Tornant a agafar ritme per Sadernes

després d'uns dies aturat, de començar a escalar una altra vegada però sense continuïtat (ni en el temps ni als avantbraços), i d'estar enfeinat pel final de curs i les oposicions, finalment he pogut sortir amb regularitat i sembla que, mica en mica, vaig retrobant sensacions.

un parell de dies al castell s'espasa dret i un parell de dies a la cova del bisbe m'han permès recuperar una mica aquell feeling d'escalador (i el dit es comença a comportar com déu mana...).

a part de repetir vies ja conegudes, m'han començat a sortir algunes vies que no tenia encadenades:

al castell s'espasa:

una de les poques que em faltaven, liendre L1+L2. a la ressenya diu 6b i 6c, però tota seguida pot ser 6c+/7a. amb corda de 70m s'arriba just a la primera R tot baixant, molt alerta que és just de veritat.

foto del bisbe cortesia de grimpant

a la cova del bisbe:

de'n quico, 6a+, maca i entretinguda.

escalibats L1+L2, 6c+. placa a l'inici i desplom al final. bona per escalfar.

lliure, 7a/+. boníssima i espectacular

destroyer L1, 7a. tècnica i molt maca. a les ressenyes està de 7a+, però crec que és més fàcil. totes aquestes surten a vista.

la punyalada, 7a+. tot i la calor i que està bastant polida surt al segon intent enmig d'un mar de suor. baixant directe al riu a refrescar-me!

de mica en mica...

LLEIDA CLIMBS V: Alòs de Balaguer, L'Estret

després del futbolin, la coca de recapta i un sopar boníssim a alòs de balaguer, ens llevem amb la intenció de fer una matinal a l'estret abans de tornar cap a casa.

comencem escalfant a la part esquerra, el joan a concordia, 6a i jo a atestat frustrat, 6b. dues vies de placa típica, amb gotes d'aigua i un calcari molt adherent de l'estil de can guies, al berguedà.

després ens desplacem a la part dreta, on em fico a porca misèria. fins a la primera R és una placa tècnica i molt assegurada de 6c, que posa a prova la paciència i la tècnica de peus, una vegada a la R segueixo fins a R2, el desplom de 7a+. surt a vista amb l'únic (i taquicàrdic) contratemps que quan m'agafo al forat gegant em surt un mussol de dins que em toca el cap abans d'anar a dormir a alguna altra banda...

després provo fins a la R1 de paranoia vertical, 7a+. és una placa fina molt maca i tècnica. a vista em rendeixo per mal de peus i falta de xispa. al segon intent surt bé, a la R decideixo seguir amb el tram de 7b... llàstima que per arribar a la R m'equivoco de canto i caic. si ho hagués fet bé l'hauria encadenat a vista!!! llàstima, un altre dia serà...

tornem cap a casa cansats però molt satisfets, ens ho vem passar molt bé, l'escalada va ser genial, l'ambient encara millor, els sectors boníssims... què més es pot demanar? per això escalem, no? 

LLEIDA CLIMBS IV: Santa Linya, futbolín.

resulta que aprofitar el dia de descans per fer la colores a terradets et deixa més cansat que descansat... per celebrar-ho ens llevem al camp de futbol de santa linya i enfilem cap al bar a fer un cafè, després tornem al camp de futbol i anem a escalar!

el sector és de roca vermellosa, amb canto i lleugerament desplomat, ideal per quan vas cansat...

com que estem una mica encarcarats, escalfem a punt de trobada, 6a+. al final del dia resultarà la via més lletja de totes les que hem fet, anecdòtica.

seguim amb el regurgitador, 6b+. aquesta ja és més maca i bona per escalfar, segueix la tònica del sector: canto bo i passos atlètics amb alguna secció més fina.

com que la via que volia provar està ocupada em fico a spanglish, 7a+. tot i que l'entrada sembla fina es passa bé, després desplom i canto fins a la R. no donaré pistes d'on està el passet... molt maca, surt a vista.

ara ja ha quedat lliure cólera, 7b. al primer intent se m'enganxa una cinta a l'arnés i no puc xapar... al segon, tot patint perquè ja vaig just de forces (es noten els dies escalant...), acabo encadenant.

ara ja vaig a menys, em miro les vies i m'atrau por la boca muere el pez, 7a. el color vermell de la roca la fa atractiva, tot i que es veu amb menys canto que les vies que he fet fins ara. lluitant i equivocant-me arribo al forat de la última xapa, allà penso que el nom li vé per alguna cosa i em preparo per una entrada difícil a R... i així era, per sort no em sorprèn i l'encadeno a vista!

per acabar em fico a la via que estava fent el joan, tòtem, 6c. via molt maca de molt canto. tot i anar molt cansat, acabo el dia encadenant-la a vista.

ens mereixem un bon sopar, canviarem de sector i aprofitarem per passar per artesa de segre a buscar coca de recapta per berenar, l'endemà més...

LLEIDA CLIMBS III: Bagasses, Colores.

després de dos dies apretant als desploms, els braços necessitaven una mica de repòs... i on millor que a les plaques de bagasses, on el que treballa de valent són els peus. li proposo al joan i em diu que si, que la via que vulgui però que he de fer tota la via de primer. com que puc triar, em decideixo a "tatxar-ne" una de les 100 millors que em falta, la colores, 215m, 6b+ (6b obl.).

ens ho agafem amb calma, el cansament dels dos dies anteriors fa que no tinguem tota la "xispa" necessària.

comencem:

L1: llarg de V amb tendència a la dreta, ja està reequipat amb bolts (com tota la via). és finet però fàcil.

L2: per mi és on hi ha el "tomàquet", placa molt fina de 6b, bastant obligada. una alien blau ajuda el coco en un pas. xapo l'última cinta agafat a ella, l'altra xapa queda molt avall i no vull xapar incòmode. és el llarg clau.

