30.7.09

CONTRAFORT S.E. COMALESTORRES. Game over

després de la pallissa del dia abans, el despertador toca a les 5 i 20... tenim molta feina per endavant!!!!

Game over, 1.000m 6c (6b obl.)

tenim la ressenya de les 100 del soldevila, però no seria fàcil de seguir la via amb tant poc detall. el dia abans uns guiris molt trempats ens deixen fer una foto (en realitat són vàries pàgines) de la guia del luichy on hi ha una ressenya molt bona (sorry maestro, som pobres i no podem comprar totes les guies...).

comença a clarejar i sortim cap a la via, en 25 minutets som a peu de via des de l'esplanada de "l'edifici d'enher". com que ahir vaig acabar jo, avui comença el joan.

els 5 primers llargs són per separar-se de la canal de l'aranya griposa. la roca no és del tot bona i la dificultat no passa del V.


L6: aquest ja ens farà pensar una mica més, placa sense assegurar (fàcil) fins a un diedre cec, assegurat amb espits (no a prop) i més placa per sortir-ne. després fàcil i fissurat fins a la R. 6a d'escalar.


L7: aquí la liem una miqueta. primer el joan es fica en una fissura que no és, destrepa i veiem un espit enmig d'una placa... ara si! placa fina per arribar a l'espit, protegible amb un alien. després de l'espit hi ha un pas d'adherència sense mans on és difícil creure's que els peus no es mouran. seguim per diedre-bavaresa de llibre, un pas d'Ae i R. 6a+ i Ae. s'ha d'escalar de veritat!


un llarg més de V+ i un de IV+ i arribem al jardí, on caminem cap a l'esquerra a buscar una R amb espits que ens indica on hem d'anar. estem a punt d'entrar a la part més dura de la via. encara ens queden 2 llargs de V+ i un tràmit de III. aquí dalt els V+ ja comencen a apretar...

L14: entrem en matèria! un tram indefinit (que no fàcil) per un xic de vegetació vertical per anar a buscar un diedre desplomat. l'escalo empotrant el braç dret i fent bavaresa amb l'esquerra. hi ha un friend de via, la resta a cosir a voluntat (els friends queden a caldo). surto bufant però content, és el meu primer 6c d'autoprotecció que encadeno!

L15: segueix el tomàquet, és el llarg més obligat. tram fi a buscar un espit, desplomet amb sortida de tibar. un altre espit, flanqueig a dretes, sortida desplomada sense saber on està el canto. després no et despistis fins a la R. 6b.


dos llargs més de V+ on no regalen res i arribem al cim de l'agulla mireia. ens treiem els gats i caminem fins a trobar un espit al peu de la part final del contrafort S.E. de comalestorres.

aquí ens queden 4 llargs: un de V una mica indefinit, un de IV+ que escaqueja un diedre desplomat que es veu duríssim, un de 6a que no regala res (molt atlètic) i una sortideta fàcil de V.

finalment, en 9h hem acabat els 1.000m, ja només queda baixar... optem pel descens B de la guia del luichy (diu que és més còmode). seguim cap a la dreta més o menys en horitzontal a buscar el coll de l'agulla gran on, amb un ràpel de 60 i un de 30 estem pràcticament al mateix lloc d'on es baixa de la 4ª agulla de comalestorres. després per camí conegut retornem a la presa de cavallers i a la furgo. 1h i mitja de descens.

la via és bona, sense més. enllaça trams bons amb les inevitables repises, jardins i trams herbosos. és un bon entrenament per altres empreses (un viatge als ecrins, per exemple!!). no està pràcticament equipada, espits a les R's i algun a les plaques, s'hi ha d'escalar.

de material portàvem un joc de tascons (que pràcticament no vem fer servir), aliens i camalots fins el 4.

obliga en el 6b sobretot pel 15è llarg, i s'ha d'escalar bé en placa poc protegida i en fissura a protegir.

en total van ser 11h i mitja de cotxe a cotxe, i els peus adolorits per un parell de dies...

