Pallissa al CLOT DE L'ESPASA

després de tanta pluja i tant menjar aquests dies de festes, diumenge ens decidim a escalar!!! d'entrada anem una mica tocats perquè ahir vem cometre un error important, vem anar al boulder i al matí tinc agulletes...

anem a buscar el sol i que la paret no regalimi, cap al clot de l'espasa.

estem al límit de la boira que hi ha a la plana de vic, fa fresca.

escalfo amb striptease, 6a+. tot i que la boira s'ha aixecat i no fa sol, la roca encara està calenta de l'estona de sol que ha tingut.

la boira s'aixeca definitivament i ens cobreix durant tot el matí. segueixo escalfant amb l'insurrecte, 6b+. a mi m'agrada molt per escalfar, ja et posa a to i no és tant dura com trialman, 6c.

torna a sortir el sol, anem a la paret gran. començo a muntar la kamorra, 7a+. al primer intent em sembla molt dura, però fa molts dies que no escalo vies de pila i tinc la meva pila sota mínims... un segon intent ja la fa més humana, em surten tots els passos i només em falta una mica de pila, però les sensacions són molt més bones.

per acabar el dia ben arreglat, desmunto en top-rope ulls de neptú, 7a, que em deixa completament baldat...

conclusió: hem de fer moltes més vies de pila pura, que això és mooooolt guapo!!!!

MALANYEU. Fugint del fred

aquest cap de setmana teníem intenció d'escapar-nos del fred. tot sortir de casa, el termòmetre del cotxe marcava:

anem a malanyeu, si fa sol i no corre aire hi estarem bé!

el dissabte vem passar un punt de fresca, corria una mica d'aire i la temperatura no va acabar de pujar, ens vem quedar als 0ºC tot el dia (tot i que quan parava l'airet s'estava molt bé). el diumenge ja no feia aire, i la temperatura va ser perfecta per escalar.

dissabte només hi vem anar una estona, vaig escalafar amb pixapins, 6b. és una via molt bona per escalfar, canto tota l'estona i ben assegurada.

segueixo l'escalfament amb pasión maldita, 6c. una mica més difícil que l'anterior, però cap de les dues és gens difícil pel seu grau.

com que les vies de setè grau són molt llargues, per no fer esperar massa l'assegurador ens fiquem a xupa reina, 7b+. només li fem una passada. té una seqüència de tres xapes molt i molt fina, t'aguantes d'enlloc per anar a no res... aquí s'acaba el fred dissabte.

diumenge repetim, repeteixo escalfament i repeteixo via. al primer intent poso cintes i aclareixo una mica la seqüència, crec que té color. al segon intent del dia (tercer en total) l'encadeno!!! després de la seqüència dura, gairebé caic xapant la següent cinta (i mira que està lluny), però les ganes d'encadenar m'aguanten a la paret...

necessitava tornar a encadenar!!!!!

tot marxant una vista privilegiada del pedraforca:

SALERETES

aquest dissabte volíem aprofitar el sol que havia anunciat la meteo, un bon lloc són les saleretes, a gombrèn.

ens va passar una cosa que no havia vist mai, vem arribar a coincidir 12 persones!!! en les dues visites anteriors no hi havia vist mai ningú...

per escalfar només hi ha tres 6c's, ens decidim pel de l'esquerra del tot (no sé el nom), que és la més nova i encara no l'havíem fet. al principi la roca està una mica freda, però el sol la va escalfant. la via és bona, amb un passet per entrar a la R.

per seguir escalfant, ens fiquem a tòpsia, el 7a. jo no l'havia provat mai. és molt maca i surt a vista.

jo volia seguir un ordre i provar el papá araña, 7b, però estava ocupada. doncs em fico a la pequeña ja-ja-ja! 7b també. va combinant canto i regleta, amb uns passos putes per entrar a la R. la provo tres vegades, però el cansament pot més que jo i marxo sense encadenar, però caient cada vegada més amunt de la seqüència dura. marxo content perquè he tingut bones sensacions, tot i que, en fer bloc últimament, m'ha marxat la pila.