L3: llarg de tràmit, amb roca a negociar, V.

L4: una altra placa, aquesta de 6a. té el passet més dur obligat, però es fa bastant bé. l'esperonet és molt estètic i et plantes sota la part desplomada de la via.

L5: sostret gens difícil i a escalar a la part superior. la roca una mica patinosa obliga a ser prudent. espectacular però la sensació de patinar em deixa un regust poc agradable, 6a.

L6: el llarg estrella. desplom equipat amb les xapes estil friki, 6b+ amb bon canto (però desploma bastant). arriba un moment en que veus el següent parabolt moooolt lluny... allà em vaig espantar perquè anava una mica cansat d'avantbraços (passa factura això de fer esportiva...) i em penjo a reposar... si hagués sabut que hi havia tant canto... deu ser V+ per arribar a la última xapa, després 15m sense res més que uns cantos inhumans i en placa tombada. boníssim!!! 

L7: llarg de tràmit per sortir de la paret a la falsa feixa, III.

vem escalar al sol però amb vent, bona temperatura per escalar. de material: cintes i algun alien, i com que anàvem amb la calma hi vem posar 4h i mitja.

és la millor via que he fet a bagasses, una via per flipar en "colores"!!!!

de la falsa feixa a la dutxa de l'alberg de cellers, cerveseta i gelat!!!

l'endemà tocava més esportiva...

LLEIDA CLIMBS II: Kuestelon la France, Camarasa

després de la pujada a la selva del dia anterior, avui no tenim tantes ganes de caminar i ens decidim per un sector més pròxim, també a l'ombra i que ens han comentat que és bo, el Kuestelon la France.

per variar, arribem al sector dels primers, podem escollir on escalfar i ens decidim per la tascones lejanos, 6a+ (anem escollint vies que surten a les fotos, si estan fotografiades és que són estètiques...), un diedre clàssic on els frikis poden tenir algun problemet amb la tècnica.

una mica a la dreta comença cata crack, un 6c realment difícil a vista i que em costa dos intents resoldre l'entrada. és d'aquelles vies que se't pot fer un infern i, quan saps com va, després semblar-te fàcil.

ja fa estona que m'he fixat en la línia de tascons difamadors, 7b que enllaça l'entrada de la tascones lejanos amb la meitat final de el difamador 8a+/b. la trobo una via boníssima, amb bidits i moviments molt macos a la planxa desplomada final. l'encadeno al segon intent, tot patint bastant...

com que ja entra el sol i el sector s'ha anat omplint de gent, ens traslladem al sector veí la blanca, on encara toca l'ombra. com que estic una mica cansat decideixo fer només una via més, la vida en un truño, 6c de 30m molt bo i que deixa bones sensacions per acabar el dia i anar a fer una cerveseta per acomiadar el Peris que ha de marxar per currar...

demà ens "relaxarem" en alguna via de bagasses...

LLEIDA CLIMBS I: La Selva, Camarasa

aprofitant els primers dies de les vacances escolars de setmana santa marxem uns dies a treure suc de la guia "Lleida climbs". 

la primera parada serà a la selva, a camarasa.

com que no venim del món friki, sempre ens llevem a bona hora i comencem a escalar d'hora, som els primers en arribar al sector, podem escollir on escalfar:

comencem suau a michumi, 6a+.  és un diedret fàcil que evita el desplom de la seva veïna viagra, 6b+, una via boníssima per escalfar, amb desplom i canto.

com que ha anat arribant gent, em decideixo a posar cintes a mogli, 7b/7b+. un començament molt fi porta a una seqüència de canto rom on s'ha d'aguantar fins arribar a la zona de canto gran. d'aquí pura pila fins la R. surt a segon intent apretant a mort...

més feliç que un tornavís ens desplacem a la part dreta del sector, a la música del vi, 6c+. una via molt estètica que recorre un diedre-bavaresa i una placa final. la trobo fàcil pel seu grau, però molt maca.

aprofitant que la marta ha posat les cintes a la seva veïna la reina d'àfrica,7a+, decideixo fer-hi l'últim toc del dia per acabar les forces. patint i lluitant molt acaba sortint a vista, tot un dia triomfal!!!

no havia estat mai per aquest sector, però crec que hi tornaré. les vies són llargues i molt bones, i no hi ha tanta gent com en d'altres sectors de moda. després d'això anem al bar a sopar i a veure com el barça sentencia la lliga al bernabeu.

Overbooking a la COVA DE LES MONGES

aquesta setmana he fet dues visites a la Cova de les Monges, el nou sector de moda a Sadernes. últimament hi han equipat una pila de vies noves, tant al vessant Est com a l'Oest. això també fa que el sector acabi completament saturat de gent que venen a provar les vies noves.

fugint del sol hem escalat a la cara oest, escalfant a sacaxispas, 6b. el seu nom ja ho diu tot, arribes a R "xispant", després de tant canto pla. és bona per escalfar.

a la seva esquerra puja a sac, 6c/+. és similar a l'anterior però més difícil, molt bona també.

més a l'esquerra hi ha rapa nui, 7a. una via d'aguantar sobre cantos plans i remar fort. tothom que la prova la troba molt bona. surt a vista com les anteriors.

i més a l'esquerra hi ha el projecte que tenia, virus, 7b+. m'ha costat tenir la força per passar bé el pas de bloc de baix, i la pila per aguantar les regletes de dalt, però dissabte, escalant amb ritme la vaig poder encadenar. ara només falta que algú la decoti...

després d'uns trons i un bon ruixat hem de donar per acabada la jornada d'escalada amb una cervesa al bar, després de remullar-nos els peus per poder creuar el riu.