22.12.10

AMFITEATRE, visita a les noves vies

ja fa dies vaig rebre una trucada de l'ernest. em deia que havia equipat unes vies noves a l'amfiteatre i que si volia penjar la ressenya i alguna foto. com que el diumenge estava per berga vem aprofitar per fer-hi una visita, per provar alguna de les noves vies i per escalar en un sector fantàstic amb vies boníssimes.

les ressenyes de les vies noves (la primera foto és cortesia del catx):

una de les vies (yolanda, 7a+) és entre les vies existents

i les altres tres són més a la dreta del sector existent

l'ernest també em va enviar un parell de fotos de les vies, una d'especial (a veure si algú endevina quina...):

l'ernest a yolanda, 7a+:

"La Yolanda a la seva via Yolanda. Ella és la font 
inspiradora de totes les vies noves", ernest dixit:

aprofitant la visita, vaig escalfar a la bauma dels encantats, 6c. em va agradar més del què recordava.

vaig encadenar una de les vies noves, fada de ciutat, 7a, a vista. és una via molt maca, fineta, de navegar i escalar. només la part final desmereix una mica.

volia provar yolanda, 7a+, però estava ocupada i vaig fer dos tocs a makramé, 7c+, perquè m'havien dit que es munta bé i que no és molt difícil (que probablement és menys de 7c+). no vaig encadenar, però me'n vaig emportar molt bones sensacions i bastant mal de dits. hi tornaré, que hi tinc molta feina!!!

20.12.10

FENT FEINA AL MALPAS

dissabte, aprofitant que tenia el matí per escalar una mica i que passava el cap de setmana a Berga, quedem per anar al malpas (ressenyes).

al matí fa fred, i he de ser a dinar a Berga, això només em deixa temps per fer tres vies, però molt ben aprofitades.

escalfo a sant antoni, 6a+ perquè hi toca el sol i perquè baixant poso cintes a part de la nova via, manumissió.

per seguir escalfant, em fico a trio tu-sé-dir, 6c+. l'havia provat un parell de vegades, sempre després de fer alguna cosa més dura i la seqüència dels bidits em tombava. aquesta vegada encadeno posant cintes i pensant "que no estamos tan mal". és una via preciosa, potser de les millors de tot el malpas.

com que s'ha fet tard, només tinc una opció per encadenar el primer llarg de manumissió (7b fins dalt, més de 40m), que fins dalt no tindré temps. ja fa dies la vaig provar i vaig tenir problemes amb un xapatge. el riki m'explica una solució nova, però no he vist com la fa... m'hi fico motivat i em surt tal i com el riki deia. encadeno fins a la primera R i li proposo 7a+. arribar a la segona R (7b) haurà d'esperar-se a un dia que tingui més temps. la via és molt maca, i una vegada superat el pas dur, la resta és d'escalar i escalar!!!

una foto extreta del blog ressenyes del berguedà:



i cap a dinar, que hi vaig arribar sense fer tard!!! (i això és notícia, venint d'escalar...)

25.11.10

MONTGRONY, LA FONT DEL PRESTILL. Tancant un cicle...

el retorn a l'escalada esportiva es va completar amb la visita a la font del prestill, un dels sectors més tranquils de montgrony, i amb roca sputnik!

aquí havíem passat moltes hores amb el calmet, quan estava equipant les vies noves del sector, de vegades tot un dia per escalar 2 o 3 vies, però passant molts bons moments. ara em sentia preparat per afrontar el repte que ja feia dos anys que tenia, encadenar el monstre del llac Nes, 7b/+, que vaig veure néixer i que tant gran m'anava  quan la vaig provar durant aquella temporada...

escalfo al sol a alpens-sora, un 6b+ molt maco i llarg, i que ja escalfa de veritat.

segueixo amb el primer llarg de pack anticrisi, 6c. és una via que m'agrada molt, entrada desplomada "de remar" i després diedre tècnic de forats. llàstima que no es conegui i no es faci gaire, vaig haver de treure herbes dels cantos, perquè és una via boníssima.