un parell de fotos de misèria i pols:

i una de tòpsia i l'esglai:

Qui diu que la gent no va a MISSA?

després de la visita a margalef del dia anterior toca visitar un sector on apretar de veritat, ens n'anem al racó de missa!!

una pujadeta per entrar en calor i arribem al sector. ja voldrien els capellans tenir les esglésies tant plenes com aquest racó de missa...

totes les vies per sota del 7a estan ocupades i tenen cua!!! quin pal!!! doncs passem a les decisions estranyes: la que té menys cua és antiparkes, 6b+ de fissura. com que en tenen per estona, escalfo a un 7b que hi ha dues vies a la dreta (no sé els noms perquè vaig deixar la guia i encara no me l'han tornada). es va fent bé, tot parant de tant en tant per no inflar massa.

llavors queda lliure antiparkes, 6b+. és una via dura pel seu grau, molt tècnica. aquesta gairebé m'escalfa més que la via anterior, tot i que la diferència deu estar en encadenar-la i no encadenar el 7b...

mentrestant cauen gotes i fa fresca, el quim em desmunta el 7b d'abans, però llavors torna a sortir una mica el sol. volia provar el 7a+ dues vies a l'esquerra del 6b+, però està ocupada... em decideixo pel 7b just a l'esquerra. em sembla més dur que l'anterior i un pèl més sobat, però el munto bé... per acabar el dia el desmunto en top-rope i, tot i anar ben fos, me'n surto amb només un repòs. ara sí que ja no puc ni tancar les mans, toca anar a fer una cerveseta!!!

MARGALEF. No apte per llepafils

diumenge ens vem decidir per la combinació guanyadora: forats + vi (priorat i montsant).

comencem a margalef. arribem i al poble estan fent la fira de l'oli, gent per tot arreu. corre, corre, anem a escalar... arribem als sectors i encara hi ha més gent!!! a can torxa no hi queda ni una via lliure... i ara què fem? com que anem gent que escala més i gent que escala menys, avui anirem suau a can llepafils.

és un sector de vies fàcils (entre III i 6b), tot i que algunes vies tenen entrades gens fàcils.

com que ahir vaig escalar i demà volem anar al racó de missa, ja està bé.

faig totes les vies del pany de paret central, entre 6a+ i 6b, amb entrades dures de bloc (com es pot veure a la segona foto) i la resta un tràmit de forats fins a la R.

a mi el sector no m'ha agradat massa, però hem passat un bon dia al solet, ben acompanyats i sense estar massa agobiats per la gent.

Una nova visita al Balcó del Malpas

dissabte, per començar el pont, una macrovisita a un nou sector del berguedà, el balcó del malpas.

de moment no hi ha ressenyes, però deixo algunes fotos i algunes impressions.

hi ha vies molt bones, com les que vaig provar dissabte. les vies encara són molt noves i cau alguna pedreta i tenen sorreta en algun canto. tot això anirà millorant amb el pas de les cordades. també hi ha alguna via que no val tant la pena, però això passa en gairebé tots els sectors, no?

dissabte vaig encadenar a vista un 6a, un 6b+ i un 7a. els noms i els croquis quan els tingui, prisa mata...

MONTGRONY. Retorn a la Font del Prestill

dissabte decidim tornar a un dels millors sectors del món, montgrony!!!
per evitar la gent i les vies polides i totes aquestes coses, ens n'anem a la font del prestill, on ens trobarem amb el jordi i la cris.

començo escalfant a alpens-sora, un 6b+ boníssim, no fàcil, i que ja posa les piles. 32m de nansa primer i placa després.

segueixo amb pack anticrisi, un 6c acabat d'equipar pel calmet i que surt com a 6b amb ? i inacabada a la guia. una vegada acabada, el primer llarg (entrada de desplom de nansa i després diedre tècnic de forats) és 6c, i fins dalt ratlla el 7b.

i toca dedicar-se a les coses més serioses, el monstre del llac nes, 7b. tot un viote de 37m, dura i mantinguda. en molts llocs seria més de 7b (és bastant més dura que, per exemple, gravetat lúdica, 7b de riugréixer). és una feina per treure nota, d'aquells 7b's que si l'encadenes pots dir que el tens bastant consolidat. 13 cintes en 37m donen una idea de que s'ha d'escalar entre xapes (segell calmet). primer intent posant cintes i provant els passos. una cinta em costa bastant de posar.

al segon intent vaig bastant bé fins al repòs d'abans del pas dur. surto però m'equivoco de peu per anar a buscar un invertit... destrepo al repòs, però això em deixa molt tocat. torno a provar-ho però el destrepe d'abans em passa factura i em quedo sense poder-me moure. em penjo, ara ja vaig molt fos, el pas de bloc de dalt se'm rebota per falta de ràbia (si hagués anat encadenant l'hagués passat, però em vaig rendir perquè ja m'havia penjat). tot i això estic molt content perquè crec que la tinc a punt.

crec que és la millor via que he provat mai (o de les tres millors!!!).

un lloc brutal on anar, amb vies 10 i molta tranquilitat. si a la vena hi ha 6 milions de persones, al prestill estaràs pràcticament sol!!!

CAN PLACA. Ressenyes del sector conegut com EL ROURE

l'ernest m'ha passat les ressenyes de la zona del berguedà que nosaltres coneixíem com el roure. els seus primers equipadors volen que es conegui com a can placa, tot i que ens costarà trencar aquesta inèrcia (el vem començar a conéixer així pel gran roure que hi ha a peu de via, ja fa bastant temps).

arribar-hi és fàcil, seguim la pista que va a la casanova i aparquem al mateix lloc que per anar a l'amfiteatre o a can guies. el sector es veu des del cotxe.

la roca és calcari blanc de poca presa, amb vies molt tècniques i bastant difícils a vista. hi podem distingir dos sectors. la part de la dreta, a la zona del roure, descoberta i equipada pel jaume cortina i companyia (sóc un despistat, era el dorna?). posteriorment l'ernest hi va posar el seu granet de sorra equipant més a la dreta, on ha sortit alguna de les vies més bones del sector.

més endavant l'ernest i el pepe van netejar i equipar la part esquerra, amb vies més fàcils.

de totes aquestes vies jo he provat (entre parèntesis el grau que li donaria jo, humil opinió):

• kiku miku, 6b+ (6a+/b)
• mona simona, 6b+
• glòria màxima, 7a (6c+/7a), em surt a vista, molt tècnica i difícil a vista
• tdm 900, 6b+, pas una mica a bloc, em surt fàcil (6b?)
• xt 600, 6b (6a+)
• yupi, 6a

de les de baix:

• el talla-boixos, V (per mi V brut)
  
• el picapedrer, V+ ( un pèl més difícil que l'anterior, i igual de bruta)
  
• no m'agraden les mandonguilles, 6b+ (a mi me la van vendre com a 7a. pas de bloc, 6c+ li quedaria bé)
  
• la paletilla assassina, 6b (6b+ que t'enganya i et maltracta)
  
• no em facis pessigolles als ous, 6b+ (6c, molt maca)
  
• els plans de santa maria, 6c (me la van vendre com a 7a, xapatge delicat, 6c+ segur)
  
• el serrutxo, 7b ( 7a+?, pas molt fi, algun bloc perillós entrant a la R)
  
• petoak bai, 6c (preciosa, 6c)
  
• kortez the killer, 6c (més difícil que la seva veïna, i més de bloc, 6c+ o 7a)
  
• the eternal, 6a (6b incòmode, fi i desagradable)
  
• opció geomètrica, 7a+ (boníssima, la perla del sector, 7a+ li queda força bé)

algunes reunions de la banda central tenen mosquetó petit, millor preveure cintes de més per muntar la R.

