l'endemà de la carnavalada tornem cap a la paret, l'objectiu és el zulú demente, 230m 7a/b (6b obl.).
L'aproximació és "llarga i difícil":
És dilluns de carnestoltes, no hi ha escaladors per enlloc, fa molt vent i decidim anar fins a peu de paret a veure si la forma cóncava de la paret ens atura el vent... si!
Com que es tracta que jo faci l'últim llarg, comença el Joan:
L1: entrada a bloc, el primer llarg és d'anar superant panxes, 6a+. Aquí es veu el desplom que se't tira a sobre.
L2: aquest no té tantes panxes, però hi ha més "excursions", 6a+, no és més difícil que l'anterior. Arribem a la repisa on es creua la mosquitos.
L3: comença el desplom de veritat, un llarg recte de 6a o 6b (depèn de la ressenya) amb molt canto fins a una R penjada (com totes les que aniran venint). No empalmem amb el llarg següent perquè anem amb corda simple i fa molta volta.
L4: flanqueig a esquerres, pas apretadet i flanqueig a dreta. Molt espectacular, 6b.
L5: llarg brutal, desplom i canto, pura pila. Ens saltem una R intermitja, són 45m que et deixen els avantbraços a caldo. 6b o 6b+ segons el llibre del Petit.
L6: surto amb els braços cuits del llarg anterior. Fins a la R intermitja es fa força bé, allà hi ha un pas apretat on passo amb un A0, després es torna a escalar (o s'ha d'escalar entre xapes) fins a la part final on es torna a afinar. Passo el tram final en A0 i la resta amb reposos, com desploma!!! 6b, A0. La sortida és espectacular...
Sortim per dalt contents i flipant amb que es pugui escalar un desplom tant gran amb una dificultat prou humana... Portàvem 19 cintes i corda simple, no es necessita res més (sempre que no hagis de rapelar). El descens es fa a peu pel camí que baixa pel Fire. La via la fem en unes 4h i poc, amb temps de baixar tranquil·lament i conduir fins a casa.
Més info a la noche del loro, i la ressenya del luichy:
Crec que és una de les vies més espectaculars que he escalat mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada