25.8.08

BOLIVIA (V). Illimani

després de dos dies de descans contractem taxi per anar a Pinaya, poblet on començarem l'ascensió a l'Illimani Sur, el cim més alt de la Cordillera Real amb 6.438m.




el trajecte amb cotxe dura 4 hores, amb pols, sotracs i molt pati vora la carretera...


una vegada a Pinaya, contractem l'Andrés i el seu ruc per portar els trastos fins al camp base de Puente Roto, a 4.440m.



allà hi ha poca gent (només els que esperen els seus companys que són al camp d'altura) i només arriba una altra expedició de dos eslovens amb guia. pujar a Puente Roto es fa amb 1h i mitja i gairebé 600m de desnivell.



l'endemà ens llevem al matí i amb dos "porters" pugem al camp de Nido de Cóndores, a 5.450m. la pujada es fa per una tartera i esperó de roca trencada que en 1.000m molt drets i on no val a badar ens porta al petit replà on instal·lar les tendes. com que som els primers agafem el millor lloc. al camp s'ha de fondre neu, nosaltres vem aprofitar els porters i vaig pujar 6 litres d'aigua, per estalviar estona i gas.



a mitja tarda arriben els eslovens amb guia, cuinera, una pila de "porters" que els munten el campament... n'hi ha que es gasten els calers!



al tercer dia (dimecres 23 de juliol) ens desperten els eslovens amb molt soroll, just quan marxen (a les 2 i 20) toca el nostre despertador... sortim cap amunt a 2/4 de 4 amb el meu frontal fallant continuament.


primer es puja per una aresta gelada i després per forts pendents esquivant grans esquerdes (fins a 50º). les llums de La Paz es veuen en la foscor.



a la part de dalt surt el sol, però per l'altra banda de la muntanya, deixant veure l'ombra de l'Illimani.






la part abans de sortir a l'aresta és la més dreta (50º), i és on avancem els eslovens.


sortim a l'aresta a buscar el sol, però fa molt vent i molt fred. aquí l'altura ja es fa notar amb força...




arribem al cim a les 8 i 20, i intentem amagar-nos una mica del vent i del fred (jo no n'havia passat mai tant)... aviat anem avall.



video




la baixada és delicada, tot molt dret i glaçat. baixem molt alerta perquè això és un tobogan gegant...



la pitjor part és l'aresta de gel prop de Nido de Cóndores, amb pati a dues bandes.






una vegada al campament, descansem mentres esperem l'Andrés que ens farà de "porter". hem fet 1.000m de desnivell, pujant en 4h50 i baixant en 2h i quart.

desmuntem i baixem a Puente Roto, 1.000m més de baixada, on l'Andrés té el ruc. el carreguem i directes a Pinaya... total 2.550m de baixada, pobres genolls!!! de Nido a Pinaya es baixa en 3 horetes.

li lloguem una habitació a l'Andrés i descansem fins l'endemà que ens ha de venir a buscar el taxi (que vindrà amb 3h de retard) i que ens farà perdre mig dia i fa que fem esperar l'Eli (que ens ha vingut a veure des de Chile!!!)

24.8.08

BOLIVIA (IV). Huayna Potosí

l'endemà de baixar del camp condoriri, el joan i el quim tenien taxi contractat per anar al Huayna Potosí (6.088m)... tot i el cansament ens hi apuntem i així ens sortirà millor de preu!

sortim de La Paz en una "movilidad" nosaltres quatre i dos francesos, camí de terra i pols fins al Paso Zongo, a uns 4.700m.

allà marxem carregats amb tot per un bon camí a la morrena fins al campament de Las Rocas, a 5.130m. són 2h de pujada tranquila i 400m de desnivell.




al camp ja es nota l'altura, ens passem la tarda prenent el sol amagats del vent, que bufarà tota la "nit ".



tot parlant amb guies ens aconsellaven sortir a la 1 del campament... massa d'hora! no volem arribar de fosc a dalt. al final decidim sortir a les 2:30. ja se surt encordat i amb piolet i grampons des del mateix camp.


hi ha molta gent a la muntanya (quina agonia, comparat amb la cabeza del cóndor que erem només nosaltres...), pugem en processó i, evidentment, al pas de la rimaia hem de fer cua. passem bastant fred i no hi ha manera d'escalfar-se.


aconseguim passar la part tècnica i ja a l'últim pendent abans de l'aresta comença a sortir el sol.




a l'aresta és un anar i venir de gent, creuant-nos amb gent poc acostumanda a fer muntanya, zombis per l'altura... una mica estressant, per sort van amb guia i s'han llevat molt d'hora.


fem cim a les 7:30, amb un tímid sol que encara no escalfa. el cim té una cornisa gegant i s'ha d'anar alerta. fotos i a menjar i beure més avall, a veure si el sol comença a escalfar. fins al cim són uns 950m de desnivell positiu




a la baixada més creuaments a l'aresta, amb l'impressionant pati de 1.000m de la cara oest sota els peus.

la baixada és bastant ràpida, en 2h s'arriba al campament. baixant hem evitat la rimaia passant per l'aresta del polonès, però és una mica exposada.


al campament, una mica de descans tot esperant que arribin el joan i el quim i cap avall, que el taxi ens portarà a una merescuda dutxa i al bon menjar dels restaurants de La Paz. ens esperen dos dies de descans!!!

14.8.08

BOLIVIA (III). Cabeza del Cóndor

per fer la Cabeza del Cóndor (5.648m), la nostra primera intenció era muntar un campament d'altura (a 5.100m aprox.) per poder atacar l'aresta amb més marge (tant de temps com de forces), però entre el cansament del dia anterior i la previsible pallissa de remuntar les morrenes carregats com rucs vem decidir atacar-ho des de baix, més lleugers i més ràpids.

la ressenya cortesia de madteam:


així vem dedicar el dia teòric de muntar el camp d'altura per anar a veure el camí d'accés per les morrenes (que hauríem de fer de fosc l'endemà) i vem aprofitar per aclimatar una mica més pujant al coll del pic Àustria, un cim fàcil i de bon fer per aclimatar (té més de 5.300m), fins a 5.080m. la resta del dia va ser per les relacions públiques al camp base i per descansar.

al camp base vem coincidir amb gent molt maca: els de Cassà (joan i quim), els de Jaca (ángel i dani), els 6+3 de Madrid (la memòria em falla pels noms) i els dos australians.



l'endemà al matí sortim puntuals a les 2 de la nit de la tenda. el primer tram segueix un bon caminet, després entres a les morrenes de sorra fina molt agòniques i dures. ens costa 3h arribar a la glacera (on hauria d'anar el camp 1).

la glacera té bastant pendent i unes esquerdes molt grans, que no veiem perquè és negra nit (millor!). el sol ens comença a sortir just abans d'arribar al corredor ocult. aquí el fred mossega fort.



entrem al corredor ocult, fàcil al principi i amb sortideta amb gel i una mica mixte. hi havia una estaca just a la sortida (per rapelar-hi).


des d'allà la vista de l'aresta és espectacular, aire a la dreta i aire a l'esquerra! ja ens havien dits els guies que "la arista és muy fina"... teníen raó! anem pujant a l'ensamble assegurats amb 4 estaques (gràcies joan, sense les teves estaques encara hi seríem).




a la meitat de l'aresta hi ha un ressalt de III en roca dubtosa que no suposa gaires problemes, i a la part de dalt surt gel blau que et deixa posar un cargol de gel. així, entre ensambles assegurats i unes quantes reunions arribem al petit cim.




des del cim es veu la gent pujant l'aresta del pequeño alpamayo:
la baixada és més vertiginosa, tens el pati sota els peus contínuament... per sort no és molt difícil i anant alerta es va baixant. el corredor es rapela a la part de dalt, després es destrepa.




la glacera es baixa en un moment, i els corredors expo de dalt les morrenes s'han de baixar molt alerta. després morrenes i camp base!!!


l'ascensió és AD+, són 1.100m de desnivell i ens va costar 7h fer cim, la baixada es fa molt més de pressa. no és difícil, però és una mica exposat.


i el millor: estavem sols a la muntanya!!!!

12.8.08

BOLIVIA (II). Pequeño Alpamayo

després de les excursions per aclimatar, ens decidim a anar a la muntanya. hem contractat un transport que ens portarà al poblet de Tuni, a 4.400m, amb espectaculars vistes al Huayna Potosí, 6.088m. allà contractarem un parell de rucs per pujar les motxilles amb menjar per 5 dies, farem el primer "stage" al massís del Condoriri.