és un sector que val la pena visitar per curtir la nostra tècnica de placa. i si es fan més, les vies també quedaran més marcades i netes (que ja ho estan molt, de netes).

apa-li!! ja teniu feina!!!!!!!!!

p.d.: merci ernest per reenviar la versió el català correcte, passa'l

SOLIUS

aquest dissabte, una colla de berguedans es decideixen a explorar noves terres verticals. anem a solius!!! canvi de roca, canvi d'estil d'escalada, això sempre vé de gust.

les ressenyes es troben a la pàgina dels fills de solius.

jo arribo més tard, com que tenim poca cobertura em costa trobar-los, no sabia a quin sector eren. després de caminar i veure pràcticament tots els sectors, els trobo a roca ponça.

arribant ja tenen algunes vies muntades, escalfo a la que queda lliure, la gavina, 6b fins dalt. comença amb un passet, després fàcil i s'afina a dalt. cap problema.

em parlen de la via 5, sense nom a les ressenyes, diuen que és un 6c+ fàcil. entrada a bloc (ara se'm donen bé aquests passos) i després fàcil fins a un desplomet de canto. em sembla fàcil pel seu grau.

el pep munta la via 6, també sense nom, 7a+. després de desenganxar la corda que s'ha quedat en un canto i una argelaga, la provo. entra a bloc, apreto una mica i de seguida sóc fora. després és molt més fàcil, només s'ha de vigilar amb la molsa de la roca per no patinar i espatllar el "a vista". també em sembla fàcil, això dels passos de bloc i la finura de peus se'm dóna força bé i a solius hi pateixo poc.

per acabar em decideixo a provar pasty stone, ?. entrada duríssima, no m'estranya l'interrogant. com que veig que no encadenaré la fissureta desplomada de canto petit i rom, acabo baixant. un altre dia... o no...

marxem amb la llum de tarda donant un color preciós a la roca.

el matapà al 6c+

és un sector molt maco, però amb poques vies on apretar de veritat. de totes maneres val la pena anar-hi alguna vegada.

alguna tarda a CALDERS

amb l'arribada de les temperatures més fresques, hem començat a fer alguna visita a Calders. de moment encara hem pogut aprofitar alguna tarda, abans que el sol ens deixi massa d'hora.

en dues visites només hem tingut temps de rodar-nos una mica en aquesta escalada tan particular, recordar vells trucs i altres talonejos, i tornar a caure allà on sempre quéiem...

la primera vista va servir per veure que estic millor que abans però no prou rodat a calders com per fer alguna cosa positiva.

l'escalafament el fem amb la clàssica dels xais, 6b+. no cal dir-ne res més, és molt bona i escalfa de veritat.

com que anem tres em decideixo a posar cintes a la de la terra, 7b o 7b+, depèn de qui t'ho digui. el primer dia vaig anar caient al pas de bloc, fins a quatre intents sense resultat. tot i això vaig marxar content per haver aguantat quatre dignes intents a una via que per mi era massa dura fa tot just tres mesos.

dimarts passat hi tornem. escalfament als xais i decideixo seguir escalfant bé. panxacontent, 6c. a mi em posa a to de veritat, ben inflat. m'està sortint un constipat i no acabo d'anar fi. a més, ahir vaig estar una estoneta a savassona i em sembla que els avantbraços ho troben.

poso cintes a la de la terra, 7b+ per mi (una vegada vist el què em costa). evidentment caic al pas de bloc. em té la moral menjada, un intent més i si no surt estaré dies a tornar-hi!
segon intent del dia, pujo molt controlat, arribo al repòs però no necessito reposar, faig el pas sense dubtar, surto i encadeno! com pot ser? tant que m'havia costat fins ara i ara em surt amb aquesta facilitat??? fantàstic!!!

per acabar de matar les poques forces que em queden em fico a gitano de balaguer 6c+/7a. a vista fallo. al segon intent, ja sense forces no agafo bé la fissureta i no em puc moure. després descobreixo un taló salvador que m'hagués anat de conya, un altre dia serà...

marxem cuits però satisfets!!!!!!
això no ha fet més que començar...

