30.4.08

LES COVES DE RIBES. El perquè dels noms.

dissabte passat ens vem decidir per fer una nova visita al ripollès, aquesta vegada a les coves de ribes. jo feia un any i mig que hi havia fet la meva única visita, i hi havia deixat pendent un 6c+ que es diu dutxa matinal.
arribem al matí i, com que és oest, sud-oest, encara no hi toca el sol. el primer que ens demostra que el nom de les coses indica alguna cosa és que els degotalls (com el seu nom indica...) degoten!
algunes vies estan molles de les últimes pluges.
començo escalfant amb en record de'n marc, un 6a bo però en algun lloc sinuós i "poc evident". totes les vies molt ben equipades.
després em fico a pollo al chilindrón, un 6b que ja et va ensenyant perquè a la guia del ripollès diuen que el grau està ajustat. la via és bona i segueix la tònica de la zona, desplom de canto i degotalls amb algun "bombo" clarament més difícil. surt bé a vista i aquí s'acaba el bròquil...
després vé el segon ensenyament del perquè dels noms: el meu projecte pendent, dutxa matinal (com el seu nom indica...) és una dutxa. degota molt en dos llocs, avui la deixaré pendent.
em fico al techo de menos, un 6c (com el seu nom indica...) amb sostre. a vista no veig un canto "vital" i ha de sortir al segon intent. el pas és dur per ser 6c, però la via és molt bona.
per acabar de rematar provo l'home del nas, una via amb un primer llarg de 6a i un segon de 7a (30m en total). al primer intent tinc problemes amb el sostre, on vaig canviat de mans i hi ha un canto que raja molta aigua. al segon intent ho faig millor i, tot i el cansament del dia, encadeno bastant més fàcil del què em pensava. la via és mooolt recomenable. una mica sinuosa a la placa (on té mooolts parabolts) que donen molt fregament. al segon intent anava "desxapant" les cintes de sota perquè la corda pugés el més recte possible.
el matapà també prova el senyor del taga, IV+, can torrat de la coloma, V+ ( i la més bona de les fàcils) i joe ansies, L1 6a i bastant a bloc.
quan va sortir el sol va fer realment calor, però la roca té molt bon tacte i és molt adherent, amb les vies molt ben equipades. també recordar que hi ha un 6a+, el gordo y el flaco molt bo i realment espectacular.

27.4.08

ROC DE LA LLUNA. Visita fugaç

divendres teníem una estoneta al matí amb la montse per trepar i, cansats d'anar sempre a certs llocs, ens decidim a fer una visita llampec al roc de la lluna, al joc de pilota sud..
la pista està com sempre, es puja bé sense pressa. arribem i la montse comença per l'esquerra, escalfant a les faciletes tots els matins del món i xapes jom, les dues V. jo em miro matarile dream, 6a que encara no he fet mai, però és poc agradable a la vista, no motiva per escalar-la i la deixo, prefereixo escalar vies més bones...
després ja passem al sector central, on escalfo amb la fantàstica dulcinea del tobillo, 6a (la montse també la prova).
després toca anar "tatxant" el sector. me'n falten dues del grau que puc fer força bé, ja tinc feina:
baras tonight, 6c. em surt bé a vista, no la trobo gaire difícil, forats i anar fent. molt maca i bona, "l'alegria" que hi ha entre la última xapa i la R encara dóna més ambient.
s'acaba el temps, em fico a manara clic, 7a. surt a vista, es tracta d'aguantar algun passet més finet de bidits i anar fent de forats més grans. si vas recuperant als forats bons no té massa problemes (si no recuperes i et fon la pila tindràs més problemes...). és molt maca.
durant tot el matí ha fet molta calor, escalant gairebé massa... ja tinc l'esquena vermella del sol. un matí completament tranquil (estavem sols) i ben aprofitat (només em falten matarile dream, 6a i orgasmos de maria 7b+, que em donarà més feina que un matí), fantàstic!!!