quan l'ombra començava a tocar a la via (i aprofitant la visita del calmet, que va tornar a escalar una mica...) poso cintes al monstre del llac Nes, 7b/+. em noto més valent que l'any passat (la última vegada que la vaig provar). passo el pas dur però "m'arrugo" en el següent xapatge i m'agafo a la cinta per xapar... el pas de bloc de dalt també em costa perquè no recordo com anava.

després d'un bon repòs hi torno. tot i que em noto més cansat, vaig escalant i aprofitant els reposos, passo el pas dur sense massa problemes, al pas de bloc em noto amb forces, i només em poso nerviós arribant a reunió (no m'agradaria equivocar-me i volar metres i metres...). ja està! el mite ha caigut, encadeno i sóc un home feliç!!!

tot i que em van dir que seria 7b, he vist que hi ha gent que l'ha graduat de 7b+ (i potser amb raó), per no moure'm d'aquí la deixo de 7b/+. un viote de 37 o 38m i 13 parabolts, dura i molt bona... BRUTAL!!!

he tancat un cicle, però se m'ha obert molt feina nova!!!

la foto és de l'any passat quan la vaig provar (i només es veuen els 2/3 superiors), aquesta vegada no tenia fotògraf... 

22.11.10

ÀGER 300

em queda feina per actualitzar alguna sortideta d'escalada. començaré per la visita que vem fer al sector de 300 d'àger, l'endemà d'escalar la desequilibrio hormonal de montrebei.

el joan tenia el genoll tocat, i no estava per escalar ni caminar gaire, el temps pintava insegur... doncs a fer esportiva a aquest fantàstic sector.



com que el joan no escalava, em poso a escalfar a pussycat, 6b+. via amb entrada desplomada, fissura molt bona i algun tram de placa tècnica (serà la tònica de tot el sector).

es tapa el cel i comença a fer fred. poso a prova els dits a el guardabosques, 6c+. també surt a vista, però lluitant bastant...

ara ja fa fred de veritat, el joan està mig congelat... útlima via, em fico a krusly, 7a+. el pas de bloc de l'entrada m'obliga a mirar-me'l. la resta no et deixa relaxar ni un moment (sobretot la placa fina d'entrada a la R). desmunto per marxar, amb el convenciment que amb un altre intent l'hagués encadenat.

és un sector molt bo, de grau mig-alt i que no regala res, però és una opció a tenir molt en compte per l'hivern.

10.11.10

MONTREBEI. Desequilibrio hormonal

aquest cap de setmana tocava tornar a montrebei i, de pas, tatxar-ne una de les 100 millors. com que el joan està tocat d'un genoll (diumenge al vespre sabrem que té un cartílag inflamat i que millor que no el mogui gaire...) ens decidim per la via més curta, amb menys aproximació i amb el descens més curt, desequilibrio hormonal, 240m 6b+ (6a obl.).



portàvem la ressenya del soldevila... però què bé ens hagués anat aquesta del post del luichy (nova de trinca!)


ens llevem amb calma (som els últims de sortir de la furgo) i a 3/4 de 10 som a peu de paret. com que totes les ressenyes diuen que el 4rt llarg és el més difícil, el joan ho té clar i me l'adjudica, per tant comença ell:

L1: diedre taronja, més espectacular que difícil. 6b+ de posar-s'hi.

L2: pas de bavaresa en sostre bastant físic, 6a+, i després fàcil fins la R, V.
L3: fissura ampla, V+, llarg molt maco.
L4: el "coco", diedre taronja molt vertical i de fissura bastant ampla. trobem 2 o3 pitons (a un dels quals no li entra el mosquetó), un alien encastat i un espit. final d'infart sobre blocs "mòbils". 6b, boníssim!!!


