PEDRAFORCA. Columna del Verdet, una mica de gel

aquest divendres passat, abans de menjar massa i pesar excessivament perquè el gel m'aguanti, ens vem decidir a veure com estaven les cascades del pedra.

una fina capa de neu molt enganxosa deixava el paisatge molt hivernal, tot i que no feia massa fred. la de l'arbre estava molt justa, la curset inexistent, les del miner pràcticament res...

assegurem-ho a la somnis d'hivern (o il·lusions d'hivern, no ho recordo mai...) i la columna del verdet.

aquí el gel hi era abundant, una mica humit però fàcil per progressar. treiem la corda als dos ressalts més drets i aviat ens plantem a la columna del verdet. humida i gruixuda, però només una mica difícil a baix.

d'aquí cap a casa pel camí, fent la primera traça de la temporada.

com que estava bé, dissabte hi vem tornar, trobant ja més gent per tot arreu, i les cascades esglaonades i més senzilletes.

HA COMENÇAT L'HIVERN!!!!!!!!

ROCA REGINA. Postmorten

divendres, molt fred, -8ºC a Tremp... anem cap a regina. arribem a 2/4 d'11 i encara hi ha tota la paret a l'ombra.

l'objectiu és la postmorten, 200m 6c (6a obligat).

esperem una estona al cotxe i sortim cap a peu de via. a 2/4 de 12 just comença a tocar el sol a peu de via i ens enfilem cap amunt.

L1: 6a. la roca està molt freda, els grans cantos estan glaçats, i així queden les nostres mans. un elegant pas d'A0 substitueix la sensibilitat a les mans.

L2: 6c. comança fàcil i es va emprenyant. el tram més dur em sembla duríssim. tot i així, amb algun repòs va sortint

L3: V+. molt maco i a disfrutar

L4: 6c. comença molt fi i comença a desplomar. hi ha un pas especialment rebotós, em sembla més dur que el d'abaix, i també surt amb reposos.

L5: 6b. 15m desplomats de canto gegant, un llarg d'antologia, per disfrutar com un nen. aquest surt bé, suant la cansalada.

L6: 6a. placa tècnica, fineta i molt entretinguda. dels llargs bons de la via. el grau és obligat.

L7: V+. fàcil fins a un pas especialment fi, després fàcil també.

L8: V+. molt atlètic. al final els braços ja protesten, però és un llarg molt bo.

arribem a dalt amb l'ombra que ens persegueix. de la feixa cap avall no hi ha tocat en tot el dia.

de material, amb 12 0 13 cintes farem. la via està equipada amb espits amb xapa petita, això fa que t'ho pensis una mica abans de forçar al límit, pensant en la xapa petita i la roca tova de regina i l'espit. una via molt recomenable, sobretot aquests dies curts i freds amb sol

MOLES DEL DON

aprofitant el pont hem baixat amb la montse als ports. com que hem arribat dijous al migdia, una vieta per començar, recomenada pel soldevila a les 100 millors:

SOLS PER MARIA, 140m 6a+. via molt bona, la millor que hem fet aquests dies, sobretot el segon llarg (6a segons el soldevila, 6b segons el luichy a onaclimb... jo em quedo amb 6a+ continu). la via està equipada amb químics i reunions rapelables, 12 cintes. nosaltres hem escalat totes les vies amb corda friki. obligat deu sortir V+.

divendres seguim amb les recomenacions soldevila:

OBSESSIÓ CONTÍNUA, 100m, 6b/+. també molt bona, no tant com l'anterior. el segon llarg (6b segons el soldevila, 6b+ segons onaclimb) és finet finet... canto petit i pocs peus. equipada amb parabolts, obliga més que l'altra, 6a o així. 12 cintes i es rapela amb corda friki de 70 per la via anterior o amb cordes més llargues per la mateixa via.

pocs peus a tota la via...

hi havia una cordada al costat fent ANARCOMA, 6b, que també feia molt bona pinta.

