EL BLOG ESTARÀ UNS DIES TANCAT PER VACANCES
el meu malmès dit m'agrairà tres setmanetes sense escalar...
11.7.10
8.7.10
PEDRAFORCA. Solstici d'estiu
després de la visita del dia anterior a montserrat, canviem de massís buscant més fresca i amb el joan anem al pedraforca, a la cara nord del pollegó inferior. la via: solstici d'estiu, 250m, 6c (6a i A1).
mentre pujàvem la tartera sota un sol de justícia esperàvem que la via valgués la pena. d'entrada trobem ombra i ventet, fins i tot vem escalar amb polar algun llarg!
comença el joan:
L1: offwidht de 6a+/b, a mi aquestes coses em costen molt, i amb la motxilla encara més. se solventa amb un A0 de l'espit i després a seguir arrossegant-se cap amunt. el llarg no fa 45m com diu la ressenya, 35m estaria bé.
L2: comença per terreny herbós, després xemeneia i després fissura pitonada, amb un espit al pas més dur. 6b+, però passo amb un altre A0. em costa trobar la reunió. aquí travessa una corda fixa que es fica a la via font, amb reunions amb anella...
L3: comença facilet fins a una travessa de dos espits en placa per tornar a la fissura. el joan em diu que més amunt hi ha algun canto i em surt en lliure, 6b+/c.
L4 i L5: llargs de tràmit de IV+, una mica trencadots fins a posar-se al peu de la fissura final.
L6: la cirereta del pastís, fissura desplomada de 6c, equipada amb parabolts, més atractiva d'escalar que la imatge que dóna a primera vista. els parabolts donen confiança en els trams més difícils o on la fissura encara té molsa. és important no carregar tota la ferralla cap amunt, jo vaig passar amb l'alien groc i gris i el camalot 0,75 i algun A0 extra!
des d'allà es flanqueja a buscar la baixada per les costes de'n dou i retorn al cotxe. una hora llarga d'aproximació, desmentint el mite que a la tartera un pas endavant i dos enrere, hi ha camí marcat per anar pujant. a la via unes 3h i mitja i un descens que també ens portarà una estoneta.
de material amb el joc d'aliens i camalots es passa, els grans són pels llargs de baix, a l'últim llarg no val la pena agafar res més gran que el camalot de l'1 o el 2, i portar poca ferralla, que desploma...
una via que serà una clàssica, amb bona roca (la típica de cara nord del pedra, poc adherent) i un traçat molt elegant.
PARET DE DIABLES. CADE
dimarts quedem amb el cunill per anar a montserrat, quedem tard per esperar que marxi una mica el sol, a un quart d'una som a l'aparcament de santa cecília, anem a diables, a la CADE, 260m 6a, A2.
la pedreta decideix que comença el joan:
L1: comences entre la paret i l'arbre, per roca polsosa, 6a i Iv+
L2: travessa "vegetal" i sorrenca, on em salto un dels dos parabolts que hi ha (50% d'efectivitat...). llarg guarro.
L3: comença el tomàquet, diedre bastant desequipat, on has d'anar escalant amb pas fi al final amb roca no gens bona. diuen 6b, però també 6a i A0.
L4: sortida desplomada de la R amb roca trencadissa, després una placa montserratina amb algun parabolt i bona roca, 6a.
L5: diedre tècnic, amb el pas de la figuera com a dificultat més remarcable, 6a.
L6: aquí ja comença a tirar enrere, sortideta en lliure a caçar el primer parabolt i, a no ser que facis 7a+ montserratí a vista sobrat, ja vas a la caça de la següent xapa. es passa bé amb un pedal i amb alguna sortideta a buscar la següent xapa.
L7: les ressenyes diuen A2, nosaltres el vem trobar prou pitonat com per anar passant fent algun tram mig en lliure. només en un punt el joan va posar un tascó per arribar a la següent assegurança, reunió incòmoda.
L8: llarg curt de IV amb un espit.després queda la grimpada fins dalt de diables.
vem trigar gairebé 5h a fer la via, tota a l'ombra i amb bona temperatura.
material: joc d'aliens i camalots fins el 2, un petit joc de tascons, un estrep i 15 cintes.
una via molt recomanable per les tardes llargues d'estiu.
2.7.10
PARET DE L'AERI. Fragel Rock
aprofitant que hem començat vacances, amb el marc decidim anar a montserrat, a buscar l'ombra de la paret de l'aeri, a la fragel rock, 300m 6b+ (6b obl.).
a les 12 sortim del cotxe, fa una calor espectacular, la pujada fins a peu de via es fa dura tot i ser només mitja horeta. a mitja pujada ens creuem amb una serp de considerable tamany.
arribem a peu de via i encara ens toca el sol, com que el marc és més montserratí que jo li toca el primer llarg, que és el més finet:
L1: placa tombada i fina, 6b, amb parabolts prou junts per no passar molta por però prou separats com per haver d'escalar entre xapes. és el llarg més obligat de tots.
L2: placa de 6a, amb un petit sostret que és on hi ha el passet. llarg preciós, amb molt canto.
L3: similar a l'anterior però més fàcil.
L4: llarg rarot, primer molt fàcil, després s'afina i supera pel lateral el sostre que ens barra el pas. V+.
L5: llarg de IV+ de tràmit.
L6: comença amb un desplom en diagonal a la dreta, de bona presa. és físic però no és difícil, més aviat 6b que 6b+. després el llarg segueix preciós, amb canto i bona roca.
L7: la cirereta del pastís. el suposat pas de bloc és molt més fàcil del que ens esperàvem, i la placa final ens posa les piles just quan els parabolts es canvien per espits i burins. 6b+ ben bo, més que no 6a+ com a la ressenya dels ressenya.
des d'aquí un petit ràpel cap al collet i a remuntar per cordes fixes i després caminant fins al cim de la paret de l'aeri. hem trigat unes 5 horetes, sense córrer (l'escalada montserratina és lenta quan no hi estàs acostumat).
de material portàvem 15 cintes, ens els trams fàcils potser es podria posar algun alien, però si pots anar de xapa a xapa en els trams difícils, en els trams fàcils ja no et fan falta.
és una via molt recomanable, però s'ha de tenir suficient nivell per no passar-hi agonies i gaudir-ne.
9.6.10
Roca Gran de Ferrús. CONILL AMB TAPIOCA
sembla mentida on et pot portar una "innocent" conversa de patum amb el riki. "dimarts anem amb el león a ferrús, conill amb tapioca", "ok, si us va bé m'apunto...". el dissabte va tocar sessió de "vols" a la gravetat lúdica de riugréixer. al final el joan cunill (res a veure amb el conill de la via) també s'apunta a ferrús, farem cordada ell i jo i hi anirem més d'hora, per plegar abans. la via ens imposa respecte i els nervis no em deixen dormir del tot bé... conill amb tapioca, 240m 7a+ (6b obligadíssim)
una mica abans de les 9 som a peu de paret, li toca al joan començar, així em tocaran a mi els llargs més durs.
L1: 25m, 6a, tres espits... des del costat de qualsevol d'ells, caient tocaries terra... ja veiem de què va el tema. un merlet entre els dos primers i un tascó i un alien abans de la R calmen els nervis.
L2: sortida a la dreta a buscar un pont de roca, després 3 o 4 espits més, 25m i 6c. és, potser, el llarg més dur (relativament), tinc feines a no caure entre xapa i xapa. un alien i el camalot de l'1 em tranquil·litzen entrant a la R.
L3: comença el joan, però sortint del segon espit no ho veu clar i decideix baixar. "si vols acabar la via et tocarà tota de primer", em diu. ufffff, jo no tinc ganes de baixar, ho provaré i, si de cas, ja baixarem des de més amunt. sortir de la fissura té un pas bastant obligat, quan s'acaba la fissura has de sortir recte i una mica a la dreta, pas de 6b amb la xapa lluny. em sembla recordar que hi ha tres espits en tot el llarg, es pot posar algun merlet.
L4: per mi el més maco de tota la via, i bastant dur. 40m, 6c. molt vertical o desplomat, canto i passos fins intercalats, aquí les xapes estan a prop del pas dur, però s'ha d'escalar entre elles. a la foto el joan està a l'última xapa abans de la R...
L5: 45m, 6b. és important xapar el segon espit i baixar una mica i marxar a la dreta, cap a la fissura. jo vaig anar recte i vaig fer una sèrie de passos molt fins amb la xapa lluny de veritat. el camalot de l'1 pot ser útil si entres a la fissura. dos espits més abans d'entrar a la R, l'últim també s'ha de xapar i marxar a la dreta.
L6: 40m, 7a. la gent diuen que menys de 7a, és, com a mínim, tant dur com els 6c's de baix, amb l'afegit que quan surts del pas de bloc et quedes en equilibri sense presa i has de fer un pas més fins a la següent xapa, l'alien gris et tranquil·litza abans d'entrar a la R.
L7: el més equipat de tots, però no hi sobra res. 45m, 7a+ i 10 xapes. aquí ja començava a tenir el "coco" rostit. travessa amb molt ambient i una seqüència molt fina, després llastra trencada (és la única part amb roca no molt bona) i sortida cap a buscar un arbre. reunió més amunt, d'espits. feia temps que no estava tant content com després de muntar aquesta reunió, i esgotat...
des d'aquí queden 50m de grimpada amb algun pas de III, amb alguna baga i un espit fins a una reunió en un arbre. d'allà caminada-grimpada fins a sortir per on es pugui per dalt de la paret.
a la foto el traçat aproximat i el león encerclat sortint de la llastra del 7a+:
material: 12 cintes, bagues per arbres a la sortida, algun tasconet, aliens (nosaltres portàvem el blau, el semàfor i el gris, si hagués portat el taronja també l'hagués posat) i el camalot de l'1. cordinos per llaçar merlets i estrep opcional. nosaltres portàvem tres dissipadores (una per les R's) i anàvem més tranquils.
vem trigar gairebé 6 hores en sortir per dalt de tot de la paret, uns 20 minuts menys en acabar els 7 llargs. després caminada de cara amunt (per sort no gaire amunt) i cap avall, que ja hi ha gana!!!
la via va ser oberta per baix, espitador en mà. per això les xapes són on són, els espits costen de col·locar, escalaven fins que es podien parar a espitar i als trams fàcils no malgastaven forces. la via és exposada en els trams fàcils, i s'ha de portar el 6b consolidadíssim (com per fer passos de 6b amb la xapa 2 metres sota els peus). en els V+ et pots passar 15m sense trobar una miserable xapa i t'has de buscar la vida a veure si pots col·locar alguna coseta. la roca és boníssima i la via, tot i que et fa suar, és realment molt i molt bona. crec que encara anava justet per fer-la tota de primer...
1.6.10
MONTREBEI. El cau del sioux
després de la del tronko i de dormir com "tronkos", ens llevem d'hora el diumenge i marxem cap a peu de paret. l'objectiu: el cau del sioux, 270m 7b+ (6a obl.).
comencem a escalar a quarts de 9, tot i que no fa gens de fred, comença el joan.
L1: no és el millor llarg del món, em noto cansat i escalo fatal (fins i tot he de posar un taló en un pas de V+!!).
L2: bavaresa de 6a i després fàcil. ja em començo a despertar i em noto més lleuger.
L3: placa lleugerament desplomada, molt maca, de 7a+. hi ha un pas molt dur (que no em surt), després 6a molt maco fins la R. un llarg boníssim i molt equipat.
L4: desplom de bloc amb un bidit llunyíssim i després placa molt fina d'adherència. diuen que 7b+, jo ni l'oloro, 6a i Ae. molta terra a l'entrada de la R, però fàcil.
L5: llarg preciós, fissura de 6b+, desplom amb pas de 6c (o A1) i R al "cau". dels millors llargs de la via, bastant equipat. a aquest si que li puc posar el punt vermell...
L6: el joan no em deixa empalmar amb el següent, tot i que seria lògic, perquè vol que em toqui el següent 6c... tràmit.
L7: llarg curt i fàcil, empalmable amb l'anterior.
L8: tram trencat i diedret difícil, equipat amb dos ponts de roca. no m'entren els dits a la fissura i em penjo a mirar-m'ho. no és tant difícil, em fa ràbia... el 6b de dalt em sembla fàcil. molt maco.
L9: pas de bloc de 6c (!!??). no em surt i a sobre et matxaca el dit en un bidit dolorós. A0 i amunt.
hem trigat una mica menys de 4 hores i mitja. la via està molt equipada (16 cintes), però s'ha de portar aliens i camalots fins el 3. de tascons no en vem posar.
una bona via, que serà una clàssica i on no passar por, perquè hi ha molts parabolts. ideal com a via per fer el segon dia al congost, quan estàs cansat i el "coco" no funciona tant bé.
MONTREBEI. Via del Tronko
divendres arribem al prat de montrebei sota una insistent pluja, per sort dissabte ens llevem i només hi ha boira... però a les 9 el dia s'aixeca, cap a la paret!
l'objectiu és la via del tronko, 350m 6a+ (6a obl.).
a peu de via ens trobem el segarra i un col·lega que ens deixen passar per poder anar més tranquils. moltes gràcies!
començo jo:
L1 + L2: empalmem llargs perquè havíem sentit que faltava un pitó al segon llarg (anàvem sense martell) i així evitàvem carregar la R1 en cas de caiguda. V+ i flanqueig de 6a dur. ja hi ha els dos pitons, per tant ja no fa falta empalmar. per mi és el pas més dur de tota la via... quina apretada! important passar amb els peus a la repisa, el segon pitó és a dalt.
L3: placa i fissura, 6a/+. degut a la pluja d'ahir, la fissura té una mica de fang i et fa anar més al lloro. molt bo.
L4: tram trencadot per anar a buscar l'Ae. són dos passos, diuen que 6c+, jo crec que més (i no em va sortir). molt finet. sortida de 6a de l'espit i diedre fàcil i maco, fins a un altre passet de 6a. en aquest llarg vaig posar l'únic tasconet de tota la via. llarg a tope corda.
L5 + L5b: canvi de placa amb molt ambient. placa més fàcil del què sembla, sempre hi ha bon canto. empalmem el canvi de reunió.
L6: diedre tècnic, que no s'acaba fins dalt (no s'acaba el 6a a l'arbre...). tenia gana i em va costar bastant. el joan, de segon, em va dir que no l'havia trobat gens difícil, però a ell se li donen millor els diedres.
L7: xemeneia on és important el camalot del 4, V+.
L8: important no sortir per l'últim llarg de la via del 78, aquest és el millor llarg de la via!!! doble fissura paral·lela, tècnica, de no posar-se nerviós i de bon assegurar, 6a+, brutal!!!
teníem el santi i un col·lega a la delfos, amb unes vistes impressionants:
material: un bon joc d'aliens (del verd cap amunt) i un bon joc de camalots fins el 4. si porteu prou friends no caldran els tascons. martell no necessari. la via està poc equipada (6 espits i 12 pitons, reunions incloses) i els llargs són molt llargs (preveure tanta ferralla com tinguem) però s'assegura bé. important anar bé en el 6a/+ de montrebei. bagues llargues.
vem trigar una horeta en fer l'aproximació, 4 hores i mitja a la via i el retorn costa amunt amb el sol a l'esquena... una horeta i algun minutet més.
una molt bona via, que serà una clàssica montrebeiana, però on serà important escalar bé 6a's completament nets (fins a 60m nets).
a la tarda a descansar al prat que l'endemà toca tornar-hi...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)