CARBONERES. El sector poc visitat

diumenge al matí, tot fent el cafè havíem de decidir on escalar... després d'ahir tenia agulletes, però ganes de tibar. on queda feina per fer i hi ha vies, més o menys, per tothom? també ens feia falta que l'aproximació fos còmoda (alguna lesionada)... casanova era la meva primera opció, però quedava descartada l'aproximació si algú no pot posar la mà a terra, l'alou la segona opció, però al ripoll no li agrada... i carboneres? aproximació còmoda d'un minutet, vies del IV+ al 7b (tot i que les fàcils no són gaire maques), i fa temps que no hi anem. som-hi!!!

el dia està ennuvolat, una cua de front desgastat, diuen.

com que les vies fàcils acostumen a ser un pas (o seqüència) de bloc i la resta fàcil, faig l'escalfament fent dues vies seguides:

començo amb joc de nens, V+. pas molt maco d'entrada, després fàcil i entrada tonta a R, només per aquest pas es podria merèixer el 6a. tot just baixar em fico a boicot in extremis, 6b. entrada a bloc i després fàcil. ja hem escalfat!

anem a l'objectiu del dia, el llop estepari, 7a. quan no saps massa on vas, tens molts números per quedar-te atrapat amb la xapa sota els peus... efectivament, toca volar llarg!!! al segon intent tot és molt més senzill i l'encadeno sense massa problemes (serà per l'efecte de tenir públic mirant?).

és, probablement, el millor (o un dels tres millors) 7a's del berguedà. pel que fa a dificultat, no és gens fàcil, un 7a molt ben posat, com una casa de pagès!!!

ja quan la provava el pep (tot i fent unes bones pràctiques de vol rasant) comencen a caure gotes. no plou però va molestant... toca anar a dinar, que ens farà més profit.

el pep fent unes pràctiques de "vol"

el berguedà comença a tenir uns colors preciosos, val la pena deixar-s'hi caure...

L'ESTANY. La inhumana és humana

dissabte quedem al matí per fer el cafè. on podem anar? a mi em feia gràcia anar a la casanova, però la visita d'uns amics del ton que no han escalat mai al berguedà ens fan anar a l'estany, un dels sectors més macos en 50km a la rodona, tant per les vies com per l'entorn.

avui vaig sense un objectiu massa clar, però si anem a l'estany faré cas al comentari del tranki i em posaré amb ganes a la inhumana.

tot just arribar podem gaudir de la vista de la boira a la catalunya central, mentre nosaltres passem una mica de calor.

per escalfar, una via molt bona és la selva esmeralda, 6b+. comença suau i cada vegada tibes més. molt maca.

el pep em proposa muntar la inhumana des d'edifisi, 6c, però em sento prou valent i posaré les cintes tot provant els passos.

fa temps ja havia començat a provar algun top-rope a la inhumana, 7c, però el pas de bloc em quedava gran per la meva força, inhumà per mi... tot posant cintes trobo tres cantos de la secció dura ben molls... intento canviar la seqüència però no me'n surto... a veure si el sol ho eixuga tot! de moment m'he penjat un parell de vegades i les sensacions són bones.

arriba el moment de tornar-hi, la via no és massa difícil fins al pas de bloc. decideixo agafar els cantos molls (ara no ho estan tant) i no improvisar. bloqueig, bidit, esperó rom i m'aguanto!!! surto del pas de bloc ben nerviós. "m'he aguantat, i ara què???" només em queda fer-ho bé i aguantar el tipus. tot plorant plorant arribo a la cadena, encadenat!!!!!!