L5 + L6: comença per una placa fissurada preciosa, 6b, amb un pitó sortint de la R (gràcies luichy!) que evita tensions, després flanqueig a la R que és difícil de reforçar (per tant, ens la saltem). d'aquí pas de 6a+ i més fàcil fins la R.

L7: aquí m'hagués anat bé la ressenya del luichy! surts en flanqueig a la dreta, passet protegit per dos pitons (6a) i em vaig ficar per on diu "NO". és el tram que més em va costar de tota la via... a més, vaig fer el flanqueig a dretes com deia la ressenya soldevila. resultat: veig la R uns metres a l'esquerra i em toca fer un flanqueig d'adrenalina per tornar a la via... (per aquí és més de 6a, i de 6a+...). per aquí també vaig trobar un pitó, no era el primer en passar-hi...



L8: mig tràmit, llarg no massa maco per sortir de la paret, V+.

aquí dalt el joan ja no pot amb el seu genoll, tot i això ha fet un gran paper a la paret, i jo molt content perquè feia dies que no em sortia tota una via encadenada... i una via boníssima, no tant difícil com me l'esperava.

hem trigat 4 hores i mitja a fer la via, i de material hem portat tascons, joc d'aliens i joc de camalots fins el 4 (repetint el 2 i el 3).
la baixada ens l'agafem amb calma, tenim tota la tarda per estar a la furgo i esperar que sigui hora de fer la barbacoa amb una bona representació d'ex-combatientes.

la paret de catalunya amb la llum de la tarda:

4.11.10

MONTREBEI. Estrella pirata

divendres passat era festa a girona, i per celebrar-ho amb en Berenguer decidim anar a l'estrella pirata, 375m 7b+ (6b i A2 obl.).

portàvem dues ressenyes:
la ressenya del luichy

i la ressenya del sidarta

ens llevem al matí i el termòmetre de la furgo al pont de montanyana marca 0,5ºC, està gebrat... l'aproximació ja ens escalfa prou, i a en Berenguer encara més, perquè arribant a peu de via recorda que part del material se li ha quedat a la furgo... sort que és valent corrent!

la via comparteix el primer llarg i part del segon amb el diedre gris. comença en Berenguer, que ha arribat calent de l'aproximació doble:
L1: V+, fissura ampla i roca a estudiar.
L2: el famós flanqueig en baixada del diedre gris, només que ens quedem a la meitat, en una R de dos pitons vells.
L3: aquí comença el tomàquet, sortida de reunió que ja et posa les piles, pas de 6b(?) de placa amb poc canto i fred als dits, protegit per un espit. després pitó i a navegar fins a la R. un bon filtre!
L4: sostret per sortir de R amb un pitó, després fissura neta de 6b i placa equipada de 6c+ (jo vaig passar amb un A0), després V trencat.
L5: primer llarg dur de veritat. li donen 7b+, molt finet, sobretot de peus. jo de segon he de treure el ganxo en un pas, i fer diversos A0's. et posa les piles... important: a la ressenya del sidarta, marca el final del llarg per l'esquerra (V) i no recte com diu en luichy (6b)!


L6: començo la "travesia expo" que resulta que no ho és tant, després fissura neta i placa equipada de 6b+ (per seguir amb la tònica i reservar forces, un altre A0). el final del llarg és preciós.


L7: fissura neta de 6b, poc atractiva a la vista però de moviments molt macos.
L8: em toca provar la placa! als primers passos ja m'equivoco i em trobo mig atrapat... destrepo i decideixo treure l'estrep i practicar els ensenyaments del Pelut. A0's, passos d'A2 (important un tasconet petit) i sortidetes en lliure de 6b en un llarg memorable. en Berenguer l'intenta en lliure, però la pila i els peus l'obliguen a fer algun repòs.


L9: sortida potent d'R, solucionable amb un A0 llarg, després friends grans i sostret amb canto amagat de 6a+.


L10: diedre-xemeneia amb un pas desplomat, 6a a protegir. la resta va tombant i la roca va empitjorant.

des d'aquí ens queda l'últim "llarg" del diedre gris i som dalt.


i hem posat 7 hores justes i baixem de pressa per fer-ho de dia (ja que començàvem la via gairebé a les 11...). cap dels dos coneix la baixada, però la trobem ben fresada i en una horeta som al cotxe.

de material portàvem: joc d'aliens (del blau fins el taronja, incloent el gris), camalots del 0,4 al 4, repetint l'1 i 2, un ganxo, petit joc de tascons (sobretot un de petit) i estrep si no es controla el 7è grau en paret (com em passa a mi). és important portar uns gats per fer placa fina, no les sabatilles d'estar per casa que portava jo i que tanta ràbia i poca confiança em feien a les plaques...

la via és molt bona, i quan era a la furgo estava realment satisfet de l'escalada realitzada!

1.11.10

BELLAVISTA. Amor a primera (bella) vista

abans d'aquest canvi d'hora que ens deixa la tarda sense pràcticament llum per poder escalar, algunes tardes hem anat fent escapades a bellavista.
les ressenyes del blog del G.E.Malgratenc:


de mica en mica m'he anat trobant bé i he anat recollint resultats:
en una primera visita vaig provar help me, 7a+. el primer dia, al tercer intent vaig caure a la llastra de dalt (on ja no cau ningú) per una patinada de peu. a la següent visita la vaig encadenar posant les cintes. és una via molt maca, amb un pas de bloc difícil a vista i una sortida de desplom molt espectacular.

el següent pas era la via nº4, 7b/+. la història es repeteix, i en la visita del jordi al sector, tres intents em deixen sense forces però amb el convenciment d'encadenar a la pròxima visita. i a la pròxima visita toca encadenar-la posant cintes. la via també és boníssima (aquest sector em té enamorat), però 7b li cau millor, sense /+.



i seguint les recomanacions de'n berenguer, el següent objectiu ha estat la via nº6, 7b+. dos intents en un dia per treure'n l'entrellat i, en la visita d'aquest dimecres passat, un intent per posar cintes i el d'encadenar. la via és molt fanàtica, amb mocs i degotalls molt estètics i dos passos més apretats on s'ha de ser decidit.

a part d'aquestes vies, també són molt recomanables la immensa majoria de les vies que hi ha equipades, des de les fàcils a les més estratosfèriques.

25.10.10

CABACÉS. Rat del bosc

per acabar d'aprofitar el pont, el dilluns m'ajunto amb els berguedans que estan escalant pel priorat. amb la intenció de fugir de la gentada ens n'anem a cabacés, al sector rat del bosc. ells hi volen tornar perquè el dia abans hi van deixar feina pendent.
tal i com buscàvem, el sector és tot per nosaltres. visualment no m'acaba de fer el pes, les vies es veuen poc llargues i poc fanàtiques, això em desmotiva una mica...

començo escalfant amb canvi de parella, un 6a+ del veí sector racó pervers. la via no em serveix massa per escalfar, només per tocar una mica de roca i veure com serà l'escalada.

decideixo posar-me les piles i provar felicitat fingida, 6c. entrada a bloc de presa petita, un petit respir i entrada estranya a reunió. aquesta m'escalfa i l'he de lluitar bastant, me l'apunto a vista.

resulta que hem vingut aquí perquè ahir van deixar pendent república patatera, 6c+. de fet és de les vies que es veu més atractiva, amb un camp de patates estil el "río de piedras" del pisón de riglos, però a molt petita escala. pas de placa tècnic i aguantar a les patates. és maca i surt a vista.

decideixo apretar més i em fico a noya kiscali, 7a+. com diu el seu nom, no hi ha qui hi escali. bidits molt petits i grau apretadíssim. he provat 7b's molt més fàcils (potser s'ha trencat alguna cosa...), sobretot tenint en compte que el final és comú amb un 6c+... 3 intents em deixen al mateix lloc que estava abans, sense encadenar i sense gaire forces...

per acabar de matar el dia encadeno a vista tripiclimb, 6b+ molt maco de petits degotalls. aquesta també és de les bones.

d'aquí marxem a fer la cerveseta. és un sector que no m'ha acabat de fer gaire el pes, tot i que pot ser un bon lloc on anar per escapar de la gentada i fer un grau de 6b-6c com a molt.

l'endemà la pluja no ens deixa ni posar-nos els gats...