Tuni és un poble de poques famílies, tots tenen rucs i per un 6€ cadascun et porten el material al camp base de la Laguna Chiar Khota (llacuna negra, en aymara), a gairebé 3 horetes i 350m de desnivell positiu.

el camp base està a 4.640m, molt ben arreglat, té WC amb tassa de vàter (!!!!) i un vigilant et controla les coses per 10Bs al dia (0,9€).

descansem el que queda del dia, amb la mirada posada al gran objectiu d'aquests dies, la Cabeza del Cóndor (5.648m).




l'endemà sortim a les 4 del matí, en 45min som al peu de la glacera. l'entrada a la glacera és asquerosa, gel gris amb escates fetes pel vent, sense traça i difícil d'orientar-s'hi. quan s'aplana una mica ja és més evident, es busca la part esquerra de la glacera, que és menys esquerdada.




l'altura es comença a notar, i el fred també, just amb el sol arribem al coll previ al Tarija.
enfilem la rampa de 40º, passem la rimaia i fem el cim del Tarija (5.240m).
bevem una mica i destrepem la canal terrosa de II i una mica expo (moltes cordades es fan enrere en aquest punt) fins a buscar l'aresta que ens portarà al Pequeño Alpamayo.

l'aresta és molt estètica, amb un ressaltet de 55º amb gel. una hora després de fer el Tarija (l'altura et fa anar bastant lent i bufant molt) i en 5h en total fem el Pequeño Alpamayo (5.370m).


a la baixada convé no refiar-se, un mal pas et portaria per mal camí... i la remuntada al Tarija es torna duríssima. d'allà al final de la glacera ja és un passeig, i d'allà a la tenda tot són ganes d'arribar, menjar, beure (coca-cola, que en venen al campament) i dormir el mal de cap...

les agències la venen com una ascensió d'aclimatació i per gent inexperta (amb guia)... és una ascensió AD, a 5300m, amb retorn amb pujada i una mica expo i 1000m de desnivell no crec que es pugui considerar trivial i assequible

11.8.08

BOLIVIA (I). Aclimatant

després de molts dies sense escriure al blog, ja era hora que comencés amb les cròniques bolivianes:

la opció més econòmica per volar a bolívia és entrar-hi per terra des del nord de chile (400€ menys per bitllet d'avió). el vol a santiago de chile va anar rodat, no vem perdre les maletes!!! des d'allà vem volar al nord de chile, a arica, on vem dormir.

arica està a la costa del pacífic, a 25km de la frontera amb perú i a menys de 400km de La PAz. vem agafar un bus cap a la paz. en 3 hores i mitja et plantes a 4.600m, tota una pallissa per l'organisme... controls d'aduana (al peu del volcà parinacota, tot un 6.300) i entrem a l'altiplano bolivià que, com el seu nom indica, és alto (3800m) i plano.

aquí hi fa fred, l'aigua està mig o del tot glaçada. està ple de ramats de llames, vicuñas i algun flamenc. arribem al vespre a la paz amb un mal de cap terrible, el mític "soroche" (o mal d'altura).

tota la nit dormint i l'efecte de l'aspirina fa que al matí ja ens trobéssim millor , però les costes de la paz (aquí tot fa pujada!) ens fan bufar, estem a 3.600m... tot el dia caminant, acostumant el cos a l'altura, fent alguna foto i fent el guiri, gaudint de l'espectacularitat de la ciutat i les vistes a l'imponent Illimani (6,438m).





després d'haver superat el "soroche" (mal d'altura) i haver passejat per la paz, tocava pujar una mica més per anar acostumant el cos. el següent pas és estar dos dies al llac titicaca.


vem sortir de l'hostal en un bus, que en 4 hores i passant l'estrecho de tiquina amb barca (nosaltres en una barca i el bus en una altra) ens va deixar a copacabana, a la riba del llac titicaca. lloc turístic i ple de hippies de tot arreu.


allà vem agafar una "lancha" i en una hora vem arribar a la isla del sol, el lloc on la cultura inca diu que va sorgir el seu déu viracocha i va crear la humanitat. el llac està a 3.800m i només arribar a la illa et trobes amb la escalinata del inca, 200 graons i després una bona pujada. total: l'hostal estava a gairebé 4.000m. a la tarda vem fer una volta ràpida a la illa, aprofitant per pujar dos dels seus tres 4000's (4.065m el més alt ).


tornant, un mate de coca tot veient la posta de sol al llac i a sopar truita pescada al llac. a l'habitació hem arribat als 12ºC, a les nits fa fred i dormim amb 3 mantes...


al matí tocava tornar, llevar-se i visitar unes ruines d'un palacio del inca (una mica cutres...) i lancha, dinar i bus a la paz.

oficialment ens donem per aclimatats!!!! començarem a fer muntanya!!!