TRAVESSANY, PARET DE L'ESTANY. L'esperó de mordor

aquesta setmana havíem quedat amb el joan per anar a cavallers, l'objectiu és seguir "tatxant" de les 100 millors.

sortim a les 7 de berga, a les 11 ens posem a caminar des de la presa de cavallers. gairebé 2h i mitja més tard arribem a la paret de l'estany de tumeneja.

l'esperó de mordor, 200m 6b.



durant l'aproximació, a la zona de l'estany hi ha infinits mosquits... el último superviviente diria que són proteïnes, però jo no tenia gana!


després del sorteig em toca començar:

L1: aquí ja entro per la fissura de just a la dreta de la correcta... això de V+ no en té res, apreto com un campió, sinó és 6a+/b no és res... em canvio de fissura i, ara si, és més fàcil. no faig la reunió als baguetos podrits, una mica més amunt en munto una amb friends i tascons.

L2: fissura amb tibada sense massa peus, ben protegible. V+. la reunió la muntem dels dos tascons de la raquel. en podem recuperar un (si el vols ja ho saps) i un maillon.

L3: comença per una fissura fins a una llastra (pirulí paranoico) que fa bastanta por. després segueix per fissura fàcil. reunió d'espit i pitó. V+


L4: aquí comença el "tomàquet". flanqueig a dretes per trobar una fissura ampla i roma. mig arrossegant-nos i mig empotrant un braç i una cama anem reptant amunt. els friends grans i queden a caldo. 6b segons el soldevila. em sembla recordar que la R tenia un espit.

L5: vas a buscar un diedret i una fissura bona, fàcil. R d'un espit a reforçar. IV+



L6: llarg una mica estrany. algun pas més apretat que els altres. V. un espit a la R.


L7: diedret de sortida, fàcil. R en un espit. IV+

la via es fa bastant bé de temps, en menys de 4h es fa sense córrer.el descens es fa buscant pas cap a l'esquerra, una vegada a la cresta es troben fites del camí al pa de sucre que porten al refu. abans d'arribar-hi fem un recte a buscar el camí que puja de cavallers. unes 2h fins al cotxe.

material: la via està pràcticament neta, necessitarem un joc de tascons, aliens i camalots fins al 4, repetint el 2, 3 i 4. nosaltres també portàvem un 3,5 i el vem posar. és difícil escalar amb tanta metralla!!!

una bona via, però es camina massa per 4 llargs bons. potser si es fa camp base al refugi i s'aprofita per fer altres vies per la zona compensi més...

REFRESCANT-ME

aprofitant que fa calor... una visita a l'escala!!!

divertit, refrescant... i una mica preocupant saltar al mar per algú de secà com jo



27.7.09

PEDRAFORCA. L'estimball

seguint amb la febre "tatxadora" de les 100 millors (ja n'hi ha 53 al sac!), divendres anem amb en jortx cap a la sud del pedra. objectiu: l'estimball 370m 6a+/A0 (7b+?). crec que el 6a+ de placa és bastant obligat...




arribem d'hora a peu de paret, encara no toca el sol a la sud (1/4 de 10). sorteig i començo jo:

L1: tibada per entrar a la paret i després 6a finet, d'escalar. fa fred als dits i costa acostumar-se a tan poc canto. quan arribo al punt on se separa de la choras, la fissura herbosa em fa seguir per la choras fins a la R comuna. 6a.

L2: comença amb una fissura de llibre de IV+, després tornem a les plaques. 6b, seguim adaptant-nos a la roca i, de moment, encadenant.




L3: com que havia llegit que és un llarg clau, vaig entrar una mica cohibit. mica en mica, pas a pas, el llarg va sortint. atenció a la sortida de la R i a no relaxar-se fins dalt. 6b+, serà el màxim encadenat.

L4: escalem en lliure l'A1 dels dos pitons, però al pas de bloc de 6c(!) passem en A0, que tampoc és fàcil... després diedre per recordar com és escalar lluny de les plaques. és més de IV+ i V+ com diuen els ressenyes.

L5: tornem a les plaques! una petita entrada fissurada i després placa fina altra vegada. en un punt s'acaben els pocs cantos que hi havia i no arribo enlloc... A0 i seguim, que a dalt és boníssim. fem R abans de la bavaresa, que és més còmode. 6a+ i A0.

L6: comencem per una bavaresa neta per passar a l'Ae (7b+!!??). no fem la R penjada i en jortx segueix fins a a la feixa. un llarg ben complet! 6a i A0's dels llargs de veritat.

faig el canvi de reunió i

L7: placa diagonal, seguint els punts febles. molt maca per ser IV+.


L8: fissura-xemeneia-off widht estrany. entrada de 6a (?) incòmode i sortida de V+ de fe i valor.


L9: xemeneia més fàcil del que sembla, però on t'arrossegues una mica. la última R a improvitzar. V+


el descens buscant una fita cap a la dreta, per baixar per les costes de'n dou.

material: 14 cintes, joc d'aliens i friends fins el 3. els tascons no els vem fer servir. un estrep pel que escali de primer el llarg d'Ae (7b+) i el bloc de 6c (si s'alternen llargs serà la mateixa persona).

la part de dalt és exigent i molt més clàssica, és important no perdre-se-la, així com arribar-hi bé de forces perquè el "coco" respongui.

una via excel·lent!!!

CORBERA. Ombra i foradets

una visita de tarda de dimarts a un sector d'ombra (quina calor que fa!!!). anem a corbera, un lloc poc visitat, segurament per les poques vies que té equipades. de totes maneres, les vies són bones i tenen l'alicient d'escalar-hi a vista perquè poc magnesi hi trobareu.

té alguna via fàcil al sol (IV-V) just a peu de pista.
nosaltres escalfem amb ??? 6b, segona via començant per l'esquerra, que ressegueix una fissura roma que, bàsicament, ens marcarà la línia a seguir. arribes a la R amb la sensació de no haver escalfat (que no vol dir que sigui fàcil, sinó que hi fas poca força).

seguim amb ??? 6b+ a l'esquerra de l'anterior, just la primera via de la cara nord-est. apreta una mica més i s'hi escalfa millor.

i de seguida ens fiquem a l'objectiu, combipeich 7a+. a vista és difícil, sobretot als trams on apareixen molts foradets i no saps ben bé quin és el correcte. després d'un digne primer intent, al segon intent caic a l'última xapa anant a buscar el canto salvador per arribar a la R, un peu mal posat i que s'ha escapat n'ha estat el responsable... cap problema, hi tornarem, sobretot mentres faci aquesta calor!!!!

14.7.09

OBJECTES PERDUTS/TROBATS A RIUGRÉIXER

avui dimarts hem estat a la tarda a riugréixer, mig arrossegant-me i sense forces perquè em sembla que he agafat alguna mena de refredat (?!) o grip (i no he estat a mèxic!!). el més destacable, a part de que a les vies de la cara nord s'hi estava de conya, és que

hem trobat un FOLRE POLAR al peu d'una via.

despistat: si em dius el color, marca, on era i el teu mail et diré on el pots passar a buscar





CAVALLERS. Blues

dimecres ens llevem amb un sol radiant i... 8ºC!!!! fresca per anar a comalestorres. a les 8 sortim amunt i en una horeta escassa (sense córrer, que a mi no m'agrada caminar) som al peu de la blues, 235m 6b (?).

per l'experiència a la veïna pistacho asesino, ja sabia que el sol marxa a migdia de la paret, tocava no anar molt tard.

com que ahir vaig acabar jo, avui comença el joan:

L1: placa tombada amb una fissura que la ratlla de baix a dalt. sembla fàcil, però a mi és el llarg que em va costar més. V+


L2: tram d'herba fins al peu d'un sostret, on hi ha el pas més rabiut de tota la via, protegit per un bolt. després tràmit fins a la R. 6a i és el segon llarg que més em va costar.

L3: tràmit de IV, no fa 30m com diu el soldevila.

L4: el millor llarg de la via. vas a buscar dues bavareses de llibre. des de baix impressionen, però com que no desploma i hi ha bon canto es fa molt bé i es protegeix amb "amics" a caldo. el soldevila li dóna 6b, a mi em sembla una mica massa, seria més aviat un 6b d'esportiva.


L5: aquest és més tècnic que l'anterior, i potser una mica més difícil. molt maco, combinant diedres i un passet tonto per entrar a la R.



L6: inici a buscar un bolt per entrar a una fissura roma, estranya de col·locar-s'hi, després fàcil fins al pitó que sembla innocent per entrar a la R (i el pas no és tan innocent).


L7: el que sobre el paper semblava un llarg de tràmit per sortir de la paret és un llarg de V+ boníssim, molt atlètic i divertit. un bon final per la via.

descens en ràpel de 50m pel vessant contrari. vem sortir de la paret amb el sol, per sort, perquè el ventet era fred de veritat (anàvem abrigats com a l'hivern a regina, però amb tot posat!!!).

material: joc d'aliens i camalots fins el 3, tascons.

jo m'ho vaig passar "teta", feia dies que no feia una via que m'agradés tant (tb feia dies que no feia paret...).

CAVALLERS. Humitats a la Laura

dimarts i dimecres de la setmana passada sortim amb el joan cap a cavallers. la meteo no és molt segura per dimarts, però sembla que hi haurà una finestra de bon temps, ens la juguem!

sortim d'hora de berga, i a l'altura de la seu ens rep l'infern en forma de tormenta... "vols dir que escalarem???" al port del cantó deixa de ploure, arribem a cavallers i, tot i que no plou, està tot emboirat i regalimant. decepció...

després d'una horeta mirant cap a la paret en direcció a la laura, 180m 6b+/c, i veient només la boira, sembla que s'obre una mica. els primers llargs es veuen molls, però la part de dalt sembla seca, "provem-ho!"


ens fotem ben molls a l'aproximació (sort que és curta...). començo jo:

L1: tràmit. grimpada amb un pas de V estrany protegit amb un bolt.

L2: fissureta de dits molt maca amb bolt al final, el joan se situa al peu de l'O.W. i crida: "està xorrejant!!". com que s'apanya bé, amb el C4 i els dos bolts puja com un campió de les trampes. putada, jo no tinc el C4, em toca arrossegar-me per la paret fins que acabo més moll que la paret. potser seria 6b+ en sec, moll és A1 i gràcies.


L3: arrenca en una fissura de mans (això per qui tingui les mans grans, jo no toco ni vores...). ho intento dos o tres cops i acabo fent un fantàstic A0 del C3. d'allà fins dalt a gaudir de fissura i diedre, amb un altre passet d'apretar. deu sortir 6b a dalt.

L4: el joan esquiva l'arbre i entra en una placa tècnica protegida amb bolts. un llarg molt maco, i no crec que tan difícil com 6b+.


L5: fissureta fins a situar-se sota un sostre. pas del sostre rabiut protegit per un bolt, després fissura fàcil. llarg preciós.

L6: placa tombada fàcil, amb un parell de bolts, tràmit.

L7: inici indefinit, pots optar per una fissura o un diedre, els dos ben nets. després placa fineta i sostret final. no crec que arribi al 6b+ (o això o se'ns donen molt bé les plaques de regletes, com que som berguedans...).

el descens en ràpels per la mateixa via.

material: joc d'aliens i camalots fins el 4, tascons.

via molt bona de fissures i diedres, amb llargs curts perquè dóna moltes voltes, poc obligada i de bon protegir.

6.7.09

LA BOLETA FORADADA. Anglada-Cerdà

dijous dia 2, per fi, torno a la paret. com que volem fugir de la calor anem a buscar una nord... cap a la boleta foradada, a l'anglada-cerdà, 155m 6a, Ae.


a l'aproximació passem una mica de calor, però a la via s'hi estava de conya.



comença l'edu:
L1: xemeneia molt estètica i una mica polsosa. l'A0 no el trobem


el segon llarg li toca al joan:
L2: comença fàcil, el joan xapa un tac de fusta amb cordino radioactiu, puja mig metre per sobre... i arrenca un canto de peu! 3m de vol sobre un tac, i aguanta!!! la resta del llarg el fa sense cap problema.

L3: fissura de 6a, boníssima, per gaudir. el joan se'l menja amb patates.


ara em toca a mi,

L4: desplom d'artificial de pitons vells, molt vells. ho intento en lliure, té canto (algun es mou), però quan em comencen a caure escarbats a sobre i els cordinos es van fent petits i podrits decideixo penjar-me. escalo un tram dels tacs de la via del costat, desescalo i segueixo la via que toca, d'A0 en A0 i sortint en lliure als passos llargs.




L5: segueixo jo, surto en lliure (amb moral) fins que els cantos es fan massa petits, d'allà fins dalt A0's i xapatges en lliure per evitar els burins podrits que hi ha entre parabolts.

finalment fem cim de la boleta pel IV més estratosfèric q he vist mai. assegurem per l'esquena al cim perquè no hi ha reunió.

tornem cap al cotxe.

material: un joc de friends fins el 3, 18 cintes i un estrep per persona.

una via molt recomenable per l'estiu