19.10.10

CASANOVA. La tralla

aquests dies porto feina endarrerida, i per posar-me al dia he de començar pel pont passat per aigua.
el dissabte, un dels millors dies (meteorològicament parlant) del pont, estava per Berga i, evidentment, no puc fer una visita a casa sense trepar. com que feia dues setmanes havia anat a la Casanova i hi havia deixat feina pendent, no ha estat gens difícil enganyar a la gent per tornar-hi.

seguint amb la rutina habitual, escalfo a l'ull de poll, 6b. com que fa 9 dies que no toco roca, no em trobo del tot fi i em costa confiar en els peus. això em porta a fer una altra via per escalfar i retrobar sensacions, mursiélago fuerte 6c+ (que decotaria a 6b+/c).

ara m'he notat una mica millor, és hora de posar cintes al projecte, la tralla, 7c+. vaig recordant els passos, curiosament tots els passos difícils els recordo a la perfecció, però em falta repassar els trams més senzills. després d'un bon repòs em decideixo a intentar-la seriosament, tot i que hi entro molt nerviós (em pot la pressió?). vaig clavant tots els moviments, tot i que improvitzo un pas perquè em noto inflat i apunt de caure. la nova solució surt bé i arribo a l'última xapa sense caure! repòs bastant bo i cap a la R!!!!


ja m'ho havia semblat en els altres intents, però ara ho confirmo: no crec que sigui 7c+, jo li donaria 7b+/c. això no em treu que estigui feliç com un tornavís!!!

com que em sobra matí, acabo el matí provant els passos del trallon, 7c. una vegada a la R, confirmo que em sembla més dura el trallon que la tralla (d'aquí que li doni 7b+/c a la tralla). també m'alegra veure que em costa relativament poc el pas de bloc de dalt, tot i que tota la seqüència dels bidits em farà suar tinta...

5.10.10

CELLER DE LES MONGES, la verema

aprofitant la baixada de temperatures, volem anar a escalar al sol a sadernes, finalment ens decidim pel celler de les monges.
arribem i fa fred, encara massa fred, a olot estaven a 1ºC!!!

no toca el sol a la paret, intentem escalfar a vi blanc, 6a+. entrada a bloc i després aguantar de dits, sort que és curta.

per veure si escalfem fem denominació d'origen, 6b. aquesta és millor per escalfar, entrada difícil, després tram fàcil i entrada a R difàcil. aquesta és més llarga.

ara ja entra els sol, comencem a tenir bona temperatura, anem a reserva garrotxina, 6c. és una via boníssima, de les bones del sector (potser la millor!).

a l'altra visita ja vaig provar una via que no surt a la guia, però que em van dir que era 7b. el fran posa les cintes i jo li faig una passada per recordar els passos. la via té un desplom on hi ha tot el bacallà, una seqüència de laterals no gaire bons just on més desploma i una sortida física del desplom. una vegada vist i havent menjat una mica de fruita per poder descansar, un altre intent "a muerte". vaig clavant tots els moviments i surto del desplom "in extremis". el diedret final no és problema i, finalment, encadeno al segon intent del dia (quart en total). és el meu primer 7b encadenat a sadernes (a falta que me'l decotin, jeje...).

per fi començo a recollir una mica de tot el que he sembrat per aquestes parets!!!!

com que tant el fran com jo volem ser d'hora a casa, ho deixem aquí, jo molt satisfet pel 7b i el fran per les bones sensacions després del retorn.
no tinc fotos del sector, perquè els arbres estan molt a prop i no es veu bé la paret...

