell i unes 4 horetes amb molta calor. la neu primavera s'ha deixat esquiar molt bé fins a baix.
avís pels alpinistes: la nord de la vinyola i valleta es veia perfectament tapissada de neu, molta dins els corredors i tota la roca a punt per ser punxada.

MONTMALÚS. Neu nova

dissabte seguim entrenant amb els esquís, ens decidim per una matinal a andorra. anem al montmalús (2.782m), sortint de grau-roig.

primer remuntem les pistes on unes noies molt amables de Flaix FM ens donen una piruleta.`

des de la part alta de les pistes anem cap al sud fins al coll del montmalús. per arribar-hi s'anava més còmode amb ganivetes.







al coll deixem els esquís i amb grampons acabem d'arribar al cim.


tornem als esquís i baixem amb bona neu, pols en molts llocs, fins a les pistes. allà agafem al pista negra amb una neu impecable i fins al cotxe. 7oom de desnivell i 2h40 sense córrer gens

REGINA. Promio-Moreno

divendres= tàpia! sempre que es pugui, és clar... i aquest divendres tocava.

sortim de berga amb el joan a 2/4 de 8, núvol i fresca, a l'oest es veu una clariana... cap allà!!!

a les 10 fa sol a terradets, som al parking de regina i anem a la promio-moreno, 325m, 6a/A1+ o 6b/A0 o 7a. nosaltres vem estar més per la segona opció amb tocs de la primera... el recorregut de la via.

per aproximar ens decidim a evitar "l'excursió" fins al final de la feixa i optem per seguir el camí amb marques vermelles (el que porta a regina no, l'altre) fins a un desviament a la dreta ja passada la paret. baixem al riu i pugem per l'altra banda fins a peu de via. el camí és maco de fer.


comencem a escalar, li toca al joan:

L1: V+, A0. ja et fa entrar en matèria, no t'hi encantis

L2: V+, molt bo i molt estètic. cantos gegants.

L3: 6b desequipat o 6a+ A1 d'un tascó (anant de segon o de primer...) i flanqueig final. molt maco.




L4: V, blocs i fissures gegants, molt espectacular i fàcil.


L5: 6a, placa fina i de posar-hi morro, en diagonal a la dreta.



L6: 6a lleig i V exposat per arribar al flanqueig i fàcil fins acabar el llarg.
L7: 7a (?) o V/A2 (equipat) o 6a+/A0 amb pas bloquero.

L8: IV+, flanqueig curt i amb molt canto.


L9: V, en diagonal a l'esquerra a buscar un arbre on muntar R. una mica brut.

L10: seguint la ressenya de ressenya.net, vem sortir per la via trópoma, en 6a+/A0. curiós i no gaire maco.

el descens caminant, seguint el caminet mig desdibuixat.

en 5h erem dalt, i vem fer servir tascons, aliens i camalots fins al 3, alguna baga (estrep opcional) i 12 cintes. la roca és la de regina, bona però tova, amb algun bloc. a mi m'agrada molt el tacte que té, i la via està força desequipada als trams fàcils, i té travesses molt espectaculars.

molt recomenable!

25 CICLE DE MUNTANYA. divendres, dissabte i diumenge

seguint amb la crònica del cicle de muntanya, divendres vem tenir la presència d'un campió de curses de muntanya i d'esquí de muntanya, en Kílian Jornet. a part de fotos i anècdotes de les múltiples curses on ha participat, la part més interessant i sorprenent va ser quan es va centrar en l'entrenament, alimentació, etc... allà veus que no és un "màquina" per casualitat, i que la seva gran capacitat de resistir càrregues de treball l'han fet l'home a perseguir.
dissabte va ser el dia més mediàtic, Alain Robert, spiderman a les notícies, ens va fer riure i suar amb les seves imatges d'escalades en solo, en edificis i en roca, amb les seves persecucions amb la policia que intenta evitar les seves gestes.
vàries imatges quedaven gravades a la retina després de la presència d'un escalador semblant a una estrella del rock, que necessita la gent i els seus aplaudiments per retroalimentar-se:
els solos al verdon amb la seva família esperant-lo a la part de dalt de la paret, com travessa un carrer i gairebé l'atropellen, la seva filla en bolquers escalant els tubs de la calefacció de casa seva, i dues frases: "Hi ha tres opcions, pujar amunt, tornar avall, o caure, cal evitar l'última opció", i "hi ha escaladors vells i escaladors sonats, però no hi ha escaladors vells i sonats"...
i diumenge va ser el dia més humà. Marc Batard ens va explicar les seves grans realitzacions alpinístiques, sempre amb contraposició amb la seva tortuosa i torturada vida personal, que l'empenyia amb força a la muntanya a alliberar la seva ràbia i contradicció. una persona molt propera i molt humana, tot i les seves escalades inhumanes i les seves impressionants condicions físiques (tornarà a intentar l'everest sense oxígen en menys de 20h des del camp base amb 50 anys!).
a part de tot això, concurs de fotografía, la llibreria de Vic Muntanya de llibres i el seu stand permanent, la gent d'e-climb, l'assistència de públic de més de 1.100 espectadors en total (entre ells anglada, pérez-gil, ballart...) i, com a opinió personal, un gran salt de qualitat i assistència respecte altres anys que converteixen el cicle en un esdeveniment muntanyenc a tenir en compte.
des del berguedà estem molt agraïts als organitzadors per donar-nos l'oportunitat de veure prop de casa gent i pel·lícules tant interessants, i no puc fer res més que fer publicitat perquè l'any vinent encara hi hagi més gent!