és el meu primer 7c!! si, ja sé que és un 7c "assequible", "fàcil" en el seu grau, però no seré jo qui decoti una via consolidada, després m'he de sentir que ho decoto tot, jeje. el pas de bloc seria 6b/c Fb a terra (no sóc tant optimista com en tranki, que li donava 6a+ Fb), però s'ha d'apretar una mica i després aguantar fins a la R.

això de fer bloc a savassona m'ha donat el punt de força necessari per aquests passos més explosius i desplomats.

avui ja tinc la feina feta, em mereixo un bon dinar i un bon sopar!!!!!!

tot feliç després d'haver encadenat!

un petit homenatge a un grup tant inhumà com la inhumana:

GRAU DELS MATXOS. Un millor moment

una nova visita al grau dels matxos amb companyia del guia "local" llop, probablement la última visita de tarda a algun sector d'escalada (això de canviar l'hora...) abans de començar les visites al boulder.

baixem per la canal on si no et diuen que per allà es baixa no t'ho creus...

comencem escalfant a la via dels cunyats, 6b. té una mica de pols als cantos de les últimes pluges (ja feia dies, però la pols no havia marxat). és bona, bastant tècnica i on no et pots relaxar.

seguim amb xirinacs, 6c+. entrada de bloc, amb mantle inclòs, i després esperó desplomat molt estètic. a mi em va agradar molt, i em va sortir relativament fàcil.

i l'objectiu del dia era provar un 7b. el llop em recomana salinkarda, 7b. la veritat és que la recomanació és boníssima. la via m'encanta, té algun tram una mica psicològic però és boníssima. al flash no m'atreveixo amb "l'aleje", però al segon intent surt bastant bé.

com que el fred comença a apretar i es fa fosc deixem la feina per enllestida. el sector cada vegada m'agrada més, m'agrada l'estil d'escalada i el tipus i tacte de la roca. ara que hi he anat més rodat que l'altra vegada n'he gaudit molt més.

per tornar-hi!!!

L'ESTANY. Els beneficis de fer bloc?

la història comença a principis de setembre, quan un nomenament "intel·ligent" (llegir amb ironia) em porta a mi i a les meves matemàtiques a calldetenes (osona). si a això hi sumem un horari poc racional amb molts forats buits tenim que em queda poc temps per escalar... per sort, a 15 minutets de l'institut descobreixo savassona, els seus blocs i la seva arenisca, tot acompanyat per la tranquilitat d'anar-hi estones al migdia.

això és una altra història, que algun dia explicaré, però deu portar bons resultats, perquè aquest cap de setmana he visitat l'estany, a berga, i els resultats canten per ells mateixos.

l'ordre ha estat el següent: dijous savassona, divendres el roure (espero que pròximament podré publicar ressenyes), dissabte i diumenge l'estany.

perquè dos dies? fàcil:

dissabte pugem a l'estany fugint de la boira de berga.

escalfo a la selva esmeralda, 6b+. molt bona per escalfar, una mica amagada entre els boixos.

el ton em diu de seguir amb edifisi, 6c. boníssima, dels millors 6c's del berguedà.

com que em queda "poca" feina a l'estany, vull provar una via que no surt a la guia. código berrinche, 7b+/c segons el post del catx.

al primer intent em sembla molt dura, amb una seqüència molt "burra". decideixo descansar i tornar-la a provar. les presses per marxar fan que la provi en top-rope i, sorpresa, em surt... el món és boig!! serà que el bloc em va bé????

baixo content però una mica decebut per no haver-la provat de primer...

diumenge quedem per trepar i, com que el kiku porta convidats a buscar bolets, tornem a l'estany. és un bon lloc per buscar bolets, escalar, anar amb nens... ja tinc objectiu del dia. escalfo amb un parell de vietes i em decideixo a acabar la feina. faig un primer intent molt bo, penjant-me després del pas més dur perquè no sé com xapar. baixo preocupat perquè no he resolt el xapatge... al segon intent del dia trobo un taló que m'aguanta per xapar i encadeno sense massa problemes!!!