29.9.10

CASANOVA. Fotent-me tralla

aquest cap de setmana he tornat a trepar per terres berguedanes. portava uns dies rodant per sadernes, tot lluitant per encadenar algun 7a i 7a+, escalant molt per anar fent metres després de l'aturada estival i d'un mes fent tàpia i sense fer esportiva.
després de valorar diferents opcions ens vem decidir per la casanova, per ser un sector amb vies de tots els graus. el problema de la casanova és que tinc fet pràcticament tot el que està al meu abast. vaig pensar que podria anar provant el trallon, 7c, però en arribar-hi, el gran degotall era moll... comencem bé...

per escalfar faig la clàssica ull de poll, 6b. s'escalfa bé i és de canto gran, una via 5 estrelles.

segueixo escalfant a mursiélago fuerte, 6c+ (?). és més tècnica que difícil i no crec que es mereixi el 6c+, ja que en el mateix sector hi ha algun 6c que és més difícil.


una vegada descartat el trallon, faig un canvi improvisat de plans, intentaré muntar la tralla, 7c+, la veïna més curta i intensa. el primer intent em deixa ben baldat, amb els dits fets pols i pensant que és duríssima. al segon i tercer intent només em queda resoldre un xapatge, que no sé com el faré. marxo ben baldat cap a casa!


diumenge tenim el matí per escalar, i com que som una bona colla de nivells diversos, tornem a la casanova. escalfo a l'ull de poll i em decideixo a posar cintes a la tralla, tot penjant-me per no "rostir-me".
un segon intent caient al xapatge que no sé com fer, però que llavors trobo un peu que m'equilibra. ni acabo la via, avall i ho provaré "a muerte".
després d'un bon repòs, intent seriós. pujo bé, molt bé, passo la seqüència dura sense ni inflar-me, surto a buscar la última xapa i em refio, m'oblido un fissureta on empotrar els dits, faig una porta i caic!!!! ja la tenia i he caigut on ja no s'ha de caure... ja és la segona vegada que em passa (en diferents vies) en els últims dies!!! baixo a terra, intento descansar de pressa, tinc poc més d'un quart d'hora per recuperar-me, que tinc dinar d'aniversari de ma mare. evidentment no recupero prou i caic al pas dur de massa cansat... quin fanatisme!!! tenia la via al sac i ara hauré de tornar un altre dia... crec que el 7c+ li vé una mica gran a la via, a mi em costa igual o més el trallon, i és 7c...
TORNARÉ!!!

7.9.10

PARET DE LES GRALLES. Terra lliure


tot tornant de terres franceses, ens decidim a tatxar-ne una altra de les 100 millors, ja fa temps que la tenim mirada i mai ens havíem decidit. primer problema, tant el meu llibre com el del joan són a casa... això s'arregla amb una trucada a casa, escriure la literatura mentre et dicten per telèfon i amb una foto de la ressenya enviada per sms.
terra lliure, 190m, 6b (6a obl.)


a part de la pista llarguíssima i ben condicionada, tenim que la pista ja no mor en uns camps, però amb una mica de vista ja veiem la vall de què parla al llibre per on hem de caminar. primer contratemps, quan arribem als ràpels m'adono que durant l'aproximació m'ha caigut la corda de la motxilla (posada de qualsevol manera). tornada enrere, etc... al final trobem el ràpel i baixem a la feixa.
allà comença la SORPRESA. el camí ha desaparegut, se l'ha menjat la vegetació i els 25min fins a peu de via es converteixen en una lluita contra branques i punxes. a la part final el camí es pot seguir més bé i això t'alleugereix la moral. la via està passat l'esperò que es veu al final de la foto:


arribats a aquí, no sabem que la foto de la ressenya no inclou la part inferior del primer llarg, comença el joan:

L1: pensàvem que era IV+ i el joan deia que havia vist V+ més fàcils que aquest IV... és que era V+!!!

