PEDRAFORCA. Via de tots

diumenge de la setmana passada vem anar cap a la cara sud del pedra. no hi havia anat mai tant avançada la tardor, i em sembla que una altra vegada m'ho pensaré millor.

aproximem des de les mines i en 45 minutets i 3 rovellons arribem al peu de la cara sud. fa calor i molt sol. entrem amb el kletterer i el natxo, davant tenim el marsi i el joaquin.

els dos primers llargs s'empalmen i són molt psicològics, algú vibrava a tope anant de primer...

dos empalmes més i arribem als canalons. aquí el fred ja és considerable. els canalons ens escalfen per arribar a la gran diagonal.


després un llarg de IV+ i un de V+,6a,Ae. al llarg següent els de davant ténen un petit problema (ja l'explicaran, si volen), el fred ja ens fa tremolar i com que falta molta paret encara i la boira tapa la part de dalt, ens falta temps per montar el ràpel i baixar caminant per la diagonal. un altre dia amb menys fred i més fanatisme serà...

la ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=245

RIUGRÉIXER. Algunes fotos

de la visita de l'altre dia a riugréixer puc penjar algunes fotos:

vista del sector est

el riki a "la minyona" 6b/+

dues fotos del riki a "febre conillera" 7b del sector nord

PROBLEMA DE REEQUIPAMENT

parlant amb gent que equipa i reequipa vies ens vem plantejar un dilema:

si en un sector hi ha una via molt antiga equipada amb espits, no se sap qui és l'equipador, fa anys que no l'escala ningú i, a més, no té reunió, i la resta del sector està amb parabolts...

... la puc allargar i posar-li una reunió més amunt amb parabolts
a) només al tram nou?
b) o l'he de reequipar tota?

... no la puc tocar

... si la reequipo (allargant-la o no), puc moure els punts d'assegurança per fer els "xapatges" més naturals? puc treure'n? puc posar parabolts només als que crec que estan al seu lloc i deixar espits als altres llocs?

tenim opinions per tots els gustos, us animeu?

RIUGRÉIXER. Nou sector al Berguedà

aquesta setmana vaig fer una visita al nou sector que està equipant el Calmet, a Riugréixer.

el sector està situat a la carretera de Bagà a Coll de Pal, al km 2,5, just a prop de la carretera. hi ha vies a les dues bandes de la carretera, amb orientació est i nord. és un bon sector de tardes pels dies de més calor, i a l'hivern segurament hi farà massa fred per escalar.

hi ha dues vies que va equipar ja fa anys el Cunill, i que ara està reequipant. estan al sector est, just a l'esquerra del tot i ténen el nom a peu de via:

"pim pam" 6a

"directa pim pam" 6a+ i més fineta que l'anterior

dues bones vies per escalfar i conéixer una mica la roca

també vaig provar "la minyona" 6b, just al costat. aquesta és molt tècnica i curiosa, i s'hi ha d'escalar sense pressa i amb paciència.

seguint a la dreta tenim un 7a, 6b+, i les vies de la dreta (5 o 6) van del 7a+ al 7c+, excepte la última que deu rondar el 7a (atenció amb aquesta, té 35m i amb corda de 70 t'has de despenjar fins a la baga i passar la corda per seguir despenjant-se, sinó no s'arriba a terra!!!).

a l'altra banda de la carretera tenim el sector nord, amb quatre vies, jo vaig provar la segona començant per l'esquerra "febre conillera" 7b. molt bona, desplom de molta presa i continuïtat sobre roca una mica "ordesiana". les altres vies són 7b+ i 7c aproximadament.

és un sector molt nou, que encara està creixent i els graus podrien ballar una mica (tot i que sempre són orientatius, falta que més gent dóni la seva opinió). les ressenyes de moment encara no estan fetes, però més o menys es pot intuïr per on van les coses amb aquestes indicacions.

DIES FRIKIS BERGUEDANS

després de tants dies sense activitar blogger, ja toca escriure alguna cosa... no és que no hagi fet res, però com que estic intentant tornar-me a posar en forma, no puc piar res massa destacable.

el retorn al món de l'escalada, després d'estar 5 setmanes sense escalar, és una sensació molt bona. el primer dia ni et coloques bé, ni confies en els peus ni t'aguanten les mans, però dia a dia millores, i veure els teus progressos amb tanta rapidesa et dóna una sensació boníssima.

aquests dies m'he dedicat a l'escalada esportiva, toquen dies frikis per posar-se valent.

