25.11.08

CLOT DE L'ESPASA

dissabte ens decidim pel clot. ja hi vem anar la setmana passada i hi vem deixar feina pendent.

escalfo fent la clàssica i perfecta per escalfar: de la meri, 6a.

segueixo l'escalfament amb striptease, 6a+ que ja em deixa bastant a gust...

com sempre, hi ha un objectiu que m'ha motivat a venir, avui ulls de neptú, 7a. la setmana passada vaig caure anant a vista entrant a la R... s'havia d'arreglar! per sort, en un intent més em va sortir. és que és molt pilosa i em deixa bastant cansadot (millor no haver-la de repetir).

un vegada sense objectius, em decideixo a provar el bicari, un 7a que em va semblar molt dur i que m'hi farà tornar...

cap a casa, que demà toca corones i no s'hi pot anar sense forces!!!

CORONES, de camí a torelló

diumenge teníem entrades per anar a torelló. per aprofitar el viatge vem decidir anar a corones i així ja estar més pròxims.

allà vem quedar amb l'indian cracker màkina calmet

com que ell havia de marxar abans el vem deixar desfogar una mica escalant tot el què va necessitar (que no és poc...).

jo em vaig limitar a escalfar en una via que el calmt em va dir que era un 6a o així...

està entre benemèrita, 6a+ i la relíquia, 6b. està en una zona de tres vies que no surten a la guia. ALGÚ SAP NOMS I/O GRAUS???

jo diria que deu ser un 6b, em va costar gairebé més que sopars de duro, 6b+ que va sortir bé a vista.



després el calmet va encadenar a vista una via nova del pere morales, que recorre una xorrera sikada a la banda esquerra del sector, 7b?

jo em vaig dedicar a l'objectiu del dia, que va sortir posant cintes gràcies a què la recordava de l'altre dia: leit motiv, 7a boníssim.

per acabar el dia encara em queden les forces justes per encadenar a vista l'esquirol, un 6c que em va semblar tant bo com dur

l'anècdota de la jornada és que corria per allà el Dario Rodriguez, de Desnivel fent fotos per una pròxima aparició del sector en alguna revista... sortirem?

les pel·lícules de torelló... normaletes, la que més em va agradar va ser la d'espeleo i, a mi, l'espeleo no m'agrada...

21.11.08

ÀGER. Amor de madre

dijous, toca't els ...
anem a fer paret. sortim en direcció a St llorenç de montgai... la boira està alta i hi fa fred, provem a terradets? igual! només ens queda el recurs de pujar a les parets d'àger.

l'objectiu serà amor de madre, 230m 7a (6b obl.) i equipada amb espits. per seguir "tatxant" de les 100 millors


som el trio calaveres: kiku, cunill i jo. sorteig i surto jo:
inscripció a peu de via


L1: entrada amb un pas llarg i obligat (si t'estimes els turmells). tot i saltar-me una regleta bona també m'hi aixeco, la resta del llarg desplomadet i amb canto, molt bo. 6b soldevila, 6b+ ballart al desnivel


L2: el joan passa el desplom amb un parell d'A0's, després ja és V+. de segon provo una mica el desplom (7a). és un pas de bloc, que es faria si fos necessari, però com que no ho és... A0 i a córrer!

L3: em toca la placa "muy técnica", per tremolar. placa molt maca de 6c soldevila o 6c+ ballart. em falta fe o envergadura per sortir de la placa, es passa amb un A0. a dalt placa de 6a sense gaire ferro i després fàcil a la R. llarg molt maco i tècnic

L4: tràmit per sortir a la feixa, llarg especialitat del joan, amb pedres, herba i sorra... IV, cap problema.

L5: el llarg estrella! placa de 6a amb excursions, fins on es posa vertical. llavors comença la placa tècnica de 6b+ o 6c, amb moviments obligats i molt estètics. l'encadeno rondinant però sense massa angúnies. és un llarg preciós, la joia de la via.




L6: com que el coco es cansa d'apretar, no empalmo llargs pq els dos de la feixa no s'adormin al sol, li toca al joan. 6b de poc canto i molt de peus, el treu bé. de segon encara ens surt millor!