després de veure al 8a.nu la via graduada de 7c, crec que 7b+/c és un pèl massa, jo me l'apunto de 7b+ (tampoc he encadenat mai un 7c, ni més de dos 7b+'s), però també s'ha de dir que estic bastant acostumat a l'escalada berguedana... la via és boníssima, recorre un esperó bastant desplomat amb un pas molt fanàtic de monodit d'una falange.

també aprofitem la visita i l'ernest ens explica ( i algú de nosaltres encadena) que ha equipat una nova via entre al-dabez i mofa't del jerry. la via es diu canvi de vida, 6c d'equilibri (ernest, si m'equivoco corregeix-me!!!).

PELADET. L'avi de la mel

després d'un bon sopar i unes birres, l'endemà no venia gaire de gust anar massa lluny ni fer una via massa llarga o dura. ens vem decidir per l'avi de la mel, 180m 6b (obl.) al peladet.

la ressenya del luichy

i la de l'albert.

aproximació amb forta pujada però que en mitja horeta ens deixa a peu de via, si no ens la passem. la via comença enfilant-nos a un arbre, on hi ha una fita.

L1: comença l'albert. placa de ratlles inclinades, molt bona. 6a

L2: el segon llarg és d'escàndol. ratlles bones, vertical (gairebé tira enrere), roca boníssima... què més es pot demanar? 6a+

L3: ja em toca a mi, avui em toca el llarg lleig... surto per sota d'una llastra, escalant en placa, amb les ratlles romes i al revés i la roca no del tot bona. 6a+ d'escalar fi.

L4: segueixo jo. surto de la R seguint xapes, és dificilot. es va completant amb algun friend fins a la fissura final, neta, on s'ha d'escalar bé. 6b, potser obligat.

L5: li toca al jordi. sortida fineta de la R, pas fi i de fe per anar a buscar una fissura on protegir-se. després és més espectacular que difícil fins a un pas llarg on has de confiar en què el que veus és un bon canto. llarg molt maco. 6b obligat.

el descens es fa en ràpel. material: 14 cintes i joc d'aliens i camalot fins el 2.

una via molt maca, on s'ha d'escalar però on t'ho passes realment bé amb els moviments!!!

MONTREBEI. Via del corb

cap de setmana de retrobada (ex-combatientes). quedem divendres a àger amb els mestres de ressenya, sopem i anem a dormir al prat de st. llorenç.

dissabte ens llevem d'hora i enfilem cap a la via del corb, 450m 6b (obl.).

la ressenya dels ressenya.

la ressenya del luichy.

ens dividim la via a terços, comença l'albert:

L1: comú amb la latin i els incrèduls. 6a que ja t'ensenya per on van els trets. reunió d'un cap de burí a reforçar. hi ha la possibilitat de muntar una R de 2 o 3 burins al costat d'una sabina, a l'esquerra (buscar...)

L2: aquest és dels llargs bons, 6a molt maco i un parell de passos de 6b (si voleu anar a vista no us mireu la foto, jeje) en travessa a la dreta. regleta i gens obligat.

L3: aquí empalmem llargs, com recomana en kletterer a la ressenya de ressenya. primer tram de 6a (tibadeta) i V+. molt maco.

L4: travessa fàcil a la dreta.

L5: ara començo jo. em toca un dels llargs més lletjos de tota la via. li donen 6a, però té molts matolls i roca dolenta. és més fàcil del que sembla.

L6: aquí entrem de ple en les xemeneies i diedres. comença exterior. 6a atlètic (és el mateix que fer atletisme??).

L7: aquest és més fàcil, però la roca no és tant bona.