24.4.08

OGASSA

dissabte ens vem escapar de les possibles tempestes que entraven per l'oest... l'objectiu va ser anar cap a l'est. com que la montse i el matapà volíen un sector amb vies fàcils ens vem decidir per fer una primera visita a ogassa. ja el poble és molt maco i tranquil, el sector està a prop del cotxe i hi ha 24 vies de les quals només tres són setens (molts IV, V, 6a's...).

començo escalfant a per sika akàs, un 6a de l'esquerra. com que ahir va ploure els cantos tenen aigua, però es fa bé.

segueixo amb la veïna king kong, un 6b que em va semblar molt facilet.

després provo l'estiu del cigonyal, un 7a amb un pas que pels baixets i que no tenim gaire bloqueig potser costa una mica... a mi em va costar dos intents. la via és molt bona, va marxant en diagonal a l'esquerra i la vaig entrar pel primer "llarg" del sostre del pela-roques (que és IV). atenció al desmuntar la via, millor fer-ho en top-rope o despenjar-se de la R1.





després toca el sostre del pela-roques, 6c+ que surt a vista amb algun "problemet". una patinada de peu al sortir del sostre em fa fer un "misto" amb la mà dreta, aguanto i em quedo penjat de la mà esquerra... encadeno, resultat:



uns dies sense escalar...

la montse i el matapà també van fer pirates, IV+, corsaris, V, les arenes, V+ i gran diedre, 6a. totes les van trobar molt maques.





un sector recomenable, sobretot per la gent amb grau per sota del 6b+, i no tant sobat com es diu. la roca, un esquist vermellós que dóna prou confiança encara que el canto estigui moll...

13.4.08

MONTREBEI. Latin Brothers

després d'un divendres plujós i sense poder escalar, tenia "mono" de tàpia i volia anar a montrebei. ens vem posar d'acord amb el Dj Resident Kletterer. arribem divendres al vespre a àger, part del camí l'he fet plovent, unes birres al bar i cap al prat. tot i que ha plogut tota la setmana la pista està bé. sopem i dormim.

toca el despertador a les 7, mirem per la finestra i sembla núvol... dormim una estona més... al final veiem que no és núvol, aquí es fa de dia més tard que a berga, però hi ha molta humitat. fa fred, 2ºC, la boira puja una mica... arriben uns francesos, esmorzen i marxen perquè no veuen el temps prou clar... nosaltres dubtem de si escalar amb aquest fred o esperar i anar a la torrades amb all. "anem fins a peu de via i decidim!" fa fred i no ens escalfem ni caminat... però arribem a la via i ja hi ha una cordada. aquest fet ha estat definitiu: "si hi ha algú és perquè el dia no és tant dolent per trepar"... "quan surti el sol farà calor"...

comencem la latin brothers, 500m, 6a, A1 i 6a obligat. dues ressenyes: latin del luichy i latin dels ressenya.
entrem en matèria:

L1: comença amb un passet de 6a i després V+. la reunió de parabolts no hi és, n'hi ha una d'antiga de burins més a l'esquerra.
L2: si sortim a l'esquerra de la R tenim un pas tonto de fissura i després canto V+
L3: comença amb un passet fi de regletes i obligat fins a una fissura d'escàndol a protegir. V+ apretadot

L4: comença a buscar un sostret. pas duríssim per superar-lo, tranquilament 6a+, després diedre difícil
L5: llarg facilet. V tonto
L6: sostret de 6a, es fa bé. abans del sostret és fàcil i després més
L7: llarg trencadot, V+, més per l'exposició que per la dificultat
L8: fissura d'A1. el kleterer s'ho curra amb els tascons i friends. jo de segon pujo mig en lliure, penjant-me a treure algun tascó difícil i aprofitant per descansar una miqueta. està bastant net, llarg de curro.
L9: placa de 6a que passo corrent amb un elegant A0, després llastra de V+
L10: flanqueig de II, sabines
L11: llarg de V+ que es va tornant difícil, pas cabrón abans del flanqueig en baixada, i fissura per arribar a la R. el fregament és inhumà
L12: llarg d'A1. aquest és més curt i no porta tanta feina. està moll. aquí ni em molesto a provar-lo en lliure, ja estic prou cuit...
L13: placa de 6a protegida amb 2 pitons, després flanqueig finet.
aquí ens quedàven dos llargs de roca no molt bona i feia MOLT fred i vent. posem la directa i sortim pels dos últims llargs de la via del corb, per la xemeneia a veure si no fa tant vent.
L14: xemeneia bruta i fàcil.
L15: xemeneia estreta de bon fer, V.
sortim a dalt cansats i amb molt fred. tota la via hem passat fred. primer esperant que el sol toques la paret, quan feia sol s'anava tapant i venien núvols i feia vent. ha estat bastant desagradable escalar tant tens pel fred i la insensibilitat de les mans. inclús l'aigua de la cantimplora estava freda!
en total hem trigat una mica menys de 10h, tenint en compte que als llargs d'A1 atrapàvem la cordada del davant i ens havíem d'esperar. els dos llargs de sortida no ens han fet anar més de pressa (tenen la mateixa dificultat), però ens han resguardat una mica del vent gèlid (dins la xemeneia no feia tant vent).
de material portàvem: aliens (semàfor + blau, gris i taronja), camalots del 0,75 al 3 (repetint el 0,75 i l'1), un bon joc de tascons, 15 cintes, bagues i un estrep per persona. amb el nostre estil (de cobards...) n'hem tingut prou i no ens ha sobrat gaire res...
la via és un VIOTE! molt bona, brutal! no regalen res enlloc. s'ha d'escalar i autoprotegir molt (és montrebei!), i els llargs més difícils (per mi) són el 4rt i l'11è. els d'artificial porten feina i els de 6a surten més bé que aquests V+ tant durs.
era la meva segona gran via al congost, i LA RECOMANO A TOTHOM QUE TINGUI EL GRAU I EL COCO PER ANAR-HI. sobretot mireu de no anar-hi amb fred, val la pena estar pendent d'escalar i no de deixar de tremolar o d'intentar recuperar el tacte als dits...

