MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA. Globeros en Alaska

El cap de setmana passat anem amb en Jordi cap a Montrebei. Tot i que la meteo no era la millor, la nostra agenda no donava per gaire combinacions més...

Anem amb l'objectiu de fer la Globeros en Alaska, 255m, 7a/+ (6b+/c obl.)

Nosaltres portàvem les ressenyes d'en luichy i d'en ganxets. Segons la nostra opinió la mitjana de les dues s'acosta molt al que realment ens vem esforçar:

Sortim de la furgo amb fred (4ºC) i el cel amb núvols prims, anem d'hora per evitar l'aigua prevista pel migdia.

Començo jo,

L1: entrada de regletes 6a+ i després diedre de 6a molt maco (el vem trobar una mica humit) on entra tota la metralla que portem

L2: fissureta fins a la primera xapa, després placa fins al pas més difícil als dos pitons (6b+, aliens)

L3: un dels llargs "coco" per fer en lliure. Hi ha un tram de fissura entre dues xapes que és difícil i costa de protegir (tascons petits, camalot groc i alien taronja). Faig dos reposos, 6c segur. Després més fàcil (6a+) fins la R (ponts de roca equipats). Durant aquest llarg ja han començat a caure gotes... Quan arribo a la R resulta que només hi ha un bolt, algú s'ha emportat el pitó (també passa en l'altra reunió parabolt+pitó).

L4: en Jordi, només sortir de la repisa, arrenca un peu bo i torna a visitar-me...el llarg té un tram difícil i obligat per passar un esperonet, et plantes sota un sostre i comença el festival de placa de canto petit boníssima (i difícil, 7a/+). De segon encadeno justet, amb els dits completament insensibles pel fred... és el llarg més obligat (6b+/c?).

L5: placa amb fissureta amb un parell de passos difícils (6b+), després fàcil fins a la R (V).

L6: un tram de cantos rodons (6b+) et porta al pas de bloc. De segon em surt bé, però perquè el Jordi me'l canta... 6c+/7a.

L7: ui ui fins al parabolt, després sostret de 6b amb roca bastant trencada, placa de mirar-t'ho de 6a amb pitons i fissura amb sabines per sortir de la paret. R uns metres més enllà.

El temps segueix plovinejant i les cortines de precipitació ens donen voltes i s'acosten, marxem cap al cotxe!! 

Hi hem estat 5h i quart, amb un fred considerable (7ºC, vent i boira).

De material portàvem joc d'aliens (amb gris i taronja) i camalots del 0,5 al 3, tascons petits (molt útils). Llàstima del L3 que m'ha deixat sense rotpunkt, però molt contents per haver sortit per dalt en les condicions hivernals que hi hem trobat (i sense haver de baixar per la pluja!). Arribem a la furgo sota la pluja...

Una via boníssima, d'aquelles que no em faria res repetir de tant en tant!!!

MONTREBEI, AGULLA DEL FORAT. Cien años de soledad

El dimarts ens llevem amb el cel mig ennuvolat. La meteo preveu pluges, per tant ens decidim a anar a l'Agulla del forat, on les vies són curtes. La intenció és escalar fins que plogui, si podem farem una via o dues, el cel dirà...

(foto extreta de vilaplain)

Comencem per Cien años de soledad, 140m 6b+, Ae (6a obl.).

La ressenya d'Activitats de muntanya:

Començo jo empalmant els dos primers llargs:

L1+L2: dos llargs curts, 6a contundent a protegir. Segueix una sèrie de forats grans. Reunió dins un forat, no confondre amb el pont de roca amb maillon de l'entrada, els espits són a dins (molt junts i sortits...)

L3: surt en Berenguer, sortida dura de la R i després fissura molt maca. 6b+. Jo surto en A0 del forat...
L4: sortideta fina de la R a buscar una fissura amb bon canto. Arribar en lliure al primer espit de l'Ae costa horrors, després fàcil fins la R. 6b+ i Ae.

 L5: Una altra sortida fina de la R i després fàcil amb roca delicada fins la R, 6a.

Aquí comença a ploure, ràpels i avall. El ràpel del cim té parabolts i anelles, però després és molt cutre. O pendules a dreta o a esquerra, poc lògic. Seria millor pujar les vambes i baixar per l'altra cara, que en un sol ràpel et plantaries al bosc.

D'aquí al cotxe plovent fort, la Centauros del desierto haurà d'esperar...

Material: aliens, camalots fins el 3, tascons (entren molt bé) i 16 cintes.

Una via més difícil del que sembla sobre el paper però molt i molt maca, una petita joia!

MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA. Tempesta nocturna

Després de dos dies i mig recorrent sectors d'esportiva (Antepauta, La selva i Fashion), quedem amb en Berenguer i el Cunill per anar a la Tempesta nocturna, 390m 6c/A1 (6a+ obl.).

La ressenya del luichy:

Quan arribem a peu de via, hi arribem junts amb una parella que vénen del prat, ell es posa força tonto en què van ells primer (fins i tot ens explica que és karateka...). Total, que estem una hora a peu de via veient com ell escala penjant-se a tot l'equipament fixe i com la pobra noia ha de fer el cuc estirant d'una corda per poder pujar el primer llarg...

Decidim repartir-nos la via de manera que comença en Berenguer. Quan el noi veu com escala en Berenguer reconeix el seu error i ens diu que a la R2 ens deixaran passar.

L1: A0 llarg al primer desplomet, després un tram de roca cutre assegurat amb pitons (és on hi havia el bloc que va caure) i fissura de 6a fins al 6b+ final. Ja no calen els pitons, el tram està pitonat i no és expo.

L2: sortida en A0 d'un pitó i fissureta de 6b. Jo vaig amb l'ensurt d'un canto que he trencat en sortir del pitó...
L3: sortideta fina, sobretot pels baixets (el Joan i jo passem en A0), després fàcil però espectacular (flanqueig de V sense assegurances). Aquí muntem la R3 on diu la ressenya del luichy, però només hi ha un pitó i és força cutre tot plegat. Millor pujar uns metres més fins arribar a una repisa amb dos parabolts.
L4: llarg de V+/6a de buscar el camí, sense massa complicacions.
L5: sortida molt fina, en Berenguer passa en lliure apretant de valent, els altres ni ho provem (3 A0's), encara anem amb el xip de córrer per distanciar-nos de la cordada de darrere. Després un tramet fi en 6a+ i fàcil fins a la R5 en una coveta còmoda.

L6: li toca al Joan. És un llarg fàcil de IV+/V+ que et deixa al peu d'un sostret.
L7: llarg exigent. Sortida de la reunió en A0 i et fiques en una fissura-bavaresa de lluitar, no tant idíl·lica com la pinten (algun tram trencadot) de 6b i 6a.
L8: ara em toca a mi. Tram fàcil fins a una fissura en arc de 6a. Reunió penjada.

L9: diedre molt maco de V+/6a a protegir. Quan hi sóc ficat comença a tronar i a caure gotes... corre, corre pel tram de IV fins a R9, que queda sota uns sostres i no hi plou.

Aquí decidim sortir per potes i esperar que el temps perdut a peu de via no ens penalitzi amb aigua... Fem la tàctica del més ràpid: "Berenguer al davant amb el dorsal posat".

L10: és un llarg més fàcil del què es diu. Et despenges d'un pitó amb baga llarga i no té més complicacions que la roca una mica trencadota. Si s'equipés el flanqueig directe des de la R9 seria molt més elegant, i amb una xapa n'hi hauria prou... V+

L11: segueixen caient gotes, però sortim reptant per la xemeneia que es veu més fàcil del què és. 6a.

Aconseguim sortir per dalt sense mullar-nos en 5 i mitja. El descens, un cop has trobat la sortida del diedre gris (25m més amunt) ja està ben fresat fins baix.

Material: joc d'aliens i camalots fins el 4 (opcional), repetint del 0,5 al 2, tascons i 14 cintes.

Una molt bona via que em va deixar un regust agredolç per tot l'enrenou del principi.

RIGLOS. LA VISERA, El Zulú Demente

l'endemà de la carnavalada tornem cap a la paret, l'objectiu és el zulú demente, 230m 7a/b (6b obl.).

L'aproximació és "llarga i difícil":

És dilluns de carnestoltes, no hi ha escaladors per enlloc, fa molt vent i decidim anar fins a peu de paret a veure si la forma cóncava de la paret ens atura el vent... si!

Com que es tracta que jo faci l'últim llarg, comença el Joan:

L1: entrada a bloc, el primer llarg és d'anar superant panxes, 6a+. Aquí es veu el desplom que se't tira a sobre.

L2: aquest no té tantes panxes, però hi ha més "excursions", 6a+, no és més difícil que l'anterior. Arribem a la repisa on es creua la mosquitos.

L3: comença el desplom de veritat, un llarg recte de 6a o 6b (depèn de la ressenya) amb molt canto fins a una R penjada (com totes les que aniran venint). No empalmem amb el llarg següent perquè anem amb corda simple i fa molta volta.

L4: flanqueig a esquerres, pas apretadet i flanqueig a dreta. Molt espectacular, 6b.

L5: llarg brutal, desplom i canto, pura pila. Ens saltem una R intermitja, són 45m que et deixen els avantbraços a caldo. 6b o 6b+ segons el llibre del Petit.

L6: surto amb els braços cuits del llarg anterior. Fins a la R intermitja es fa força bé, allà hi ha un pas apretat on passo amb un A0, després es torna a escalar (o s'ha d'escalar entre xapes) fins a la part final on es torna a afinar. Passo el tram final en A0 i la resta amb reposos, com desploma!!! 6b, A0. La sortida és espectacular...

Sortim per dalt contents i flipant amb que es pugui escalar un desplom tant gran amb una dificultat prou humana... Portàvem 19 cintes i corda simple, no es necessita res més (sempre que no hagis de rapelar). El descens es fa a peu pel camí que baixa pel Fire. La via la fem en unes 4h i poc, amb temps de baixar tranquil·lament i conduir fins a casa.

Més info a la noche del loro, i la ressenya del luichy:

Crec que és una de les vies més espectaculars que he escalat mai...

