22.9.08

AGULLA JORDI SOLER I MASIP. Revoluciones celestes

dijous passat ens decidim amb el cunill a anar a montserrat, l'objectiu era l'anglada-cerdà a la boleta foradada, però quan aparquem el cotxe montserrat ha desaparegut dins la boira. com que no és gaire agradable escalar amb boira (i menys si la roca està humida) ens decidim a provar sort i anem a la sud, que queda per sota dels núvols.
l'objectiu és "tatxar" una via que ens va quedar pendent del llibre de les 100 millors, la tormenta de verano i fer alguna via veïna a l'agulla jordi soler i masip, la revoluciones celestes, a la zona de la vinya nova.


quan hi arribem veiem que hi ha una cordada. mentres ens esperem , començarem per la revoluciones celestes, 120m 6a/A0.

la ressenya dels ressenya.

la via comença amb un primer llarg molt equipat amb espits i burils, algun sense xapa. es passa bé en lliure amb 3 o 4 A0's, fent-lo així deu sortir 6a/+.


des de la primera R tenim la cordada del costat retallada a l'esperó:


al segon llarg ja canvia la cosa, l'equipament "desapareix", i has d'anar escalant amb roca excel·lent tot buscant el camí més lògic esperant trobar alguna cosa (que sempre va apareixent als passos més difícils). deu sortir 6a.
el tercer llarg és semblant, fins al final que ja tomba, sempre amb poques assegurances i una roca boníssima.
com que anem amb corda friki de 70m rapelem per la veïna perros callejeros, en 4 ràpels.
una vegada a peu de via comencem la tormenta de verano, però al primer llarg un plugim ens fa desistir... seguirà pendent.
la curiositat: la cordada del costat estava formada pel Picazo i un col·lega. veniem a acabar d'arreglar la revoluciones, però van decidir escalar la tormenta per aprofitar el temps... total, ells no van poder arreglar el primer llarg (l'únic que falta de la revoluciones) i nosaltres no vem poder escalar la tormenta, però vem fer petar la xerrada amb l'Antonio, que sempre és molt interessant.

Cap comentari: