14.7.09

CAVALLERS. Blues

dimecres ens llevem amb un sol radiant i... 8ºC!!!! fresca per anar a comalestorres. a les 8 sortim amunt i en una horeta escassa (sense córrer, que a mi no m'agrada caminar) som al peu de la blues, 235m 6b (?).

per l'experiència a la veïna pistacho asesino, ja sabia que el sol marxa a migdia de la paret, tocava no anar molt tard.

com que ahir vaig acabar jo, avui comença el joan:

L1: placa tombada amb una fissura que la ratlla de baix a dalt. sembla fàcil, però a mi és el llarg que em va costar més. V+


L2: tram d'herba fins al peu d'un sostret, on hi ha el pas més rabiut de tota la via, protegit per un bolt. després tràmit fins a la R. 6a i és el segon llarg que més em va costar.

L3: tràmit de IV, no fa 30m com diu el soldevila.

L4: el millor llarg de la via. vas a buscar dues bavareses de llibre. des de baix impressionen, però com que no desploma i hi ha bon canto es fa molt bé i es protegeix amb "amics" a caldo. el soldevila li dóna 6b, a mi em sembla una mica massa, seria més aviat un 6b d'esportiva.


L5: aquest és més tècnic que l'anterior, i potser una mica més difícil. molt maco, combinant diedres i un passet tonto per entrar a la R.



L6: inici a buscar un bolt per entrar a una fissura roma, estranya de col·locar-s'hi, després fàcil fins al pitó que sembla innocent per entrar a la R (i el pas no és tan innocent).


L7: el que sobre el paper semblava un llarg de tràmit per sortir de la paret és un llarg de V+ boníssim, molt atlètic i divertit. un bon final per la via.

descens en ràpel de 50m pel vessant contrari. vem sortir de la paret amb el sol, per sort, perquè el ventet era fred de veritat (anàvem abrigats com a l'hivern a regina, però amb tot posat!!!).

material: joc d'aliens i camalots fins el 3, tascons.

jo m'ho vaig passar "teta", feia dies que no feia una via que m'agradés tant (tb feia dies que no feia paret...).