RIGLOS, MALLO PISÓN. Carnavalada

El cap de setmana de carnestoltes, aprofitant que el dilluns feia festa, vam anar a Riglos. Primera sorpresa: pràcticament no hi ha escaladors, la segona serà que, tot i fer sol, feia fresqueta.

Per ser conseqüents amb la data, comencem per la carnavalada, 300m, 7a+ (6a/+ obl.). Els llargs difícils obliguen poc, però hi ha alguna panxa que déu n'hi do, crec que més de V+.

La ressenya del luichy:

De perfil:

El Joan manipula el sorteig per tal que no li toqui el primer llarg de 7a+, comença ell:

L1: entrem pel 6c, de bloc!). Millor entrar per les xapes de l'esquerra, 6a que porta al mateix lloc... comença el festival A0.

L2: vas fent fins que el diedre s'afina i es torna patinós. 6b.

L3: V, boníssim, uns cantos gegants!
L4: el "río de piedras". Llàstima de la falta de pila. Es pot passar en A0 o reposant, hi ha molts espits entre parabolts. Convé estalviar cintes.

els cantos "petits":

L5: aquest és de panxes, 7a+. Es passa bé en A0's, les panxes són molt explosives...

L6: 6c+ de panxes, amb la particularitat que en aquestes has de sortir escalant del pas, ja no es passa tant en A0. S'ha d'anar a buscar la reunió a la dreta.
L7: sortida de la R espectacular i de bloc i després vigilar amb la roca, 6b.

Al cim feia molt vent i fred, menjar, foto i avall.

Com que anàvem amb corda simple de 68m, hem de fer el doble de ràpels (els del cim ja va bé, que sinó el vent s'emportaria les cordes). El dels "volaos" arribem justíssims a la repisa.

De material: moltes cintes, en portàvem 18 i en vàrem estalviar als espits.

CINGLES DE GITARRIU: Pruneta ensucrada, De les cabres i Sabina mosquitera

Just el dia abans de que tanquessin per nidificació (15 de gener) ens acostem amb el Cunill a fer una via a cada feixa dels Cingles de Gitarriu.

Comencem per la Pruneta ensucrada, 100m, 6c (6a obl.). La ressenya dels ressenya.
Com que anem amb corda simple farem cada via empalmant llargs, cada feixa en dos llargs.
L1+L2: 50m. el V+ de l'entrada ja és difícil i t'agafa en fred, després 6c una mica incòmode.
L3+L4: 50m. Desplomet i placa de 6a+ i 6b+ final.

Seguim amb el fantàstic diedre De les cabres, 90m, 6b+. Diedre montrebeià equipat amb espits i pitons. Es podria completar amb algun friend, però nosaltres no en portàvem.
L1+L2: 6a. Alerta amb el fregament.
L3: 6b incòmode.

Baixem pel Quer foradat i ens fiquem a la Sabina mosquitera, 100m, 6c (V+ obl.).
L1+L2: 6c, l'inici de V+ és prou difícil, després placa molt fina que es passa en A0's i la resta del llarg és boníssim.
L3+L4: 6a+, maco i bastant més fàcil.

La baixada la fem anant a trobar una altra vegada el camí del Quer foradat i el Pas del Cabró.

Com que volíem empalmar portem 20 cintes, algunes de llargues (alguna de molt llarga anirà bé). Si anem justos de grau podem portar algun friend mitjà.
La millor època no és al gener, hi fa un fred que pela!!! millor a partir del 15 d'agost, aprofitant l'ombra del matí

PEDRAFORCA, CARA SUD. Choras Piengue

Ara que ha tornat la calor i he trobat un moment per tornar a escriure al blog, una piulada del 20 d'agost... 

Amb el Fran i l'Illan vem fer una excursió per les plaques de la cara sud del Pedraforca. La via escollida era una opció més de les 100 millors: la Choras Piengue, 220m, 6c (6b obl.).

En principi ens dividiríem la via en tres parts, després, la inactivitat en paret dels últims temps del Fran va fer que quedés dividida en 2. Les plaques amb assegurances allunyades de la via no ajudaven gaire...

L1: comença el Fran, però l'acabo jo. 6a d'anar-hi. Quan fa temps que no fas placa costa bastant!!

L2: 6a+, amb un sostret on l'Illan ens va demostrar com és això del vol sense motor. Haver trepitjat una herba va fer que el gat li patinés de cop i... avall!!!

L3: placa molt fina de 6b. Sobre el paper sembla més terrorífic del què és, resulta que és el que té les xapes més a prop i es passa bé en A0.

L4: el flanqueig a esquerres fa una mica de por... llarg difícil. 6b.
L5: tot i ser de V+, no et deixa relaxar-te.
L6: el llarg clau. Un tram de V+ amb les xapes molt lluny et deixa prou nerviós al tram de 6c, que no es passa en A0. L'Illan se'l va currar de valent.

L7: una sortideta de IV i a la feixa.

Descens per les Costes d'en Dou.
De material portàvem cintes i algun alien. No posarem res més...

Via molt bona, però t'ha d'agradar l'escalada plaquera i de peus.