30.8.10

COLOMINA. Kali gandaki


després de la remullada a collegats i d'un dia d'escalada esportiva a l'argenteria (un lloc molt recomanable), toca tatxar alguna via de les 100 millors. ens n'anem a la vall fosca, cap al pic de la colomina, l'objectiu és la kali gandaki, 145m, 6b (6a obl.).

tot i que som tres, el fran ja ens diu que gràcies, però que la via és nostra... comença el joan:

L1: ens decidim per l'entrada directa, diuen 7a, però és Ae (3 passos) i IV. així evitem el flanqueig en baixada de V+.



L2: em toca a mi, comença amb una fissura desplomada assegurada amb espits i pitons, just on s'acaben comença un tram de fissura neta i improtegible (ha crescut herba a la fissura i no hi entren els dits com es veu a les fotos del refugi). tot estirat aconsegueixo posar el camalot 0,75 sense mirar i faig un A0 de fe. a partir d'allà afluixa una mica, però el llarg fa treballar. 6b, bastant obligat, però boníssim!!!





L3: fissura de V+, amb molt canto, que espanta més que el que realment costa.


L4: llarg guarro-guarro, descompost i indefinit, IV+. si la via no fos tant curta valdria la pena no fer-lo. com que hem deixat les vambes a peu de via, 3 ràpels ens deixen a terra.

després de tants dies escalant després de vacances, m'han quedat unes mans...


encara que la ressenya digui que la via està equipada, és interessant portar algun friend. nosaltres portàvem l'alien gris i els camalots 0,5 0,75 i 1. crec que és una bona opció, el 2 també el posaries. a part d'això, 12 cintes.

la via té dos llargs molt bons (2 i 3) i dos de dolents. crec que només val la visita si pugem a fer més coses per la colomina i si podem agafar el telefèric per escurçar l'aproximació.

29.8.10

COLLEGATS. Conydegats

la setmana passada ens decidim amb el joan i el peris a escalar una mica pel pallars. el dimecres només escalem el joan i jo, amb l'objectiu de fer alguna cosa a l'ombra a collegats.
l'objectiu és conydegats, 335m 6c+, A1 (6a, A1 obl.).

la ressenya del luichy molt millor que la del llibre de collegats:




la via segueix el diedre de la dreta de la paret, en diagonal de dreta a esquerra. l'únic problema és que anem tard i la retirada és complicada en cas de mal temps, i a la tarda es preveuen tormentes...

l'accés ja és una mica incòmode, amb la tirolina per passar el riu a l'argenteria, i la canal patinosa i pedregosa, però la via val molt la pena!



una vegada arribem a l'ombra de peu de via, acalorats per la pujada al sol, el cel es va tapant i amenaça, ens sembla recordar que a la R4 hi ha una possible retirada als ràpels (què malament recordem!). el joan guanya el sorteig i comença el primer llarg:

L1: comença fàcil cap a unes fisures de V+, després pas de placa de 6c+ i fàcil a la R. tot assegurant el joan em cauen algunes gotes...



L2: tram desplomat amb molt canto i roca més bona del que sembla, 6a+ segons el luichy i 6a+/b segons la guia. jo em decanto per l'opció fàcil. mentres escalo passa una mica de pluja, anem corre-corre cap amunt.

L3: tram de V+ fins a un espit, allà hi ha 5 passos d'A1. de segon aconsegueixo fer-ne només 4, però en lliure no sembla massa assequible. és l'únic tram de tota la via que no passo en lliure, avui em sento bé!



L4: comença per un tram de V+ de mal protegir per passar a ser molt estètic. aquí m'adono que des d'aquí no abandonarem, miro la ressenya i veig que l'escapament és a la R7!

L5: és el llarg més guarro, una mica de vegetació i terra, V.

L6: llarg d'antologia, bavaresa brutal en roca de "xorrera", 6a a protegir, no crec que sigui 6a+ com diu el llibre de collegats. aquí ja fa estona que trona i que veiem la cortina d'aigua aproximar-se...



L7: flanqueig amb canto gegant per sortir de sota el sostre, V+. 





aquí ja ens veiem la tronada a sobre i decidim deixar els dos llargs de V/IV i buscar els ràpels. anem circulant per les feixes tot buscant un arbre que ens indiqui que d'allà es rapela. just en el moment que el trobo ens descarrega la tormenta a sobre. ràpels i avall, tot trobant instal·lacions amb parabolts que ens porten a terra. allà ja no plou, però anem ben molls!

la baixada molla és curiosa, i travessar la tirolina dóna el punt de gràcia al dia.

hem fet la via en tres hores i mitja, i de material portàvem tascons i aliens i camalots fins el 4.

una via boníssima, amb uns llargs 2, 4, 6 i 7 d'antologia!

17.8.10

AIGÜESTORTES, AGULLES DE DELLUI. Cuanto cuesta (...Déu i ajuda...)

després de dues vies més aviat "còmodes", tocava fer una bona excursió pirenaica. objectiu: descobrir un racó del pirineu i tatxar una de les 100 millors... cuanto cuesta, 270m V+

ahir a la nit es van apuntar el cunill i el jordi. per "principis" decidim no agafar el taxi i sortir a peu des de l'aparcament.

tot pujant ja ens avancen en un taxi el muxí i la laia que van d'excursió... farem el camí fins al refu plegats. en contra del que diu el soldevila, una hora i mitja NO és el què es triga en arribar al refu, sinó unes dues hores, allà marxem cap a la vall de cotiselles i al peu de les agulles de dellui. total, unes 3 horetes fins a peu de via... cuanto cuesta el taxi? o cuanto cuesta llegar hasta aquí?


deixem que el jordi i el joan vagin davant, els meus companys ja m'avisen que em toca tota la via de primer... doncs amunt!

L1: fissura adiedrada de V, completament neta però de bon protegir. 50m, reunió d'espits

L2: fissura encara més maca que l'anterior i també de V.

L3: comences per una fissura a l'esquerra, però acabes per una placa no difícil i de mal protegir, V.

L4: comences a l'esquerra per una fissura i després dos pitons et porten a un sostret més espectacular que difícil. superat el sostret, seguir la fissura que puja recte amunt i no anar a l'esquerra com sembla a la ressenya del llibre de cavallers, V+.

L5: canvi de reunió fins al final del tram horitzontal, un espit a reforçar amb un pont de roca, III.

L6: nosaltres vem seguir per l'esperó i després el flanqueig per la placa sense assegurances queda una mica expo, sobretot pel segon de cordada. el sostret es passa bé. reunió a terra de dos parabolts (anàvem amb cordes de 50m). V+.





L7: esperonet de IV molt maco i estètic, comú amb l'esperó esmolat.



des d'aquí només ens queda menjar una mica i baixar pel vessant contrari, amb tendència a la dreta a buscar una canal d'herba que ens porta al camí que vé de la colomina. enlloc de tornar al refu, vem anar a l'altra banda de la vall a buscar el camí que porta directe al pla d'aigüestortes i, en dues pesades hores (sobretot pel tram final mentre els taxis van passant carregats de turistes), tornem a ser al cotxe. la via es fa en unes 4 horetes sense córrer i anant en cordada de 3.

de material, un joc de tascons i aliens i camalots fins el 3. la via està poc equipada però es va protegint molt bé.

en resum, una bona activitat pirenaica en un racó molt maco i solitari.


tot el dia pensant: "cuanto cuesta? ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!!!!!!!"


14.8.10

CAVALLERS. Dentrometidos... on ens hem ficat?

dimarts ens llevem d'hora, toca caminar una estona en pujada i volem fer la via al sol el màxim temps possible (tenint en compte que som una cordada lenta). avui pugem a la 4ª agulla de comalestorres, a la dentrometidos, 235m 6c (6a obl.).

la ressenya del luichy (mig grau pujada respecte de la guia de cavallers, però crec que totalment encertada):


a peu de via trobem una cordada que comença la blues, just llavors arriba una cordada de dos que vénen a la mateixa via, els deixem passar per no fer-los anar massa lents.

veient com pugen el primer llarg, i portant només la ressenya del llibre, el fran es decideix a fer el primer llarg...


L1: la ressenya del llibre marca V, la del luichy V+ i la de la guia antiga 6a... una placa d'adherència amb només 4 espits que fan vibrar als que no estem acostumats a no agafar-nos enlloc. el llarg més psicològic. quan acaba el fran decideix que la resta de la via és per mi.

L2: sortida de bloc de la R que es resol amb un parell d'A0's, després és fàcil fins a la R2.

L3: llarg preciós, comença amb un sostret que es pot passar d'A0, després una placa boníssima amb un altre passet de confiança i deprés fàcil a la R.


