després d'haver escalat al granit cantellut i adherent de Le Pujol, ens n'anem al granit tombat i "poc" adherent (comparat amb el dia abans) de la cara est de la dent d'orlu.
com que l'objectiu és anar-nos repartint els llargs amb la montse, triem la tapas sans dalles, 350m V+ i equipada.
la via comença just on falta la primera xapa, al primer llarg n'hi falten un parell, però es fa bé perquè és molt fàcil, només s'havien d'esquivar alguns regalims de la pluja de dos dies abans.
tota la via va per plaques d'adherència faciletes (al voltant del IV).
i només té dos sostrets on es concentren les dificultats (un llarg V i el següent V+), però al pas hi pengen uns cordinos que facilitarien les coses si no ho veiéssim clar (els francesos parlen de IV obligat...)
és una via que tot i ser llarga es fa molt de pressa (3h i mitja sense córrer), on només fan falta 9 cintes i que té algun llarg de gairebé 50m. 1h d'aproximació i uns 45 minuts de baixada
la curiositat és que al matí ens vem llevar a la furgo i a fora estavem a 3ºC i hi havia la primera glaçada de la temporada...
2 comentaris:
Ja som a la tardor, eh ?
Una precisió geològica, tant a la Dent com a tots els voltants la roca és gneis i no granit. S'assemblen una mica però són totalment diferents, sobretot per l'escalada.
serà per això que té aquest tacte més sedós... merci per la puntualització
Publica un comentari a l'entrada