23.9.08

MAL PAS DE TREVIL, fot-li al repte pendent

després d'aquests últims dies escalant per riugréixer, esperava que l'entrenament donés els seus fruits...

anem al mal pas de trevil, a buscar inflar més els avantbraços que els bíceps. al matí el sol hi comença a tocar passades les 10, escalfem una mica, repetim la fantàstica dimecres de patum, 6b+, una via semblant a l'esperó del petitó però més desplomada. no us deixeu enganyar pels primers dos metres amb sorreta, a dalt la roca és brutal.

després toca casserres, el 7a que em surt més fàcil del món (de tantes vegades que l'he fet, que m'agrada molt) i aprofito per posar cintes a fot-li de dret, 7b, el projecte sempre pendent.

total, que el pas se'm rebota els dos intents.

l'endemà, sense voler-ho, torno a aparèixer pel mal pas. abans de marxar torno a fot-li de dret. al primer pegue pillo com un campió al pas de bloc... al segon passo el pas, surto del desplom i, potser per un excés de confiança, em patina un peu i ja torno a ser sota del desplom!!!! com que se m'acaben les forces ho deixo per un altre dia...

finalment, aquest dissabte, després de posar les cintes des de casserres, em surt al primer intent del dia.

més feliç que un tornavís ja he acabat la feina del dia, del mes i de la temporada, "avui ja no escalo més!".

seguirem perseguint reptes per aquest món vertical.

22.9.08

AGULLA JORDI SOLER I MASIP. Revoluciones celestes

dijous passat ens decidim amb el cunill a anar a montserrat, l'objectiu era l'anglada-cerdà a la boleta foradada, però quan aparquem el cotxe montserrat ha desaparegut dins la boira. com que no és gaire agradable escalar amb boira (i menys si la roca està humida) ens decidim a provar sort i anem a la sud, que queda per sota dels núvols.
l'objectiu és "tatxar" una via que ens va quedar pendent del llibre de les 100 millors, la tormenta de verano i fer alguna via veïna a l'agulla jordi soler i masip, la revoluciones celestes, a la zona de la vinya nova.


quan hi arribem veiem que hi ha una cordada. mentres ens esperem , començarem per la revoluciones celestes, 120m 6a/A0.

la ressenya dels ressenya.

la via comença amb un primer llarg molt equipat amb espits i burils, algun sense xapa. es passa bé en lliure amb 3 o 4 A0's, fent-lo així deu sortir 6a/+.


des de la primera R tenim la cordada del costat retallada a l'esperó:


al segon llarg ja canvia la cosa, l'equipament "desapareix", i has d'anar escalant amb roca excel·lent tot buscant el camí més lògic esperant trobar alguna cosa (que sempre va apareixent als passos més difícils). deu sortir 6a.
el tercer llarg és semblant, fins al final que ja tomba, sempre amb poques assegurances i una roca boníssima.
com que anem amb corda friki de 70m rapelem per la veïna perros callejeros, en 4 ràpels.
una vegada a peu de via comencem la tormenta de verano, però al primer llarg un plugim ens fa desistir... seguirà pendent.
la curiositat: la cordada del costat estava formada pel Picazo i un col·lega. veniem a acabar d'arreglar la revoluciones, però van decidir escalar la tormenta per aprofitar el temps... total, ells no van poder arreglar el primer llarg (l'únic que falta de la revoluciones) i nosaltres no vem poder escalar la tormenta, però vem fer petar la xerrada amb l'Antonio, que sempre és molt interessant.

18.9.08

RIUGRÉIXER NEWS

després de les alpinades estivals, aquest any m'he retrobat amb l'escalada a riugréixer, un bon lloc on posar-se les piles de pressa o "morir" en l'intent (sobretot els braços...).
després d'uns dies retrobant sensacions, tornant a fer "pell" als dits i una mica de pila, la fanàtica activitat del ricard calmet i del joan cunill obrint noves vies m'ha motivat a seguir "tatxant" i provant vies.
els resultats, una mica ordenats:
a la cara oest
  • a la dreta de la derbi variant tenim sanagrills, 6c+: entrada potent i secció tècnica d'invertits i peus claus. si t'equivoques estàs venut, surt en dos intents.
  • a l'esquerra de la derbi hi ha plakenika, 6c/+: nova graduació consensuada, més fàcil que sanagrills, surt a vista. placa fina fina.
  • a la seva esquerra una nova via del joan cunill, rikipark, 6a+: entrada mig rabiuda i després a escalar placa/repòs. maca i agradable
  • de les tres maries, la de la dreta, 6b+ segons la ressenya, jo em permetria el luxe de dir 6c, difícil a vista, surt a la segona. molt tècnica i fina de placa, amb alguna "volta" poc evident.
  • si anem a la corda fixa de la cara més nord comencem amb malalts de pedra, 7a a la dreta i 6c+ a l'esquerra. les dues boníssimes, entrada comuna a bloc, roca delicada un tram fàcil i després es bifurquen amb desplom de remades i "bicicletes". els bíceps ho noten... 3 intents a cadascuna (un d'ells massa cansat per treure'n res positiu).
  • seguim per la corda i arribem a riugréixer, 6c a la dreta i peggy sue 6c/+ a l'esquerra, amb entrada comuna. la de la dreta llarga i "d'escalar", boníssima surt a vista, la de l'esquerra més tècnica i poc evident surt a la segona (gentilesa de'n cesar casado, està més assegurada que la veïna).

i com dèien als dibuixos animats: "eso es todo amigos!"

de moment anem escalant a la nord, que quan entri el fred haurem de buscar el solet... tot i que el calmet sembla decidit a que no acabi la feina i ja treballava en una nova línia a la zona de la corda fixa, un altre 6c+????

els graus són una mica "riugéixer", no regalen res i en molts llocs podrien tenir un plus de més, però ens hi anem acostumant i cada vegada ens sembla més normal... i com que les vies són boníssimes i el grau és orientatiu ens ho passem igual de bé!!!!!!

17.9.08

DENT D'ORLU. Tapas sans dalles

després d'haver escalat al granit cantellut i adherent de Le Pujol, ens n'anem al granit tombat i "poc" adherent (comparat amb el dia abans) de la cara est de la dent d'orlu.
com que l'objectiu és anar-nos repartint els llargs amb la montse, triem la tapas sans dalles, 350m V+ i equipada.
la via comença just on falta la primera xapa, al primer llarg n'hi falten un parell, però es fa bé perquè és molt fàcil, només s'havien d'esquivar alguns regalims de la pluja de dos dies abans.
tota la via va per plaques d'adherència faciletes (al voltant del IV).




i només té dos sostrets on es concentren les dificultats (un llarg V i el següent V+), però al pas hi pengen uns cordinos que facilitarien les coses si no ho veiéssim clar (els francesos parlen de IV obligat...)



és una via que tot i ser llarga es fa molt de pressa (3h i mitja sense córrer), on només fan falta 9 cintes i que té algun llarg de gairebé 50m. 1h d'aproximació i uns 45 minuts de baixada

la curiositat és que al matí ens vem llevar a la furgo i a fora estavem a 3ºC i hi havia la primera glaçada de la temporada...

ORLU. Le Pujol, via La basero

aprofitant que a berga era festa el 8 de setembre, marxem diumenge (que feia bo) cap a orlu. abans de sortir havia mirat les ressenyes del CAF d'ariège i m'havia fixat en un sector que pintava bé, le pujol.
una paret d'uns 150m, amb un granit molt esculpit i moltes vies equipades amb parabolts i de grau assequible... ideal per fer-hi una incursió ràpida.
a les ressenyes de le pujol hi ha ben explicat l'accés i les vies, i moltes tenen el nom a peu de via.
ens decidim per la basero, una vieta d'uns 130m i màxim 6a (no obligat).
20 minutets de forta pujada per un camí ben marcat ens porten a peu de paret:


el primer llarg diuen que és 5b... a mi no em va semblar que passés del IV+, maco i facilet en diagonal a la dreta.
el segon, teòricament un plus més difícil (5b+, qui és capaç de distingir entre un 5b i un 5b+?) em va semblar un V de tota la vida.
el tercer llarg és el més difícil, una fissureta de 6a i placa fina que es va tornant fàcil fins a la R. molt maco, deu ser V/V+ obligat, és on les xapes estan menys a prop.
el quart molt maco de 5c
i un últim de tràmit de III (3b!!!)
amb 4 ràpels amb cordes de 50 (3 amb 6om) arribem a terra.


em va semblar un bon lloc, amb granit amb molta regleta gran i algun canto realment gran, molt agraït. sol tot el migdia, un sector a tenir en compte per completar un matí o una tarda.

15.9.08

NARIEDA. La banda del tako

després de montserrat tenia ganes de tocar bon calcari, i a l'ombra!!!
amb el calmet ens decidim per la cara nord-oest de roca narieda, a la banda del tako, 185m 6c ? o 6a+/A0.
poca aproximació i molts xafogor, comencem:
L1: V+ de bona placa, una mica trencadot arribant a la R
L2: diedret de V i trencat i herbós abans de la R
L3: llarg dels bons, bavaresa-fissura tècnica i molt maca, 6a+ amb bastants pitons


L4: sortida rara de la R i després rostoll fins a la feixa

L5: 3 passos d'A0 llargs (el tercer pitó està amagat i amunt) i després bavaresa tècnica

L6: diedre tècnic de 6b que es passa bé fent algun A0 i flanqueig a esquerres que, per no trencar el ritme, segueixo d'A0 fins a la sortida en bavaresa. llarg molt bo i amb molts pitons.

L7: fissura de 6a oberta i mig empotrament montrebeià, però amb espits.


per baixar es rapela per la mateixa via o per l'esquerra, per la via del nifo.

un joc d'aliens i friends per completar l'equipament va bé. el camalot del 4 no crec que sigui necessari.

una bona vieta de fissures

12.9.08

DIABLES. Hurtado-Carbonell

després d'uns dies fent esportiva per tornar a retrobar sensacions, la "necessitat" de fer paret comença a ser inaguantable... anem a montserrat, concretament a la paret de diables.
ens decidim per una de les vies més fàcils, la hurtado-carbonell, 230m 6a/Ae + 150m de II fins al cim de diables.
com que erem 4 vem fer dues cordades, però només portàvem una càmera fotogràfica que es va espatllar a mitja via... no tinc fotos!
la via no és massa interessant:
el primer llarg va per una placa fina ben assegurada amb parabolts
el segon és una excursió herbosa
el tercer és dels interessants de la via, un diedret de 6a amb algun parabolt i algun pitó
el quart i el cinquè són A0 amb roca molt dolenta i crostosa, i els dos primers burils del cinquè tenen la xapa petada.
el sisè és un diedre molt assegurat amb peces antigues, on es pot completar bé l'equipament amb friends. es passa bé en lliure 6a+ i és força bo.
el setè el vem fer per l'esperó de llucifer, la via veïna. és molt recomenable, un mur de IV amb roca molt bona i molt canto. només té tres burils, però està ple de forats per posar-hi "amics".
d'allà fins dalt és una trepada de II amb algun pas més difícil arribant a cim. hi ha alguna reunió intermitja.
de material portàvem un joc de friends fins el 3, i algun en vas posant, tot i que està bastant equipada (amb pitons i burils bastant vells)

11.9.08

CAVALLERS. Formigaz i esportiva

després de les "agulletes" a les cames, anem cap a cavallers, a escalar una mica.
com que arribem a la tarda i estem cansats, ens decidim per una via facileta i sense aproximació, la formigaz, 135m V+. la ressenya dels ressenya.
el primer llarg potser és el més difícil, per la falta de costum d'escalar sense mans, després ja t'hi acostumes, i tampoc trobes que les xapes estiguin massa lluny


la part de dalt és facileta, trencant una mica la "caminada" el sostret final. descens en ràpel i amb 9 cintes farem.
la via va per plaques netes entre arbres, que li treuen una mica d'encant.
per cert, moltes formigues, però es porten bé i no molesten...
els dos dies restants, com que el temps no estava massa segur, enlloc d'anar a les agulles de comalestorres, ens quedem a fer esportiva a l'elefantet i a l'african wall. les vies fàcils són maques i "disfrutones", bones per tornar a agafar el ritme després d'un mes i mig sense escalar!!!

CRESTA DE CREGÜEÑA I D'ENMEDIO

després de retornar de Bolívia, teníem ganes de visitar el pirineu. la primera activitat va ser (pel 18 d'agost) anar a la zona de la maladeta, amb la intenció de fer una cresta.
ens decidim per la cresta de Cregüeña.
sortim amb el bus de Vallibierna de les 5:15, a les 6 i 10 comencem a caminar, seguint la normal de l'aneto per coronas fins als ibons de coronas. d'allà anem directament a la bretxa de cregüeña.
en 2h i mitja i uns 1.000m de desnivell arribem a l'inici de la cresta. tenim un guia amb dos clients davant. anem a l'ensamble posant "catxarros".
al principi hi ha bastants ràpels, algun d'evitable, fins que arribem al pas clau de l'ascensió, un llarg de IV+ més espectacular que difícil.



