la crònica del pont de sant joan comença i acaba al mateix lloc, a tartareu. com que anàvem al pirineu aragonès, és una bona parada per escalar una estona a l'ombra (si hi vas més tard de les 11 del matí) i escurçar el viatge.
hi vem parar dissabte anant i dimarts tornant.
per dies:
dissabte, feia molta calor, costa trobar el lloc on volíem anar, però ens retrobem amb el xavi i la dèlia que ens situen i ens aconsellen.
comencem al sector de dalt.
escalfo amb emental vertical, un 6b molt maco i bo per escalfar, forats i més forats.
segueixo escalfant amb un altre 6b, la mostela. igual de maca que l'anterior, potser em costa menys (ja no hi ha la novetat de la roca i del tacte tant calorós).
després li munto a la montse frenesí al tambo, 6a+ més dificilot que les anteriors, diedre amb pas tonto llarg.
segueixo amb sika del pryca, 6c+ bastant facilet que surt a vista, és important no equivocar-se massa.
aquí la montse també escala blow job, 5c rarot i el merengue, 5c més evident.
canviem de sector i anem al corralet.
canvi de tipus d'escalada, menys desplom i menys canto. tot i que costa de veure surt a vista el higo de la novia, 6b.
després provo la calle del vicio, 6c+ que surt a la segona, tot i que a vista vaig caure a la secció més fàcil...
aquí també escalen piga a la figa, 6a+ maco.
dimarts tornem bastant cansats del pirineu, però encara escalem una estoneta:
escalfo a johnny babuchas, 6b molt maco, amb pas sorpresa a dalt.
segueixo a cuina lleugera, 6c+ que surt a vista. molt bona.
poso cintes a l'aura de laura i només em penjo a dalt, surt a la segona, 7a+ (facilet).
per acabar de matar el tema faig la via que em costa més a vista, la verruga assessina, 6b. per on l'he fet jo és bastant difícil, després ho he vist més clar, però no és un bon 6b per escalar a gust.
la montse també escala divertio, 6a i goriles a la savina, 5c, a part d'un top rope a la verruga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada