CASANOVA. Posant-me deures

dimarts a la tarda aprofitem per sortir a trepar. quan comença a fer calor vol dir que comença la temporada de tardes al berguedà, anirem a casanova, que està a l'ombra tota la tarda.

l'escalfament comença amb la clàssica ull de poll, un dels 6b's més macos del berguedà (i resta del món). és important desmuntar-la en top-rope, per evitar el megapèndul fins a estrellar-se al roure...

com que el matapà vol provar mursiélago fuerte, seguim l'escalfament amb aquesta via. 6c+ a les ressenyes fàcilment decotable a 6c.

volia provar un 7b+ del sector de l'esquerra (el del costat de l'escurçó negre...), però és molt regletero i em feien mal els dits... i si intento muntar el trallón? doncs armat de fe i cintes, mirant-m'ho amb calma aconsegueixo arribar a la cadena i veure tots els passos!!! és la primera vegada que intento un 7c... tot i que encara em queda lluny, no la veig impossible del tot (a mig termini). un altre intent en top-rope em certifica que ja tinc deures pel 2009, quina feinada!!!

la via és boníssima, desplom de xorreres, placa de bidits, escalar entre xapa i xapa...

per rematar un dia de bones sensacions, el matapà encadena mursiélago fuerte, s'està posant valent el paio!!!!

RIUGRÉIXER. S'acaben els 7a's

per compensar la falta de canto de dissabte, diumenge ens n'anem al sector estrella del berguedà, RIUGRÉIXER. ens reunim 14 trepes de tota mena i apareixem al món dels tetrabriks i els desploms.

com que hi ha overbooking a les vies més fàcils, escalfo a derbi, 6b/+ que em resulta més fàcil del que recordava, però igual o més bona.

segueixo "escalfant" a l'orfe dreta. per mi és més difícil que la seva veïna, i jo la considero 6c/+. baixo ben inflat...

com que tinc de "parella" el león, tot un expert en riugréixer, li demano per rinovirus, 7a. "és del top ten d'aquí", amb aquestes paraules qualsevol no s'hi fica, a més, ell controla la logística de la via. una aproximació del recorregut a la foto:

l'assegurador es posa al peu de magic boulevard, 7c+, i així et veu durant els seus 35m ben bons. una vegada xapada la segona cinta s'ha de treure la primera per evitar fregament. jo vaig caure a la 4ª xapa perquè em va patinar un peu, sinó crec que em sortia a vista... al segon intent encadeno tot i embolicar-me a la placa de dalt.

tot baixant t'has de reenviar a la cinta fixa llarga (per evitar quedar penjat al buit) i l'assegurador puja fins a peu de via. amb corda de 70m s'arriba bé fent aquesta maniobra.

la via és boníssima, desplom de canto, diedre, placa... en 35m o més!!! una obra mestra.

amb aquesta gairebé se m'acaben els 7a's de riugréixer (que no en regalen cap...), me'n queden dos de poc vistosos, hauré de passar de nivell.

també aprofitem per veure com s'escala de veritat: la béstia fa un molt bon paper a magic boulevard, 7c+, caurà aviat...

RACÓ TRANQUIL. Feina feta, feina pendent...

dissabte tornem a trepar, jo tinc ganes de rematar la feina pendent i trobem el ton, hippie, riki i ripoll que diuen que van al racó tranquil... doncs cap allà!!!

per escalfar començo amb tonyina espessa, un 6b de diedre i pas de bloc que ja m'escalfa bastant.

aprofitant que el matapà m'ha posat les cintes des de la via del costat, recordo passos de freeman, el 6c més dur del món... al segon intent del dia (quart en total) l'encadeno amb bastanta fe. com diu l'oskar, el 7a+ no li quedaria gens malament. canto molt petit i escalada molt tècnica i vertical, difícil a vista, més difícil que la seva veïna spit màgic, 7a.

tot i que em fan bastant mal els dits (fa calor i les pells se'n ressenteixen) mato el matí a pedrópolis, 7a variant d'entrada de spit màgic. aquesta entrada no la fa ningú i està plena de pols. com que tinc els dits cuits, hauré de tornar-hi un altre dia...

marxem ben assolellats, al sol feia calor i a l'ombra fred... no estem mai contents!!!

TORRENT DELS PORXOS. Apallissats

dimarts a la tarda quedem amb el quim, el lloc encara per decidir. "i si anem als porxos? jo no hi he escalat mai?". només hi havia estat dues vegades però sense escalar, tot passejant pel peu de via. el lloc té bona pinta, però les informacions que tenia eren que és un sector dur.

per començar, deixant de banda el dos V's, tenim dos 6b's per escalfar, comencem pel de l'esquerra, aborto. va per un diedre obert, i anant a la primera xapa ja veus com anirà això: cantos que semblen bons però mai hi estàs bé.. sort q només té tres xapes!! seguim "escalfant" a la veïna spiderwoman, l'altre 6b. aquí on te la fot és més amunt, per mi encara és més difícil que l'anterior... serà l'últim que encadenaré avui...

vist de què va el tema, ens fiquem a pilla por la orilla, 6c. entrada molt a bloc, després tram on intentes reposar i mai estàs bé i el pas final entrant a la R. a vista caic a l'última xapa. al segon intent vaig tant inflat que pillo al mateix lloc... m'ha deixat "planxat".

el quim munta la abuela del betis (fotos), 7a. ell encadena al segon "pegue", jo en top rope m'arrossego una mica fins a la R, com et deixen a caldo 4 o 5 vies!!!

deixem la corda passada per 12 romos, 8a. el quim s'hi arrossega per desmuntar-la... inhumana!!!

per rematar el dia, la béstia encadena mig plorant pilla por la orilla, quina màquina!

la temperatura a la tarda ha estat ideal, amb fresqueta per l'assegurador. és un sector dur, amb el grau moooolt apretat i molt de bloc, però és un lloc on, si hi aconseguim anar un o dos cops al mes, ens posarem valents de veritat... tornarem!!!

al final marxem que sembla que ens hagin fotut una pallissa...

RIUGRÉXER. Entrenament de pila

aquests dies hem aprofitat que comença a arribar la calor per fer dues visites a riugréixer, a començar a treballar la pila i el bloqueig.

i sembla que l'objectiu (treballar) l'hem complert.

el primer dia vaig escalfar amb l'orfe esquerra, 6a+, i el fran va dir que era la via més maca que havia provat mai!!

segueixo amb l'orfe del mig, 6b+/c.

com que fa dies que no hi venia, em decideixo per provar una de les vies més maques de riugréixer, bous i esquelles, 6c+. al primer intent m'atabalo en un xapatge que em queda massa alt (calmet: pensa en els petitets!!!)... al segon intent surt molt còmode, val la pena la caminadeta fins allà dalt, és boníssima!!!

per acabar de "morir" acabo amb bon jan, 6c+ curt i de remades llargues i el trabucaire, 6c+/7a molt estètic i apretadot...

en la visita d'aquest diumenge, escalfo amb matapà, 6a+ molt maco que només necessitaria més metres, segeuixo amb la ja clàssica l'orfe del mig, 6b+/c i com que la calor apreta de valent ens n'anem a l'ombra.

un primer intent per posar cintes al primer llarg de tira-milles, 6c+, el pas del desplom o el portes clar o tens una força inhumana... per la resta dels mortals: encadena al segon "pegue" si estàs de sort. jo a la segona la vaig gaudir moltíssim, és la primera vegada que no hi pateixo!!!

i acabo amb bon jan, 6c+, que tenia les cintes posades i, com que la portava fresca de fa una setmana, no em costa massa.

si el què volíem era treballar la pila, em sembla que ens n'hem sortit força bé... i només és el principi!!!!

L'ALOU. Recuperant sensacions

alguna tarda d'aquesta setmana ens hem escapat a partir de les 6 a fer alguna via. lloc? pròxima berga i a prop del cotxe, per poder escalar més estona: L'alou.

s'escalfa en les clàssiques sganga, 6c i perestroika, 7a. les dues les hem fet mil vegades i surten sense massa problemes.

després de provar amb bones sensacions una via mig oblidada que ja havia encadenat fa temps, ens decidim dissabte a tornar-hi i completar les bones sensacions... negra nit, 7b, amb un desplom de 3 xapes, tècnic per no gastar forces, les forces que necessites per sortir del pas de bloc del bidit que fa mal al monodit bo. després a dalt, diedre de 6b/+ molt maco, amb cau d'esquirols a la fissura que ens pot donar algun ensurt. important encintar-se el dit anular de la mà esquerra per no perdre pell al bidit... feia dies que no em sortia una via amb cara i ulls!

a les fotos el pep provant la resistència del seu bidit...

també van provar putiferi, un 7a+ amb un pas de bloc en una regleta:

ara que he recuperat sensacions i força, seguirem treballant!!!

RACÓ TRANQUIL. La feina pendent

del retorn divendres al racó tranquil:

escalfem amb environament, 6a+ que sembla un 6b+... pas bastant dur, sobretot per ser 6a+. escafats, escalfats...

com que ja estic escalfat, em fico a spit màgic, 7a que em va quedar pendent dies enrere. al primer intent caic sortint del pas de bloc quan ja tenia el canto bo. el taló màgic que havia trobat em va patinar... al segon intent del dia surt sense problemes, trobant-lo inclús una mica fàcil (és el que té clavar tots els moviments...)

per acabar de matar el matí, provo freeman, 6c, el 6c més dur del món... coma 7a o 7a+ tampoc quedaria gens malament... més feina pendent...

el matapà també encadena gerard, 6b/+ de l'ernest.

MALANYEU, quina calor!!!

dijous, aprofitant que a l'institut feiem festa, vem anar amb el césar a malanyeu, abans no hi faci massa calor (tot i que ja apretava de valent...).

arribem a les taules de la llei i comencem a escalfar... comencem per peligrosa maria, 6a. quin 6a! ja et posa les piles de veritat.

seguim amb pixapins, 6b. ens resulta més fàcil que el 6a que acabem de fer.

per no moure'ns gaire ens fiquem a pasión maldita, 6c. una mica més fina i/o tècnica que l'anterior, però molt recomenable també.

amb la intenció de fer alguna via nova per mi, ens fiquem a molta carn i poca salsa, 6c+. comença molt fina i després va guanyant canto. les xapes no sempre estan al millor lloc, cosa que converteix l'escalada en una espècie de concurs "a veure qui xapa agafat a més cintes"... la pols dels cantos (és una via poc repetida) tampoc ajuda a donar massa confiança. de totes maneres, és una via bastant maca, i un objectiu per pròximes visites, que aquesta vegada el césar tenia tard i ho vem deixar aquí.

un matí ben assolellat, per començar a fer bronzo i per començar a suar de tots els cantos!!!