25.6.07

CRESTA PEIRAFORCA-ROC COLOM

després de fer bondat per la revetlla, diumenge ens vem llevar una mica d'hora i, aprofitant que el dia és llarg, vem anar a fer la cresta que va del peiraforca (2.647m) al roc colom (2.661m).

l'accés amb cotxe es fa pel poble de porta, passem la via del tren per un túnel just al poble i seguim a l'esquerra per pista asfaltada fins a un aparcament abans d'un senyal de prohibit el pas (cadena a 200m).

d'allà sortim a peu per la pista cap a la vall de campcardós i, en una hora, arribem al refugi lliure (4 places, en bon estat). a l'alçada del refugi creuem el riu (no hi ha pont) i marxem cap al sud, enfilant-nos a la coma del mal país per una costa de tarteres i nerets. el camí apareix i desapareix, i on es perd costa bastant avançar en un lloc on no et veus els peus i t'enganxes a tot arreu. després de la dura pujada arribem al peu de la cara E del peiraforca. pugem a cim per la gran canal d'herba just a la dreta del cim. al final una grimpadeta ens porta al cim (3h des del cotxe).

aquí comença la cresta:

baixem del cim per camí fàcil (II) fins al primer mur (III+), baixem en 20m de ràpel. després podem escalar un gendarme apartat (IV) i rapelar-lo per on hem pujat. seguim per la cresta (III) fins a un ràpel de 20+20m fins a un corredor. arribem al peu del gendarme del gegant. un llarg de IV+ ens porta a una reunió de burils i pitó. baixem en ràpel 20+20m. aviat arribem al coll de la fam on s'acaba la part més lenta de la cresta (haurem trigat gairebé 3h). aquí es torna més fàcil II/II+ fins a 20+25m de ràpel. després de vorejar per la dreta la paret del davant (III brut) ja "caminant" arribem al peu del roc colom. des del peu ja es veu més fàcil que des de lluny. amb un ensamble de III+ màxim arribem a cim, d'on baixem en 2 ràpels de 20m i destrepant el final (6h de cresta).

d'aquí al cotxe buscar-se la vida per trobar el camí (de vegades hi ha fites) i en 3 horetes més haurem arribat... total: una jornada llarga de 12h...
material: corda de 50m, 4 friends, tascons i bastantes bagues.
diuen que és la millor cresta del pirineu oriental. jo crec que és bona, però la primera part es fa molt lenta amb tants ràpels (rapeles més que no escales...), la part central és indefinida i el més maco és el tram del roc colom. a més, és una cresta amb moltes possibles escapatòries, cosa que li treu caràcter. el millor: la tranquilitat d'una vall on no trobes ningú. el pitjor: haver de caminar tant...
arribant al refu, amb el peiraforca al fons
vista de tota la cresta
pujant per la canal d'herba
vista de tota la cresta des del cim del peiraforca
un dels múltiples ràpels
pas a cavall
el ràpel en desplom
part central més fàcil
arribant al roc colom
part final
vista de la cresta des del roc colom

LA FORADADA. Berguedà

Nou sector equipat per Ricard Calmet a la zona de Vallcebre.
No té vies gaire fàcils i els graus són "calmet", segons la meva opinió, una mica ajustats, però hi ha vies molt bones, la millor "l'espantasogres", un 7a bastant físic, un "ull de poll" bastant més difícil...

la roca és calcari blanc a les plaques, semblant a fígols, la resta calcari vermellós. totes les vies ténen aquell punt que et fa apretar...

a l'estiu és zona de tardes, a l'hivern de matins no gaire d'hora i que no siguin molt freds...


el pdf de les ressenyes el podeu descarregar aquí (paciència que són 3Mb):
ÀREA D’ESCALADA “LA FORADADA”

20.6.07

LA DENT, VILADA. Berguedà

aquest dimarts vem intentar escapar-nos dels sectors més coneguts i de la calor al mateix temps.

l'objectiu: algun sector de vilada-la clusa. el joan i el riki sempre parlàven d'una via molt maca en un sector lluny i a l'ombra... la dent.