ROC DE LA LLUNA: a buscar pila i tranquilitat. aquí descobreixo que tampoc estic tant malament (tampoc tant bé com per tirar coets!), surten els dos 6b+ que em faltaven, "uprising" i "porro ple". el fet que surtin a vista, al roc de la lluna tampoc és massa destacable, forats i aguantar. les vies molt bones, com totes les altres del sector.

MALANYEU: més forats, però sense desplom. aquí anar fi de peus (sobretot a les vies de més grau) és més important. les clàssiques "pixapins" 6b i "passion maldita" 6c segueixen faciletes com sempre (pel seu grau). em començo a barallar amb "poc puc pas" 7a+, un intent i fa honor al seu nom, no puc, surten els passos però no encadeno. ara que hi he posat una mica de magnesi, si hi torno aviat té números de sortir... o no...

L'ALOU: "perestroika" 7a i "sganga" 6c també surten, però les he fet moltes vegades com per oblidar-me'n. a més, no són gens difícils pel grau que ténen, tot i que són bones. reencadeno "putiferi" 7a+ però "angliru", també 7a+ no surt i em sembla més difícil i més bona (no l'havia provat mai).

de moment no he fet gaire res més, de mica en mica...

GALLINERO. Rabadá-Navarro

i per acabar la trilogia d'entrenament, l'endemà tornem al bus de les 6 i en 1h 10 minuts arribem al peu del gallinero, amb la intenció d'escalar la Rabadá-Navarro, 400m, 6b (V+ obligat).

aquí l'ambient se't segueix menjant, desplom, roca un pèl més dolenta que al tozal...

l'inici de la via és al punt on el camí passa més a prop de la paret, en un diedre. una bona referència és que a peu de via hi ha un arç.

una ressenya no massa bona: http://www.inazio.com/images/cot17.jpg

i una de millor:

http://www.xena.ad/ad2esco/mates/Qui_som/Albert/Ressenyes/Ordesa/Rabadà_Gallinero_1.JPG

la via és més treballosa, fa moltes voltes per esquivar els sostres que et surten al pas, i crec que és un pèl més dura que la ravier al tozal.

també té bastants pitons, però has de portar un joc complert de friends, tascons i bagues, a més de 14 o 15 cintes express. el tram fins al jardí és el més laboriós i dur, però els llargs de xemeneia final tampoc et deixen relaxar. després del sostre (que vaig passar en artificial) hi ha un llarg perdedor, i la sortida al jardí es fa en un flaqueig amb baixada que té un ambient...

aquí encara vaig notar més la falta de ritme, i sent 3 vem trigar 9h. el descens es fa per les clavijas de cotatuero, en 1h i quart som al bus.

després cotxe i cap a casa, on arribem a les tantes de la nit... morts...

TOZAL DE MALLO. Ravier

com que ja havia escalfat els dits el dia anterior, agafem el bus de les 6 i cap a ordesa. en 1h i quart et plantes a peu del tozal de mallo, la via, la ravier, 400m V+/6a obligat, fins a 6a+ . la perspectiva des d'allà és espectacular, la paret se't tira a sobre. la referència és la xemeneia del 3er o 4rt llarg (depèn de si ens encordem a l'inici o no), molt visible des de peu de via.

l'escalada és molt atlètica, la via té bastants pitons, només ens faltarà un joc de friends fins al C2 o C3, joc de tascons i alguna baga per ponts de roca.

l'ambient se't menja, tot desploma i és molt aèria, però la via és molt bona. el grau és bastant dur, el V+ són apretats-apretats

tot i anar 3 la fem en un horari raonable, 6h. jo acabo rebentat, la falta de ritme es nota... i molt!!!.

el descens: a la dreta, a buscar un camí equipat amb alguna clavija. 1h i mitja fins al bus

la ressenya de ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=370

la xemeneia (a dalt) i l'ambient (a les altres)

flor de neu al camí de baixada i espectacular vista del tozal