10.4.08

RIUGRÉIXER. nova visita i noves vies

ja feia dies que esperava que comencés a fer bo per tornar a riugréixer. dissabte va ser el moment.

el sector ha anat creixent durant aquest hivern (tot i que encara hi tinc tota la feina per fer), tant en vies dures com en vies més fàcils per escalfar.

la única pega és que encara estava cansat d'ahir i anava una mica justet de forces i pila, dues característiques molt importants en un sector tant físic.

encara feia una mica de fred per escalar a l'ombra, però al sol feia una temperatura genial.

les novetats a la cara est són, d'esquerra a dreta:


  • una via que no sé el nom, a l'esquerra del tot, la primera, 7a (?)

  • una encara sense nom a l'esquerra de la pim pam, 6a+

  • la directa pim pam s'ha independitzat i va a la reunió de la minyona, i queda de 6a+ (tal i com estava). la minyona crec que queda 6b+

  • entre la minyona i el trabucaire, hi ha una via nova que va a la reunió d'aquesta última, 7a. el trabucaire també queda de 7a

  • l'orfe té una variant a la dreta una mica més difícil, 6c+ (?). l'orfe potser 6c

les novetats a la cara nord són, també d'esquerra a dreta:

  • a l'esquerra del tot, un viote de 48m aproximadament, amb reunió intermitja, 7a (?). arrenca conjuntament amb gravetat lúdica i febre conillera (que queda de 7a+/b segons la meva opinió, 7a+ segons calmet)

  • entre febre conillera i ciao luciano hi ha un 7b o 7b+ (?)

  • a la dreta del tot hi ha dues vies noves, derbi, 6b/+ que segueix un arc fisurat i derbi variant, 6b/+ que surt per la placa.

si el calmet i el joan cunill no han fet més feina, aquestes són les novetats. les vies dures les ha equipat el calmet i les "fàcils" (6b/+ o menys) el cunill.

nosaltres vem provar la de l'esquerra de la pim pam, bona!, la pim pam, molt bona!, la directa pim pam, bona!, fa dies vaig provar les derbis, molt bones!



i també el trabucaire, brutal!






i el narcís (encerclat a la foto) a la febre conillera, brutal!




el sector va creixent, i com més gran es fa encara es va tornant més bo!! (si és que era possible)

9.4.08

CASANOVA. Mica en mica...

després de dues visites anteriors (això de tenir festa algunes tardes és fantàstic, sobretot després del canvi d'hora), divendres tenia entre cella i cella anar a la casanova. l'objectiu era una via que ja havia estat provant aquests dos dies, una via amb fama de fàcil, l'escurçó negre.

està situada a la part esquerra de la casanova, i és la primera via començant per l'esquerra. segons alguns dels frikis berguedans que últimament escalen molt pel ripollès i riugréixer, diuen que és un 7b+ fàcil, "com a molt 7b". com que per alguna cosa s'ha de començar, comencem per les fàcils, i si surten ja ens complicarem la vida més endavant.

escalfo en un 6b+ que no recordo mai el nom (diria que és llenega-me-la), fàcil també i després poso cintes a l'escurçó. avui em vaig penjant per no cansar-me com els últims dies.

després de descansar, començo la part més física d'abaix fins el repòs, descanso bé i faig la part més fina de dalt.


total, que quan arribo a la cadena m'ha costat ben poc comparat amb els intents anteriors, no hi ha com tenir els moviments clars i no dubtar enlloc!




o sigui que ja ho sabeu, si voleu encadenar un 7b+ fàcil... cap a la casanova!!!
I EL MILLOR DE TOT ÉS QUE INDEPENDENTMENT DEL GRAU, LA VIA ÉS BONÍSSIMA