la dent és el sector més llunyà de tots els de clot, el número 10 a les ressenyes que hi ha al bar l'arç de vilada. està just a sota del sobrepuny, i s'hi pot accedir des de vilada o, com nosaltres, des de la nou. sempre acabarem caminant uns 40 minuts. el millor accés el trobareu al blog del gatsaule http://muntanyenc.blogspot.com/2007_01_01_archive.html, al post de la nova via al roc de les collades.

aquesta via també ens la vem mirar per si la posiem fer amb material d'esportiva, però els dos primers passos d'Ae ens van semblar impossibles (gairebé 2m de distància entre espits no és Ae, o es fa en lliure o és A1... i en lliure no es fa).

una mica més al nord (diria que és la punta de 1466,8m del mapa) trobem la dent. seguim més o menys per un corriol que segueix el fons de la rasa i aviat ho trobem. no he pogut fer cap foto general del sector, hi ha tants arbres que no es veu tot, però el diedre desplomat que veureu us indicarà que hi sou.


nosaltres vem començar a la dreta del desplom per "el boix del boig", 6a de vilada. és, probablement la via més lletja que he provat mai. antipàtica, bruta, descomposta, mal assegurada...


després d'aquest desengany provem "no em toquis les campanetes", 6a+ de veritat, bastant maca. a la seva esquerra "roser" (entre el "boix" i les "campanetes"), 6a+ de vilada (via molt de bloc, 6a+ de bloc). a la seva dreta hi ha una via que puja per una placa on hi ha una corda estàtica, "carme" 6a+ bastant real i bastant bona.

el joan a "no em toquis..."

i pel final deixem la via estrella que hem vingut a fer, "suca-mulla" 6a+ de vilada, 6b/b+ de la resta del món. la via és boníssima, bona roca, adherent, espectacular, desplomada, amb canto i ben assegurada (excepte la reunió, on falta un cordino o un maillon). gairebé val la pena la visita només per escalar-la, una via 5 estrelles.
tota la seqüència de "suca-mulla" (entre el joan i jo)

18.6.07

LA GRAVERA. Berguedà

diumenge a la tarda teníem ganes de fer alguna coseta, i vem anar a buscar l'ombra a la gravera.
hi havia anat divendres al matí, però la calor era insuportable i, entre la suor i que la roca està una mica patinosa, aguantar-se als cantos era complicat.

a l'ombra s'hi està més bé i, com sempre, hi havia un objectiu pendent "asfixia", un antic 7a+ decotat a 7a a la guia del catx. la via és bastant fina, sobretot de peus i, com que patina una mica, jo crec que el 7a+ se'l tornaria a meréixer (i si le comparem amb lauri 7a, leviatan 7a, rampell elèctric 7a o amants del risc 7b encara més). té un parell de xapatges on confiar en els peus que patinen demana bastanta fe...
total, a part dels dos intents de fa un any i mig (quan encara m'anava gran), dos intents divendres i un diumenge per encadenar.
les cintes es poden posar per la diagonal du yul (6a tècnic i dificilot) i tocapi 6c ja té la xapa que li faltava.

atenció!!!: hi ha una parella de xoriguers que ha fet el niu a la zona de "lluna bruna" 6b i "amants del risc" 7b, millor no escalar-hi i esperar que els polls s'emancipin, es busquin un pis i tinguin hipoteca

17.6.07

PEDRAFORCA. Civís-Genís


dissabte, el matapà volia estrenar-se en una clàssica, i a la nord del pedra. l'objectiu va ser la cara nord de la dent de cabirols, la via la civís-genís.

l'aproximació es fa una mica pesada per la pujada per la tartereta, però en 40 minuts som a peu de via, i sols!!!

els primers metres es puja per un arbre, i tota la via està sobre el IV/IV+, excepte un pas de V. està "equipada" amb parabolts, espits i, sobretot, pitons als passos claus. portar 3 o 4 friends mitjans pot anar bé als trams més fàcils.

matapà al segon llarg


arribant a la R4


últims metres de la via

el descens, en contrad del que fa la gent habitualment, l'hem fet fent el primer ràpel de 15 o 20m (la corda fixa que hi ha està mig trencada) i després, enlloc d'anar cap a la tartera, hem anat a un collet a l'esquerra, on unes cadenes ens porten a una instal·lació de ràpel, que en un ràpel de 45m ens deixa pràcticament a peu de via.


una vegada a peu de via, allò era un bullider de gent que acabàven de començar o encara havien de començar la via (i eren les 2 de la tarda, sembla que matinar no està de moda...)