7.3.08

25 CICLE DE MUNTANYA. dijous

ahir no vaig poder anar al cicle de muntanya. us passaré la info oficial, que diu que 150 persones van assistir a la jornada d'aquest dijous passat la qual va ser molt interessant. En Sergi ens va explicar diferents aventures en travessar els 7 deserts més representatius del món.La modestia d'en sergi i la proximitat amb el públic va ser un fet destacat a la xerrada.


m'han dit alguns assistents que al local ja no hi feia fred, i he parlat amb gent que els va agradar molt i d'altres que no tant (com cada dia, suposo), suposo que depenent del què s'espera i de les aficions de cadascú.

avui el kílian jornet, el màquina que córre de cara amunt que se les pela!!!!

6.3.08

25 CICLE DE MUNTANYA. dimecres

aquest dimecres el cicle de muntanya es traslladava a gironella amb la presència de l'Armand Ballart i les seves escalades de dificultat a la Península.


tot i el fred i el vent, el local es va omplir amb 110 assistents per veure històriques fotos d'un escalador amb una ètica i un humor molt propis, que qualsevol que hagi repetit les seves vies haurà pogut comprovar.

la xerrada es va allargar fins a 1h i 45 minuts, amb una revisió a tots els racons de l'escalada mediterrània. el fred del local no ens va desanimar, tot i que a mi se'm va fer un xic llarga (potser perquè moltes coses de l'armand ja les coneixia).

una curiositat: si aneu a fer la canal del riambau al pedraforca i heu d'abandonar un pitó no us preocupeu, estareu invertint en la pròxima via de l'armand.

avui també ens arriba la tràgica notícia de la mort de l'Iñaki Cabo

i avui al vespre, també a gironella tindrem bicicleta i desert amb el sergi fernandez

5.3.08

25 CICLE DE MUNTANYA. dimarts

seguim amb el cicle de muntanya, dimarts tocava l'iñaki cabo i la seva fuenfría, una espectacular pel.lícula d'escalada en gel, però la jornada va ser accidentada, ja que Iñaki Cabo no va poder ser present a l'acte per motius desconeguts.

En lloc de la seva pel.lícula, un representant de Grifone va presentar un documental d'Espeleologia a la Patagònia Xilena, Patagònia subterrània, a la recerca del col·lector perdut del dragón, de Josep Roig.

no és ben bé el mateix (jo sóc un fanàtic del gel...) però és tota una altra aventura.


Tot i la Champions, hi van assistir 70 persones.

avui dimecres toca l'Armand Ballart i les seves escalades a la península

4.3.08

25 CICLE DE MUNTANYA. dilluns

aquesta setmana hi ha el cicle de muntanya del berguedà, i dilluns em tocava a mi!!!

els organitzadors sempre reserven un dia del cicle per algun berguedà que hagi fet una activitat de muntanya, i aquest any presentava les fotos del trekking a la vall de markha i l'ascensió al Kang Yatzé II (6.130m) i a l'Stok Kangri (6.121m), tot això al ladakh, al tibet indi.


la meva sorpresa va ser la gran afluència de públic, 150 persones!!! per ser entre setmana i al berguedà no està gens malament... quan ho vaig veure em van entrar uns nervis... sort que una vegada entrats en matèria ja em vaig calmar i tot va sortir bé.





al final, després de les preguntes, un petit sorteig de material i tots cap a casa. dimarts és el torn de l'iñaki cabo i la seva fuenfría

MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE VEU VENIR!!!