L4: per variar comença amb un pas de bloc, després flanqueig a esquerres a buscar la guitarra del jimmy hendrix, una bavaresa fina fina que et porta a un passet de 6a+ que, finalment, resolc sense fer A0 (ja era hora que passés un sostret sense "guarrejar-lo").


L5: diedres tècnics on costa completar els parabolts de via, V+. aquí m'equivoco de reunió (per no mirar la ressenya i em fico a la de la john lee hooker.

L6: em sembla que surto per la john o per la blues, perquè enlloc d'anar a l'esquerra al llarg anterior he anat a la dreta (això passa per no mirar la ressenya...). surt un llarg molt atlètic que arriba directament al ràpel.

d'allà, un ràpel fins a les vires i avall (amb peus de gat, que les vambes són a peu de via).

una via boníssima i directa, on el llarg més obligat és el primer (per un mortal no acostumat a l'adherència), amb la resta de passos durs en sostrets puntuals i bastant equipada. per completar, un joc d'aliens i camalots fins el 3.

baixem amb la calma cap a fer-nos una bany d'aigua "fresca" a la riera, just al mateix lloc on refresquem les cerveses del berenar. segons el matapà és inhumà...

CAVALLERS. El rap del niño

aquesta setmana hem estat d'stage a cavallers. l'objectiu era fer bones vies i anar agafant forma (tant física com mental).
el dilluns ens llevem amb el dia ennuvolat i una previsió meteorològica de possibles ruixats... toca fer una via equipada i prop de la presa, per si la pluja...
ens decidim per el rap del niño, 275m, 6b (6a obl.)

evidentment, una via equipada té més pretendents, i arribem darrera dues cordades. tot i que anem tres, ens partirem la via amb el fran, i em toquen els llargs imparells:


L1: variat i entretingut, 6a no molt difícil.

L2: llarg discontinu amb trams d'adherència gens fàcils si no hi estàs acostumat.

L3: bavaresa de V molt divertida.

L4: llarg molt estètic, potser el millor de tota la via, V+ de fissura i placa.

aquí arribem al jardí, una passejada per l'herba i tornem-hi!

L5: el llarg més difícil i obligat de la via. quan fa un any que no escales adherències de granit és una feina molt difícil i que demana molta confiança en uns peus en qui no confies massa... necessito un A0 per sortir de la placa, i quan veig a la guia vella que li donen 6b hi estic plenament d'acord.

L6: V+, pràcticament ni el recordo, no devia ser molt estètic ni molt lleig...

L7: desplom de 6b de dues xapes sobre regletes. no m'hi atabalo massa i passo amb dos A0's.

L8: llarg de IV que tira el matapà.

una vegada sortim per dalt de la via ens fa un ruixadet d'aigua i pedra que, per sort, dura molt poca estona. tot baixant pel camí de comalestorres passen gotes, però arribem al cotxe sense mullar-nos.

una bona via per combinar amb la blues o la pistacho, o per fer sola en un dia tonto o de previsió de pluja, completament equipada i amb possibilitat d'escapar-se a mitja via.

cap a la furgo a descansar que demà toca més paret!

4.8.10

GRAU DELS MATXOS, retorn a l'escalada

després d'uns dies voltant per l'àfrica negra, perdent tota la forma física i part del meu pes corporal, he tornat a la vertical. dos dies rodant una mica pel berguedà i aquest dimarts ens decidim a passar una tarda rodant pel grau dels matxos.

com que encara em molesta el dit, és un bon lloc perquè té molts cantos plans i poques arquejades.

arribant escalfem a thycodroma muraria, 6b. una via molt maca i bona per escalfar, sempre amb un canto gran a mà.

el ton i el guillem escalfen a de conya, 6a+, una mica més estranya.

mentres ells proven la thycodroma, nosaltres anem a saligarda, 6c. és una via molt bona, on t'ho passes bé de baix a dalt. surt a vista i ja em deixa satisfet. a la foto el pep a la via:


després ens animem una mica i provem cingles, 7a. ens diuen que s'ha trencat el canto d'entrar a la R i que és una mica més difícil. al primer intent m'ho miro, em falta aquell cop de gas davant el dubte... al segon intent l'encadeno bastant bé i sense mal al dit. definitivament el pas més difícil és entrant a la R, i amb diferència! no sé si seguirà de 7a o passarà a 7a/+, però la via és maca.

els altres se'n van al senglar estimbat, 6b molt maco.

al final les sensacions han estat bones, i és el primer dia que encadeno vies noves, amb només tres mini-dies d'escalada des del retorn. i escalant amb el dit així (!!):