13.6.07

CAN GUIES. Berguedà

aquesta setmana hem tornat a aquest sector que teníem una mica abandonat. després de PATUM tornes a tenir ganes de fer una mica d'esport, i res millor que llimar-se els dits i polir la tècnica de peus en aquest petit verdon berguedà. plaques fines, gotes d'aigua, adherències... una escalada que no està gaire de moda, però que a mi sempre m'ha agradat.
l'objectiu de la visita era "skrot" 7b. escalfem una mica i des del 6b+ del costat (pre cert bastant dificilot) posem cintes a la via. la primera passada és un caos, no trobes peus, no t'aguantes d'enlloc, però a les plaques ja passa això. al segon intent ja li veig color, però hem de marxar... tornaré!!!
i l'endemà, amb tot el fanatisme a la motxilla, tornem amb l'escalfament, les cintes des del 6b+ i al primer intent del dia i tercer en total l'encadeno!

mentres, el león prova "esquirol treu banya", antic 8a decotat a 7c, el joan encadena la molt recomenable "los dedos de mi amor" 7a+ (que em serveix per fer-li dues passades per acabar de rematar els meus dits i avantbraços, que ja només em deixen intentar arribar a la R dignament...) i el riki encadena "pancho colate", un 7a del costat no tant recomenable com els "dedos", però força bo també.

can guies: el sector per polir la tècnica, els gats i els dits

6.6.07

MERCADAL. Berguedà

el joan tenia feina al mercadal i, aprofitant que no feia sol, cap allà vem anar. ell tenia pendent la "marilin", un 7a molt bo i tècnic. evidentment li va sortir. ja la tenia bastant a punt, i al primer intent del dia encadenada.

després vem anar a la cara oest, jo volia provar "cuisó", 7a també. a vista és una via molt poc evident, molts "cantos", però no tots bons i difícils de veure. a la part de dalt les xapes també allunyen una mica, i com que la roca té moltes "orelletes" sembla que s'hagin de trencar. a vista vaig caure anant a l'última xapa, em vaig equivocar de banda per on anar-hi, però al segon intent ja la vaig encadenar. el fet de no haver de buscar et fa estalviar molta força i quan saps on vas és més fàcil. evidentment el joan també encadena al segon intent...

la roca de la cara oest punxa molt, suposo que el nom de cuisó és per la sensació que et queda als dits després d'un parell de passades.

4.6.07

CASA NOVA. Berguedà

Nova visita a aquest fantàstic sector que últimament ha tingut moviment amb l'encadenament d'una via de l'iñigo que al final ha quedat de 8a i de nom "el mestre". http://www.bergaclimb.blogspot.com/

nosaltres encara som humans i no podem provar aquest tipus de vies... vem fer l'escalfament amb una de les vies més maques del berguedà, "ull de poll" 6b, després "mursiélago fuerte" 6c+ molt maco i crec q fàcil pel seu grau.
l'objectiu era "l'abuelo va ciego" 7a+, una via amb un pas de bloc i després aguantar de canto petit i col·locar-s'hi bé de peus fins a sortir a la placa tombada, que encadeno en tres intents, posant-li les cintes i algun "allargo" pels "alejes" de dalt per la via del costat, un 6b bastant bo i tècnic "aitor tillafria".

la montse i el pep encadenen el seu primer 6b+ "llenega-me-la", facileta en el seu grau, però bona, i per entrar en un grau no hi ha res millor que una bona via i no molt apretada, no?