la part de després és més aèria, però no és complicada. està ple de cordinos ràpels, que vaig esquivant i es pot anar escalant i desescalant tot.


abans d'arribar al pico maldito, la cordada del davant s'escapa per uns ràpels per poder agafar l'últim bus, que surt a les 6. nosaltres decidim seguir amunt i baixar per la renclusa, on l'últim bus surt a les 9. per això portem els grampons i el piolet.

des del pico maldito seguim per la cresta d'enmedio, més senzilla (només un tram de III+ i un sol ràpel) fins a arribar a la glacera. des de la cresta es veu tota la cresta de Cregüeña.


la baixada per la normal de la renclusa es fa llarga, portem un bon "tute". en total són 1.900m de desnivell. la cresta de cregüeña l'hem fet en 6h, i 1h i mitja per la cresta d'enmedio.

portàvem uns quants friends i, per indicació d'un guia de barrabés, dues cordes de 60m. si hi aneu NO agafeu dues cordes, el ràpel més llarg és de 28m!!!

en total són unes 14h d'activitat sense córrer, suficients per tenir "agulletes" un parell de dies

BOLIVIA (VIII). Sajama

després del "bloqueo" a Uyuni, un altre "bloqueo" ens va mantenir més temps del previst a Oruro... per culpa de tot això els plans d'intentar el cim més alt de Bolivia, el Nevado Sajama (6.542m), van quedar totalment descartats (l'avió té data i hora de tornada...).



decidim anar un parell de dies a visitar el parc nacional Sajama. des de la frontera de Tambo Quemado (on arribem en bus) hi arribem en una "movilidad".





després de pagar l'entrada i allotjar-nos, l'endemà sortim caminant pel desert de sorra volcànica cap a visitar el géisers.



video



d'allà seguim cap als banys termals que, com que és dia festiu, els tenim per nosaltres sols. aquí fa més calor que a Uyuni, però al sol el termòmetre marca 10ºC.



el retorn al poble de Sajama ja es fa pesat... hem caminat uns 18km pel desert, que és com caminar per la platja, però a 4.300m.
la vista del poble amb el Parinacota i el Pomerape és espectacular.


l'endemà visitem el "bosc" de queñuas i a intentar que un autobús ens pari i ens porti a Arica, on descansarem un dia fins a agafar l'avió de tornada.

10.9.08

BOLIVIA (VII). Deserts blancs i llacunes de colors

després de fer el turista per La Paz, ens n'anem cap al sud de l'altiplano. en un bus que ens porta a Uyuni (un bus polsegós, amb sotracs i molt fred) arribem a la capital dels tours en 4x4.


allà contractem un tour de 3 dies amb tot inclòs per uns 55€ per persona.


viatgem acompanyats per dos holandesos, dos francesos estirats i el nostre fantàstic xòfer-cuiner José.


el primer dia visitem el cementiri de trens i el Salar d'Uyuni, amb la seva illa del pescado (Incahuasi), tot anat a dinar a l'hotel de sal i a dormir a un petit poblet, a San Juan.



l'endemà al matí sortim i anem visitant les llacunes que ens van sortint al pas. comencem pel volcan Ollagüe, on puc fer una mca de bloc a 4.600m.


seguim amb la laguna hedionda, plena de flamencs.


més al sud tenim la laguna chiar khota, laguna honda, laguna ramachitas...


atravessem el desierto de Siloli, l'àrbol de piedra i arribem a la laguna colorada, on dormim.



l'endemà ens llevem molt d'hora i visitem els géisers del sol de mañana.


esmorzem i ens banyem als banys termals. aigua a 37ºC i a l'exterior rondant els -10ºC.


més al sud veiem la laguna verde i tornem cap al nord fins a Uyuni, on ens quedarem bloquejats per les manifestacions antigovern un aburridíssim dia.
un consell molt important és portar un bon sac de dormir i roba d'abric. el desert és alt (fins a 4.900m) i MOLT fred.

1.9.08

BOLIVIA (VI). Turistes a La Paz i Tiwanaku

després de tanta muntanya en tants pocs dies, unes fotos dels dies de descans i turisme per La Paz i per les ruïnes pre-inques de Tiwanku.

són bons llocs per visitar mentres aclimates o mentres descanses, que són dues coses completament necessàries.








la baixada d'El Alto amb una "movilidad" tampoc té "desperdici":

video

i Tiwanaku (no en desvelaré gran cosa, només que val la pena agafar-hi un guia):