L8: aquí m'embolico una mica. ja s'escala per dins, la xemeneia està plena de merda d'ocell i patina. empalmo llargs, convertint-se en el llarg que més em costa. 25m + 30m = 55m??? doncs no! demano quanta corda porto quan em sembla que hauria de muntar reunió, 45 diuen, la ressenya marca una mica a la dreta i tornar a l'esquerra.. deu ser a sobre, la reunió. de cop i volta em trobo amb el pitó de l'offwidth als peus, i sense gaire corda més... destrepo fins al pitó i em despengen fins on estava abans. munto reunió...

L9: li toca al jordi. el sentim protestar, però avança sense pausa. diu que no és tant difícil. i té raó. l'escalem de cara a àger. té bons peus (gotes d'aigua) i la roca és adherent. empotrant el genoll i taló esquerre em quedo sense fer força. pot ser 6b, però no sembla tant expo (és difícil caure).

L10: canal amb terra, heures i altra vegetació. és el més lleig amb diferència!!

L11: xemeneia, més espectacular que difícil, sobretot el desplom de dalt de tot.

sortim satisfets per dalt, contents per no haver-la trobat tant difícil ni tant expo, contents per les 7h 45min tot i ser cordada de 3.

de material portàvem 14 cintes, joc complet d'aliens i camalots fins el 4, repetint aliens i camalots fins el 2 (per empalmar i muntar reunions, que estan gairebé totes desequipades). es podria repetir el 3 també..

ens agraden molt els tres primers llargs, les xemeneies ja no tant, tot i que alguna no està gens malament.

xerrada amb els de la delfos i tothom que passava per allà i cap a sopar, fotos i birres amb la colla de les vacances a ailefroide.

CALDERS. Començant la temporada

"s'acaba la calor" i comencen a temptar els sectors més "frescos". calders? fresc? a la tarda no hi toca el sol, si no fa massa calor s'hi està bé (i em vé de pas de la feina a casa). a més, quan plou poc s'hi pot escalar plovent, fantàstic!!!

ja porto dues visites en dos dimarts consecutius i el nombre de dies en què he tingut agulletes a l'esquena multiplica per dos els dies escalats.

per començar l'escalfament la dels xais, 6b+, no està gens malament.

un dia ja m'he ficat directament en matèria a jornada de lluita, 7a, encadenada al quart intent després d'una bona jornada lluitant-hi.

un altre dia seguia l'escalfament amb panxacontent, 6c, i el seu inici de canto petit que et posa a to.

també he provat un parell de vegades la de la terra, 7b+. al contrari que la temporada passada, enlloc de caure al pas dur vaig caure abans d'arribar-hi, però el pas dur em sortia més fàcil... m'estic fent gran?

i es pot acabar el dia desmuntant en top rope barrut, 6c+, tot arrossegant-me a la part de dalt ja sense força als braços ni moral.

seguirem més endavant...

GRAU DELS MATXOS

aprofitant que ara circularé bastant per l'osona (coses de feina), ens vem decidir a fer una visita al grau dels matxos, un sector del qual havia sentit a parlar bé però encara no havia visitat.

el llop ens recomana alguna via i, juntament amb les ressenyes que hi ha al sector, fem una petita tria. jo vaig cansat de tres ponts, encara, i com que tot just començo la temporada se m'acaben les forces bastant de pressa.

ja el tipus de roca dóna un plus de motivació, això d'escalar en arenisca no és habitual per mi.

la roca fa que moltes preses siguin planes, alguna fissureta, molt lateral i alguna presa roma.

començo a berta 6c(?). per començar a entrar en matèria no està malament, acabo ben inflat i em costa bastant.

segueixo amb copa, lliga i champions, 6c+. molt maca, més tècnica. surt més bé, potser perquè ja estic una mica més "calent".

m'emboliquen a provar tranques i barranques, 6c+. el pas de bloc de l'entrada se'm resisteix (potser per ser petit i tenir poc bloc). després de mil intents acabo desistint i m'arrossego la resta de la via. crec que és molt bona...

jo ja en tinc prou, la idea d'una cerveseta em tempta i marxem... però tornarem!!!