L7: sortideta de IV+ fàcil fins a una feixa. R en un espit. d'aquí sortim "caminant" per un diedret de III.

fem la via en 3h i quart, es pot fer bé si vas bé d'escalada plaquera (és com escalar al berguedà, juguem a casa), la baixada seguint les fites. portàvem 12 cintes, però se'n posen 8 o 9...

si fas el pas d'entrada a la via la resta ja surt millor, portar el 6b plaquero controlat de veritat.

sortint hi ha una vista fantàstica del pirineu nevat i la boira a l'esquena


MAL PAS. Dues vies noves, feina extra

tenia un missatge del capis: "tens un nou repte al mal pas, a la dreta de la pepi yes hi ha la pepi no yes, i a la seva dreta la trio tu-se-dir"

quina feinada se m'havia girat!!!

dissabte passat només tenia una estoneta a la tarda, temps per dues vies, st. antoni per escalfar i intent a la pepi no yes. tot i no encadenar, baixo contentíssim, és la millor via del mal pas (segons la meva humil opinió), roca brutal, seqüència dura i aguantar fins dalt (que no és poc...).

em queda el cuquet de tornar-hi, i dimarts a la tarda hi fem un escapada ràpida, que el dia és curt.

arribem al mal pas a 5ºC, amb boira i motivació. escalfo a volare i tinc temps i llum per un intent a pepi no yes... plorant plorant però arribo a la R, encadenada!!!

creiem que serà 7a+ i que és molt bona!!! 13 cintes + R (que té anella).

a la seva dreta hi ha la trio tu-se-dir, probablement 6c+, que encara no he provat i que té la pols del taladre de nova que és. diuen que és molt bona... s'haurà de provar!

14.11.08

BAGASSES. Aqualum + Smoking

aquest dijous teníem ganes de terradets, fer alguna via de les mítiques, equipades per dalt, tatxar del llibre de les 100 millors... però també havíem d'amortitzar el viatge... doncs farem dues vies fins la falsa feixa!!!

anem tres, el joan cunill, el kiku soler i jo,  primer objectiu la que sembla més difícil a la ressenya: aqualum, 210m 6b+.


el soldevila diu que obliga 6a, el luichy 6b... jo no ho sé, però et jugues algun viatge important, que les xapes no estan a tocar, precisament.

és una via de passos obligats i escalada de finura, molt de peus i de dits.

L1: començo que encara no toca el sol al llarg, dits congelats, costa acostumar-se a escalar tant fi... em toca el sol, recupero els dits i surt bé, ja hem entrat en matèria! V+/6a
L2: el dau! li toca al joan. impressiona més del que és, tot i que és un llarg difícil. suant surt bé, 6b+.


L3: em salto el canvi de reunió, llarg maco de V+
L4: tira el joan, sostret i finura, 6a+
L5: placa fina, 6b segons el luichy, 6a soldevila... s'acosta més a la primera que a la segona, com tota la via, t'obliga a escalar...


L6: plaqueta de 6a
L7: placa xarter, 6a soldevila i 6a+ luichy, tirada boníssima, que ja empalmo amb la sortideta de IV+ fins a la falsa feixa.

glop d'aigua, menjar dues tonteries i avall, que encara ens queda feina!!!

tornem a peu de paret, a l'smoking, 210m 6b, comença el joan:

L1: V+, moltes xapes, això pinta bé!


L2: segons els soldevila 6a de placa tècnica... és un llarg dur de collons! placa puta, obligada i més dura que qualsevol dels llargs de l'aqualum (excepte el dau). les xapes ja són a can collons una de l'altra, m'esforço de veritat... acabo cansat cansat, la suma de metres també hi influeix...
L3: el joan ens deixa relaxar "una mica", V+ extranyot.
L4: aquí comença la "cuita al sol", comença a pujar l'ombra i corro perquè no m'atrapi... com que el llarg és dur, guanya l'ombra. 6a+ de placa tècnica!!! més dur que el L2, se m'acaba la resistència mental, 2 A0's de covard i amunt, que fa fred i es fa fosc!


L5: agafem la variant de 6b que té parabolts, el joan hi té algun problema, de segon surt mig plorant de fred als dits i mal de peus...

L6: llarg preciós de V de presa gran, l'empalmo amb la sortida de IV fins la falsa feixa, arribem amb poca llum!

la baixada gairebé de nit, un dia complet!!!

portàvem 14 cintes, si es volen empalmar llargs a l'aqualum potser és millor portar-ne alguna més.

tot i que per grau sembli més difícil l'aqualum, a nosaltres ens va semblar més dura l'smoking, però potser perquè era la segona via i ja estàvem cansats i amb els peus anestesiats.

les dues vies són boníssimes, unes plaques brutals, bona roca, molt menys pulides del que ens esperàvem (estan gairebé perfectes) i bastant obligades (t'acostumes a fer moviments de finura amb la xapa sota dels peus).