les ressenyes d'onaclimb:

http://www.onaclimb.com/ressencatal/index.htm?tar_hortasj.htm~mainFrame

després busquem una vieta més relaxada:

PASSIÓN POR LA BIRRA, 150m, V+. via molt bona, amb grau còmode i ben assegurada. la montse es curra el primer i l'últim llarg. el primer és més V+ com diuen els de ressenya que el V que diu la guia vella dels ports. cintes express. baixem pel descens a peu fins la canal de després de la tintin. ressenyes de ressenya.net



dissabte, després de molt voltar i buscar coses que no trobàvem, ens decidim a fer una vieta on el fort vent que fa aquests dies no ens molesti massa:

PICASSO, MIRÓ, LES TÀPIES, 150m, V+. via bona, sobretot el segon llarg, poc lògica i que creua vàries vies. en general és bastant fàcil.

vista del pany de paret on estan les dues vies més difícils:

vista del pany de paret de la birra i la picasso:

com que no ha fet gaire bon temps, i el vent acaba molestant i refredant-te bastant, no hem fet gaire res més, a part de córrer gran part dels bars d'horta, trobar el pelut, el mimo, l'isaac i en pgb.

totes les vies les he pogut encadenar (l'entrenament d'escalar de canto petit al berguedà funciona quan vas a aquests llocs!!!), per tant no poden ser molt difícils ni obligades.

VILANOVA DE MEIÀ. El clan de los chamanes, Roca dels Arcs

dissabte, busquem una altra via equipada i còmoda, però cometem un error... ho fem amb la fotocòpia de la ressenya del desnivel del ballart... el clan de los chamanes, 200m 7a (V+ obligat) no està dibuixada on toca.

entrem pel primer llarg de plaerdemavida o de la del costat... a la primera R flanqueig per una "repisa" per tornar a mig primer llarg del clan... finalment som a la via!

vista de la cordada del darrere al primer llarg, vistos des de la punta del sostre.

el segon llarg és una sortideta fina de 7a o Ae, no va sortir en lliure, fins a sota d'un sostre molt ben equipat amb parabolts gens llunyans que ens faciliten la feina de passar amb estreps.

el tercer llarg comença per una placa i desplom d'Ae i sortideta de 6a, que es pot fer de cinta a cinta gairebé en Ae.

després un llarg de V/V+ facilet i el llarg guarro de IV final.

material : 16 cintes i dos estreps.

una via "bona", espectacular però que no destaca massa entre les altres, i menys si el dia abans n'has fet una de 5 estrelles!!!

VILANOVA DE MEIÀ. El señor de los bordillos, Roca dels Arcs

divendres, buscant el sol anem a vilanova amb el joan (si! ja ha tornat del nepal i necessitava retrobar-se amb la roca). l'objectiu és completar la trilogia amb el señor de los bordillos, 200m, 6c+ (6b obligat).

la via és de les millors que he fet a vilanova i, sense dubtar-ho, la millor de la trilogia (chica del martini, musical expres i señor de los bordillos).

amb 12 cintes en tindrem prou, nosaltres anàvem amb corda simple, que es fa més còmode.

el primer llarg és la típica placa marró de vilanova, extranya, V+.

el segon comença amb un megadesplom i segueix per una placa fina. 6c+. surt en lliure amb algun repòs a la placa.

L3, 6a de placa de ratlles típic de vilanova, amb algun desplomet, molt bo.

L4, placa fina de 6a+, obligat.

L5, potser el millor llarg de la roca dels arcs, 6b+ de desplom de grans preses i V+ fins a la R.

L6, V/V+, fàcil i agradable.

L7, placa amb pas molt fi, de pujar peus i confiança. 6b obligat.

d'aquí se surt per la feixa caminant a la dreta i grimpant.

tota la via surt encadenant menys el llarg de 6c+, tot i que se li veu color. MOLT RECOMENABLE!!!