L2: fissures on entra el material a caldo, però amb roca a estudiar. un llarg molt bo, el 6a està protegit amb un pont de roca amb la baga vella.

L3: xemeneia-diedre molt bona, d'escalar, V+.


L4: el llarg difícil. primera part una mica indefinida i quan veus que has de flanquejar a la dreta per posar-te sota el diedre, a la nostra esquerra trobarem un pitó rovellat. fent-ho així es passa per on està pintat a la ressenya original (sense la variant en verd) i és finet i obligadet. el diedre de després és d'antologia, quins cantos!!

L5: diedres i xemeneia amb roca boníssima, molt espectacular.




la via està poc equipada (un espit per reunió, a reforçar amb ponts de roca o arbres) i 5 pitons als llargs, per tant portar aliens, camalots fins el 4 (portàvem repetit l'1 i el 2, però només vem posar el 2), tascons i bagues pels ponts de roca. 

la via es fa relativament de pressa, en unes 3 horetes i poc, en un ambient tranquil, a l'ombra i amb un gran caràcter montrebeià .

des de dalt ja només ens queda anar tornant en tendència a la dreta (amb la paret a l'esquena) tot esquivant els garrics que ens punxaran les cames (20 minutets).

en resum, una via que es mereix estar a la llista de les 100 millors de catalunya.

5.9.10

FALAISE DE LA MATURE. Asterix et le peril

l'endemà de l'spigolo a l'aiguille petite d'ansabere, ens llevem amb la intenció de fer la bellefon a la grande aiguille d'ansabere, caminem fins a sota l'aiguille petite, on el temps ens fa desistir dels plans del dia. passen gotes, està ennuvolat i fa vent. el fet de pensar en ficar-nos en una canal on si plou poden caure pedres ens fa ser prudents. baixem al cotxe i, evidentment, el dia s'obre i surt el sol... agafem la furgo i anem a buscar una alternativa. ens parem a la oficina de turisme d'etsaut i ens diuen que a la mature s'escala. a l'aparcament una cordada de bascos ens deixa fotografiar alguna ressenya de la noche del loro, entre elles aquesta (la clàssica):
asterix et le peril, 185m 6a+ (V+ obl.)



ens decidim per aquesta via, esperant que el sol que ha sortit no ens escalfi massa. tot i que des de peu devia es veu bastanta vegetació, la roca és boníssima i es passa per trams nets d'herba per plaques equipades i fissures a protegir.


comença el joan:

L1: fissura molt bona de V+, la calor molesta bastant...

L2: el més difícil és l'entrada a la R, llarg molt bo.


L3: desplomet fàcil amb molt canto i pas de 6a+(?) d'adherència. amb la calor sembla impossible! es passa en A0.

L4: pas de bloc molt incòmode de 6a+ (?), després fàcil i sense interès fins la R.

L5: ens decidim per la variant obelix, pq 6b obligat i desplom de 7a+... amb la calor que fa... el llarg, encara que al principi no ho sembli, és molt bo i molt ben trobat.


aquí decidim no fer l'últim llarguet per no haver de rapelar d'un boix cutre. ja en tenim prou d'aguantar el sol de justícia que ens cau a l'esquena. es rapela per la mateixa via.

material: cintes i un joc d'aliens i camalots fins el 3. si es va bé de grau se'n posen pocs, perquè els passos més durs sempre tenen alguna cosa.

un bon descobriment, per quan fa mal temps més amunt.