11.11.08

PUIGMAL. no tot és escalar...

després que ahir acabés les forces a corones, diumenge necessitava un canvi d'activitat. vem agafar els esquís de muntanya i cap al puigmal (2.913m), que diuen que està molt bé.

al final ens ajuntem 5 esquiadors i un surfer amb les seves raquetes corresponents (i no per jugar a tennis, precisament...).

sortim de 100m després del parking de l'estació d'err puigmal. com que hi ha molta gent, ens decidim a pujar fins al coll del puigmal de llo i després seguir per la carena fins el cim.




la quantitat i la qualitat de la neu és brutal, només ens descalcem els esquís arribant al coll pq està una mica ventat, però no hem ni de posar les ganivetes i arribem al cim amb els esquís als peus.


a la baixada trobem una neu boníssima, gairebé diria que és la millor neu que he trobat mai al puigmal.

resumint, 975m de desnivell i de passar-ho com nens amb uns esquís (o una taula d'snow) als peus!!!!

CORONES. Què dura és la vida...

dissabte ens decidim per corones, fa molt temps que no hi trec el cap, i ja no recordava com n'erade dur...


aquí es va demostrar com ajuntar cansament acumulat, un mal escalfament i un sector dur de collons porta al desastre total...


"escalfo" a sortint de fosc, un 6b molt dur que ja em deixa tocat per la resta del dia...

intento rebaixar els avantbraços a lisdiu, un altre 6b amb entrada a bloc i la resta aguantar, molt maco, però tampoc ajuda gaire...

com que els avantbraços ja no baixaran, provo leif motif, un 7a preciós, gens fàcil però molt maco. un intent per posar cintes, un altre intent per acabar els torrons (i encara no ha arribat nadal...) i cap a casa sense la feina feta... haurem de tornar!!!!

un petit ruixadet passa abans de marxar, però la temperatura ha estat molt bona tot el dia.

7.11.08

EL DOLL. MANOWAR

dijous, castigats de cara a la paret!!!!
degut al meu passat i als meus gustos musicals, ja fa temps que tenia en ment fer una visita a una via amb un nom tant heavy metal:





material: 14 cintes, tascons, aliens i friends fins camalot 4 i bagues. com que no tenim el C4,
agafem dos C2 (2+2=4?).

per l'aproximació seguim les indicacions ressenya: 45 minuts.

L1: comencem forts, desplom tipus calders, pas bloquero de 6b+. en fred... repòs obligat! després
vé una fissureta obligada de 6a, entrem en matèria.
L2: aquí ja comencem a portar les piles posades, sostre de 6a, placa de 6a... ja ens hem acostumat
a la roca i l'escalada...


L3: diedre fantàstic de V+. molt maco i amb molts peus. no és difícil.
L4: llarg de tràmit, IV. l'únic destacable és que hem trobat la serp que explica el soldevila al llibre de les 100 millors:

després de l'excursió per la feixa, entrem en matèria altra vegada:
L5: diedre més impressionant que difícil (gatsaule, ja veus que no dic que sigui fàcil!). per acabar-ho d'arreglar, em deixo el C3 a la reunió, i la fissura és ampla. moltes possibilitats de ponts de roca.

L6: flanqueig delicat a dretes, V amb roca a negociar.
L7: sortida a la dreta a buscar un diedre de V. aquest si: fàcil.
L8: llarg clau, fissura desplomada on la major complicació és el no poder-te assegurar (observeu la sang freda del cunill a la segona foto, les últimes assegurances són el pont de roca i un alien), després diedret de tràmit a buscar un desplom tipus riugréixer. vem pensar 6a/+ a la fissura i 6b a dalt.

L9: diedret de sortida. pots triar entre dos, nosaltres anem pel de la dreta, que és més estètic. V.

des de dalt fem un parell de fotos a l'ernest i el kiku (es veuen tots dos!)


el descens és una mica "jabalí", com diu el soldevila: "pantalons llargs!". amb les últimes llums del dia arriben al cotxe el kiku i l'ernest.

la via la fem en 4h45min.

molt bona, a condició d'anar bé de grau i de coco, que té molt poc equipament fixe (4 o 5 espits de progressió, algun pitó i algun pont de roca).

5.11.08

SUEÑOS DE INVIERNO. el Pelut a Berga

el Ferran m'ha enviat un missatge per dirm-me:

Diumenge que vé dia 9-11-08 a les 8 del vespre organitzem una sessió de diapositives al local dels MOUNTAIN RUNNERS, que és a l'antic CASAL PANXO, (placeta St.Ramon). Es tracta de l'Ascensió de la via SUEÑOS DE INVIERNO al NARANJO de Bulnes. La passarà en David Palmada "PELUT".
És una sessió oberta a tothom. Aixi que si vols pots fer correr la veu.

jo ja he fet córrer la veu, el què passa és que no sé a quin dels dos NARANJOS s'ha enfilat el pelut!!!!!!