2.9.10

AIGUILLE PETITE D'ANSABERE. Spigolo Sud


ja ens tocava fer la "possiblement" última escapada al pirineu de l'estiu, i res millor que tenir un bon objectiu en cartera, l'spigolo sud de l'agulla petita d'ansabere, 350m 7b (6a+, A2 obl).



la ressenya de l'albert, que és la què portàvem nosaltres:

el dia pinta radiant, i ja durant l'aproximació les vistes de les agulles són espectaculars.




sortim del final de la pista de pont lamary, on hem dormit amb la furgo, passant per les cabanes d'ansabere i d'allà a peu de via és evident (1,5 a 2h).


tot pujant per la tartera que ens deixa a peu de via arriba el primer contratemps, sense sentir ni soroll ni res de cop noto un dolor al cap, m'han tirat una pedra al cap! encara faltaven 15m per arribar a peu de via i ja m'han fet sang al cap!!! el casc, encara a la motxilla...
una cordada de bascos estan començant una via que es creua amb la nostra. com que el sòcol està molt trencat, la pluja de pedres és considerable i, com que li toca començar al joan, el que espera no rebre'n més sóc jo.

L1: comença a l'esquerra d'un gendarme, dos espits en 60m, IV trencadot. hi ha una reunió de burins i 4m per sobre una d'espits. amb les presses per sortir de la pluja de pedres, em deixo l'estrep a peu de via...

L2: volia anar fins al peu del diedre, però el fet d'atrapar els bascos fa que munti reunió en dos espits que hi ha a l'esquerra, just abans del tram més vertical, III, 25m.

L3: un espit i un pitó protegeixen un tram de IV. aquí els bascos diuen que fa massa sol i massa calor i que rapelen.

L4: aquí ja veus que la paret se't tira a sobre, desplomant per sobre del teu cap. diedre difícil, amb una cara llisa. només té un parabolt a l'inici. com que és 6c, el passo en artifo, posant tascons petits i l'alien blau, d'allà arribes a un pitó i després una sortida de canto gran.

L5: llarg vertical amb molt canto, seguint una fissura. el pas més dur està entrant al diedre. diuen 6b+, dur.




L6: curt llarg d'artificial equipat amb parabolts per passar darrere l'esperó. en lliure diuen 7a, però la roca no es veu molt agradable. 20m escassos, amb reunió no molt incòmoda.

L7: Ae amb algun pas molt llarg, tant que s'ha de sortir en lliure. aquí trobo a faltar l'estrep. en lliure diuen 7b, sinó Ae i 6a.



L8: el flanqueig de la muerte! sortida molt fina de la R per anar flanquejant per una placa amb poc canto i molt ambient. una corda ronyosa que penja d'un parabolt pot facilitar la feina. es pot posar un camalot del 2 per protegir el possible pèndol del segon. 6a+ o 6a i A0. reunió amb ambient.




L9: llarg brutal! placa molt vertical, amb canto i les xapes lluny, sense possibilitat de posar res més. 6b+ (6a+ obl. segur). el millor llarg de la via.



L10: sortida d'Ae llarga de la R i després 6a a protegir (hi ha algun burí xafat). just sobre la R hi ha la instal·lació de ràpel. aquí el vent semblava que em volgués arrencar de la paret.

L11: fàcil al cim, però molt trencat, III.

el descens: baixem a buscar el ràpel (no hi ha instal·lació al cim, s'ha d'anar alerta que és un tobogan de més de 300m fins a terra), un ràpel de 45m ens deixa en una feixa. destrepem fins el collet i allà seguim una vira amb compte (fita) fins a un corredor descompost que ens porta a terreny segur. allà seguim el camí que baixa del petrechema cap al cotxe.
tot baixant passem a veure si hi ha l'estrep a peu de via (encara no estic segur de si me l'he deixat a peu de via o al cotxe) i no hi és. arribant al cotxe trobem els bascos que m'han baixat l'estrep.

de material: 15 cintes, joc de tascons (petits molt útils al diedre de 6c), aliens i camalots fins el 2 (portàvem el 3 però no el vem posar).

vem estar unes 5h a fer la via, i tot arribant a la furgo encara ens vem poder banyar a les congelades aigües de la riera.

una via realment espectacular, molt i molt vertical i aèria, amb molt ambient i que ens farà escalar. vertiqualitat!